Per segona vegada consecutiva, Compromís es presenta a les eleccions autonòmiques com la principal opció valencianista amb possibilitats d'accedir a l'arc parlamentari. Però després de la ruptura amb Esquerra Unida al principi de la legislatura, l'ombra del dubte sobre si superarà la barrera del 5% torna a planejar com un fantasma sobre la seua candidatura. Malgrat açò, el seu líder, Enric Morera, assegura que eixa marca, amb el seu treball des de la base i la perfecta unió de les seues integrants demostrada en la seua labor parlamentària, està totalment superada.
P: Comencem pel principal enigma. Han d'estar els seus votants preocupats pel 5%?
R: Ara mateix estem més prop del 10 que del 5%, no cal patir. Els números ens ho indiquen, la base municipal que tenim és importantíssima i la conjuntura amb què arribem a estes eleccions és de creixement. És més: estem construint l'alternativa política de futur, una fórmula alternativa de cooperativa, que és la fórmula de Compromís. Així, el vot a Compromís val doble, perquè suposa tindre una veu pròpia que defensarà el País Valencià, l'esquerra, el progressisme i l'ecologisme en este país, i perquè estem creant eixa alternativa de futur, perquè sense Compromís no hi haurà canvi.
P: Repeteix, doncs, Compromís després d'arribar a les Corts fa quatre anys, però no ho fa amb el mateixos integrants. Encara que queda lluny la ruptura amb Esquerra Unida, no creu que els pot passar factura pel que fa a la confiança?
R: No. Per una banda, això ja està passat. Nosaltres formàrem part d'una coalició que va complir el seu objectiu. Des del nostre punt de vista, l'objectiu d'aquella coalició era propiciar el canvi polític, i no es va produir per una sèrie de circumstàncies que ara seria llarg de contar. Però nosaltres hem renovat el nostre compromís i ho hem fet sobre unes bases més positives. Perquè la política de futur no es basa en el sectarisme, en un partit il·luminat que decideix sobre la resta, sinó en un treball des de baix cap amunt, de proximitat, amb una base municipal forta, d'escoltar els veïns, i de cooperar. La política del futur es fonamenta en això, en cooperar i saber gestionar la diversitat, i això és el que estem començant a fer: innovar en la forma de fer política. Per això hi ha tant bon rotllo i tanta sintonia entre els integrants de Compromís, i no tan sols en les bases, sinó en les més de trenta aliances municipals que es vertebraran pel territori.
P: Parla de la bona sintonia entre el integrants, cosa que xoca amb el missatge d'aquells que diuen que Compromís sols és un paraigües per arribar a Les Corts i després separar-se. És així? Són vostés una mena de Convergència i Unió a la valenciana? Salvant les distàncies, és clar.
R: A veure. Com l'èxit electoral serà exponencial, sobre eixe èxit anirem construint en profunditat. I encara que estem fent un projecte molt valencià, si haguérem de buscar similituds a mi m'agrada trobar-les amb Nafarroa Bai. Estem creant un projecte de futur, una alternativa al servei del país, i com és a llarg termini, puc dir que la nostra fórmula no és per un sprint, sinó per a una llarga marató.
P: A les dos primeres respostes ha assenyalat un detall en el qual les seues bases depositen la clau del seu èxit electoral: la seua força als pobles. Podria justificar-ho?
R: És clar. Com estem fent una política de base i proximitat, tenim unes arrels molt fortes, i es noten molt als municipis amb la gran quantitat de candidatures del Bloc i les que tenim conjuntament amb Iniciativa. Per tant tenim una base que ha superat enguany totes les perspectives de creixement. A més, als actes que hem tingut fins ara la participació ha sigut masiva. És una base potent.
P: En canvi, fins ara els nuclis urbans de València i Alacant han estat els punts febles. No es penedeix de desaprofitar la popularitat que els hauria donat, per exemple, un enfrontament Oltra-Barberà a València?
R: Mónica Oltra és una gran candidata i un gran actiu, però les decisions es prenen en uns àmbits en els quals no sóc jo qui decideix, sinó els col·lectius locals amb una democràcia de base. Tenim regidors a Castelló, Elx i moltes grans localitats, i ara l'objectiu és traure'n també a Alacant i València.
P: Tant Mònica Oltra, com vosté, Josep Maria Panyella i Mireia Mollà han fet una tasca a Les Corts prou reconeguda per la gent que segueix la política. Però, la gran majoria de la ciutadania no segueix l'actualitat política ni parlamentària. Com faran per arribar a eixa gran massa d'electors?
R: Com hem fet fins ara, perquè a banda de les parlamentàries, la majoria d'iniciatives ha estat precedida d'unes reunions amb els col·lectius afectats, ja siga els de custodia compartida, ja siga la plataforma 35 de policies o a la plataforma del sector del taxi de València. Ens hem reunit amb centenars de col·lectius en milers de reunions que s'han traduït en les iniciatives parlamentàries. Llavors, com ho farem? Doncs com fins ara, amb un treball de molta proximitat i amb moltes reunions amb els ciutadans.
P: En precampanya, una de les seus apostes més cridaneres ha sigut la iniciativa legislativa popular per demanar escoletes gratuïtes per als xiquets de zero a tres anys. Però, de cara a la campanya, quins en seran els eixos principals? Quines les seues grans propostes?
R: A banda de la nostra pròpia manera de funcionar, de proximitat, hi farem propostes en positiu. Els primer eix bàsic seria plantejar un nou model productiu, que passe pàgina al model de destrucció del nostre territori i d'economia especulativa i recreativa del PP, i el substituïsca per un nou model d'economia sostenible, competitiu i verd, per a crear llocs de treball i ocupació. Això es desenvolupa en moltes propostes, entre les quals destaca la creació de 50.000 llocs de treball immediats, que es crearien destinant els diners públics que el PP gasta en càrrecs de confiança i saraus, a l'economia social. A més, òbviament també racionalitzaríem l'administració pública, avançaríem cap a la supressió de les diputacions, etc. Altre eix seria la recuperació de la dignitat del poble valencià, que s'expressaria en una millora del finançament, un nou estatut, l'aplicació d'un pla de rodalies al qual fins ara no s'ha destinat ni un duro, la supressió del peatge de l'autopista AP7, la supressió del sistema de marginació que pateixen els creadors i artistes, el suport als mitjans en valencià, fer de RTVV de nou un servei públic... I finalment, el darrer eix, seria la recuperació de la democràcia per als ciutadans, perquè sols amb un govern transparent i honest podrem recuperar-nos d'esta greu situació de crisi econòmica.
P: Eixa situació de crisi, agreujada ací, i amb l'estat deficitari de les arques públiques valencianes, deixa nugat de peus i mans per actuar a qui herete el Consell?
R: Estem en una situació catastròfica, fruit d'unes polítiques econòmiques que ens han dut al desastre, i que a més han fet una ostentació coent del que no som. Les polítiques del PP ens han empobrit: estàvem en un nivell 100 de renda respecte a la resta d'Espanya i ara ens trobem en el 88%. però, no seria just atribuir-ho sol a les polítiques del PP, que sí, sinó també a la marginació secular per part dels poders centrals quant a la financiació econòmica. Sempre ens han perjudicat, amb una finaciació autonòmica sempre per davall de la mitjana, i també amb unes inversions estatals al nostre territori sempre inferiors a la mitjana. I la paradoxa és que som pobres i paguem. I Alarte ha aplaudit açò, encara que és un contrasentit. És humiliant, a més d'un atac al principi d'igualtat consagrat en la Constitució. Som els últims en rebre i els primers a pagar.
P: Critica Alarte i al llarg dels darrers quatre anys no ha estalviat les crítiques al seu partit, amb la seua ja famosa denuncia del "ppsoe". Però, ara arriba el moment dels comicis i un hipotètic canvi passa inevitablement per una coalició posterior amb el PSPV...
R: Ho diu molt bé, l'únic hipotètic canvi és amb Compromís, perquè també és evident que hi ha hagut un pacte total entre el PP i el PSOE. Pactaren el Consell d'administració de RTVV que va privar-nos de tenir un control més efectiu de l'ens quan teníem una minoria de bloqueig; pactaren el relleu del Síndic de Comptes; el de Greuges, la mesa de Les Corts; la Llei de la Funció Pública; òbviament, l'estatut que ens ha humiliat i ens ha empobrit... i el que és més greu és que representen un sistema: quan se'n cansa un entra l'altre, però substancialment són el mateix. L'únic canvi passarà llavor pre nosaltres, que a més, no estem obligats a obeir a ningú excepte els ciutadans i a concretar el nostre projecte concretat en els eixos del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme.
P: Però no dubta que, en cas de una possible aliança de govern, s'arribaria a l'acord.
R: No. Nosaltres som l'equip de la terra i quan eixim a jugar, eixim a per totes. Eixim a guanyar, no renunciem a res.
P: Malgrat tot, sent realistes, ara per ara, la possibilitat de llevar Camps del Palau de la Generalitat, malgrat la corrupció de les nostres institucions i la nostra particular desfeta econòmica, sembla remota. A què creu que es deu este aparent desànim?
R: A vore, per Compromís no ha sigut. Nosaltres hem fet els nostres deures, però uns altres estan en la inutilitat, perquè no és suficient assenyalar la corrupció del PP, la minva que han fet de la democràcia, o el desastre econòmic, que són evidents. Si la teua alternativa a açò és una taronja podrida... estàs perdut. Has de plantejar una alternativa creïble, i si no la presentes, si és més PP, com ha fet Zapatero a Madrid on ha aplicat les receptes de la dreta, doncs la gent no hi veu alternativa. Per açò nosaltres fem una crida als progressistes d'este poble, perquè Compromís és una alternativa de veritat. I no tinc cap dubte que serem una gran sorpresa, perquè hi ha molts progressistes valencians desencantats de les polítiques de dreta i que veuen alguna cosa nova i fresca en el que nosaltres representem.
Juan E. Tur (L´informatiu)
P: Comencem pel principal enigma. Han d'estar els seus votants preocupats pel 5%?
R: Ara mateix estem més prop del 10 que del 5%, no cal patir. Els números ens ho indiquen, la base municipal que tenim és importantíssima i la conjuntura amb què arribem a estes eleccions és de creixement. És més: estem construint l'alternativa política de futur, una fórmula alternativa de cooperativa, que és la fórmula de Compromís. Així, el vot a Compromís val doble, perquè suposa tindre una veu pròpia que defensarà el País Valencià, l'esquerra, el progressisme i l'ecologisme en este país, i perquè estem creant eixa alternativa de futur, perquè sense Compromís no hi haurà canvi.
P: Repeteix, doncs, Compromís després d'arribar a les Corts fa quatre anys, però no ho fa amb el mateixos integrants. Encara que queda lluny la ruptura amb Esquerra Unida, no creu que els pot passar factura pel que fa a la confiança?
R: No. Per una banda, això ja està passat. Nosaltres formàrem part d'una coalició que va complir el seu objectiu. Des del nostre punt de vista, l'objectiu d'aquella coalició era propiciar el canvi polític, i no es va produir per una sèrie de circumstàncies que ara seria llarg de contar. Però nosaltres hem renovat el nostre compromís i ho hem fet sobre unes bases més positives. Perquè la política de futur no es basa en el sectarisme, en un partit il·luminat que decideix sobre la resta, sinó en un treball des de baix cap amunt, de proximitat, amb una base municipal forta, d'escoltar els veïns, i de cooperar. La política del futur es fonamenta en això, en cooperar i saber gestionar la diversitat, i això és el que estem començant a fer: innovar en la forma de fer política. Per això hi ha tant bon rotllo i tanta sintonia entre els integrants de Compromís, i no tan sols en les bases, sinó en les més de trenta aliances municipals que es vertebraran pel territori.
P: Parla de la bona sintonia entre el integrants, cosa que xoca amb el missatge d'aquells que diuen que Compromís sols és un paraigües per arribar a Les Corts i després separar-se. És així? Són vostés una mena de Convergència i Unió a la valenciana? Salvant les distàncies, és clar.
R: A veure. Com l'èxit electoral serà exponencial, sobre eixe èxit anirem construint en profunditat. I encara que estem fent un projecte molt valencià, si haguérem de buscar similituds a mi m'agrada trobar-les amb Nafarroa Bai. Estem creant un projecte de futur, una alternativa al servei del país, i com és a llarg termini, puc dir que la nostra fórmula no és per un sprint, sinó per a una llarga marató.
P: A les dos primeres respostes ha assenyalat un detall en el qual les seues bases depositen la clau del seu èxit electoral: la seua força als pobles. Podria justificar-ho?
R: És clar. Com estem fent una política de base i proximitat, tenim unes arrels molt fortes, i es noten molt als municipis amb la gran quantitat de candidatures del Bloc i les que tenim conjuntament amb Iniciativa. Per tant tenim una base que ha superat enguany totes les perspectives de creixement. A més, als actes que hem tingut fins ara la participació ha sigut masiva. És una base potent.
P: En canvi, fins ara els nuclis urbans de València i Alacant han estat els punts febles. No es penedeix de desaprofitar la popularitat que els hauria donat, per exemple, un enfrontament Oltra-Barberà a València?
R: Mónica Oltra és una gran candidata i un gran actiu, però les decisions es prenen en uns àmbits en els quals no sóc jo qui decideix, sinó els col·lectius locals amb una democràcia de base. Tenim regidors a Castelló, Elx i moltes grans localitats, i ara l'objectiu és traure'n també a Alacant i València.
P: Tant Mònica Oltra, com vosté, Josep Maria Panyella i Mireia Mollà han fet una tasca a Les Corts prou reconeguda per la gent que segueix la política. Però, la gran majoria de la ciutadania no segueix l'actualitat política ni parlamentària. Com faran per arribar a eixa gran massa d'electors?
R: Com hem fet fins ara, perquè a banda de les parlamentàries, la majoria d'iniciatives ha estat precedida d'unes reunions amb els col·lectius afectats, ja siga els de custodia compartida, ja siga la plataforma 35 de policies o a la plataforma del sector del taxi de València. Ens hem reunit amb centenars de col·lectius en milers de reunions que s'han traduït en les iniciatives parlamentàries. Llavors, com ho farem? Doncs com fins ara, amb un treball de molta proximitat i amb moltes reunions amb els ciutadans.
P: En precampanya, una de les seus apostes més cridaneres ha sigut la iniciativa legislativa popular per demanar escoletes gratuïtes per als xiquets de zero a tres anys. Però, de cara a la campanya, quins en seran els eixos principals? Quines les seues grans propostes?
R: A banda de la nostra pròpia manera de funcionar, de proximitat, hi farem propostes en positiu. Els primer eix bàsic seria plantejar un nou model productiu, que passe pàgina al model de destrucció del nostre territori i d'economia especulativa i recreativa del PP, i el substituïsca per un nou model d'economia sostenible, competitiu i verd, per a crear llocs de treball i ocupació. Això es desenvolupa en moltes propostes, entre les quals destaca la creació de 50.000 llocs de treball immediats, que es crearien destinant els diners públics que el PP gasta en càrrecs de confiança i saraus, a l'economia social. A més, òbviament també racionalitzaríem l'administració pública, avançaríem cap a la supressió de les diputacions, etc. Altre eix seria la recuperació de la dignitat del poble valencià, que s'expressaria en una millora del finançament, un nou estatut, l'aplicació d'un pla de rodalies al qual fins ara no s'ha destinat ni un duro, la supressió del peatge de l'autopista AP7, la supressió del sistema de marginació que pateixen els creadors i artistes, el suport als mitjans en valencià, fer de RTVV de nou un servei públic... I finalment, el darrer eix, seria la recuperació de la democràcia per als ciutadans, perquè sols amb un govern transparent i honest podrem recuperar-nos d'esta greu situació de crisi econòmica.
P: Eixa situació de crisi, agreujada ací, i amb l'estat deficitari de les arques públiques valencianes, deixa nugat de peus i mans per actuar a qui herete el Consell?
R: Estem en una situació catastròfica, fruit d'unes polítiques econòmiques que ens han dut al desastre, i que a més han fet una ostentació coent del que no som. Les polítiques del PP ens han empobrit: estàvem en un nivell 100 de renda respecte a la resta d'Espanya i ara ens trobem en el 88%. però, no seria just atribuir-ho sol a les polítiques del PP, que sí, sinó també a la marginació secular per part dels poders centrals quant a la financiació econòmica. Sempre ens han perjudicat, amb una finaciació autonòmica sempre per davall de la mitjana, i també amb unes inversions estatals al nostre territori sempre inferiors a la mitjana. I la paradoxa és que som pobres i paguem. I Alarte ha aplaudit açò, encara que és un contrasentit. És humiliant, a més d'un atac al principi d'igualtat consagrat en la Constitució. Som els últims en rebre i els primers a pagar.
P: Critica Alarte i al llarg dels darrers quatre anys no ha estalviat les crítiques al seu partit, amb la seua ja famosa denuncia del "ppsoe". Però, ara arriba el moment dels comicis i un hipotètic canvi passa inevitablement per una coalició posterior amb el PSPV...
R: Ho diu molt bé, l'únic hipotètic canvi és amb Compromís, perquè també és evident que hi ha hagut un pacte total entre el PP i el PSOE. Pactaren el Consell d'administració de RTVV que va privar-nos de tenir un control més efectiu de l'ens quan teníem una minoria de bloqueig; pactaren el relleu del Síndic de Comptes; el de Greuges, la mesa de Les Corts; la Llei de la Funció Pública; òbviament, l'estatut que ens ha humiliat i ens ha empobrit... i el que és més greu és que representen un sistema: quan se'n cansa un entra l'altre, però substancialment són el mateix. L'únic canvi passarà llavor pre nosaltres, que a més, no estem obligats a obeir a ningú excepte els ciutadans i a concretar el nostre projecte concretat en els eixos del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme.
P: Però no dubta que, en cas de una possible aliança de govern, s'arribaria a l'acord.
R: No. Nosaltres som l'equip de la terra i quan eixim a jugar, eixim a per totes. Eixim a guanyar, no renunciem a res.
P: Malgrat tot, sent realistes, ara per ara, la possibilitat de llevar Camps del Palau de la Generalitat, malgrat la corrupció de les nostres institucions i la nostra particular desfeta econòmica, sembla remota. A què creu que es deu este aparent desànim?
R: A vore, per Compromís no ha sigut. Nosaltres hem fet els nostres deures, però uns altres estan en la inutilitat, perquè no és suficient assenyalar la corrupció del PP, la minva que han fet de la democràcia, o el desastre econòmic, que són evidents. Si la teua alternativa a açò és una taronja podrida... estàs perdut. Has de plantejar una alternativa creïble, i si no la presentes, si és més PP, com ha fet Zapatero a Madrid on ha aplicat les receptes de la dreta, doncs la gent no hi veu alternativa. Per açò nosaltres fem una crida als progressistes d'este poble, perquè Compromís és una alternativa de veritat. I no tinc cap dubte que serem una gran sorpresa, perquè hi ha molts progressistes valencians desencantats de les polítiques de dreta i que veuen alguna cosa nova i fresca en el que nosaltres representem.
Juan E. Tur (L´informatiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada