Lluitant contra la invisibilitat

COMPROMÍS HA EIXIT AL CARRER AMB LA SEUA ILP PER ESCOLETES GRATUÏTES.

Els partits minoritaris busquen solucions a la seua absència dels mitjans de comunicació convencionals. Encara que tinguen representació parlamentària, Compromís i EU només interessen quan hi ha embolics interns.

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, va pronunciar ahir una conferència a la facultat de Geografia de València amb el títol La crisi del capitalisme neoliberal i les alternatives des de l'esquerra. Pocs mitjans de comunicació, per no dir cap, es van fer ressò de la presència a la ciutat del màxim responsable del tercer partit polític més important de l'àmbit estatal. I l'únic impacte que l'acte va obtenir ahir va ser una aparició de Lara durant 10 segons en l'informatiu de TVE per a parlar d'un altre tema. Almenys, més d'un espectador valencià va reconéixer el perfil esquerre de Marga Sanz i el serrell d'Amadeu Sanchis que apuntaven en l'enquadrament. Si arriba a venir Rajoy a una jornada similar, i hi va fins Tele Comunitat de Veïns.

No m'atreviré a dir si va ser abans l'ou o la gallina, però la veritat és que els mitjans de comunicació convencionals alimenten un bipartidisme el perill del qual és cada vegada més real (EU ja es va quedar fora dels ajuntaments de València i Alacant després de les eleccions de 2007, i els representants de Compromís van entrar en Les Corts segurament gràcies a la coalició). Tampoc diré si el comportament de les empreses d'informació és conscient o inconscient davant el fet que els partits amb opcions de governar són els que decideixen el destí de grans quantitats de diners.


Entone, això sí, el mea culpa des d'aquest espai en el qual l'Informatiu acompanya cada setmana els seus lectors cap a les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig (per cert, hi queden 72 dies). Si hi ha interés, no és massa complicat saber què fan i què pensen els actors polítics que no responen a unes sigles, les del PP i el PSPV, que per a molts cada vegada s'assemblen més. Ací estan les noves tecnologies: Facebook, Twitter, així com Youtube, blogs, webs alternatives, unides al no tan nou, i no per això menys efectiu, boca-orella.

Encara que també té els seus riscos: a l'esdeveniment sobre la xarrada de Cayo Lara creat per Acontracorrent, els joves d'EU, 85 persones van confirmar la seua assistència enfront de 186 que la van rebutjar. És que Facebook també és del PP? No tenen prou amb els fallers?

A més, les xarxes socials cal utilitzar-les amb gràcia, actualitzar-les i garantir el feedback, que és el més interessant d'aquestes eines. Em permetran que ací em descobrisca davant els membres de Compromís. La fluïdesa digital dels diputats de la coalició ens ha permés, en els últims anys, apreciar les samarretes de Mónica Oltra, reviure els greatest hits de Les Corts, o conéixer iniciatives com la recollida de signatures per a una iniciativa legislativa popular a favor de la creació d'una xarxa pública de guarderies. Una activitat que, per cert, ha tingut menys impacte mediàtic que la recollida de signatures que van dur a terme els hostalers de València contra la llei antitabac, sense un control de les adhesions ni una destinació clara.

En qualsevol cas, la veritat és que la presència d'EU i Compromís als principals mitjans de comunicació (malgrat ser formacions amb representació parlamentària, almenys encara) es redueix a l'anècdota o a la disputa interna, i queden totalment relegades les propostes o les notícies positives. I, si es compleixen els pitjors pronòstics i les seues sigles queden fora de Les Corts després del 22 de maig, el seu futur sembla quasi tan negre com el d'Unió Valenciana, a la qual és difícil ja prendre seriosament. Lizondo no ho vulga.