divendres, 15 de juliol del 2011

CREART JOVE 2011 amb els artistes simaters Carles Solanes i Alba Escrivà.

Cartell de l´expo celebrada a Simat el passat mes de març.


La directora general de la Joventut de la Conselleria de Justícia i Benestar Social, Belén Hoyo, ha inaugurat avui la nova sala d'exposicions de la Font d'en Carrós amb una mostra de Creart Jove en la qual intervenen dotze artistes joves de les comarques de la Safor i la Valldigna.

La directora de la Joventut, que ha estat acompanyada per l'alcalde de la localitat Gaspar Pérez, ha destacat que "aquesta exposició és una gran oportunitat per als joves artistes d´aquests territoris" i ha insistit en "el suport del Consell als joves artistes".

Creart Jove 2011 és una exposició itinerant, dirigida a tots els públics, representativa dels treballs realitzats per joves artistes de les comarques de la Safor i la Valldigna i forma part d'un projecte de la xarxa juvenil a nivell comarcal Calaix Jove. En ella es representen diferents corrents artístics i es barregen totes les combinacions plàstiques i tècniques.

"Recolzar l'evolució i la consolidació dels artistes ens permet continuar gaudint de la sensibilitat i la creativitat que ofereix una bona obra d'art" va assegurar Belén Hoyo en l'exposició inaugural de Creart Jove 2011. Els joves artistes que presenten els seus treballs en l'exposició inaugural Creart Jove 2011 són Mar Garrigós, Ferran Mascarell, Vicent Gregori i Adrián Ronda de Potries; Laura Carbó i Christian Miñana de Tavernes de la Valldigna; Alba Mª Escriva i Carles Solanes de Simat de la Valldigna; Joan VT. García de Bellreguard; Héctor Graner de Benirredrà; David Marquès de Xeraco; i Rafael Cantos de Tavernes.

dijous, 14 de juliol del 2011

Per als concerts encara hi ha diners

Alfonso Rus, i el DJ Ximo Bayo.



La Diputació de València estrena legislatura però encara llastra assumptes pendents. Un seria Sona la Dipu, la sèrie de concerts per pobles (la majoria governats pel PP) camuflats com a concurs musical, que arriba este cap de setmana a les seues semifinals. En elles l'organisme presidit per Alfonso Rus invertirà de nou xifres astronòmiques que contrasten amb el promès als pobles en el seu recent discurs d'investidura.

Cinc milions d'euros: la xifra sonava bé, i més anunciada amb tant de rebombori. Eixos eren els diners que prometia esta setmana, al seu discurs d'investidura, Alfonso Rus als ajuntaments per a que pagaren els seus serveis municipals. La seua mesura estrella anava acompanyada d'un discurs en què demanava als consistoris que no s'excediren en les seues despeses ni en les seues competències.

Però este esperit renovat contrastava amb la política practicada pel president de la Diputació en l'anterior legislatura, com queda palés en el concurs musical Sona la Dipu que, engendrat la passada legislatura, irromp encara en la present este mateix cap de setmana amb els seus semifinals. I és que el que costa realitzar cadascun dels seus concerts, que suposen una curiosa competència per a la Diputació, fa empal·lidir als 18.000 euros de mitjana que correspondrien a cada poble de la província del repartiment dels cinc milions anunciat per Rus.

Perquè a banda dels grups novells —tots en castellà— que participen als diversos concerts organitzats per la Diputació en el marc del concurs, tots els recitals compten amb un cap de cartell “consolidat”, també en castellà, i molt car, donat que sol ser un grup de l'òrbita de les radiofórmules, el que comporta un elevat catxé de contractació. A cau d'exemple: el 17 de març actuava al concert de presentació del concurs -a Xàtiva, poble d'Alfonso Rus- el líder d'El Canto del Loco, Dani Martín, qui sol cobrar entre 50 i 60.000€.

Menys haurà rebut la banda liderada per Carlos Goñi, Revolver, que l'any passat cobrava de la Diputació 24.000€ per actuar a la Plaça de Bous de Xàtiva, i que enguany tocava a Canals. El 15 d'abril, el protagonista del concert de la Dipu a Massamagrell era Melendi, qui en 2007 -abans d'arribar al número 1 amb el seu últim disc- cobrava una xifra entorn els 70.000€ (sense comptar les despeses derivades del muntatge, entre d'altres), i 35.000€ van ser els euros que li costà a l'organisme provincial contractar a Mägo de Öz per tocar al mateix concert que Revólver l'any passat. Enguany tocaven a Sagunt, i és de suposar que hauran cobrat una quantitat similar a la de l'estiu passat. L'última de les xifres que podem barallar des de l'Informatiu és la dels concerts que M-Clan donà a Mislata i a Gandia, emmarcats també dins el concurs de l'organisme que presideix Rus. Els murcians tenien en 2007 un catxé que rondava els 33.000€ en 2007, una xifra que podria haver disminuït lleugerament degut a la crisi i a la xicoteta baixada de popularitat de la banda.

A pobles governats pel PP i sense música en valencià
Un altre punt crida l'atenció al concurs que organitza l'ens presidit per Alfonso Rus, i és l'elecció de les poblacions a on s'organitzen estos esdeveniments. Totes elles, a excepció de Gandia (en el moment en què s'organitzà el concert) comptaven amb governs locals presidits pels popularistes valencians. Alguns dels seus alcaldes, com és el cas de Manuel Corredera a Mislata, necessitaven banys de masses de cara a les eleccions, davant les seues negatives perspectives electorals -encara que finalment a Corredera el concert de M-Clan el 14 de maig (una setmana abans d'eleccions) no li serví per a pegar la volta a huit anys de gestions polèmiques al seu consistori.

L'any passat, només Requena va rebre la visita del certamen sense estar governada pel PP, pel que la situació que es viu enguany no és nova. El que sí ha volgut canviar en esta edició la Diputació és el lloc triat per celebrar-ne la gran final, després de la polèmica de l'any passat, quan es trià Xàtiva, poble natal del president de la Diputació, per celebrar-hi el concert més car del certamen. Esta vegada serà Utiel (també governada pel PP) la que celebre l'esdeveniment el proper 29 de juliol. Tot i això, Alfonso Rus no ha deixat el seu poble de costat, mercès a l'actuació de Dani Martín el passat mes de març.

Un altre objecte de polèmica en relació amb els concerts és que a l'edició d'enguany no ha actuat ni tan sols un grup que s'expressara en valencià. Com a molt, es podria esmentar en eixe sentit la banda Seguridad Social, que compten amb un parell de cançons en la nostra llengua al llarg de la seua trajectòria i que van actuar com a cap de cartell el passat mes de juny a la semifinal celebrada a Cullera. Les semifinals de Sona la Dipu s'estructuren a partir de la base d'un grup “consolidat”, al que telonegen tres grups emergents participants al concurs. D'entre els 18 grups novells que han passat pels escenaris de la Diputació al llarg de les sis semifinals, cap ni un canta en valencià, i fins i tot al llistat de 35 bandes previ a l'elecció dels semifinalistes s'hi pot trobar cap.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Esports:"El València compta amb un Emery “a full” (a per totes)"

Un denominador comú en els inicis de temporada d'Emery en el València ha estat el seu pronòstic. Recuperar l'equip, entrar en Champions, quedar entre els quatre primers van ser les tres primeres promeses en els anys anteriors. Ara toca, “anar a full”, traduït, el mateix de sempre.

Primera roda de premsa d'Unai Emery en la pretemporada. Expectació màxima per conéixer com el tècnic d'Hondarribia contestava a totes les creïlles calentes que té en el sarró. Després de quatre temporades com a entrenador blanc-i-negre, el míster no ha variat el seu discurs, encara que, això sí, no ha fugit dels temes més polèmics i actuals que es mouen en l'entorn valencianista.

Però, en primer lloc, el tòpic dels objectius i el primer dels titulars de la roda de premsa. En esta ocasió, Emery no ha requerit als habituals “pensem en la Champions” o “la nostra obsessió és quedar entre els quatre primers”, emprats en temporades anteriors. El basc ha volgut ser més original i al seu torn, ha expressat una voluntat de que l'equip isca a competir sempre. “Cal lluitar a full (a per totes) per la Lliga, Lliga de Campions i Copa del Rei. El meu repte en este quart any, una temporada difícil, és seguir millorant tant en l'individual com en el col·lectiu. Queden cinc futbolistes de la meua primera campanya en el València, cal millorar, en l'àmbit esportiu entren i ixen futbolistes, i fins al 31 d'agost està la porta oberta per a entrades i eixides", resolia Emery.

El seu “a full” no és més que l'àvida lluita per arreplegar les miquetes que deixen Madrid i Barça, sense voler renunciar a l'ambició per sembrar alguna cosa enguany. Una campanya en la qual Emery espera, quasi com una petició als Reis Mags, que els dos grans experimenten “un baixó” que oferisca opcions als altres equips, entre els quals es troba, com no, el València CF.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Juliol musical al Monestir





Concerts de música clàssica al Monestir al mes de juliol.

Els dies 14 i 16 de juliol podeu gaudir de concerts de música clàssica al Monestir:

El dijous 14 de juliol a les 22 hores amb el concert “Homenatge a Carlos Palacio” de Marisa Blanes al piano, i el dissabte 16 de juliol a les 22:30 hores amb el concert “Les chemins de l’amour…” de Erika Escribá-Astaburuaga com a soprano i Carlos Apellániz al piano.

Article d´opinió: "Amb Rubalcaba estem preparats"


El dissabte 9 de juliol, el Comitè Federal del PSOE, del que sóc membre, ratificarà a Alfredo Pérez Rubalcaba com a candidat del PSOE a la presidència del Govern d'Espanya. No només és el millor candidat, sinó també la millor garantia per a guanyar les eleccions i presidir el Govern per la seua solidesa, coneixement i experiència, el seu compromís, concepció d'Estat i sensibilitat social demostrada en la seua acció diària i en la valoració positiva que, dins del partit i en la societat, té de sobres reconeguda.

Espanya necessita, per a ressorgir de la crisi amb força i plantejar al conjunt de la ciutadania un projecte social i econòmic modern i fort, l'experiència necessària i la garantia de la socialdemocràcia que combina la protecció de l'Estat com a institució amb la capacitat de l'individu de fer i organitzar el seu propi pla de vida en llibertat i sobre valors forts de solidaritat, compromís, talent i tolerància.

Els governs socialistes han demostrat la seua capacitat per a augmentar els paràmetres de benestar social i de millora de la qualitat de vida fomentant i reconeixent drets que augmenten la igualtat, la dignitat de les persones i la integritat enfront d'una dreta política que només planteja com a solució fer negoci privat amb les necessitats de les persones, degradant el públic i aplicant models propis de la política mes rància del tatcherisme polític que, a Espanya, representa Rajoy i que com a exemple executa Camps a la Comunitat Valenciana sense cap objecció ni vergonya.

És certa la crisi, les dificultats econòmiques de centenars de persones, la complexitat del sistema econòmic i financer, però els socialistes mai hem oblidat la necessitat de la protecció i cohesió social, enfront d'un PP autista que només reclama els seus interessos privats i certa necessitat que a Espanya li vaja mal perquè a ells li vaja bé. Des del seu silenci, solament executen un desgast buit de propostes a la societat, segurament perquè necessiten tenir el seu programa ocult i que ningú conega les seues vertaderes intencions basades en la restricció social de tot tipus. Oculten tot el que poden a Rajoy per a evitar el ridícul, tal com vam veure en l'últim debat de l'Estat de la Nació, i promouen a les seues portaveus en una única acció de desgast i descrèdit. Bé, de tant en tant, trauen al seu portaveu major, Aznar, que prepara informes, entre uns altres, sobre el copagament de la sanitat en la seua fundació evidenciant la seua vertadera concepció de l'Estat de Benestar.

La societat necessita solucions i respostes que les propose i garantisca un responsable polític com Rubalcaba, que parla amb claredat i en alt, que coneix de sobres el país, les estructures de poder i que presenta un currículum de gestió pública dels interessos generals que dóna confiança i seguretat. Comparen vostès els currículums polítics d'Alfredo Pérez Rubalcaba i de Rajoy i eixiran de tot dubte.

Lideratges forts, integradors, experiència, reconeixement intern i extern i crèdit social i polític és el que necessita el nostre país en tot àmbit territorial per a treballar dur per a les persones i per les persones. Lideratges que demostren compromís intern i extern, esforç i dedicació. A Espanya ja ho tenim. Els socialistes amb Rubalcaba estem preparats.

Francesc Romeu (Socialistes Valencians)

dilluns, 11 de juliol del 2011

Organització de la 22ª Volta a Peu a Simat



El Club de còrrer La Llebre de Simat, convoca demà a tots els interessats en participar amb el voluntariat de la 22ª Volta a Peu a Simat, a una reunió que tindrà lloc al Bar Moto 2, a les 20.30h.

divendres, 8 de juliol del 2011

Torna la institucionalitat de les banderes a l´Ajuntament de Simat

Fins i tot, durant el primer mandat del PP de Sebastián Mahiques (2007-2008), a la balconada de l´Ajuntament mai va aparéixer amb banderes.

Des de hui mateix, a la balconada de l´Ajuntament de Simat onegen les banderes oficials actuals, la Espanyola, la de la Comunitat Valenciana i la de la Comunitat Europea. Ja feia molts anys, abans de la remodelació de l´edifici de l´Ajuntament, que no onejaven estes banderes.

Tant l´últim govern del Socialista Vicent Palomares, com el de Sebastián Mahiques durant 2007 i 2008, i també el dels governs PSOE-BLOC fins el 2011, no havien gastat mai les banderes oficials, cosa que per als més "ortodoxos" no els semblava bé.

Les banderes que si que s´han vist ultimament a la balconada de l´Ajuntament han estat la quatribarrada del Penó de la Conquesta, per a les celebracions del 9 d´octubre, la bandera Arc Iris per l´orgull gai, i també banderes reivindicatives, com ara la de la igualtat de les dones.

Ara, el nou govern en majoria absoluta del PP, ha decidit restaurar la institucionalitat de les banderes a la balconada. Per a gustos, colors...