dilluns, 9 de novembre de 2015

Malestar en els col·lectius de COMPROMÍS.



Membres dels  col·lectius de COMPROMÍS de Tavernes, Benifairó i Simat han expresat publicament i a través de les xarxes socials el seu total desacord amb l'Executiva Nacional de Compromís pels acords de confluència amb PODEMOS en les eleccions del 20 de desembre.

Reproduïm el post que Jordi Juan ha escrit al seu perfil de facebook.

Un post en clau interna: Dimitisc de l’Executiva Nacional de Compromís.
 
Sempre he criticat aquells que utilitzen els òrgans de govern per fer oposició però us he de confessar que en les últimes setmanes he tingut eixa sensació en la meua persona. Com que vull ser coherent amb mi mateix i no em trobe gens identificat en la manera de procedir de l’Executiva de Compromís, he decidit abandonar aquest òrgan.

En Compromís sempre hem defensat la participació activa de la ciutadania però últimament, com a conseqüència de la mala praxis de l’Executiva, no som capaços d’aplicar-ho a casa nostra. Després de l’èxit de Compromís en les eleccions autonòmiques i locals, tinc molt clar que el més natural per a Compromís era afrontar les eleccions estatals en solitari i deixar els experiments que no han fet més que dividir-nos i allunyar-nos de les bases.

Des del primer moment, una minoria poderosa de Compromís va posar damunt la taula fer un pacte bilateral amb Podem. Però, amb quin objectiu? Perquè finalment, Compromís tindrà els mateixos diputats que si la coalició haguera afrontat les eleccions en solitari. I és ací on trobem la crisi ideològica que impregna Compromís. Alguns volem que Compromís siga una força política d’estricta obediència valenciana, paradigma de l’espai valencià de progrés. Altres, prefereixen ser un apèndix perifèric de l’esquerra espanyola a l’esquerra del PSOE.
 
El BLOC va resoldre el pacte bilateral amb Podem de la manera més democràtica possible: un referèndum. La militància del BLOC va demanar presentar-se com a Compromís. Setmanes després, Gent de Compromís, feia un referèndum amb el mateix resultat que el referèndum del BLOC. Aleshores, dues parts que representen el 80 per cent de la militància de Compromís manifestaven el seu desig de presentar-se en solitari a les eleccions.
 
I és ací quan Iniciativa i els Verds es neguen a anar a les eleccions com a Compromís: prefereixen un pacte bilateral amb Podem sense primàries. Argumenten també que si una part no vol, Compromís no pot presentar-se com a tal, perquè Compromís és, de fet, una coalició electoral de partits. Legalment tenen raó però, i políticament? Crec que no. Així, igual que amb el reglament de primàries de les autonòmiques i la formació del govern del Botànic, aflora de nou l’altra crisi de Compromís: l’organitzativa. Què volem fer de Compromís? Un partit radicalment democràtic? Una federació? Què es quede tot com fins ara? Entenc que una minoria de Compromís està interessada en l’estatus quo perquè, d’una manera gens democràtica, està assolint tots els càrrecs que desitjava però no és el que volen les bases i els simpatitzants. No tinc cap dubte que tot el BLOC prefereix que Compromís esdevinga un partit i, per això, entenc menys encara la postura d’alguns companys nacionalistes. A no ser que el seu objectiu és donar per bo tot el que Iniciativa proposa.
 
Afrontàrem un Consell Nacional del BLOC sota l’amenaça d’Iniciativa: “Si vosaltres no veniu amb Podem, ens n’anem nosaltres amb ells i Compromís com a tal no es presenta a les Estatals”. Però en eixe Consell Nacional ja sabíem que teníem als adherits de Compromís de la nostra part i vaig defensar que havíem de seguir pressionant per presentar-nos com a Compromís i que una part de la militància podia convocar un Consell General de Compromís per obrir un debat sincer i transparent en el màxim òrgan de la coalició. Tanmateix, la postura de l’Executiva del BLOC era oblidar el referèndum i demanar l’autorització al Consell Nacional per tal d’aconseguir una plataforma pareguda a l’opció que havia perdut per golejada en el referèndum. Sent coherent amb el que vaig votar al referèndum, em vaig posicionar en contra. Alguns amics em digueren que m’havia cremat “a lo bonzo”. Més val morir en peu que morir agenollat, vaig pensar.

Eixa plataforma era una piscina sense aigua: alguns ja s’encarregarien que EU-Unitat Popular no acceptara les condicions. Al final, per decisió de les cúpules i sense ser votat pel Consell General, eixa plataforma s’ha convertit en el pacte bilateral amb Podem, eixe pacte que Iniciativa havia proposat feia mesos i que la militància del BLOC i de Gent de Compromís havia rebutjat. Cert és que l’ha ratificat el Consell Nacional del BLOC però, per què no parlem de la campanya de la por que s’ha fet? Compromís es trenca!!! En el proper congrés proposaré que el màxim òrgan entre congressos del BLOC siga tota la militància, mitjançant el referèndum. Així que no es puga qüestionar si el Consell Nacional està o no per dalt d’un referèndum que, a priori, era vinculant.
 
Està molt bé evitar la tirania de la majoria però per tal d’evitar-la, hem tingut la tirania de la minoria. Hem fet tot el contrari que diuen els nostres eslògans de democràcia participativa: menysprear les nostres bases. Hem tirat pel terra Gent de Compromís,  les Normes i Bases i al Consell General. O siga, hem fet tot el contrari del que diem, d’allò que dèiem en el Congrés del BLOC de 2012 i dels principis fundacionals de la coalició:‪#‎MésDemocràcia ‪#‎MésTransparència ‪#‎MésCompromís.
 
Mentre, alguns dels meus companys del BLOC que havien votat en el referèndum la coalició amb Podem, es vanaglorien de l’habilitat que han tingut per pegar la volta a la truita. Eixa no és la meua manera d’entendre la política ni la d’entendre el funcionament dels partits polítics. Per això, deixe l’Executiva de Compromís.
 
Ara, a seguir lluitant pel poble valencià amb alegria, força i molta valentia. Joan Baldoví té tot el meu reconeixement i la meua estima. Ell ho sap. Faré campanya i continuaré deixant-me la pell pel projecte que representen el BLOC i Compromís. Però el meu lloc no és l’Executiva de Compromís. No vull separar-me de les bases per decisions que no he pres. No es tracta d’abandonar el vaixell sinó quedar-me només en els òrgans de control del partit i seguir treballant com a alcalde i diputat.