Hui s'ha donat a conéixer el tercer pronunciament en què el Tribunal Constitucional espanyol ha considerat que la Mesa de les Corts ha vulnerat els drets dels diputats de l'oposició en l'exercici de les seues funcions parlamentàries. Si en les dos resolucions anteriors es tractava de qüestions relacionades amb la legislatura passada, esta vegada el recurs d'empara presentat per Compromís denunciava la negativa de l'òrgan a tramitar una sèrie de preguntes relacionades amb la trama Gürtel l'any 2009.
VALÈNCIA, 13 agost. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha considerat que la Mesa de les Corts Valencianes ha vulnerat els drets dels diputats de Compromís per no tramitar una sèrie d'iniciatives, entre les quals hi havia preguntes sobre els contractes de la Generalitat amb empreses de la trama 'Gürtel'. L'alt tribunal considera que la decisió de l'òrgan rector de la cambra d'inadmetre eixes qüestions "no té motivació suficient" i per tant s'han "limitat" els drets d'estos representants polítics.
Així, el TC declara nuls els acords pels quals es van rebutjar estes preguntes i iniciatives parlamentàries i obliga la Mesa a "retrotraure les actuacions al moment anterior de dictar-se les mencionades resolucions d'inadmissió" i que "resolga de nou" sobre l'admissió. Amb esta resolució, la Mesa haurà de tramitar-les de nou i argumentar si les admet o no. La resolució judicial ve firmada per la presidenta del TC, María Emilia Casas, i els magistrats Javier Delgado, Jorge Rodríguez, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps.
Tant el síndic com la portaveu adjunta de Compromís, Enric Morera i Mònica Oltra, han valorat la sentència en roda de premsa, on han exigit la dimissió de la presidenta de les Corts --i de la Mesa--, Milagrosa Martínez; del qui en aquell moment era vicepresident primer de l'òrgan rector de la cambra i actual secretari general del PPCV, Antonio Clemente, i de la secretària primera, María Fernanda Vidal.
A més, els parlamentaris de Compromís sostenen que estes tres persones estan "inhabilitades per a seguir en la vida pública" perquè "no han complit la Constitució" i perquè "ja sabien que estaven incomplint-la perquè hi havia precedents" amb sentències anteriors de l'alt tribunal, encara que, segons els diputats de la coalició, els membres del PP "comptaven" que la decisió "isquera una vegada finalitzada la legislatura".
Les qüestions que la Mesa va inadmetre van ser una sèrie de preguntes sobre els contractes de la Generalitat amb empreses relacionades amb el cas 'Gürtel'; per abocaments tòxics a Mislata (València) d'una fàbrica de paper; per les contractacions i adjudicacions de llicències de ràdio i televisió i pel pla d'emergència exterior en el polígon del Serrallo (Castelló), on s'han instal·lat empreses gasístiques; a més d'una proposició no de llei per a reconéixer públicament qui fóra conseller republicà Francesc Bosch Morata.
La Mesa de les Corts es va acollir a l'article 153.2 del Reglament per a inadmetre les preguntes, tot al·legant que el contingut d'estes "es referix a una persona jurídica o física que no té transcendència pública dins de l'àmbit de la Comunitat Autònoma". Quant a la proposició no de llei, es va estimar que el contingut d'esta "no és propi" d'una iniciativa d'estes característiques.
"VICI DE FALTA DE MOTIVACIÓ"
Els magistrats han considerat que la inadmissió de les preguntes "suposa una limitació dels drets i facultats" dels diputats en la seua labor de representació dels ciutadans. Així mateix, estimen que les resolucions de la Mesa "difícilment poden qualificar-se de motivades", alhora que sostenen que "no es desprén, a primera vista, que es tracte absolutament sobre persones jurídiques sense transcendència pública o qüestions estrictament d'índole jurídica".
"En suma, el contingut lacònic i estereotipat de les resolucions impugnades, sense qualsevol tipus de justificació argumentada i individualitzada, posa en evidència un vici de falta de motivació que impedix conéixer" les raons per les quals la Mesa rebutja estes iniciatives.
Esta és la tercera sentència desfavorable del TC per a la Mesa de les Corts pels mateixos motius i amb una resolució semblant, encara que les dos anteriors --conegudes en els últims mesos-- feien referència a qüestions no admeses en la legislatura passada.
Este fet el reconeix el tribunal i assenyala que "a diferència d'allò que s'ha succeït altres vegades" on "no cabia adoptar en la resolució una mesura destinada a restablir el dret vulnerat" per haver finalitzat la legislatura, en este cas, es realitza un pronunciament "destinat a aconseguir el ple restabliment del dret fonamental a la participació política dels diputats recurrents en empara". D'esta manera, la Mesa haurà de resoldre estes qüestions en quant s'inicie el nou període parlamentari, sense necessitat que els diputats les tornen a presentar.
La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra va destacar la "celeritat" del TC per resoldre estos recursos d'empara -de 2009- perquè "se'ns pot reparar el dret", alhora que ha recalcat que "no pot ser" que el president de la Generalitat "no conteste sobre les preguntes de contractacions" amb empreses "baix sospita". "El TC ha dit que no poden continuar ocultant la veritat", ha postil·lat.
Per la seua banda, el síndic de Compromís, Enric Morera, opina que esta sentència "demostra que treballem de forma seriosa i rigorosa", alhora que hi ha assenyalat que "senta un precedent" en esta legislatura. També s'ha preguntat què farà el PP amb els valencians si fan açò amb els diputats.
REGLAMENT "INCONSTITUCIONAL"
D'altra banda, Oltra ha considerat que, amb esta sentència, el Reglament de les Corts "està en qüestió", per la qual cosa preguntada per si pot ser "inconstitucional", ha considerat que "en alguns preceptes ho és" . D'esta manera, ha lamentat que "al seu dia no recorreguera" contra la seua aprovació per part de "qui tenia possibilitat de fer-ho", que són els partits que compten amb 25 diputats o 25 senadors, ha explicat.
VALÈNCIA, 13 agost. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha considerat que la Mesa de les Corts Valencianes ha vulnerat els drets dels diputats de Compromís per no tramitar una sèrie d'iniciatives, entre les quals hi havia preguntes sobre els contractes de la Generalitat amb empreses de la trama 'Gürtel'. L'alt tribunal considera que la decisió de l'òrgan rector de la cambra d'inadmetre eixes qüestions "no té motivació suficient" i per tant s'han "limitat" els drets d'estos representants polítics.
Així, el TC declara nuls els acords pels quals es van rebutjar estes preguntes i iniciatives parlamentàries i obliga la Mesa a "retrotraure les actuacions al moment anterior de dictar-se les mencionades resolucions d'inadmissió" i que "resolga de nou" sobre l'admissió. Amb esta resolució, la Mesa haurà de tramitar-les de nou i argumentar si les admet o no. La resolució judicial ve firmada per la presidenta del TC, María Emilia Casas, i els magistrats Javier Delgado, Jorge Rodríguez, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps.
Tant el síndic com la portaveu adjunta de Compromís, Enric Morera i Mònica Oltra, han valorat la sentència en roda de premsa, on han exigit la dimissió de la presidenta de les Corts --i de la Mesa--, Milagrosa Martínez; del qui en aquell moment era vicepresident primer de l'òrgan rector de la cambra i actual secretari general del PPCV, Antonio Clemente, i de la secretària primera, María Fernanda Vidal.
A més, els parlamentaris de Compromís sostenen que estes tres persones estan "inhabilitades per a seguir en la vida pública" perquè "no han complit la Constitució" i perquè "ja sabien que estaven incomplint-la perquè hi havia precedents" amb sentències anteriors de l'alt tribunal, encara que, segons els diputats de la coalició, els membres del PP "comptaven" que la decisió "isquera una vegada finalitzada la legislatura".
Les qüestions que la Mesa va inadmetre van ser una sèrie de preguntes sobre els contractes de la Generalitat amb empreses relacionades amb el cas 'Gürtel'; per abocaments tòxics a Mislata (València) d'una fàbrica de paper; per les contractacions i adjudicacions de llicències de ràdio i televisió i pel pla d'emergència exterior en el polígon del Serrallo (Castelló), on s'han instal·lat empreses gasístiques; a més d'una proposició no de llei per a reconéixer públicament qui fóra conseller republicà Francesc Bosch Morata.
La Mesa de les Corts es va acollir a l'article 153.2 del Reglament per a inadmetre les preguntes, tot al·legant que el contingut d'estes "es referix a una persona jurídica o física que no té transcendència pública dins de l'àmbit de la Comunitat Autònoma". Quant a la proposició no de llei, es va estimar que el contingut d'esta "no és propi" d'una iniciativa d'estes característiques.
"VICI DE FALTA DE MOTIVACIÓ"
Els magistrats han considerat que la inadmissió de les preguntes "suposa una limitació dels drets i facultats" dels diputats en la seua labor de representació dels ciutadans. Així mateix, estimen que les resolucions de la Mesa "difícilment poden qualificar-se de motivades", alhora que sostenen que "no es desprén, a primera vista, que es tracte absolutament sobre persones jurídiques sense transcendència pública o qüestions estrictament d'índole jurídica".
"En suma, el contingut lacònic i estereotipat de les resolucions impugnades, sense qualsevol tipus de justificació argumentada i individualitzada, posa en evidència un vici de falta de motivació que impedix conéixer" les raons per les quals la Mesa rebutja estes iniciatives.
Esta és la tercera sentència desfavorable del TC per a la Mesa de les Corts pels mateixos motius i amb una resolució semblant, encara que les dos anteriors --conegudes en els últims mesos-- feien referència a qüestions no admeses en la legislatura passada.
Este fet el reconeix el tribunal i assenyala que "a diferència d'allò que s'ha succeït altres vegades" on "no cabia adoptar en la resolució una mesura destinada a restablir el dret vulnerat" per haver finalitzat la legislatura, en este cas, es realitza un pronunciament "destinat a aconseguir el ple restabliment del dret fonamental a la participació política dels diputats recurrents en empara". D'esta manera, la Mesa haurà de resoldre estes qüestions en quant s'inicie el nou període parlamentari, sense necessitat que els diputats les tornen a presentar.
La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra va destacar la "celeritat" del TC per resoldre estos recursos d'empara -de 2009- perquè "se'ns pot reparar el dret", alhora que ha recalcat que "no pot ser" que el president de la Generalitat "no conteste sobre les preguntes de contractacions" amb empreses "baix sospita". "El TC ha dit que no poden continuar ocultant la veritat", ha postil·lat.
Per la seua banda, el síndic de Compromís, Enric Morera, opina que esta sentència "demostra que treballem de forma seriosa i rigorosa", alhora que hi ha assenyalat que "senta un precedent" en esta legislatura. També s'ha preguntat què farà el PP amb els valencians si fan açò amb els diputats.
REGLAMENT "INCONSTITUCIONAL"
D'altra banda, Oltra ha considerat que, amb esta sentència, el Reglament de les Corts "està en qüestió", per la qual cosa preguntada per si pot ser "inconstitucional", ha considerat que "en alguns preceptes ho és" . D'esta manera, ha lamentat que "al seu dia no recorreguera" contra la seua aprovació per part de "qui tenia possibilitat de fer-ho", que són els partits que compten amb 25 diputats o 25 senadors, ha explicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada