El València CF, sense utilitzar la prepotència d´altres, entre els 16 millors d´Europa.

Portada del SUPER de hui.


No es podia fallar. Ni hi havia rival ni tampoc excuses per complicar-se l’existència d’estar, quatre anys després, en els huitens de final de la millor lliga europea de futbol. Una lliga on per cert no acabem d’entendre com un equip com el Bursaspor s’haja pogut col·lar. Vore en acció al turcs recordava temps no massa llunyans on el València disputa la Lliga Europa. I sincerament, dubtem i molt si els otomans tindrien la qualitat necessària per disputar ni tant sols l’antiga UEFA.

No obstant això, l’encontre no començà massa bé per als blanc-i-negres. Dos oportunitats dels visitants posaren la inquietud d’una graderia amb més personal de l’esperat. Fins i tot, el Bursaspor estigué a punt de marcar en la segona, després d’una jugada ja estranyament comuna dels de Mestalla. Còrner a favor per als d’Unai i contra del rival que només la sort i la falta de qualitat dels davanters adversaris impediren la sorpresa inicial. El baló, després d’una vaselina, passà fregant el pal de Moyà.

Sonava de forma tènue la música de vent i protesta a l’estadi quan Aduriz enganxava un baló en l’àrea i era travat. Penal clar i ingenu que va transformar Mata en el primer d’una autèntica seguida de gols que arribarien en la nit freda de València. Cinc minuts més tard, al 22, Soldado materialitzava el segon creuant l’esfèric amb virulència de la porta d’Ivanov. Un gol celebrat per tots excepte per Miquel Àngel Moyà el qual estava en estés en la gespa demanant el canvi. Molt mala sort per al balear i llarg temps de recuperació el que es preveu per al porter del València que estava de nou disputant-li en igualtat de condicions la titularitat a César.


L’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor

El partit amb el 2-0 agafava altres al·licients. Vore en acció detalls i jugadors els quals també havien de reivindicar-se. Guaita ocupava -i debutava en Europa- la porteria en Champions i veia com Jordi Alba, de lateral, acabava en l’àrea turca per acabar centrat un baló que còmodament finalitzava Aduriz en el 3-0. Sis minuts més tard, Joaquín anotava la diana de la nit. Encarant des de l’esquerra, el gadità posava el cuiro en l’escaire. El públic disfrutava i fins i tot Emery desapareixia en la banqueta.
Al segon període, Soldado, sempre voraç, firmava el seu doblet amb el 5-0 després, això si, que el baló botarà de forma impròpia per l’herba de Mestalla. Nefast l’estat del tapis del camp del València que va ser de nou denunciat pel jugadors xe quan va concloure l’encontre.

Amb la maneta, Emery va introduir el Chori el qual fou rebut amb divisió d’opinions. Abans del moment de l’argentí, arribà l’estrena golejadora del Bursaspor en Champions. Un gol precedit d’una bona intervenció del torrentí Guaita i la passivitat i relaxació de la rereguarda valencianista. Almenys els turcs no se n’anaven de buit del cap i casal.

I per tancar la nit, faltava una reconciliació momentània. Chori Domínguez va traure la velocitat que se la pressuposa per fer el sisé en el compte local. Primer gol oficial de Domínguez des de la seua arribada en gener d'enguany. Des d’ahí fins al final de l’encontre, més ocasions, debut d’Isco en Champions i recorregut total de Tino Costa. Un bon partit de nou de l’ex del Montepellier.
Al remat, victòria (800.000 euros), quarta major victòria a doble partit del València, la més contundent en tota la seua història en Lliga de Campions, possibilitat de quedar primers de grup si es guanya a Manchester, 7 milions d’euros per estar en la següent ronda que quadraran el pressupost, i el que és més important, l’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor.