Ni els més optimistes pensaven que el València seria una autèntica piconadora a Turquia. Recital de gols i de joc que propicia que l’equip d’Emery encapçale el seu grup després de l’empat entre el United i el Glasgow Rangers.
Redó. Immillorable. Tot a cor què vols. Tornà el València a una competició en què mai no hauria d’haver perdut el protagonisme. Emery va sorprendre a tots deixant fora el campió del món, Juan Mata, i el murmuri i els dubtes inicials s’esvaïren molt prompte gràcies al rendiment de l’equip. Des del primer moment, el conjunt blanc-i-negre estigué endollat. Amb una línia de rereguarda, amb la novetat de Bruno, que no patia cap tipus de pressió dels turcs. “Els ha faltat intensitat”, deia Unai referint-se al Bursaspor. Però és que els otomans, quan s’adonaren que estaven en la Champions, ja en duien dos gols en contra.
Tots generats per un argentí de Buenos Aires, Alberto Facundo Costa, que va fer un partit d’escàndol. El ‘men of the match’ escollit per la UEFA, va liderar el joc des de la sala de màquines. Al minut 15 va engaltar un llançament que entrà com un obús per la porteria local. 25 minuts més tard treia una falta de forma prodigiosa. Baló al pal i oportunisme del treballador Adúriz, que posava el cap per fer el segon. Una estrena inimaginable per la bellesa i sobretot pel temps que feia que es buscava un mig centre com Tino Costa. En curt, en llarg, amb desplaçament, arribant des de segona línia, l’ex del Montpellier es va complementar a la perfecció a un altre debutant, Topal. Els dos tingueren una referència pròxima amb mobilitat, Domínguez, i dos extrems tirant diagonals i paral·leles que tornaren boja la defensa del campió de la lliga turca. Joaquín, però sobretot Pablo, estigueren sublimes. El castellonenc va fer una jugada d’autèntic crack. Driblà en l’àrea, trencà la cintura del defensor i envià l’esfèrica en una subtil vaselina cap a la porteria rival. La fusta va ser una convidada inoportuna. L’acció mereixia el gol de totes totes. Haguera sigut el 0-3.
Unai havia callat els que deien que no sabia emprar les rotacions. Ahir les va emprar a la perfecció. Tal volta, el temps i les relliscades, l’hagen fet aprendre.
S’esperava la reacció i l’amor propi dels turcs en la segona part. Res de res. Uns minuts d’incertesa per acabar amb un autèntic bany, i sí, si volen, podem posar allò de bany turc. Amb Pablo, aviciat per la seua suplència, com a motor sense límits en l’atac valencianista. L’internacional va fer el tercer, de forma no massa ortodoxa, però suficient per demostrar al tècnic que pot comptar amb ell. I sí, en banda esquerra també.
La recta final del partit i ja amb el Bursaspor entregat, els de Mestalla es delectaren. Oportunitats per tots els costats que tingueren el punt àlgid amb el gol que faltava. Soldado jugava 20 minuts. Els suficients per demostrar que sap fer allò que pocs tenen la virtut de materialitzar, el gol. Passada sensacional del Chori i gol, amb ràbia inclosa, del valencià. 0-4. Fins i tot Fernandes jugà en el tram final. Unai, mirant el partit des de dalt per la sanció que arrossegava de la temporada passada, havia callat els que deien que no sabia emprar les rotacions. Ahir les va emprar a la perfecció. Tal volta, el temps i les relliscades, l’hagen fet aprendre. Tots eixiran guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada