PODEMOS enganyà a COMPROMÍS, o COMPROMÍS es deixà enganyar? L´ESTAT DE LA QÜESTIÓ (La Cotorra de La Vall)

 

 Assumirà Oltra la responsabilitat que li pertoca en tot aquest afer? ¿L’assumiran els dirigents del Bloc com Agueda Micó, Fran Ferri, Vicent Marzà o el mateix Enric Morera?

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Podemos prefereix IU abans que no Compromís

http://lacotorradelavall.blogspot.com

 

Primer va ser que els cinc diputats valencians de Podemos es van desentendre dels pactes firmats davant notari i no van signar la sol·licitud de grup parlamentari. Després ahir divendres, amb el total despreci que Pablo Iglesias ha fet a la formació de Mònica Oltra, els socis que fins fa uns dies eren qualificats com el bo i millor de la política estatal.
Ahir divendres Pablo Iglesias va oferir un pacte de govern a Pedro Sánchez, i eixa oferta contemplava donar-li 65 vots, i en eixos 65 vots no estan els quatre de Compromís. Ni els va esmentar, ni els va demanar ni va tindre cap paraula recordant la coalició i el festeig que havien viscut durant tot el temps electoral. 

Compromís passava a ser un mocador de paper, d’eixos d’usa i tirar. Molt diferent al tracte que donava a IU, que amb dos diputats, veu com fins i tot li ofereixen un ministrable en el futur govern de coalició.
I és que números manen: PSOE + Podemos + IU són 157 vots i a partir del supòsit de que cal pensar que hi ha partits que mai no votaran una coalició PP+Ciudadanos, al tripartit només li calen 7 vots per obtindre la majoria simple que investiría Sánchez com a nou president.

I Compromís en té quatre, i per tant no li cal per a res a Pablo Iglesia qui,  haurà de buscar els que li calen en ERC, que en té 9, o en Democràcia i LLibertat, amb 8. Potser això siga una explicació de perquè el PSOE si que ha propiciat en la Mesa del Congrés que ERC i Democràcia i Llibertat puguen tindre grup parlamentari propi, encara que tampoc no compleixen les condicions del reglament. Una vegada més, som el kleenex, usar i tirar, de la política estatal.
Ara tot canvia si Compromís vota no a la possible investidura del socialista Pedro Sánchez, però això es votar en contra de manera indirecta del pacte signat al País Valencià. I no es farà. Encara que de vegades cal donar un colp fort damunt de la taula, com a avís.
Si Pedro Sánchez no vol obligar-se pel referèndum a Catalunya amb els partits catalans que li l’exigiran per activa i passiva, pot cercar la complicitat del PNV, amb només 6 vots. Ací si calen els 4 vots de Compromís, però també el PNV ha canviat el seu discurs i ja exigeix igualment el reconeixement el dret a l’autodeterminació. De nou més embolic.
Pablo Iglesias, com hem pogut conéixer a través de tots els mitjans de comunicació, ja ha repartit ministeris. IU serà agraciada si se suma al pacte, com també sembla serà agraciat Xavier Doménech, el líder de En Comú-Podemos. I ací, tampoc va esmentar per a res els socis (o ex socis?) valencians. Una vegada més tornem a veure, a comprovar com es repeteixen les jugades dels partits amb la seu a Madrid: els valencians som considerats de segona o tercera categoria, som el mocador de paper d’usar i tirar segons convé.
I enmig de tot, el paper o paperot que li ha tocat jugar a Mònica Oltra, que ha aconseguit el que ningú no volia: un afebliment de Compromís que ha anat paral·lel al seu propi afebliment personal, i ha deixat Compromís pràcticament fagocitat per Podemos.
¿Assumirà Oltra la responsabilitat que li pertoca en tot aquest afer? ¿L’assumiran els dirigents del Bloc com Agueda Micó, Fran Ferri, Vicent Marzà o el mateix Enric Morera? Són aquests qui ens han recordat la lletra de l’himne i poder fer una metàfora on al temps d’oferir als peus de la sultana “un tapis de murta i de roses fines”, caldria llegir més bé oferir a Oltra perquè quasi el desferà un projecte, una il·lusió, una voluntat de servei a aquest poble que diguem Compromís i que no s'ha respectat i s'ha venut al pitjor postor.
Potser calia anar a soles i com a Compromís. Potser a l’hora de pensar en la coalició amb Podemos, calia haver recordar la frase de l’almirall Mendez Núñez “Más vale honra sin barcos, que barcos sin honra” perquè al final el que ha resultat és fer bo un altre tòpic “para este viaje, no era preciso tantas alforjas”. 

 
L'Estat de la Qüestió només expressa el punt de vista de l'equip de La Cotorra