Escola Valenciana posa sobre la taula un acord que, si fóra signat pels principals partits amb representació a la Comunitat, podria acabar amb un dels episodis més llargs i vergonyosos de la nostra història política recent.
Per a assenyalar que determinats temes generen un rèdit electoral molt temptador, hi ha exemples de sobres; i proves que els partits no solen renunciar a ells per a utilitzar-los com a arma electoral no hi ha moltes menys. Malgrat això, tampoc en manquen els exemples, això sí, molt més reduïts, en els quals els partits polítics més rellevants en l'Estat o en determinades comunitats autònomes han arribat a acords per a traure’n del terreny de debat alguns. El Pacte de Toledo relatiu a les pensions, que entre altres coses les eliminava com a arma llancívola entre PP i PSOE, o l'Acord per a la Normalització i Pacificació d'Euskadi, més conegut com a Pacte d'Ajuria Enea, signat per les principals forces polítiques d'Euskadi per a fer el mateix amb el terrorisme d'ETA, en són dos dels exemples més sonats. A la Comunitat, fins hui no s'ha acordat cap pacte —amb un abast important— d'este tipus, però ahir Escola Valenciana posava sobre la taula la necessitat de signar un que acabaria amb un dels cavalls de batalla més utilitzats electoralment en les nostres terres i que, alhora, més mal ens ha fet socialment.
I és que l'entitat cívica, coincidint amb l'aniversari ahir de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), instava sindicats i partits polítics a "fer balanç i autocrítica" i a plantejar "una nova plataforma de consens" que, entre els seus primers passos contempla la signatura d'un acord per a aïllar als polítics que utilitzen la llengua com a punta de llança electoral. "Si no pensàrem que el pacte és possible, ja hi haguérem renunciat fa molts anys" assegura Vicent Moreno, el nou president d'Escola Valenciana, sobre la viabilitat d'aconseguir un pacte en una matèria que ha sigut motiu d'enfrontament des que la UCD impulsara el secessionisme lingüístic —desencadenant al seu torn una ona de violència ultradretana, especialment en la ciutat de València— per a guanyar vots després del seu fracàs a la província de València en les eleccions generals de 1977.
"Hem de separar als que parlen 'en' valencià dels que parlen 'del' valencià", sentencia el president d'Escola Valenciana.
"Sabem que és difícil, però nosaltres anem a intentar-ho" confirma Moreno, que després de l'anunci ahir de les seues intencions, apunta el fet que l'entitat que presideix treballa ja per a tancar una roda de reunions amb totes les forces polítiques, sindicats i entitats i associacions socials de pes, tant en l'àmbit de la Comunitat, com en el comarcal, on el seu nivell d'arrelament és molt fort. En este sentit, per la seua banda no es tanquen cap porta. "Demanarem una entrevista amb el president del Govern, que ja delegarà en qui corresponga; i, com no, amb el president Francisco Camps, que ho és de tots els valencians; perquè este tema és molt important. Això sí, després ja veurem què succeeix" apunta el president d'Escola Valenciana, que, com a exemple de la seua actitud, assenyala la recent invitació al conseller Font de Mora i al mateix President del Consell, perquè se sumaren simbòlicament com a voluntaris en la Campanya de Voluntariat pel Valencià.
No obstant això, l'ombra del PP és allargada, i el nom del partit polític que representa a un terç dels electors valencians sorgeix constantment en la conversa, tenint en compte que la seua absència minvaria notablement l'abast d'un futur acord. Malgrat açò, Moreno es mostra optimista i posa com a exemple l'índex de pobles governats pel PP que participen en la campanya de Voluntariat pel Valencià (el 40% del total) o l'elevat nombre de Trobades que s'organitzen en localitats governades pel partit conservador. "Nosaltres no estem en contra de cap partit polític, sinó contra aquells que s'oposen a la difusió del valencià i l’utilitzen com a arma política. Hem de separar als que parlen 'en' valencià dels que parlen 'del' valencià", sentencia el president d'Escola Valenciana
Malgrat això, en el referent que l'entitat es marca com a objectiu a superar, el Compromís pel Valencià signat al 2003 (en què és plantejava l’adhesió a un document amb 50 mesures, al qual es varen sumar més de 60 ajuntaments, més de 100 entitats cíviques, els sindicats majoritaris, i molts partits polítics), el PP no va arribar a fer-ho. "Nosaltres intentarem que esta vegada no passe. Volem sumar, no volem que directament se’n quede ningú fora. Si algú se n'exclou, se n'exclourà a soles, perquè les propostes que farem seran dignes. No es proposarà res que no contemple ja la llei, sinó al contrari" afirma Moreno, que per a concloure torna a insistir en el missatge optimista: "De segur que tenim més postures en comú de les que creiem. Mentre els uns i els altres, per altres motius puguem tindre més motius de desencontre, no crec que tinguem tants punts de desacord en matèria de llengua. Sempre hem de pensar en positiu. És qüestió de posar-hi il·lusió".
Difícil, segur. Impossible?
Trobar reaccions ahir en l'esfera de la política a la proposta d'Escola Valenciana era difícil, però en l'Informatiu tractàrem de replegar-ne almenys alguna que a priori puga resultar-hi més contrària. En eixe sentit, per haver sigut un dels partits actors de la batalla lingüística, resultava si més no curiós conéixer l'actitud cap a la proposta de l'actual cúpula del partit Unió Valenciana. "La nostra actitud, almenys en els últims anys, ha sigut la de parlar amb tots", apuntava ahir el seu president, José Manuel Miralles, que assegurava compartir la idea que "la llengua i els símbols d'identitat no s'han d'utilitzar com a arma"; un fet pel qual va apuntar que estarien encantats de ser "convidats" a esta ronda de contactes. "Els polítics tenim ara problemes més greus a resoldre, encara que la cultura és molt important, i més en pobles com el nostre, en què conviuen dues llengües", assegurava Miralles a este diari. No obstant això, les seues esperances que l'acord arribe a bon terme, no són del tot altes. "Que arribàrem a un acord seria la bomba, però ho veig molt difícil, encara que en el camí del diàleg sempre ens trobaran" concloïa el líder d'un partit que en el seu moment va fer de la bel·ligerància un dels seus signes distintius. No és una mala actitud per a començar.
