Una informació trau a la llum pública el fracàs i la ruïna de la Fórmula 1 a València

"De què et rius...? de nosaltres, els valencians?, clar que si"




LA PUBLICAVA DIVENDRES PASSAT 'EL PERIÓDICO'

El ruïnós negoci està ací, latent, però va ser una notícia publicada en un diari divendres passat la que ho va traure de nou a la llum pública i va forçar al President de la Generalitat a desmentir una intenció de traspàs de la prova que estaria més que justificada.

"No s'ha plantejat cap canvi quant al GP de Fórmula 1 i la forma d'executar-ho va a continuar sent com fins ara". Amb eixa frase la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, tractava de donar carpetada, en la seua trobada amb els mitjans després del ple del Consell del passat divendres, a la idea (destapada eixe mateix matí en un article publicat en El Periódico de Catalunya), que la Generalitat puguera estar tractant de cercar un comprador per al Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 amb la finalitat de deslligar-se d'un contracte que encara li obliga a realitzar dues proves més a València. Fins i tot el mateix president Camps, durant la presentació de la seu que el Berklee College of Music de Boston va a obrir en la ciutat, va trencar el seu habitual silenci amb els mitjans per a contestar amb un rotund "açò no és veritat" a la informació publicada pel diari català.

"La Comunitat Valenciana cerca desesperadament un comprador per al seu Gran Premi d'Europa de F-1" començava l'article, titulat València se estrella, que El Periódico publicava divendres passat i reobria la ferida d'un altre ruïnós gran esdeveniment de l'era Camps. L'endemà, alguns mitjans valencians titllaven la informació —que parlava de precs de Camps a Eccleston perquè li permetera trencar el contracte, i d'intents de venda a Alcañíz i Protimao (Portugal)— de rumor, malgrat que portava la signatura de l'infiltrat del rotatiu català en el circ de la Fórmula 1. No obstant això, encara que per a elaborar el text, el seu autor no citara font alguna, el context en el qual es basava dotava al mateix d'un innegable halo de veracitat: Camps portaria mesos tractant de vendre l'esdeveniment perquè és innegable que este és i ha sigut una ruïna per a les arques públiques valencianes.


Només cal fer una mica de memòria i vore com han canviat les coses entre els dies en què la disputa d'un Gran Premi de Fórmula 1 a València era una idea embrionària, i hui, quan ja s'han disputat en la ciutat tres proves, cadascuna amb menys assistents que l'anterior

Només cal fer una mica de memòria i vore com han canviat les coses entre els dies en què la disputa d'un Gran Premi de Fórmula 1 a València era una idea embrionària, i hui, quan ja s'han disputat en la ciutat tres proves, cadascuna amb menys assistents que l'anterior. Tot va començar el 10 de maig de 2007, en les vespres de les eleccions municipals i autonòmiques d'eixe any, quan Bernie Eccleston, el propietari d'esta prova automobilística, va anunciar al costat de Francisco Camps i Rita Barberá, candidats del Partit Popular a la reelecció a la presidència de la Generalitat i l'alcaldia de València, que la seua competició disputaria una de les seues proves en la ciutat si ells guanyaven les eleccions.

Tots dos polítics van participar d'esta mena de xantatge electoral i van anunciar en eixe instant que el cànon per a portar la prova ho realitzaria una empresa privada que es cridaria Valmor Sports, que correria amb eixes despeses i després es portaria els seus beneficis. D'altra banda, pocs mesos després, s'assegurava el que ja s'havia insinuat prèviament: que el circuit urbà en el qual caldria disputar la prova —el ja existent a Xest no atreia a un Eccleston, del que s'assegurava que pensava portar els seus negocis naviliers a la ciutat— no costaria un sol euro als valencians, que es limitarien a avançar els 54 milions del seu cost, que després es recuperarien amb la urbanització de la zona. El negoci semblava, llavors, redó.

Però com ja va succeir amb la Copa Amèrica, els valencians no van tardar molt a despertar-se del somni i xocar amb la dura realitat. Primer, a l'agost de 2009, després de dues edicions del Gran Premi generant pèrdues per a l'empresa Valmor Sports —integrada a parts iguals per Fernando Roig, Jorge Martinez Aspar, Bancaixa i Dorna Sports— el Consell eximia a estos empresaris amics de pagar el cost de la prova i assumia el pagament del cànon anual de 18 milions d'euros a Bernie Eccleston, que passarien a eixir directament dels impostos dels valencians. Finalment, al gener d'este mateix any, el Consell reconeixia que les acusacions que durant mesos van ser realitzant els partits de l'oposició eren certes, i que el preu del circuit no solament no superava àmpliament els 45 milions d'euros, sinó que els 90 que havia costat els havien assumit els pressupostos del Consell, sense previsió de ser recuperats de cap manera a mitjà o llarg termini.

D'eixa manera, l'arribada de la Fórmula 1 a València, que en les seues tres primeres edicions —amb ball de dates inclòs per a tractar de millorar-ho— no ha generat cap benefici econòmic ni turístic evident a la ciutat, va passar de costar els zero euros promesos als valencians, als més d'un centenar gastats fins hui, que s'incrementen en més de 18 amb cada nova edició. Un malbaratament amb escassa utilitat, més escandalós en temps de crisi, que justificaria sobradament els intents de traspàs de la prova que apuntava la notícia publicada per El Periódico. No obstant això, com indicàvem al principi, Francisco Camps va negar divendres passat que eixa actitud sensata, fora la seua.

Tant el líder del PSPV Jorge Alarte, com el portaveu de Compromís en les Corts, Enric Morera, van reclamar el passat divendres explicacions sobre esta qüestió a l'executiu valencià. Mentre Alarte va sol·licitar que siga el mateix President de la Generalitat el que assumisca la responsabilitat de donar a conéixer als valencians estes negociacions, Morera va reclamar que siga el conseller d'Economia, Gerardo Camps, el que acudisca al parlament valencià amb "caràcter d'urgència" a donar comptes i explicacions de la Fórmula 1.