Pere Mayor: "Als dos grans ja els va bé com està… I s’ho van repartint"

Ningú ha dut al nacionalisme valencià tan a prop d'obtenir representació parlamentària en Les Corts com va fer Pere Major en les autonòmiques de 2003. Els escassos vots que van separar llavors al Bloc de superar la poc democràtica barrera del 5% el van apartar a un segon pla de la política i a dedicar-se, principalment, als seus negocis. Però des d'aquestos continua amb un ull posat en l'actualitat valenciana, que analitza hui en 'El Túnel Valencià'*.

Pere Mayor (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1959) treballa en un edifici fantasma; té el despatx en un bloc d'habitatges del centre de València que s’ha quedat buit després de l’incendi que va patir fa uns quants mesos. Mayor, un incombustible, treballant en un edifici incendiat; Mayor, el promotor del Bloc Nacionalista, inquilí d’un bloc que s’ha quedat sense ningú. Pere Mayor no deixa indiferent, ni ho pretén. El seu nom sona a un nacionalisme valencià repetidament fracassat en el seu camí cap a Les Corts. De tota manera, fins ara ningú més s’ha atrevit a concórrer a unes eleccions autonòmiques amb el nacionalisme per bandera i, per descomptat, ningú ha tret més vots que ell.

JULIÀ ÁLVARO (P): Té una explicació per aquesta llarga hegemonia electoral del PP al País Valencià? Com pot ser que malgrat els problemes que els rodegen no només no perden força electoral sinó que pareix que en guanyen?
PERE MAYOR (R): Hi ha diferents factors. El primer, que no hi ha en l’oposició un gran partit que siga creïble, no hi ha una alternativa creïble, això és evident. I el segon condicionant és que el votant de la dreta és molt més permissible que el votant de l’esquerra en els temes de corrupció. Tot i que la meua opinió que ja es notarà, que ja hi haurà un percentatge significatiu de gent del PP que s'hi abstindrà. Gent que diu ja n'hi ha prou. Ara, això serà suficient per a mobilitzar la resta de votants per capgirar la situació? No, hui per hui no és possible.

P: Alguna responsabilitat deuen tindre els diferents grups d’esquerres per a que això siga com tu ho descrius.
R: Hi ha un factor molt important. Des de fa dos anys i mig estem en una crisi profunda i sobre els socialistes valencians també recau una càrrega important, negativa, per la política econòmica erràtica i dubitativa que ha fet el govern central. El govern de la Generalitat es dedica a llançar un missatge que res té a vorer amb la realitat, allò de som els millors, som els més transparents… No sé a qui volen enganyar, quan l’atur es dispara, la Generalitat no paga, hi ha un caos important i no pinta massa bé cara al 2011.

P: A les enquestes es veuen guanyadors…
R: Vull dir que no pinten massa bé la previsió de dades econòmiques…

P: L’entenc, l’entenc…
R: El que passa, jo crec, és que hi ha hagut un comportament estratègic de l’esquerra, i sobretot el Partit Socialista que és amb diferència el més gran, que s’ha equivocat en moltes coses. La principal, el major error dels socialistes, ha sigut la seva voluntat de vedar la pluralitat que existeix en l’esquerra. Els socialistes han jugat sempre a la carta de blanques o negres, que governe el PP o que governem nosaltres; si governa el PP que siga amb majoria absoluta i si governe jo, també amb absoluta. És jugar a tot o res, i pot ser res, i pot ser per moltes legislatures.

P: Quines són les possibilitats reals que li veu al PSPV per guanyar en solitari unes eleccions autonòmiques?
R: Jo diria que, a dia de hui, això és impossible. El govern del PP és pot allargar i es pot allargar molt. No seria el primer lloc d’Europa on un partit arriba a governar 40 o 50 anys.

P: Si el PSPV està en una situació de bloqueig, per què això no es reflecteix en un creixement de les altres formacions situades en l’àmbit de l’esquerra valenciana?
R: Bé… El paper del Bloc, de Compromís, d’Esquerra Unida, per bé que ho faces, té un segment reduït de la societat… Pot tindre un 7, un 8, un 10% però no pot arribar a les grans majories del 30 o 35%. Quan el producte que tu vens té una forta càrrega ideològica, tens un límit electoral, eixe és el cas del Bloc. No ens enganyem, els polítics reflecteixen la societat i el que està passant també és un reflex dels valors dominants de la societat.

P: L’esquerra valenciana dóna la batalla per perduda? No hi ha capacitat de reacció? No només des dels partits, sinó també des de més enllà d’aquestos...
R: No oblides el sistema electoral, negociat per les dos grans forces polítiques, justament per impedir el creixement de les forces minoritàries. Si hagueren quallat les forces minoritàries, això seria un altra cosa. Fins i tot per a la dreta. Si s'haguera mantingut Unió Valenciana, el PP no haguera tingut les majories que ha tingut. És a dir, hi hauria un parlament més representatiu. El sistema electoral que funciona ací està pensat per anar a un bipartidisme, blanques o negres, rojos i blaus… És un miracle que les minories polítiques valencianes continuen existint, que es mantinguen… En el cas del Bloc sobretot pel municipalisme que és on té les seues arrels. En els municipis no s’ha pogut impedir perquè el sistema electoral suposa una major proporcionalitat.

