La derrota electoral de Jaume Matas en 2007 a Balears, l'eixida del PP del Govern balear, i l'alçament de estores realitzat pel govern tripartit posterior, va servir per a posar al descobert una corrupció que sembla va campar a pler durant l'última legislatura de Matas al capdavant d'aquell govern autonòmic. No obstant això, si un repassa la premsa balear en els últims mesos d'aquella legislatura, en les illes no s'intuïa un ambient de corrupció d’una magnitud tan gran com la que posteriorment eixiria a la llum. L'actual situació a la Comunitat Valenciana, en canvi, és la diametralment oposada. A poc més de mig any per a les properes eleccions autonòmiques, el Consell que porta les regnes del govern valencià les encara en una situació sense precedents: més de la meitat dels seus integrants estan esguitats per casos de presumpta corrupció o han participat d'assumptes que, si bé no han constituït cap il·legalitat, sí són políticament reprotxables i èticament condemnables. La passada setmana, les escoltes policials ordenades per la fiscalia Anticorrupció a les persones implicades en la trama Brugal afegien el nom de dos consellers que fins ara romanien sense màcula, a la llista dels marcats per la sospita. I és que les cintes posaven en evidència l'estreta relació entre Mario Flores, Conseller d'Infraestructures i Transport, i l'empresari Enrique Ortiz -ambRafael Gregory i Ángel Fenoll, un dels caps de l'entramat-, al qual comunicava directament i abans que el resultat fóra fet públic, algunes de les adjudicacions que li concedia. L'altre nom que se sumava era el del Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, i Vicepresident segon del Consell, Gerardo Camps, encara que els assumptes amb els quals se l’ha relacionat fins ara estiguen més agafats amb pinces. No obstant això, esta mateixa setmana Enric Morera denunciava la concessió per part del Consell de 300.000 € en concepte de patrocini a un equip de rallies propietat de Miguel Angel Fuster, un "amic de Gerardo Camps implicat en la trama Brugal" segons el síndic de Compromís. |
No solament els casos 'Brugal' i 'Gürtel', toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca I és que no solament els casos Brugal i Gürtel (així com l'entramat per a extraure fons de l'ajuda a la cooperació amb finalitats encara sense aclarir), toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca. Només el conseller de Sanitat, Manuel Cervera, la d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Maritina Hernández, la portaveu Paula Sánchez De León, i la consellera de Turisme, Belén Juste, formarien part d'aquest reduït grup; al qual es podria incorporar Alejandro Font De Mora, si oblidem la contractació per part de la seua conselleria a Orange Market per valor de més de 110.000 €. Una contractació que l'empresa valoraria per a obsequiar-lo amb uns puros en alguna data assenyalada. Unes legislatures plagades d'irregularitats La resta de membres del Consell va més lluny que Font de Mora. Un dels més destacats, perquè el seu nom figura en les investigacions de Brugal i Gürtel és el del vicepresident tercer i Conseller de Medi ambient Juan Cotino, encara que al marge de tots dos assumptes destaque per haver beneficiat les empreses dels seus familiars directes amb contractacions de més de 900 milions d'euros; o per la gestió, en la seua època al capdavant de Benestar Social, dels diners rebuts per a l'aplicació de la Llei de Dependència per a la contractació de places en residències privades gestionades en molts casos per familiars seus. Legal o no, aquest tracte de favor a familiars o persones pròximes, que és motiu de dimissions en democràcies consolidades quan ix a la llum pública, no sembla ací ser motiu de vergonya. I afecta més membres del Consell. Un dels casos més sonats i que no va tenir cap condemna política, va ser el del conseller de Governació, Serafín Castellano, que durant més d'una dècada i des de les diferents conselleries que va gestionar, va realitzar a dit amb contractes trossejats per a evitar el concurs públic a l'empresa d'uns amics íntims. Aquest comportament amoral no va trobar ni tan sols una reprovació oral del president del Consell. Sense arribar a la regularitat de Castellano, la consellera de Cultura i Esport,Trinitat Miró, va contractar amb l'empresa en què treballa el seu cunyat un projecte de més de 800.000 euros, encara que el tracte de favor més escandalós amb el qual se la relaciona va ser la contractació del seu marit com a assessor de la Diputació de València que comanda Alfonso Rus. Gürtel i el 'cas Blasco' posen la guinda I si a este cúmul d'irregularitats se li suma els casos Gürtel i Brugal, les últimes fitxes acaben per caure. La més destacada, la del Vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, al qual els informes de la Policia sobre el cas Gürtelassenyalen com l'interlocutor d’'El Bigotes' per a aconseguir que la Generalitat contracte un "tant a l'any" a Orange Market i com el garant, segons paraulesRicardo Costa, que la trama finalment cobrarà del PP els diners que se'ls devia. Per la seua banda, la gestió d'Angélica Such al capdavant de Benestar Social no apareix tacada per cap assumpte tèrbol, però va ser durant la seua gestió al capdavant de Turisme quan la trama de Correa es va beneficiar dels milionaris contractes per a realitzar els estands de Fitur. "Es va portar molt bé amb mi"assegurava d'ella 'El Bigotes' en una de les múltiples escoltes realitzes a l'entramat corrupte, en la qual aquest apuntava que eixe va ser el motiu pel qual la va obsequiar amb un valuosíssim rellotge. Finalment, l'afortunada revelació per part de la premsa d'un entramat d'empreses format fa poc més d'un any amb la fi, presumptament, de desviar diners de l'ajuda a la cooperació a una reduïda xarxa d'empreses amb finalitats encara per determinar, va sacsejar fa unes quantes setmanes la conselleria de Solidaritat i Ciutadania. El conseller Rafael Blasco, com que no va exigir la destitució de cap dels seus subordinats —ja fóra per negligència o per haver orquestrat l'entramat— en conéixer-se l'existència de la xarxa, quedaria a dia de hui com el responsable últim de la seua existència. No obstant això, ni escandalitzat per haver-se realitzat sota el seu comandament desviaments de diners destinats a l'ajuda als més necessitats per a la compra de pisos a València, Blasco va presentar la seua dimissió. I a hores d'ara a ningú sembla estranyar-li, perquè suposaria una excepció en un Consell en el qual ja són majoria els membres tacats per assumptes tèrbols, inclòs el mateix President de la Generalitat, Francisco Camps. Sens dubte, una anomalia democràtica sense precedents, que es produeix amb els protagonistes en el poder i que duu moltíssims ciutadans, atenent precedents com el balear, a preguntar-se pel que s'arribaria a trobar si algú alçara les estores del Consell. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada