DOCU diumenges; elecció del Monestir de Valldigna

A continuació transcrivim l’escriptura de la donació:

“En el nom de Crist. Sàpiguen tots que Nos Jaume per la gràcia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca, València, i Múrcia, Comte de Barcelona, Banderer de la Santa Església Romana, Almirall i Capità General. Continuant en el sinceríssim amor que els nostres gloriosos predecesors constantment tingueren a la nostra sagrada religió cistercenca, com el mitjà més eficaç per a dilatar a Déu els cultes, com així mateix per a l’eterna salvació de la nostra ànoma i la dels nostres pares, determinen fundar un Monestir de l’esmentada Orde a la vall fins ara anomenada d’Alfàndech, que d’ara endavant i des d’avui volem que perpètuament s’anomene la Valldigna, que aquest vocable siga l’advocació de la Verge Maria en aquest Monestir filial del de Santes Creus i que s’anomene per tant Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on perpètuament siga invocat el sufragi dels sants pels fidels de Crist. Així, per tot açò, tot inspirant-nos en la divina gràcia, considerat fervorosament i diligent per Nos, a Vós, venerable Bononat, Abat actual del Monestir de Santes Creus, concedim per la present autoritatr plena per tal d'e’igir el nou Monestir, per a la construcció i manteniment del qual us donen i concedim a perpetuïtat en franc i lliure alou tota l’esmentada vall amb els castells de Marinyent i d’Alcalano; els llogarets i alqueries que hi ha situats i establerts, amb tots els hòmens i dones que hi viuen i habiten de qualsevol llei, secta, estat o condició que siguen, amb els termes i totes les pertinences i amb totes les rendes i productes de lleuda, passatge, pastura, alfardes, magram, sofres, pontatges, hosts i cavalcades; amb els molins; forns, banys; aqüeductes, muntanyes, plans, matissars, boscs, selves, prats, marjals, terres conreades i incultes, llocs solitaris i poblats, la pastura per a la caça i la pesca,, el monedatge, cenes, troballes de mines o tresors; amb el mer i mixy imperi i tota la jurisdicció civil i criminal, ple domini i districte i, en general, tot allò que es puga expressar, dir o pensar. Per tant, absolem tots els hòmens i dones habitants i veïns del abans esmentats vall, castells, pobles, alqueries i els seus termes de tot domini , homenatge i fidelitat i els manem que tinguen per senyors naturals l’Abat i monjos del monestir que s’ha de construir i els obeesquen i mostren submissió en tot i per tot. És voluntat nostra que es posen i instituesquen en aquesta Comunitat suficient nombre de monjos, que n’han d’ésser tretze almenys, amb l’Abat que els presidesca , els quals guardartan l’bservància cistercenca i hi seran serfs de l’Altíssim. Després de la primera elecció de l’Abat, pertanya a la nova Comunitat eligir-lo, ja de la mateixa, ja d’una altra, i la confirmació al de Santes Creus o al Convent si a l’Abat en coses humanes estiguera per ventura exempt. Així mateix, volem fermament que totes i cadascuna de les esmentades coses donades no es pugen alienar ni transferir i que queden per sempre com sustent de l’Abat, monjos i altres persones del Monestir; i si qualsevol persona ho alienara, fallarem com va i nul tal procedir i hauran de restituir-ho seguidament a la propietat del Monestir; tanmateix, puga, legítimament i autoritzat per l’Abat de Santes Creus, donar en enfiteusi o llogar, per algun temps , cases i terres a la vall abans esmentada i els seus termes per a utilitat del nou Monestir. A més de tot això, manem als procuradors, batlles, administradors, justícies i altres oficials i súbdits nostres, presents i vinents, que totes i cadascuna de les coses abans esmentades les tinguen i observen fidelment, que les facen observar invariablement, que no les contravinguen ni permeten contravenir-les enlloc i si algú, temeràriament, fóra transgressor de l’esmentaty abans, caurà en la nostra ira i indignació i pagarà, a més mil morabatins d’or que s’aplicaran totalment a l’increment del nostre erari. Els termes de la vall han de limitar i confrontar amb els de Cullera i Corbera, Alzira, Barx, Barxeta i Bairén (avui Gandia) i, a més, fins una milla mar endins.
Donat a València als idus (dia 15) de març de l’any 1297.
Signe de Jaume per la gràcia de Déu, Rei d’Aragó, etc.
Testimonis: Bernat Guillem d’Entença, Joan Ximeno d’Urrea, Jaume, Senyor de Xèrica, Pere de Monte Cateno i Gonçal Ximeno d’Arenoso.
Fou tancat per Pere de López, escrivà del senyor Rei.”

A continuació i per orde del rei es van redactar, en l’aldea del Ràfol, els següents documents per a deixar ben clara la nova organització de la vall en tots els aspectes:

1. Salvaguarda del monestir de la Valldigna.
2. Es dóna notícia als sarraïns de la vall de la donació feta i de les obligacions a les quals passen a estar sotmesos.
3. Concessió i amollonament del terme per part de Bernat de Clapers.
4. Instruccions a les autoritats de les aldees confinades.
5. Assignació a l’exemperadriu de Grècia en compensació per la donació de la vall als monjos del Cister, de les valls i aldees de Xaló, Alaguar, Almozrof i Alcanhí.
6. Als habitants de Xaló, Alaguar, Almozrof i Alcanhí se’ls comunica que des d’aleshores passen a estar sota la jurisdicció senyorial de l’exemperadriu de Grècia.

Donat el caràcter de la nova situació, els mudèjars més destacats de les aljames de la vall es van afanyar a demanar al rei que els foren confirmats tots aquells privilegis que fins aquells moments els havien sigut concedits pels predecessors del monarca. Els dits privilegis garantien als sarraïns certes llibertats que, donades les noves circumstàncies, sentien perillar. Jaume II va accedir a la confirmació de la seua demanda.

Segons l’historiador valldignenc Toledo i Girau, els monjos fundadors van ser designats pel monestir de Santes Creus (Tarragona) el dia de Tots Sants de 1298, i es van establir inicialment a l’aldea de Benizael -situada aproximadament entre l’alqueria de Xara i Simat-, concretament en la llotja o alfòndec on els sarraïns del dit lloc solien celebrar el seu mercat, i sumaven un total de tretze:

-ANCIANS: Fr. Pere de Roira, Fr. Guillem de Bayanda, Fr. Jaume de Riudaneres i Fr. Jaume de Calcendre.
-DE MITJANA EDAT: Fr. Arnau Dalp, Fr. Pere de Perales, Fr. Berenguer de Fortuny i Fr. Valentí Carbonell.
-JÓVENS: Fr. Bertran de la Cova, Fr. Guillem Blanc, Fr. Jaume Jover, Fr. Bernat de Font i Fr. Raimon de Sant Climent.

Si les obres del cenobi es van emprendre amb ànim -com es pot suposar-, bé podria haver acabat la construcció de l’habitació conventual i altres estances accessòries més urgents, per a després, continuar amb les altres peces més importants i anar engrandint l’obra amb el temps.

La disposició general del monestir de la Valldigna segurament respondria, amb algunes variants, al tipus que va perdurar durant tota l’edat mitjana en els monestirs quan es va generalitzar la regla de Sant Benet, a saber: l’església orientada d’est a oest; a un costat, entre el braç major i el creuer, el claustre; a la banda d’orient del claustre, la sala capitular; a la del sud, el refectori i les cuines; a la d’occident, el graner, celler i tot allò que havia d’estar en contacte amb el públic.

- Toledo Girau, José. El Castell i la Vall d’Alfàndec de Marinyén. Ed. Ajuntaments de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, 1992.
- Toledo Girau, José. El Monestir de la Valldigna i els seus Abats Comendataris. Ed. Ajuntaments de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, 1993.