La CAM signa la seua defunció com a caixa d'estalvis valenciana enmig del silenci

AMB MEMBRES O SENSE ELLS, EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CAM JA NO PINTA RES.

L'aprovació dimarts de la cessió de poders al SIP per part del Consell d'Administració de la CAM, que va significar la desaparició de la caixa com a entitat valenciana, i a un altre nivell i mig termini, la pèrdua de molts llocs de treball, ha sigut rebuda amb total passivitat per part dels partits polítics amb major representació en les Corts.

Gerardo Camps compareixia ahir en roda de premsa per a anunciar la venda —a partir de hui— de bons de deute públic valencià a particulars per valor de 1.000 milions d'euros (ampliables a 1.500); uns bons que els ciutadans podran adquirir mitjançant una emissió coordinada per La Caixa. Açò darrer, que una caixa catalana siga l'encarregada de gestionar el deute emés per la Generalitat Valenciana, hauria sigut, fa tan sols uns quants anys —i més si ho haguera dut a terme un govern d'esquerres—, motiu d'escàndol; però ahir no va haver-hi cap reacció en este sentit. El motiu? Pot ser que el fet que governe el PP en siga un, però el definitiu és distint: no hi ha un altre remei. Perquè si descomptem la xicoteta Caixa Ontinyent, ja no queden caixes valencianes.

L'alegria de Gerardo Camps contrastava amb les cares de preocupació de centenars d'empleats de la caixa que fins despús-ahir tenia el centre de comandament a Alacant. "Hi ha molta inquietud" comentaven a l'Informatiu diversos treballadors de la CAM, després d'haver assistit a l'accelerat desmantellament de l'entitat absorbida en el SIP que lidera Cajastur. Un desmantellament que s'ha desenvolupat sense que el consell d'administració de la caixa alacantina haja aconseguit arrancar cap compromís que oferisca unes garanties sòlides als seus empleats que no perdran els seus llocs de treball.


Per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències

"No s'ha aconseguit res, i que hui —per ahir— ningú mostre la més lleugera preocupació pel futur de centenars de treballadors, resulta descoratjador", confessava un empleat de la caixa a este diari, sorprés que la signatura definitiva de la cessió de poders al SIP amb l'aprovació del Consell d'Administració de Caixa del Mediterrani, haja passat públicament desapercebuda. Una de les respostes per a justificar este silenci ens l’oferia el delegat a la Comunitat Valenciana del diari econòmic El Economista, Javier Alfonso, quan assegurava que la signatura d'esta acta de defunció de la CAM com a caixa valenciana "no ha sorprés a ningú" dels que han seguit el procés: "Ja quan es va signar el SIP, la mort estava anunciada, i l'única cosa que s'ha fet ha sigut dosificar cada pas."

I els passos han sigut durs. Tant, que el que semblava un mal "negoci" en el projecte de SIP inicial va anar empitjorant a mesura que s'arribava al contracte definitiu, la qual cosa va generar moltes suspicàcies entre els empleats de la caixa alacantina respecte al seu consell d'administració. Alfonso, no obstant açò, resta veracitat a estes sospites: "El consell ha tingut molta més dignitat de la que es diu, i almenys en dues ocasions va rebutjar el que se'ls oferia, però al final sempre es van vore obligats a claudicar, perquè si no acceptaven les condicions l'altre camí era la intervenció. D'eixa manera, almenys temporalment, han conservat la cadira i les dietes".

Malgrat tot, la situació dels consellers després de l'aprovació definitiva del SIP no és gens còmoda. I és que, per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències. Perquè, encara que amb el contracte definitiu aprovat es contemple que l'obra social de la caixa se seguirà portant des d'Alacant, fins i tot el pressupost amb què esta puga comptar es decidirà a Madrid, i Alacant solament decidirà el repartiment d'eixe muntant. Molt poc treball per a empleats amb sous massa elevats.

PSOE i PP, com si res
La pèrdua de la CAM com a caixa valenciana ha sigut un dur colp per al teixit econòmic territorial, però la culminació dimarts passat del procés no va despertar ni un comentari per part de cap representant dels dos partits amb major nombre de representants en les Corts Valencianes. Des de Compromís i Esquerra Unida, en canvi, no es mantenia una actitud tan serena enfront de la pèrdua. "Zapatero i Rajoy, en l'única cosa que han estat d'acord ha sigut a reduir l'estat de les autonomies i desmantellar el sistema de caixes, fins a deixar-lo en dos grans grups; un que gira en l'òrbita socialista, que seria aquest que lidera Cajastur, i un altre que encapçala Caja Madrid i que ha absorbit Bancaja, i que gira al voltant del PP", apuntava ahir a l'Informatiu Enric Morera. Alhora, lamentava que estos moviments "faran que no solament es ressenta l'economia productiva valenciana i les finances de la Generalitat", la qual cosa dóna, al seu entendre, "bon compte de la política dels dos grans partits que ara mouen la política valenciana, que són incapaces de defensar els interessos valencians".

"És un desastre" apuntava per la seua banda el diputat d'EU Lluís Torró, que incidia en el fet que el seu grup valorava "molt negativament" esta pèrdua. "Per a nosaltres", assenyalava a l'Informatiu, "les caixes haurien de tenir una vocació territorial i ser entitats amb una vocació pública que mai superaren el territori físic de les comunitats autònomes. Tot açò, en canvi, no és més que el primer pas cap a la seua privatització; i el que és pitjor, encara que es diga i es pretenguera el contrari, no ha significat la despolitizació de les entitats".