Esclata la guerra al PP Valencià després del nomenament de Fabra com a sustitut de Camps

Foto que circula per diverses xarxes socials del futur President Alberto Fabra, amb "EL BIGOTES" per darrere d´ell.

- CAMPS VA TRACTAR FINS L´ÚLTIM MOMENT NOMENAR COM A SUCCESSORA A PAULA SANCHEZ DE LEON.

- RAJOY I TRILLO VAN INTENTAR TAMBÉ CONVÈNCER A RITA BARBERÀ PER QUE FORA LA PRESIDENTA, ESTA ES VA NEGAR ROTUNDAMENT.
- ALBERTO FABRA VA CRIDAR AL PRESIDENT DEL PP D´ALACANT JOSE JOAQUIN RIPOLL, PERÒ NO AL DE VALÈNCIA.

- ALFONSO RUS ESTAVA "QUE TRINAVA" PER NO HAVER-LI COMUNICAT NINGÚ RES, NI LA DIMISSIÓ, NI LA SUCCESSIÓ, I HA DIT QUE "ESTOS DE MADRID NO MOS CONEIXEN BÉ ALS DE VALÈNCIA".

- "Ens han fet una cabronada, però la vida és llarga" asseguraven Víctor Campos i Rafael Betoret, després de quedar com uns autèntics pallassos de circ, declarant-se culpables.

Una vegada dimitit Francisco Camps forçat per la negativa de Ricardo Costa a acceptar assumir la seua culpabilitat en el procediment del cas GÜRTEL, en el PP de València ha començat una altra guerra. Consumada l'eixida de la presidència de la Generalitat de Camps, ahir va ser un dia de tensió màxima i ganivets afilats en el PP valencià i en la seu nacional de Gènova. Així es van succeir els fets.

Primer, la designació del substitut de Camps. L'ex president va tractar per tots els mitjans -però ja sense força personal i sense capacitat de pressió política- que la seua vicepresidenta, Paula Sánchez de León, fora la successora. Però Rajoy no va estar per la labor. Va sorgir el nom d'Esteban González Pons. Tampoc no era possible. Hi havia un impediment legal: no és diputat autonòmic valencià.

A partir d'ací, va començar una ofensiva de líders qualificats del PP per a tractar de convèncer a Rita Barberá, la candidata favorita de Rajoy, que agafara el bastó de comandament de Rajoy. No obstant açò, les trucades del propi Rajoy, María Dolores de Cospedal, González Pons i una conversa cara a cara de Trillo amb l'alcaldessa de València no van aconseguir convèncer-la. La seua decisió era ferma.

Persones pròximes a Camps van fer un últim intent a València. S'aproximaven les 14,30 hores, minuts abans d'avisar al seu advocat que no anava a acudir al Jutjat, quan el president valencià va parlar per telèfon amb Rajoy i, després d'anunciar-li que a les 17 hores anava a fer pública la seua dimissió, va intentar per última vegada ablanir a Rajoy i col·locar a Sánchez de León. No va tenir èxit. Madrid ja havia decidit que el successor era l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, qui en aqueixos moments estava en una presentació, al costat del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, sobre la implantació de xarxes elèctriques en el municipi.

Fabra va acceptar la presidència de la Generalitat. No obstant açò, els populars van presentar com una nova època de tranquil·litat en el PP valencià després d'anys de convulsió pel "Cas Gürtel", no és sinó el principi d'una altra guerra.

“Aquests no coneixen el seu partit a València”

Alberto Fabra va cridar al president provincial del PP d'Alacant, José Joaquín Ripoll, i li va explicar els seus plans. Es va reunir amb la seua gent de confiança a Castelló. En converses telefòniques amb Rajoy, Cospedal i Trillo es va comprometre, de mala gana, a no fer un sol canvi en el Govern de la Generalitat almenys fins a celebrades les eleccions generals. Però no va cridar a Alfonso Rus, president del PP a València, que durant tot el dia d'ahir va fer patent el seu formidable empipament per haver-se assabentat per la ràdio de la dimissió de Camps i li comenta a un afí: "Ni tan sols Rita. Ningú m'ha cridat, he sigut lleial i m'han ningunejat. En un moment crucial per al futur del partit, li'l couen entre Madrid i un paracaigudista enviat de la capital. Aquests no coneixen el seu propi partit a València".

