Abaratir l’acomiadament i ampliar els supòsits perquè una empresa puga
deixar al carrer un treballador té els efectes esperats: l’atur bat
rècords a Espanya. Un any després de l’aprovació de la reforma laboral,
als ERO i la baixada de contractació de les empreses, ara cal sumar les
retallades en ocupació al sector públic d’autonomies i municipi.
La reforma laboral
aprovada al Congrés espanyol el setembre del 2010 ha provocat una
històrica i reiterada disminució de l'ocupació, més precarietat laboral i
una abaratiment dels costos d'acomiadament de les empreses. A proposta
del PSOE i avalada en soledat pel mateix grup socialista, la reforma ja
rebé en el seu dia les crítiques –per la dreta i per l’esquerra- de tots
els partits en l’oposició parlamentària. La nova norma amplià les
causes econòmiques objectives per acomiadar el treballador amb una
indemnització de 20 dies per any en lloc dels 45 dies habituals,
considerant un dels supòsits “l'existència de pèrdues actuals o previstes; o la disminució persistent del nivell d'ingressos”. La reforma suscità el 29 de setembre del 2010 una vaga general.
Un total de 8.222 valencians perderen el seu treball
este mes de setembre. Així, el nombre d'aturats en les oficines del
servei valencià d'ocupació es va situar en finalitzar setembre en
525.732 persones, segons informà ahir el Ministeri de Treball i
Immigració. Això és, que el 12,4% dels aturats de l’estat són
valencians. Més de la meitat dels aturats valencians (un 56%) pertanyen
al sector Serveis, que en l’últim mes va experimentar el major augment,
amb 9.530 desocupats més fins a arribar als 298.102.
A Espanya, el nombre
d'aturats va arribar als 4.226.744, després que 95.817 persones més
hagen perdut la seua feina (2,3%). Es tracta del pitjor setembre dels
últims 15 anys per a l’estat espanyol. El d’enguany supera fins i tot el
del 2008 -any en el qual esclataren la crisi financera i la bombolla
urbanística-, quan la desocupació va créixer en 95.367 persones.
Sectors “a l’alça” tot i les dades negativesDavant l’evidència de les xifres, conseller d'Educació, Formació i Ocupació, José Ciscar, va dir ahir que "dins de la gravetat general de la situació de l'ocupació a Espanya", a la comunitat "l'increment de la desocupació ha sigut per baix de la mitjana espanyola”. Setembre, segons va dir, "és un mes dolent per a les dades de l'atur" perquè "és el final de l'època vacacional i turística i es produeixen moltes finalitzacions de contractes".
Per part seua, CCOO PV denuncià ahir que l'"aparent bona evolució" del sector serveis evidència pràctiques empresarials "qüestionables" ja que, segons afirmà en un comunicat, existeixen "maniobres
contractuals destinades a abaratir la mà d'obra, mitjançant
l'acomiadament de treballadors a l'agost i la seua posterior recuperació
al setembre".
Sobre la resta de sectors que conformen l’economia
valenciana, Ciscar va preferir no pronunciar-s'hi. Excepte pel que fa a
la construcció i a la indústria. Segons el conseller, ambdós sectors “estan apuntalats i consoliden tendència de creixement", encara que les dades "puguen ser negatives".
Les declaracions de Ciscar sorprenen ja que precisament estos dos
sectors – Construcció, amb 89.640 persones i Indústria, amb 85.493-
acumulen el major nombre de treballadors aturats, després del sector
serveis, que en suma ja 298.102. La conselleria de Ciscar té les
competències transferides del Govern central per posar en marxa
polítiques actives d’ocupació que donen oportunitat de treballar al més
de mig milió d’aturats valencians.
En este sentit, el portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, recordà que “el president Fabra
només parla de retallades però encara no ha parlat de polítiques
actives d’ocupació, de foment del treball i d’ajuda als autònoms,
xicotets empresaris, indústries i sectors productius de la nostra
terra”. Segons Morera, el nombre de desocupats “anirà en augment
perquè el president de la Generalitat ja ha anunciat grans retallades,
entre les quals es troben els treballadors interins de la Generalitat
que se n'aniran al carrer o que no seran contractats”.
Pocs contractes i precaris
Quant a la contractació, al setembre el Servef registrà un total de 118.725 contractes, un 4,08 % menys que en el mateix mes del 2010. Dels nous contractes, només 9.800 van ser indefinits davant dels 108.925 temporals.
Quant a la contractació, al setembre el Servef registrà un total de 118.725 contractes, un 4,08 % menys que en el mateix mes del 2010. Dels nous contractes, només 9.800 van ser indefinits davant dels 108.925 temporals.
CCOO PV denuncia que la "tornada" al treball d'aquelles persones acomiadades durant el mes d'agost "motiva l'increment del nombre de contractes” al setembre. No obstant açò, malgrat aqueixes "maniobres, la contractació indefinida va suposar únicament un 8 % del total".
Segons Josep Tomàs, secretari d'Ocupació de CCOO PV, la variació en les xifres d'atur de setembre "reflectix el model productiu que arrossegem", una situació "resultat d'un mercat laboral i un model social cada vegada més fràgils", apuntà.
Per al sindicat CSI·F, les xifres de l’atur reflectixen "el nefast resultat de les polítiques laborals aplicades tant en l'àmbit nacional com autonòmic". La central lamentà en un comunicat que la "poca ocupació" generada es caracteritza per la seua "precarietat i temporalitat". Com a exemple, en cità els contractes de formació, "la durada de la qual s'ha estés i en els quals el contractista no contribueix a la Seguretat Social, en quedar-ne exempt".
En este context, la patronal espanyola CEOE demanava encara ahir “amb urgència” una altra reforma laboral “profunda”, que “garantisca la flexibilitat interna de les empreses i que permeta l’augment de la competitivitat”.
3 comentaris:
Gens d'acord en aquest article d'opinió. Amb l'anterior legislació laboral l'atur va pujar d'un 8% a un 20%, ho siga un 12% en pràcticament 2 anys (6% anual). I amb la nova reforma el creixement ha estat molt menor i sols ha pujat un 1% anual. A més, està massa vist que en altres països on ja fa temps que disposen d'aquest tipus de legislació laboral (França, països nòrdics, Alemanya, Regne Unit, Suïssa...) que la taxa d'atur tendeix a ser menys de la meitat que en Espanya
El problema de l'atur en Espanya, a part de la bombolla immobiliària, és Zapatero i els bancs. El primer perquè no va tindre els collons quan va rescatar als bancs amb els diners de nosaltres de posar condicions, i els segons perquè després del rescat han tancat l'aixeta i estan afonant al xicotet i mitjà empresari. Zapatero havera tingut que exigir quan va aprovar donar diners als bancs, que tota empresa que havera complit escrupulosament amb tots els pagaments i condicions anteriors amb els bancs, seguir com fins ara i no tancar-los l'aixeta. L'atur no haguera arribat fins on estem ara. Els diners eren de tots els espanyols i els únics que s'han beneficiat són els bancs, encara que ells no ens han donat treva ni a les persones ni a les empreses. Què vergonya.
cotorra deu estar molt interesant,pero nia masa lletres,molt condensades y damunt solapen lo que nia a la part dreta,este articul que el llisca ta tia!!
Publica un comentari a l'entrada