El València va recuperar el somriure en el primer partit davant la seua afició i va oferir la seua millor versió en aquesta pretemporada per a batre amb claredat a la Fiorentina per 2-0, la qual cosa li va servir per a adjudicar-se el Trofeu Taronja.
Emery va alinear d'eixida un onze que pot ser molt similar al que comence la Lliga i les sensacions van ser molt diferents, encara que l'encert de cara a porta no va arribar fins a l'última cambra del partit, quan van coincidir sobre el camp els dos davanters centres de l'equip per primera vegada en tot l'estiu.
El València va mostrar més joc en els primers 45 minuts que en la resta d'amistosos jugats en aquesta pretemporada. Els de Unai Emery, en el seu primer examen a Mestalla, es van oferir sense miraments des del primer minut i van exhibir un futbol ràpid i intens que no va permitir a l'equip italià eixir dels seus dominis.
Mata no va tardar molt a demostrar el seu nou rol en l'equip i als 3 minuts va poder inaugurar el marcador d'un potent tret que va obligar a lluir-se al meta Boruc, el millor dels italians en el primer acte.
Els continus canvis de posicions entre Pablo, Joaquín i Mata, així com les contínues pujades dels laterals van ser els aspectes més destacats en la faceta ofensiva dels valencianistes. Banega va demostrar que no ha oblidat el bon colpege de pilota que va lluir la passada campanya i un dur llançament des de fora de l'àrea de nou va posar en dificultats a Boruc.
Els italians es van dedicar a amuntegar jugadors en la seua parcel·la, amb un ràpid replegament de jugadors; mentre que en atac Gilardino va estar molt desatès, ja que l'equip 'viola' amb prou faenes es va acostar un parell de vegades amb intenció a l'àrea de Moyá.
Després d'un baixó d'intensitat, sobrepassada la mitja hora, el València recuperà el joc en el tram final i va cercar amb afany el gol. De nou Mata, en aquesta ocasió de cap, va gaudir de la millor oportunitat, però una vegada més es va trobar amb la resposta inspirada del portera transalpí.
En la represa, el València va jugar amb menor intensitat però va seguir portant el pes del partit. Fruit d'aqueix domini i de la varietat tàctica en les jugades a pilota parada, els locals continuaven rondant el gol.
El premi al millor joc valencianista va arribar quan per fi Emery es va decidir a jugar amb dos davanters purs i va donar entrada a Vicente per la banda esquerra.
En amb prou faenes deu minuts sobre el camp, l'extrem valencià va donar dues assistències de luxe perquè la parella de davanters estrenara el seu compte golejador, amb sengles cabotades de Soldado i Aduriz que van liquidar el partit i van donar al València el seu trofeu estiuenc.
- Fitxa Tècnica:
2. VALENCIA: Moya, Miguel, Maduro, Ricardo Costa, Mathieu; Joaquín, Albelda, Ever Banega, Pablo; Mata y Soldado. També jugaren: Aduriz, Vicente, Tino Costa, Topal, Feghouli, Alba, Fernandes, Dealbert y Bruno.
0. FIORENTINA: Boruc, Pasqual, Koldrup, Natali, De Silvestri; Zanetti, Montolivo, D'Agostino, Marchionni, Waiho y Gilardino. També jugaren: Donadel, Gamberini, Comotto, Bolatti, Gulan, Seferovic, Agyei, Matos.
Gols: 1-0, m.70 Soldado. 2-0, m.76 Aduriz.
Árbitre: Martínez Munuera.
Incidències: partit corresponent a la 39 edició del Trofeu Taronja, disputat a l´estadi de Mestalla davant 45.000 espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada