Caixa del Mediterrani acorda una aliança provisional de darrera hora amb les caixes d’Astúries, Cantabria i Extremadura i trenca les converses amb els bascos del BKK.
Pau Caparrós. L´informatiu.com
Encara és prompte per analitzar les conseqüències de la decisió de la CAM d’aliar-se amb les caixes d’estalvis d’Astúries, Cantabria i Extremadura. Després d’haver trencat negociacions amb el BBK, la Kutxa. Aquest acord, una vegada siga ratificat pel respectius consells d’administració, podria convertir aquest acord en la tercer grup financer de caixes d’estalvis de l’estat i en el cinqué grup financer, amb un volum de negocis per sobre els 177.000 milions d’euros.
Tot i que el president del grup seria Modesto Crespo, actual president de la CAM, aquest acord per a la creació d’un SIP, el que es coneix com una fusió freda perquè no es crea un nou ens, posarà en Madrid el centre de decisions més importants, obrint la porta a un progressiu trasllat de directius i càrrecs de les quatre caixes cap a la capital de l’Estat.
La CAM tindrà el 40% de la SIP i es crearà un banc a Madrid per a supervisar riscos i inversions que estarà dirigit per Crespo. Les quatre entitats mantendran la seua independència.
Sembla tancar-se així definitivament la porta a un acord amb Bancaixa o Caixa Ontinyent (tot i que la entitat de la Vall d’Albaida ja feia temps que s’havia retirat de les negociacions) per a la creació d’un grup financer amb un marc de referència a territori valencià, que haguera estat entre el més importants de l’estat.
Ja feia setmanes que l’empresariat d’Alacant, la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial de la Província d’Alacant, defugien les crides a la negociació amb el govern de la Generalitat per acceptar la via valenciana amb Bancaixa. Una possible pèrdua de poder de la CAM davant Bancaixa, com finalment també ha passat en el cas de l’acord frustrat amb el BKK, podria haver estat la causa final de la decisió d’optar per un SIP amb comunitats més modestes.
Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports
Açò s’ha unit a la debilitat en que es troba el Consell de Francisco Camps, més pendent dels terratrèmols judicials que de liderar una fusió entre caixes valencianes. Perquè una hipotètica “Bancam” s’haguera convertit en la tercera caixa de l’Estat en volum d’actius i haguera mantes tant l’obra social com els òrgans de decisió a territori valencià.
Per la seua banda, Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports per part del Govern de la Generalitat Valenciana.
Cal aclarir que el Sistema Institucional de Protecció (SIP) es un mecanisme regulador del sistema bancari que permet realitzar acords entre entitats financeres amb l’objectiu d’assegurar la liquiditat d’aquestes. Una figura que es va idear inicialment per a les Caixes Rurals davant la seua pèrdua de mercat, i que ara està estenent-se a caixes de major entitat. El SIP, permet mantenir el nom i la identitat jurídica de les entitats, pel que no és pròpiament una fusió.
Per altra banda, val a dir que les caixes catalanes ja han avançat dues grans fusions. Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, i Caixa Manlleu amb el nom Unnim. I la més important, amb Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Totes dues fusions han apostat per situar-se com a competidores d’alt nivell en el context generalitzat de fusions o acord de SIP a nivell estatal, i a l’hora mantenir la identitat com a entitats catalanes.
Tot i que el president del grup seria Modesto Crespo, actual president de la CAM, aquest acord per a la creació d’un SIP, el que es coneix com una fusió freda perquè no es crea un nou ens, posarà en Madrid el centre de decisions més importants, obrint la porta a un progressiu trasllat de directius i càrrecs de les quatre caixes cap a la capital de l’Estat.
La CAM tindrà el 40% de la SIP i es crearà un banc a Madrid per a supervisar riscos i inversions que estarà dirigit per Crespo. Les quatre entitats mantendran la seua independència.
Sembla tancar-se així definitivament la porta a un acord amb Bancaixa o Caixa Ontinyent (tot i que la entitat de la Vall d’Albaida ja feia temps que s’havia retirat de les negociacions) per a la creació d’un grup financer amb un marc de referència a territori valencià, que haguera estat entre el més importants de l’estat.
Ja feia setmanes que l’empresariat d’Alacant, la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial de la Província d’Alacant, defugien les crides a la negociació amb el govern de la Generalitat per acceptar la via valenciana amb Bancaixa. Una possible pèrdua de poder de la CAM davant Bancaixa, com finalment també ha passat en el cas de l’acord frustrat amb el BKK, podria haver estat la causa final de la decisió d’optar per un SIP amb comunitats més modestes.
Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports
Açò s’ha unit a la debilitat en que es troba el Consell de Francisco Camps, més pendent dels terratrèmols judicials que de liderar una fusió entre caixes valencianes. Perquè una hipotètica “Bancam” s’haguera convertit en la tercera caixa de l’Estat en volum d’actius i haguera mantes tant l’obra social com els òrgans de decisió a territori valencià.
Per la seua banda, Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports per part del Govern de la Generalitat Valenciana.
Cal aclarir que el Sistema Institucional de Protecció (SIP) es un mecanisme regulador del sistema bancari que permet realitzar acords entre entitats financeres amb l’objectiu d’assegurar la liquiditat d’aquestes. Una figura que es va idear inicialment per a les Caixes Rurals davant la seua pèrdua de mercat, i que ara està estenent-se a caixes de major entitat. El SIP, permet mantenir el nom i la identitat jurídica de les entitats, pel que no és pròpiament una fusió.
Per altra banda, val a dir que les caixes catalanes ja han avançat dues grans fusions. Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, i Caixa Manlleu amb el nom Unnim. I la més important, amb Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Totes dues fusions han apostat per situar-se com a competidores d’alt nivell en el context generalitzat de fusions o acord de SIP a nivell estatal, i a l’hora mantenir la identitat com a entitats catalanes.
Algo pequñito Guli Guli Guli..
ResponEliminaAlgo pequñito Guli Guli Guli
Hi ha una Caixa que s'anomena Caixa Popular, és un Grup cooperatiu de caixes rurals amb oficines en diverses comarques valencianes, dóna suport a molts projectes en valenciá. Anim i obriu un compte corrent, és la millor opció per als que defensem tot el de la nostra terra.
ResponEliminaem sembla molt bé. jo els he vist patrocinant alguns campionats de pilota.
ResponEliminaSr administrador: li demane el favor de privar-nos de comentaris com el primer. Tenen millor cabuda en la web oficial de Esquerra unida de Simat.
ResponElimina