Tenim forts competidors alhora de guanyar-nos la vida a Tavernes. I tots i totes sabíem no anava a ser fàcil. No ningú ens ha dit mai que per a la majoria del poble viure siga fàcil, i més com estan posant-se les condicions econòmiques. Per això després d’una tempesta ve la calma xitxa. Ve el moment de la tranquil·litat, del que estem acostumats, del treball. No ningú pot assegurar que no torne una altra tempesta, però tots i totes sabem que superada una molt forta estem preparats per a suportar-ne una altra de la mateixa intensitat , que ja es a dir.
Comencem molt malament si la treveta i la incomprensió, tan ràpidament advertida en l’oposició, entra alguna part del tripartit. Qui té por a una paraula TRIPARTIT? Sols els que estan acostumats a les majories absolutes. ¿O no governaven tres la Res Pública Romana, sense caure en la follia de l’ostentós emperador?. Tenir esperit de col.laboració és situarse a l’alçada moral del músic que ha de supeditar el seu ¨solo” a l’harmonia de l’orquestra.
Hem de seguir col.laborant per estar contraa l’individualisme impenitent, ens cal una actitud que ens conduesca a cooperar, a fer una obra comuna. Hem de deixar per Tavernes les èpoques del “jo”, “jo” i “jo”, per passar al terme heguelià del nosaltres. Hem recorda una amiga que no és fàcil cooperar, no és fàcil treballar en equip. Sempre estan els amors propis de cadascú. Però saber guanyar-se la vida té la seua política. Desterrar la veu autoritària del “vinga, vinga!!”, “ fes-ho tu, que jo no vull”, “estira, que jo m’arrossegue”, té el seu mèrit.
Tothom sap que la millor forma de funcionar en el món del treball és guanyar-nos més amics i o amigues, augmentar el seu nombre, per això no hem de perdre de vista que cada persona té el seu propi objectiu, i cal saber cadascú on pot arribar tot i que porte una ruta diferent ens valdrà si agafem el seu impuls. Recorde que Secundi Mollà em comentava la forma d’actuar de Laurence d’Arabia quan li digueren que les tribus se’n volien anar, i Laurence els va dir, “si se’n van ara segur que tornaran quan els necessitem. Si els mantenim amb nosaltres a la força serà com no tindre’ls”. I es cert l’amistat naix a pesar de les més fortes discrepàncies, ja que hem de saber i tindre present allò qu ens uneix , i no plantejar en aquest moment allò que ens separa. En fí, traure eixe factor comú matemàtic. I una fórmula és la conversa exposant sempre els temes, deixant que els altres parlen i escoltant per expressar-nos quasi al mateix temps.
NO està el forn per a bollos, sempre hi haurà un desacord en una llarga convivència, però és superable, ja que Tavernes i nosaltres esperem molt del Tripartit. Ja que no us demanem que compartiu l’opinió de tots i totes sols com esteu fent sabent-nos respectar. I com és així ens tindreu al vostre costat. Tot siga per Tavernes i el seu veïnat que està en joc. Va de bò!
Jaume Talens.
Comencem molt malament si la treveta i la incomprensió, tan ràpidament advertida en l’oposició, entra alguna part del tripartit. Qui té por a una paraula TRIPARTIT? Sols els que estan acostumats a les majories absolutes. ¿O no governaven tres la Res Pública Romana, sense caure en la follia de l’ostentós emperador?. Tenir esperit de col.laboració és situarse a l’alçada moral del músic que ha de supeditar el seu ¨solo” a l’harmonia de l’orquestra.
Hem de seguir col.laborant per estar contraa l’individualisme impenitent, ens cal una actitud que ens conduesca a cooperar, a fer una obra comuna. Hem de deixar per Tavernes les èpoques del “jo”, “jo” i “jo”, per passar al terme heguelià del nosaltres. Hem recorda una amiga que no és fàcil cooperar, no és fàcil treballar en equip. Sempre estan els amors propis de cadascú. Però saber guanyar-se la vida té la seua política. Desterrar la veu autoritària del “vinga, vinga!!”, “ fes-ho tu, que jo no vull”, “estira, que jo m’arrossegue”, té el seu mèrit.
Tothom sap que la millor forma de funcionar en el món del treball és guanyar-nos més amics i o amigues, augmentar el seu nombre, per això no hem de perdre de vista que cada persona té el seu propi objectiu, i cal saber cadascú on pot arribar tot i que porte una ruta diferent ens valdrà si agafem el seu impuls. Recorde que Secundi Mollà em comentava la forma d’actuar de Laurence d’Arabia quan li digueren que les tribus se’n volien anar, i Laurence els va dir, “si se’n van ara segur que tornaran quan els necessitem. Si els mantenim amb nosaltres a la força serà com no tindre’ls”. I es cert l’amistat naix a pesar de les més fortes discrepàncies, ja que hem de saber i tindre present allò qu ens uneix , i no plantejar en aquest moment allò que ens separa. En fí, traure eixe factor comú matemàtic. I una fórmula és la conversa exposant sempre els temes, deixant que els altres parlen i escoltant per expressar-nos quasi al mateix temps.
NO està el forn per a bollos, sempre hi haurà un desacord en una llarga convivència, però és superable, ja que Tavernes i nosaltres esperem molt del Tripartit. Ja que no us demanem que compartiu l’opinió de tots i totes sols com esteu fent sabent-nos respectar. I com és així ens tindreu al vostre costat. Tot siga per Tavernes i el seu veïnat que està en joc. Va de bò!
Jaume Talens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada