Hèrcules i València reprenen la seua particular rivalitat

Des de maig de 1997 no s’enfronten els alacantins i els valencians en l’elit del futbol espanyol. Un duel farcit de tensió en èpoques passades i que ara torna amb molta més tranquil·litat. Almenys, a priori.

No cal dir que entre herculans i valencians no hi hagut massa feeling quan els dos compartien objectius comuns. La seua lluita en Primera els feia viure duels intensos en la dècada dels 80 i, sobretot, en l’última dels herculans a primera, en els 90.
El darrer encontre entre blanc-i-blaus i blanc-i-negres va acabar amb incidents entre les aficions. Fou el 18 de maig de 1997. Un document audiovisual ens recorda l’episodi lamentable que es visqué al Rico Pérez, amb deu ferits, quatre policies, sis detinguts, i més de cinc-cents aficionats custodiats per la força pública. Pedres, objectes llançats des de fora de l’estadi cap als seguidors i fins i tot el president d’aleshores del València, Paco Roig, demanant calma i ajuda al mitjans de comunicació per intentar mitigar una situació lamentable.

Aquell partit va concloure amb 0-2. Curiosa també la imatge del primer gol. Farinós, ara al conjunt que dirigeix Esteban Vigo, marcava per primera vegada com a jugador xe. La seua dedicatòria, amagada en una camiseta, era per a la Penya Ultra Yomus. Els mateixos que l’armaren grossa a les rodalies de l’estadi i que tingueren la resposta violenta dels més radicals; hi estaven en aquells anys els anomenats ‘Las Banderas’, ara ja pràcticament desapareguts i substituïts per ‘Herculanos sin fronteras’.


Al remat, els 23.000 metres quadrats es quedaren sense vendre i els camins entre Ortiz i el València no es creuaren

Ara, les coses s’han suavitzat entre les dos aficions. En part, per la llarga travessia dels alacantins per la segona divisió. La rivalitat s’ha mantingut amb els il·licitans i també amb els seus “companys” d’estadi, l’Alacant CF, club degà de la ciutat.
No obstant això, el sentiment cap al València poc o res ha canviat independentment de la llunyania esportiva que han experimentat els dos conjunts. L’entitat que dirigeix el constructor i personatge més que especial, Valentín Botella, enguany té un pressupost gens menyspreable. Quasi 70 milions d’euros. Trezeget i Drenthe a més de l’heroi al Camp Nou, Nelson Valdez, han fet que fins i tot es parle en la ciutat d’objectius majors. A l’ombra, però com a màxim accionista, segueix, Enrique Ortiz, implicat presumptament en els casos Gurtel i Brugal, a més de la presumpta compra de partits la temporada passada per a facilitar al seu equip el pas a Primera.

Al València, coneixedors d’esta eterna rivalitat, demanen prudència i cautela a les aficions. “Entre els dos clubs hi ha rivalitat esportiva i una gran relació a nivell de directives. En els moments delicats de l'Hèrcules, hem estat al seu costat”, recordava el president Llorente. També cal recordar que en els “moments delicats” hi estigué l’Hèrcules, o millor dit, el seu màxim valedor. A començament de 2009, Ortiz intentà injectar aire fresc a l’economia quasi moribunda del València. Una de les parts del vell estadi serien comprades per l’empresari. Al remat, els 23.000 metres quadrats es quedaren sense vendre i els camins entre Ortiz i el València no es creuaren. Sí que ho faran este diumenge a l’herba del Rico Pérez. Que tot queden en el plànol esportiu.