P: Tal com estan les coses, en els sectors progressistes valencians no hi ha un cert malestar generalitzat…
R: I tant…Hi ha un desencís total…

P: Però això no és reflecteix ni en presencies públiques estables i organitzades, ni en pressió sobre els partits d’esquerres. O sí?
R: No, no… És que hi ha una manca gran de credibilitat. A mi m’ha passat. Estar en una taula gran sopant, 25 persones, tots criticant el PP i quan fas recompte resulta que només tres anaven a votar… I quan preguntes, et contesten allò de que “tot és igual”, “no canviarà res”… Hi ha un gran desencís i poca credibilitat… Això també té a vore amb actuacions del Partit Socialista, que han estat molt equivocades. Hi ha hagut massa semblances polítiques entre el PP i els socialistes… Massa.

P: El desencís del qual parla, pot acabar traduint-se en alguna iniciativa social potent per l’esquerra, siga una nova formació amb pretensions electoral o no però de forta presencia ciutadana?
R: M’agradaria que fóra així però no ho crec. Crec que passa el contrari, gent molt preparada que s’allunya de la política, que no vol tindre una presència pública. El desprestigi de la política comporta això, fa que la gent qualificada se n'aparte. Hi ha un deteriorament i els partits no hi reaccionen. Caldria que el sistema fóra més participatiu i plural, aprofitar les noves tecnologies, llistes obertes… es poden fer moltes coses i no se n'està fent cap. Per què? Segurament perquè als dos grans ja els va bé com està… I s’ho van repartint.

P: Encara que un dels dos grans repetidament perd.
R: En el cas valencià sí, però si ho mires bé en l'àmbit de l'estat, va repartit. No oblides que el País Valencià no deixa de ser una part xicoteta que a ells no els preocupa massa.

P: L’esquerra valenciana aprofita el seu capital humà?
R: En general, no. Hi ha molta gent que podria aportar i s’ha apartat. Això és una evidència. La gent se n’aparta. Una de les grans debilitats de l’esquerra valenciana és que la gent se n’aparta. Passa en el cas del PSOE però també en el cas del Bloc… passa en general. Es nota, és molt evident.

P: Hi ha alguna via per revertir eixa situació?
R: Jo crec que els partits de l’esquerra haurien de fer una reflexió sobre què està passant en el sistema, la manca de participació… El sistema té forats, té mancances i cal plantejar coses noves…

P: Estes mancances de les que parla a qui perjudiquen? Afecten igual la dreta que l’esquerra?
R: No, jo crec que no. Perjudiquen més l’esquerra, clarament. La dreta vota de forma molt més mecànica, més obedient… Pels forats i les mancances que et deia s’escapen vots d’esquerres.

P: Ningú ho diria veient l’actitud dels diferents partits de l’esquerra, no?
R: Moltes vegades, en els partits es pensa més en clau interna que en clau externa…

P: Parla de tots els partits?
R: Home, sí… però sobretot dels grans partits perquè en els més menudets hi ha poca “tortà” a repartir, no? Per dir-ho clarament, en el Partit Socialista dona la sensació que pensen sempre més en clau interna que en clau externa.

P: Com és la relació dels socialistes amb la resta de partits de l’esquerra valenciana?
R: Amb el Bloc sempre ha sigut una relació d’amor i odi. És a dir, amor en el sentit que ens podem trobar en molts punts de coincidència en la política del dia a dia, i odi en el sentit de que els socialistes sempre ha tingut un sentiment que nosaltres no hauríem existir, que els fem nosa, que no trauen majoria absoluta per culpa nostra…

P: Si l’esquerra és plural, els pactes són imprescindibles i per pactar cal generositat. En l’esquerra valenciana hi ha generositat suficient per renunciar a qüestions particulars en pro d’un benefici comú superior?
R: No cal només generositat, cal intel·ligència. Seure al voltant d'una taula i parlar dels pròxims 10 o 15 anys. Mirar que es pot traure de l’agenda política, perquè són coses molt importants per a la nostra gent i el nostre país i que s’haurien d’abordar d’un altra manera… Ser capaços de fer abstracció de tota la resta i parlar del que importa. Jo això ho he intentat amb els socialistes i no ho he pogut aconseguir mai, mai.

P: Parlem del Bloc. Per què el Bloc en l'àmbit autonòmic no ha passat mai dels 115.000 vots? A què es deu tal estancament?
R: Hi ha diferents factors. El Bloc ha anat recollint tota la campanya d’anticatalanisme, tot s’ha descarregat sobre el Bloc. Existeix un valencianisme transversal que juga a això, que no té cap inconvenient a organitzar manifestacions per la llengua en companyia dels que en el Parlament voten en contra del requisit lingüístic. Hi ha un valencianisme de transversalitat que juga a la confusió. Segurament fa això perquè viu de la subvenció…

P: Parla d’Acció Cultural?
R: Sí, és clar, fonamental. Acció Cultural és un valencianisme cívic, social, que viu de la subvenció, però que no es presenta a les eleccions…

P: Però no s'hi pot comptar amb ells? Socialment tenen una representativitat important…
R: No, no és cert això. Mai han fet una manifestació amb més de 100.000 persones. El Bloc sí que ha tingut més de 100.000 votants… El que vull dir és que estos comportaments no ajuden a la clarificació de l’espai, més prompte al contrari. És claríssim. Hi havia una Mesa per la reivindicació del requisit lingüístic que és un tema fonamental per la recuperació del valencià i, quan es va votar al Parlament, el PP i el PSOE van votar conjuntament per carregar-se el requisit lingüístic, automàticament va desaparéixer la Mesa. Ja no hi he sentit ni una declaració més ni d’Acció Cultural, ni d’Eliseu Climent, ni de ningú… com si no haguera passat res. I ara dic jo: deu tindre a vore això amb les subvencions que han rebut o que rebran del Ministeri… Tot això configura un paquet que es pensa que tot és el mateix, el Bloc representa el catalanisme per una part de la societat, que es pensa que el moviment eixe cívic és el mateix que el polític i no és cert. Ara, que quede clara una cosa, eh? Tot el moviment cívic i social quedarà en bufes de “pato” si no es tradueix políticament. No perquè ho diga jo… No conec cap país del mon on una realitat nacional no tinga la seua referència política clara.

P: Què més ha fet mal el Bloc?
R: Supose que el Bloc ha hagut de fer una cosa que no l’ha beneficiat… Ha hagut de fer acords electorals que li han destrossat la imatge. Han sigut acords obligats per superar unes barreres electorals que no li permetien entrar en les institucions. Les coses hagueren anat d’una altra manera si l’any 83 la Unitat del Poble Valencià haguera pogut entrar al Parlament com li tocava i hi haguera pogut treballar… però la llei electoral, el 5% no ho ha permés. Ací s’ha parlat moltes vegades, han passat coses com que partits amb menys vots que el Bloc en la circumscripció de Castelló aconseguien diputats i tu no l’obtenies… És el sistema que els dos grans han volgut i que ara l’esquerra està pagant.

P: És conscient que un partit com el Bloc, que pacta amb Esquerra Unida al mateix temps que s’alegra del triomf electoral de Convergència en Catalunya, desorienta la gent, confon, costa de creure?
R: Sí, sí… Això juga sense cap dubte un paper complicat, pot confondre molta gent. La gent més informada políticament entén que fem el que fem perquè hem de buscar la manera de trencar eixa barrera que se’ns posa per estar a les institucions… Si, confon… Però això no passa per casualitat, el sistema electoral està posat amb tota la intenció, i per dir-ho clarament, el sistema electoral valencià està posat amb dedicatòria per a nosaltres.

P: Els seus acords amb Esquerra Unida sempre han acabat malament. Esta última vegada, després de les autonòmiques del 2007, va ser un final tant accelerat com traumàtic.
R: Home, el primer en el 87 no va ser un trencament traumàtic i esta última vegada el trencament traumàtic ha sigut dins d’Esquerra Unida. El que passa és el Bloc ha hagut de prendre partit per una de les dos parts.

P: El cas és que, el que s’entén per "l’esquerra del PSPV", està dividida i pareix que la divisió va per a llarg, quan el que caldria seria sumar per treure-li el màxim rendiment a cada vot.
R: Jo a vegades —i em deien que era una boutade però potser no ho era tant— defensava que tots els partits que teníem problemes per superar el 5%, el Bloc, Esquerra Unida, Iniciativa, els Verds, fins i tot Unió Valenciana, hauríem d’anar en una mateixa llista per trencar el bipartidisme que volen els dos grans. El cas és que en política, a vegades cinc i cinc en són deu, altres en són tretze i altres en són set. Jo conec gent que només per anar amb Esquerra Unida no ens votava, i al revés. Això t’obliga a fer entendre a la gent que el sistema és el que és i que no ens podem arriscar perquè si no els grans ens acabaran expulsant de la política. Ja els agradaria a ells que els deixàrem sols, que no entràrem al Parlament, que ens retiràrem dels ajuntaments i que ens dedicàrem a fer cursos de valencià i a ballar les danses tradicionals.

P: Per acabar: si després de les eleccions de 2011 les Corts Valencianes passen a ser una cambra amb només dos partits, PP i PSPV, això quines conseqüències tindria?
R: Seria negatiu per la política valenciana en general, negatiu per la ciutadania, negatiu pel parlament que no representaria el gruix de la societat. De tota manera, no crec que passe, entre altres coses perquè tinc la sensació que les eleccions de 2011 seran les de menys participació de la història de la política valenciana. El sistema s’està deteriorant tant que molta gent segurament no hi canviarà d’opció però no votarà.

P: Ja és curiós que l’esperança d’una cambra parlamentaria més plural passe per una menor participació electoral.
R: És clar, si els teus hi participen, si els que creuen en tu hi participen, pots eixir-ne beneficiat però pot ser al revés… El votant de dreta és molt disciplinat, més obedient… Així que tampoc està clar.