Després d'una legislatura marcada per la incapacitat del seu Consell per a minvar els efectes de la crisi en la nostra autonomia i per la seua relació amb una presumpta trama de corrupció, Francisco Camps revalidava ahir, amb el suport majoritari dels valencians, la presidència de la Generalitat. Mentre fa quatre anys semblava que aspirava a Madrid, ahir, quan tota l'oposició assegurava que té les hores contades al capdavant del Consell, ell manifestava el seu desig de persistir en el càrrec tantes legislatures com l'avalen els ciutadans.Passaven uns quants minuts de les 11 del matí quan Francisco Camps, repetint la fórmula amb la qual ho va fer en les dues anteriors ocasions, jurava el seu càrrec. Ho feia posant la seua mà dreta sobre un exemplar de la Constitució, un altre de l'Estatut, un d'Els Furs i, sobre tots ells, una Bíblia acuradament oberta per una pàgina en particular. Una amb el versicle preferit de Camps? La que enumera els deu manaments? L'Informatiu, encara que ho va intentar, no en va poder determinar quina.
No obstant açò, sense poder evitar un mig somriure, Francisco Camps complia el seu desig de renovar el seu càrrec de Molt Honorable, rebia l'aplaudiment del ple de les Corts i procedia a continuació a llegir el seu discurs de presa de possessió, que no era una altra cosa que una versió resumida del seu discurs del passat dijous. Apel·lacions al seu servei a Espanya —ovacionades des de la seua bancada—, promeses fetes per a ser incomplides —"actuar atenent amb el màxim respecte i atenció a la minoria"— i falsedats —"la Comunitat Valenciana va créixer per sobre d'Espanya i Europa en demografia, en ocupació, en riquesa i en oportunitats"— compartien espai al costat de l'habitual retòrica buida —la de la confiança, la prosperitat, l'enteresa— de la qual fa gala Camps en un discurs absolutament oblidable.
Després d'ell, l'ovació dels seus, especialment dels consellers, sempre més entusiastes i potser preocupats —almenys en algun cas—pel seu futur més immediat. D'açò i no d'una altra cosa parlaven els periodistes en la recepció posterior que es fixaven en com semblava defugir la trobada forçada contínuament per Vicente Rambla i se sorprenien i espantaven en veure la seua proximitat en canvi a Gerardo Camps i el que açò poguera significar. En l'àgape (consistent en orxata, suc de taronja i cava), molt alcalde popularista i escassa, quasi nul·la, presència de la cúpula empresarial. En representació del PP estatal, Esteban González Pons. El ministre de Treball, Valeriano Gómez, després de presenciar l'acte oficial, va prescindir de les relacions públiques.
Mentrestant, els portaveus dels grups parlamentaris de l'oposició oferien les seues declaracions a les portes del ple i tots coincidien a donar per amortitzat Camps, assenyalat amb la data de caducitat que marquen les seues causes judicials. Este, potser per allò de les energies renovades, accedia per primera vegada en mesos a sotmetre's a les preguntes de la premsa. Considerar el que ens llançaria com a respostes ja seria un altra història, perquè el renovat president del Consell, preguntat per la seua continuïtat, es va limitar a dir que estava fóra de tot dubte, criticar a l'oposició i els mitjans de comunicació que parlen d'ella, emplaçar a les persones agrupades entorn del moviment 15M al fet que constituïsquen un partit polític, tornar a destacar la destacada victòria del PP a València i la simpatia mútua que es professa amb Rajoy, i poc —encara que molt llarg— més. El més interessant del dia, la constitució del nou Consell, encara estava per arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada