L'esquerra demana l'últim esforç

EL PSPV VA ACONSEGUIR LA SEUA DESITJADA FOTO AMB LA PLAÇA DE GOM A GOM. FOTO: GERMÁN CABALLERO.

Cadascun a la seua manera, els tres partits d'esquerra en lliça per a les pròximes autonòmiques van realitzar este cap de setmana els seus actes centrals en la ciutat de València, amb la finalitat d'animar als seus i demanar-los un últim esforç per a aconseguir un bon resultat diumenge que ve. Un resultat, que, pel que avancen les últimes enquestes, no promet ser molt bo per al PSPV, garanteix la presència d'EUPV i fa presumir l'entrada de Compromís.

No havia estés d'ombra el dissabte al matí en la remodelada plaça de bous de València que omplia fins a la bandera el PSPV per a realitzar la seua particular demostració de força de cara als comicis autonòmics i municipals del pròxim diumenge 22. I més d'un es preguntava què hauria sigut de nosaltres si fa quatre anys, quan el tomb electoral —pacte per l'esquerra pel mig— semblava possible, el PSPV haguera realitzat un acte similar en lloc d'assegurar-se el ple en la més xicoteta Font de Sant Lluís.

I és que para açò serveixen estos actes, per a oferir instantànies, generar sensacions que reconcilien al desencantat amb les sigles, convéncer el mandrós d'acostar-se a les urnes o inclinar la balança de l'indecís cap a una o una altra papereta. Uns s'ho poden permetre més gran, com és el cas dels socialistes, que, nombre d'autobusos al marge (cap partit, ni amb Julio Iglesias de reclam, pot afrontar un marc com el de la plaça de bous sense tirar de transport i entrepà), van demostrar el dissabte que si ho desitgen encara tenen la força suficient per a cridar a files els seus.

Feta la foto, tan sol calia aprofitar per a entretenir i acabar de convéncer a la concurrència i a açò es van posar el candidat a l'alcaldia de València, Joan Calabuig, el secretari general dels socialistes valencians i candidat a la Generalitat, Jorge Alarte, i un José Luis Rodríguez Zapatero recuperat per a estos assumptes després d'anunciar que no repetirà candidatura en les pròximes generals. De promeses, no va haver-n'hi moltes, i sí més enumeració de les penúries infligides pels governs populars municipal i autonòmic, al mateix temps que un reconeixement a la contribució a les nostres terres dels governs de Zapatero, que al seu torn va aprofitar per a felicitar-se per les obres realitzades en el cap i casal gràcies al Plan E, malgrat que la popularista Rita Barberá —apuntava no sense raó— no li les reconega.

En un plànol més modest es van moure en canvi Esquerra Unida i la Coalició Compromís, que com a mostra de la bona sintonia que mantenen, es contraprogramaren mútuament els seus actes centrals el diumenge al matí, privant així al votant curiós d'assistir a ambdues convocatòries. Esquerra Unida va triar com a marc el Poliesportiu del Cabanyal —que també desitjava Compromís—, on va congregar a prop d'un miler de persones, mentre que Compromís va haver d'organitzar el seu acte en el Palau de Congressos i s'acostaren al ple de les 1.500 butaques. Açò sí, en un cas i en l'altre, sense tirar d'entrepans.

Tots dos partits es van ignorar mútuament, fent més front en els seus discursos als partits majoritaris, especialment al PSOE pel seu viratge cap a la dreta en el govern central i perquè veuen en ell els vots que els faran créixer. El més curiós, escoltar a Marina Albiol reclamar el "vot útil" assignant-ho esta vegada a la seua formació; i a Enric Morera celebrar els resultats de les enquestes, comentant que "si fa una setmana ens donaven el 2% i aquesta quasi el 5, la setmana que ve en tindrem el 10%".

Cap de setmana d'enquestes
I a Morera no li faltaven motius per a contemplar les enquestes amb certa esperança, a pesar que la llista que encapçala no aparega superant el 5% en cap. Per una banda perquè superat el xoc inicial del CIS de la passada setmana, també ahir quedaven per sota del 5 en l'enquesta d'El País, que —casualment o no— no destacava especialment el 4'2% d'intenció de vot a Compromís que arreplegaven les seues entrevistes, i que suposa una marca prou alta perquè la coalició i els seus votants confien que se superarà sense problemes el llistó. De la mateixa manera, i encara que tampoc el sondeig els donara representació, en les files de Compromís no ocultaven les sensacions positives que els oferia l'enquesta del grup Vocento, en la qual la llista encapçalada per Joan Ribó superava en intenció de vot la d'Amadeu Sanchis en la ciutat de València.

Eixa precisament era l'única decepció en EU, que continua veient com cada enquesta confirma la sensació de que les seues llistes comptaran amb una folgada representació en les Corts en la pròxima legislatura. Les pitjors notícies se les emportava el PSPV, que en l'enquesta del diari del grup Prisa, veia com la seua intenció de vot, lluny de créixer, podria situar-se per primera vegada per sota del 30%. El repartiment d'escons, segons l'enquesta d'El País, quedaria amb 59 per al PP, 33 per al PSOE i 7 per a EUPV.