A l’Ataturk Stadium de la ciudat de Bursa comença la nova singladura valencianista en un inici de calendari ‘trampa’. Els de Mestalla hauran al menys de puntuar perquè el pròxim compromís a casa davant el Manchester no siga un encontre massa crucial.
Bursa, i l’equip d’esta ciutat turca de dos milions d’habitants, ha aconseguit trencar amb el domini futbolístic d’Istanbul com a centre d’un pais, Turquia, que viu el futbol amb un seguiment desorbitat. El València va ser rebut amb tots els honors a l’aeroport (ofrena floral al president Llorente inclosa), d’un viatge de somni cap un camí que tots estaven desitjant que es tornara a produir.
I torna després de tres anys. Aquella últim pas, amb primer Quique i Koeman després a la banqueta, el València va quedar últim al seu grup.
Ara, el conjunt d’Unai regressa a la màxima competició europea amb la intenció de tornar a ser aquell equip rocós i difícil de guanyar, primer en fase de grups, i després a doble partit.
Treball i sacrifici el que hauran d’aplicar els valencianistes per eixir reforçats i puntuats d’un estadi que estarà ple a vessar
Emery, amb massa tensió a la roda de premsa prèvia, no va donar cap pista del que pot ser l’11 d’estrena a la Lliga de Campions. Sembla que el tècnic basc apostarà per Albelda i Topal al centre del camp, amb Joaquín i Pablo en bandes, amb Mata com a segona punta i Aduriz com a home més avançat. És el que s’intueix, però tampoc seria d’estranyar l’entrada de Soldado o l’aposta per un migcentre més creatiu, com Tino Costa o el mateix Fernandes. Un portugués que continua amb la seua particular relació amb Unai. La setmana passada, i després de la felicitació de l’entrenador pel seu partit amb Portugal, el lus li va respondre davant del grup que “ell anava a la selecció des de que tenia 16 anys”. Una més entre tots dos protagonistes. Quant a la línea defensiva que formara hui, tot clar. Miguel, Navarro, Ricardo Costa i Mathieu estaran la rereguarda.
Davant, un conjunt seriós i disciplinat dirigit per una icona del futbol turc, l’ex jugador Ertugrul Saglam, el qual agafà l’equip en el 2009 i davant les despeses dels grans del seu país, ell va aplicar la recepta de la humilitat i el treball. Magnífics resultats la temporada passada, campions de lliga, i de moment en el que portem de campanya, quatre partits, quatre victòries. Treball i sacrifici el que hauran d’aplicar els valencianistes per eixir reforçats i puntuats d’un estadi que estarà ple a vessar. Açò no és la Lliga Europa. Qualsevol rival te la pot muntar ben grossa. Esperem que no siga hui el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada