Marchena, el següent campió del món que pot eixir del València

Una temporada de contracte més i cap indici de futur al club en què porta nou anys i uns quants dies. El capità pot estar vivint els últims dies com a jugador blanc-i-negre.

De vacances i amb el telèfon enganxat. El seu futur val la inquietud del darrers dies. Carlos Marchena, amb la medalla d’or del Mundial penjada al coll, viu hores d’incertesa. Tranquil i seré, però amb la lògica preocupació d'un futbolista en desús. No per la seua qualitat, que també, sinó per tindre el cap moblat. I això al futbol, no ocorre sovint.

Amb Marchena hi havia un compromís de renovació. Fou Vicent Soriano, l’home de les promeses incomplides, qui pactà amb l’andalús la renovació. Quan Llorente va accedir a la presidència va deixar les coses clares. “El primer que he de tractar es la qüestió Mata”. Declaració d’’intencions important del president, qui no contemplava seure per parlar amb un clàssic de la casa valencianista, com és l’agent Manuel García Quilón. Tot i la molèstia inicial del jugador, Marchena no tornà a alçar la veu. Es limità a jugar i a exercir el seu paper d’home determinant dins del vestidor.


Des de l’avinguda de Suècia s’apunta als tres milions d’euros com la quantitat que podria definitivament fer que Marchena acabe en la Plana

Amb el premi d’acudir a Sud-àfrica, Marchena va tindre notícies que li arribaven des de terres valencianes. Llorente no amagà les seus cartes i va manifestar-li que escoltarien ofertes per la seua eixida. El capità li va donar el seu vistiplau. Les lligues de Grècia i Anglaterra s’interessaren per la seua situació. Només interés. Però divendres les coses canviaren i es passà a l’acció. Quilón reconeixia obertament estes ofertes, a més de la del Vila-real. De fet, l’equip groguet ha presentat la primera proposta al València. Dos milions d’euros per un futbolista que acaba contracte el 30 de juny de 2011. El València l’ha rebutjada. Considera que el preu està per davall del mercat.

En l’altra banda de l’operació, està l’eixida de Diego Godín a l’Atlético de Madrid. Dos milions d’euros també en tindrien la culpa. L’equip de Roig, en una situació econòmica gens bona, recolliria els diners i els empraria en Carlos Marchena. Ni un més. Des de l’avinguda de Suècia s’apunta als tres milions d’euros com la quantitat que podria definitivament fer que Marchena, altres dels icones del millor València de la història, acabe en la Plana. El futbol no entén de memòria. I els diners tampoc. Tot i que estant Fernando Roig i Llorente en una negociació, qualsevol cosa hi pot passar.

www.linformatiu.com