divendres, 15 de juliol del 2016

David Llácer dirigirà l'Orquestra de València en el Palau de la Música


http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/07/14/5786b9c1468aeb12138b4620.html



La tuba és un instrument que va nàixer en 1835 i enfila el seu segon centenari, juntament amb el bombardí, amb esperança sobre el seu futur i rellevància en el panorama musical. David Llácer (Simat de la Valldigna, València) és un dels referents nacionals d'este instrument que Richard Wagner necessitava per a fer «de base sòlida i àmplia dels metalls». El compositor alemany va ser «el que va ampliar l'orquestra i gràcies a ell es van inventar molts instruments» perquè tenia un objectiu, «formar una orquestra simfònica amb famílies completes».
Llácer, tuba solista de l'Orquestra de València des de 2002, va començar la seua carrera artística amb 14 anys en la Societat Unió Musical Simat de la Valldigna, amb Juan Polache i Hermenegildo Amorós, tocant el trombó però el mestre li va dir que feien falta tubes. «A tu et sembla bé?». I va dir que sí. A partir d'ací el conservatori, estudis amb el seu mestre Miguel Navarro, solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya, cursos, concerts i col·laboracions amb prestigioses formacions i orquestres com la Simfònica de RTVE, Simfònica de Tenerife, Filharmònica de Gran Canària, Simfònica de Galícia, Ciutat de Granada...

La docència és fonamental en la seua vida, «tinc gust per ensenyar, m'agrada», i il·lustra «quan tu ensenyes, t'ensenyen; és una transmissió d'energia» en la qual «no només dónes tu», i subratlla que «a un mestre no se li paga amb diners, se li paga amb respecte i reconeixement». El tuba valencià, docent 20 anys en els conservatoris superiors de Tenerife i Mallorca, ha impartit cursos de música de cambra per a metalls i conferències en la Simfònica Nacional Juvenil d'Uruguai i en conservatoris i universitats de tota Espanya (Bilbao, Canàries, Granada, Madrid, Vigo, Sant Sebastià, Sevilla, València...).
També compon nombrosos arranjaments per a grups de metalls als quals dedica gran part del seu temps. Ell destaca la seua adaptació de Records de l'Alhambra iCapritx Àrab de Francisco Tárrega afirmant: «El que més m'agrada són els grups de tubes».
En l'actualitat hi ha moltes obres per a este instrument, «fa 30 anys no», encara que les eixides professionals són molt escasses perquè han desaparegut moltes formacions «Eixien places tots els anys. Ara està tot parat».

Dirigir l'Orquestra de València

Llácer dirigirà a l'Orquestra de València, el divendres 15 de juliol en el Palau de la Música, en el marc del II Festival de l'Associació Espanyola de Tubes i Bombardins (AETyB). «És una cosa més que extraordinària per a mi, són els meus companys i ho han acceptat bé» i agraix l'oferiment del director titular, Yaron Traub, per a agafar la batuta, una cosa que ha fet en nombroses ocasions amb bandes de tubes (Tenerife, València...), grups de metall i grups de cambra de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya, Jove Orquestra Nacional d'Uruguai, Banda Municipal de Bilbao i Jove Orquestra d'Andalusia, entre altres.

El concert serà l'estrena mundial per a orquestra de l'obra The World of dreams (El món dels somnis), primera obra que s'ha composat per a tuba i bombardí i originalment escrita per a banda de música per Eduardo Nogueroles, professor en el Conservatori Professional de Música de València i president d'AETyB, que va rebre l'encàrrec de Llácer perquè l'adaptara.
«La vaig sentir, em va agradar molt i li vaig dir: anem a estrenar eixa obra per a orquestra». L'intèrpret i director destaca la presència de Juan José Munera, bombardí solista de la Banda Municipal de Bilbao, i Sergio Finca, tuba de la Spanish Brass Quintet, i el programa amb obres d'Aaron CoplandIgor Stravinsky,Barratier Coulais, i Klaus Badelt.

Festival de tubes i bombardins

El II Festival de l'AETyB és un gran esdeveniment que convertirà a València, del 15 al 21 de juliol, en l'epicentre dels intèrprets de tuba i bombardins amb concerts, classes magistrals, tallers, activitats infantils, exposicions... en diferents espais i escenaris de la ciutat a la que acudiran més de 400 músicsformacions i solistes de talla internacional. Llácer creu que l'associació «ho està fent molt bé» i valora el seu treball i esforç, «és molt interessant per a tots». Ell donarà una classe magistral el dissabte 16 i dirigirà el Concert Ensemble AETYB el dimecres 20.

Músics reconeguts

«Estem molt bé considerats i reconeguts en tota Espanya, València és el bressol dels músics de vent», afirma Llácer que recalca que «ací hi ha més bandes per metre quadrat que en cap lloc del món». Els músics de la Comunitat Valenciana amb la seua presència en bandes municipals i militars «han sigut els mestres dels que hi ha ara» a Galícia, Balears, Canàries, Andalusia... on «el nivell ha pujat moltíssim».
En les societats musicals «es promocionava i sempre eixien talents, gent que tocava moltíssim. Açò no passava en altres regions españoles». Llácer posa diversos exemples de formacions (Catalunya, Balears, Canàries, Madrid...) on hi ha una gran presència de músics de vent de la Comunitat Valenciana i afegeix que «hi ha intèrprets per tot el món», encara que també veu ara una bona generació de músics de corda.

Panorama musical

«Jo crec que la crisi ha afectat a formacions d'Extremadura, Balears... han reduït un 20% el sou de l'Orquestra de Sevilla» i considera que «les orquestres espanyoles són molt bones». En relació amb el nomenament del nou director del Palau de la Música, Vicent Ros, creu que el futur «és il*lusionant» perquè «vol traure totes les places que falten» i passar de 80 a 100 músics, «arribar a molta més gent i fer concerts en altres auditoris, teatres...» encara que «nosaltres omplim tots els divendres, una molt bona noticia».

Repertori romàntic

«El meu repertori favorit és el romàntic (segle XIX i principis del XX) i els autors que més m'agrada tocar són: ChaikovskiMahlerProkófievStravinsky,Bruckner...» perquè «la tuba no té repertori clàssic perquè es va inventar en 1835» encara que «el primer que inclou oficleido (el precedent de la tuba) és Berlioz i després Wagner». Pel que fa a la música contemporània diu que «hi ha poques peces que m'agraden, és que no l'entenc». I es mostra categòric «algunes obres són molt bones, però poques, de Stravinsky en avant poc».
Les veles s'han desplegat per a aprofitar els vents de tubes i bombardins que bufen forts i a favor, el que permet augurar un futur millor per a la visibilitat i presència d'estos instruments com a solistes en les orquestres. Si fan falta tubes i li pregunten, tal com va fer el seu mestre fa molts anys, Llácer dirà que sí. I com comença Ausiàs March el seu poema: «Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar...».