Persones pròximes a Rus asseguren que el líder valencià "va a anar a sac, la seua lleialtat és a les sigles, i més d'un ha menysvalorat el seu poder en la província, i el poder de la província en la Comunitat. I a Madrid no s'assabenten, viuen en el seu món, tots pensant en les generals i en el Govern central".

Altres dirigents populars valencians pronostiquen "tempestes severes" en les pròximes setmanes. En l'interminable encreuament de trucades que es va produir, es va especular molt amb "la llarga mà d'Eduardo Zaplana en tot el succeït. A qui se li ocorre posar a un de Castelló al capdavant de la nau. La venjança és un plat que se serveix fred, i Zaplana i Ricardo Costa ho han acreditat". Rafael Blasco, portaveu en les Corts Valencianes, també va fer arribar el seu malestar per la forma en què es van fer les coses.

Durant tota la vesprada van començar a córrer rumors per València respecte a que més d'un conseller del Govern de Camps anava a dimitir, perquè no estaven disposats a treballar per a Alberto Fabra. Es van succeir les converses creuades fins a ben entrada la matinada. Poc després de les deu de la nit un membre de l'Executiu valencià va arribar fins i tot a plorar en una conversa telefònica que va fer a un qualificat dirigent popular de Madrid, al que es va dirigir per a demanar consell respecte a què fer ara.

El complicat paper de Fabra

En aquests moments, Alberto Fabra treballa a marxes forçades per guanyar-se el respecte i l'afecte dels seus companys valencians. No ho va a tenir fàcil. Primer ha d'aconseguir, abans de prendre possessió, evitar que es produïsquen dimissions en l'Executiu que va a presidir. Més d'un conseller té ganes de tirar la tovallola i deixar-li el camí lliure. Tothom en el PP de València té clar que Fabra, mes prompte que tard, voldrà fer el seu equip i, com deia anit un dirigent popular amb comandament a Gènova, "és el lògic, la qual cosa faria qualsevol. Una vegada que un accedeix a un lloc de responsabilitat, mana, i si mana, fa el seu equip, Alberto el que ha de tenir és habilitat per a torejar uns mesos i no afrontar els canvis fins al cap de les Generals".

Per a açò explica en el Govern valencià amb dues persones de la seua confiança, Isabel Bonig, ex alcaldessa de la Vall d'Uixó i José Manuel Vela, conseller d'Hisenda i Administracions Públiques, que es perfilen com a figures clau en el nou Executiu fins que es produïsquen canvis.

“Ens han fet una cabronada, però la vida és llarga”

Però no és només el Govern. Fabra assumirà també les regnes del partit, i ací ho va a tenir més difícil. Encara que el va dir ahir que vol moure poques fitxes i mantenir igual les estructures del Govern, el partit i el grup parlamentari, els qui coneixen els secrets de la política valenciana consideren "improbable" que puga aguantar fins a desembre: "El que va a fer és deixar passar l'estiu, el mes d'agost, però al setembre algun moviment fa segur. Ha d'evitar que es produïsquen desercions una vegada que prenga possessió la setmana vinent, tranquil·litzar les aigües i després començar a moure les peces molt a poc a poc, que semble un accident".

I mentre, dos homes enfonsats no donaven crèdit al succeït. Víctor Campos, exvicepresident de la Generalitat i Rafael Betoret, excap de gabinet de la Consellería de Turisme, que a primera hora del matí havien signat en el Jutjat el seu allanamiento, havien acceptat la seua culpabilitat i s'havien mostrat disposats a pagar la multa de 49.500 euros, la més greu que sol·licitaven les parts del procediment, tiraven fum pel cap i no es tallaven a qualificar el succeït: "És una gran putada, ens han enganyat, ens han deixat tirats i en una situació que balla entre el ridícul i el dramàtic. No té nom el que ens han fet entre Rajoy, Camps i Costa. És una cabronada majúscula. Però la vida és llarga i passa factura".

Perquè ara ells, Campos i Betoret, per l'establit en la Llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei del Jurat, probablement no es lliuren del judici. Haurien de haver-se aplanat i haver acceptat unànimement tots els acusats per a evitar la vista oral. Al no haver succeït, i encara que hi ha llacunes legals i no se sap que va a decidir el magistrat del Tribunal Superior de Justícia Juan Climent, que presidirà el judici, el més probable és que hagen de comparèixer en la vista al costat de Camps i Costa, però amb la diferència que ells ho fan constant per escrit una confessió de culpabilitat.