Camps s'autoproclama candidat

Després de diverses jornades en l'epicentre de l'actualitat nacional a causa dels seus problemes amb la justícia, i davant la possibilitat de no ser reelegit per la cúpula del seu partit a Madrid com a candidat a revalidar la presidència de la Generalitat, Francisco Camps es va enrocar ahir, i després de convocar d'urgència al comitè electoral del PPCV, es va fer triar com a candidat, forçant Gènova que ratifique la decisió del PP valencià. Rajoy haurà de demostrar ara definitivament si mana en el seu partit i si no li importa presentar sota les seues sigles llistes tacades per l'ombra de la corrupció.

Apagat l'entusiasme informatiu per les revoltes en els països àrabs, interessadament sepultat qualsevol debat sobre les reformes que afecten negativament l'estat del benestar, i fins i tot atenuat el debat sobre una possible successió de Rodríguez Zapatero en la candidatura del seu partit a la Presidència del Govern, els mitjans de comunicació es veien mancats de matèria primera per a omplir les seues portades. I solament va faltar que un grup mediàtic es plantejara quin és el punt més feble de l'escenari polític estatal actual, perquè la figura de Francisco Camps i la seua imputació per un presumpte cas de corrupció retornara, i amb ell l'escena política i social valenciana, al primer pla de l'opinió pública estatal.

Tan sols quatre dies de pressió mediàtica a la cúpula del Partit Popular a Madrid, en els quals cap dels seus membres ha sigut capaç de manifestar fil per randa que el polític imputat serà el seu candidat per a revalidar la presidència de la Generalitat, han sigut suficients per a minar la confiança de Camps en el seu propi futur. I que ahir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, desmentint el que es va apuntar dijous passat, assegurara a un grup de periodistes que, a diferència d'altres candidats regionals (com ella mateixa per Castella-la Manxa, que serà ratificada esta setmana), encara no hi havia data oficial per a proclamar-lo oficialment, va ser la gota que va vessar la seua paciència i li va forçar a prendre les regnes de la situació.

Així, després de ser convocat amb caràcter d'urgència —perquè no estava prevista en cap cas per a ahir, i els mitjans no la vam conéixer fins a ben entrada la vesprada—, el Comitè Electoral del Partit Popular de la Comunitat Valenciana aprovava en la vesprada d'ahir designar Francisco Camps com a candidat a les autonòmiques, i traslladava l'acord aconseguit al Comitè Electoral Nacional que, com apuntava el partit en el seu comunicat "haurà de ratificar la proposta elevada pel PPCV". Açò seria el normal, òbviament, si no s'hi donara una situació anòmala. Com Mariano Rajoy fins hui ha evitat pronunciar-se sobre la situació jurídica de Camps, el president hauria realitzat este moviment per a forçar definitivament el seu suport explícit.

No obstant açò, des de les files popularistes valencianes es tractava de transmetre una imatge ben diferent a l'eixida del Comitè. "El PPCV sempre ha estat en perfecta sintonia amb la direcció nacional, que celebrarà una reunió en què ratificarà la nostra proposta", asseverava el seu secretari Vicente Rambla. I en la mateixa línia es manifestaven el seu president, Pedro Agramunt, i la directora de campanya del partit, Paula Sánchez de León. "Per descomptat que serà ratificat per la direcció nacional" asseguraven uns i altres. Era, no hi ha dubte, l'única cosa que preocupava.

Víctima de la seua debilitat
Quatre dies després que el fiscal que investiga el cas de presumpte suborn que l'afecta —al costat d'altres tres alts càrrecs del Partit Popular valencià— sol·licitara per a ell la condemna al pagament d'una multa de més de 40.000 €, Francisco Camps es trobava ahir de nou en el centre de l'escena política nacional per la dubtosa conveniència, des de l'ètica política, de tornar a ser el candidat pel seu partit a la presidència de la Generalitat. L'actual President, que no dóna el seu braç a tòrcer i desitja repetir en el càrrec, mantenint amb açò un alt grau d'immunitat parlamentària, arrossega amb ell la imatge de la nostra autonomia.

Camps, després de mesos en els quals ha sigut incapaç de demostrar la seua innocència —encara que cal assenyalar que el que s'haurà de demostrar és la seua culpabilitat— en este cas de presumpte suborn continuat, i una vegada decidit temps arrere renunciar a pagar la multa que hauria resolt temps l'assumpte, continua aferrat al principal càrrec de representativitat institucional valencià i a la idea de presentar-se a la reelecció. Un lloc per al qual els seus caps del seu partit a Madrid, a menys de 100 dies per a les eleccions, encara no l'han proposat com a candidat d'una manera ferma, tot i que ara es veuran forçats a prendre'n una posició. Massa caps per lligar com per a no ser aprofitats per ressuscitar el fantasma de la corrupció valenciana en l'agenda informativa estatal. Per a vergonya de molts; encara que pel que sembla, no del President.