Queixes dels pares pel tancament de l´Escoleta des de la setmana passada.

Ens han arribat queixes de pares de xiquets que van a l´Escoleta, pel tancament d´esta durant 5 dies, des de dissabte passat.

Ni molt menys ens sembla que les queixes siguen de pares capritxosos que no poden "soltar" els xiquets. Alguns d´ells han tingut que deixar d´anar a treballar per fer-se càrrec d´ells, i de la forma en que està la situació laboral, no es per anar permetent-se eixos luxes.

Una bona planificació és fer torns de mestres en aquest tipus de "ponts" (si es que cal fer-los), ja que el servei està pagant-se per part dels pares i tots estos dies tancada l´Escoleta és fallar el servei.

L´Ajuntament haurà de revisar totes estes planificacions.

Camps no evita enfrontar-se a un jurat popular

El jutge rebutja la petició de la defensa perquè l’expresident imputat per delicte continuat de suborn passiu siga jutjat pel Tribunal Suprem en la causa dels trages. Camps té cada vegada més a prop l’oportunitat d'assaciar les seues “ganes boges” davant de la Justícia, que en aquest cas emanarà del poble.

El Joan Sense Por valencià, al qual “res” no li preocupa perquè “res” no tem respondre, deu estar d’enhorabona. I és que ara ja sí “queden un o dos graonets i aquesta qüestió absurda serà passat”. Ho deia Francisco Camps, el juliol del 2009, angoixat perquè tenia “unes ganes boges” d’explicar públicament el que hi ha, que és “res” pel que feia a la seua implicació en la trama Gürtel. Dos anys i escaig després, el dia perquè l’expresident s’explique davant la Justícia està cada vegada més a prop. Finalment, a l’imputat per rebre suposadament regals de la trama corrupta no el jutjarà el Tribunal Suprem –com reclamava la seua defensa en l'última maniobra de Camps per guanyar temps i evitar seure a la banqueta - sinó que serà jutjat per un tribunal popular.

Així es va saber ahir, en fer-se públic l’acte dictat divendres passat pel magistrat-president del tribunal del jurat constituït pel cas Gürtel en la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Juan Climent. El magistrat rebutja en l’acte la petició de l'advocat de l'expresident perquè el TS es faça càrrec de la causa dels trages. Els regals, segons considera Climent, haurien sigut lliurats a València i no a Madrid i, per tant, el delicte continuat de suborn passiu s’hauria produït en terres valencianes, per la qual cosa és el TSJCV qui té la potestat de jutjar-lo.

L’actitud de Camps, en haver intentat evitar enfrontar-se a un jurat popular, revela que ja no té tan clara aquella sentència que sostenia el passat 12 de maig del 2010. “Ningú no es pot creure que el president d’una comunitat puga vendre’s per tres trages. És absurd i no només ho crec jo, ho creuen tots els meus compatriotes des de Finisterre al Cap de Gata”. Tanmateix, per esbrinar si l’expresident valencià és creïble o no, no caldrà córrer per tota la geografia espanyola. Amb nou persones, i residents a la província de València, n’hi haurà prou. El jurat popular que jutjarà Camps -segons marca la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat- estarà format per nou ciutadans, triats per sorteig per la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral, a més del magistrat-president. Per a determinar la culpabilitat de l’encausat s’han de posar d’acord set membres del jurat i per a la no culpabilitat, cinc.

Sembla que el fet que dos dels imputats en la mateixa causa, l’exvicepresident del Consell Víctor Campos i l’excap de gabinet de la Conselleria de Turisme Rafael Betoret, reconegueren la seua culpabilitat en juliol no ajudarà la defensa de Camps.

Un altre assumpte que juga en contra de l’expresident és la notorietat que se li ha atorgat als mitjans a les notícies relacionades amb la trama Gürtel: serà difícil trobar entre el jurat una persona que no estiga informada sobre el cas.

Per a saber-ne el dia exacte en el qual podrà revelar la seua veritat, però, Joan Sense Por encara haurà d’esperar. L'acte –contra el qual no cap recurs- anuncia que l'assenyalament del dia per a la vista del judici es dictarà en una pròxima resolució.

D’altra banda, les al·legacions de l’exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, processat pel mateix delicte que Camps, tampoc han sigut admeses per Climent, qui rebutja la nul·litat de l'obertura de judici oral, la data del qual fixarà pròximament.



Demà s´obri el Bar dels Jubilats.

Demà per la vesprada, es reobri el Bar de la Llar dels Jubilats, després d´haver-se ja acabat el procès d´adjudicació als nous arrendataris per part de l´Ajuntament.

Com sempre passa en estos casos, s´ha parlat molt sobre eixe procès d´elecció, però al final de la correguda s´ha fet un concurs oficial d´adjudicació, on s´ha elegit la persona que ha fet l´oferta més bona per a l´Ajuntament.

A eixe concurs, on es va formar una taula de contractació, van estar presents tots els grups polítics de l´Ajuntament.

El temps dirà doncs, si és viable l´oferta per als arrendataris o no.

9 d´octubre a Simat

Sense actes institucionals ni música en Valencià per a enguany.

Este cap de setmana es celebra la Diada dels Valencians, el 9 d´octubre. Els darrers 3 anys, Simat havia celebrat el dia gran dels valencians amb diferents i multitudinaris actes, que enguany, siga per la crisi o siga pel poc interés polític del nou govern s´ha reduït a la mínima expresió.

Simat havia organitzat els últims anys actes com ara el Cicle de Cantautors Valencians, on han actuat artistes de renom dins del panorama de la música valenciana, com Pau Alabajos, Sergi Contrí, Lluís Vicent o també grups emblema com Al Tall. Així mateix, també s´havia organitzat actes institucionals a l´Ajuntament el 9 d´octubre on es feien concursos escolars, passacarrers amb dolçaina i tabalet, i un sentit homenatge al Penó de la Conquesta de Jaume I (també l´Ajuntament de València fins i tot ho havia fet).

Entenem que la crisi fa que no es puguen realitzar aquestes despesses, però un acte institucional amb la participació dels escolars, no és gairebé cap inversió. 

Aquest any, pel que fa a l´apartat cultural, ahir es va inaugurar l´exposició de fotografies del Monestir, de Vicent Ribera, ex-regidor de Cultura del Bloc a l´Ajuntament de Simat. 

Demà diumenge, no hi ha cap acte previst, només la revetla amb l´Orquestra Montecarlo.

Bon 9 d´octubre a tots!!!

Vicent Ribera exposa al Monestir el seu treball fotogràfic

L´ex-regidor de Cultura de Simat, Vicent Ribera , del BLOC, inaugura esta vesprada a l´Almàssera del Monestir la seua exposició de fotografies "La Llum del Monestir".

Ribera ha estat fotografiant el Monestir durant més de 20 anys, i ara, amb aquesta exposició ens convida a gaudir del seu treball. A més del Monestir, este històric Nacionalista de la Valldigna i fundador de la Unitat del Poble Valencià, ha estat fotografiant tota la nostra Vall i disposa de milers i milers de fantàstiques instantànies dels inimitables paissatges valldignencs.

Inauguració de l´exposició, esta vesprada a les 20.00h.

La contínua pujada de l’atur evidencia el fracàs de la reforma laboral

Rubalcaba ha de bregar amb aquesta herència del seu govern de cara al 20 N.

Abaratir l’acomiadament i ampliar els supòsits perquè una empresa puga deixar al carrer un treballador té els efectes esperats: l’atur bat rècords a Espanya. Un any després de l’aprovació de la reforma laboral, als ERO i la baixada de contractació de les empreses, ara cal sumar les retallades en ocupació al sector públic d’autonomies i municipi.

La reforma laboral aprovada al Congrés espanyol el setembre del 2010 ha provocat una històrica i reiterada disminució de l'ocupació, més precarietat laboral i una abaratiment dels costos d'acomiadament de les empreses. A proposta del PSOE i avalada en soledat pel mateix grup socialista, la reforma ja rebé en el seu dia les crítiques –per la dreta i per l’esquerra- de tots els partits en l’oposició parlamentària.  La nova norma amplià les causes econòmiques objectives per acomiadar el treballador amb una indemnització de 20 dies per any en lloc dels 45 dies habituals, considerant un dels supòsits “l'existència de pèrdues actuals o previstes; o la disminució persistent del nivell d'ingressos”. La reforma suscità el 29 de setembre del 2010 una vaga general.

Un total de 8.222 valencians perderen el seu treball este mes de setembre. Així, el nombre d'aturats en les oficines del servei valencià d'ocupació es va situar en finalitzar setembre en 525.732 persones, segons informà ahir el Ministeri de Treball i Immigració. Això és, que el 12,4% dels aturats de l’estat són valencians. Més de la meitat dels aturats valencians (un 56%) pertanyen al sector Serveis, que en l’últim mes va experimentar el major augment, amb 9.530 desocupats més fins a arribar als 298.102.

A Espanya, el nombre d'aturats va arribar als 4.226.744, després que 95.817 persones més hagen perdut la seua feina (2,3%). Es tracta del pitjor setembre dels últims 15 anys per a l’estat espanyol. El d’enguany supera fins i tot el del 2008 -any en el qual esclataren la crisi financera i la bombolla urbanística-, quan la desocupació va créixer en 95.367 persones.

Sectors “a l’alça” tot i les dades negativesDavant l’evidència de les xifres, conseller d'Educació, Formació i Ocupació, José Ciscar, va dir ahir que "dins de la gravetat general de la situació de l'ocupació a Espanya", a la comunitat "l'increment de la desocupació ha sigut per baix de la mitjana espanyola”. Setembre, segons va dir, "és un mes dolent per a les dades de l'atur" perquè "és el final de l'època vacacional i turística i es produeixen moltes finalitzacions de contractes".

Per part seua, CCOO PV denuncià ahir que l'"aparent bona evolució" del sector serveis evidència pràctiques empresarials "qüestionables" ja que, segons afirmà en un comunicat, existeixen "maniobres contractuals destinades a abaratir la mà d'obra, mitjançant l'acomiadament de treballadors a l'agost i la seua posterior recuperació al setembre".

Sobre la resta de sectors que conformen l’economia valenciana, Ciscar va preferir no pronunciar-s'hi. Excepte pel que fa a la construcció i a la indústria. Segons el conseller, ambdós sectors “estan apuntalats i consoliden tendència de creixement", encara que les dades "puguen ser negatives". Les declaracions de Ciscar sorprenen ja que precisament estos dos sectors – Construcció, amb 89.640 persones i Indústria, amb 85.493- acumulen el major nombre de treballadors aturats, després del sector serveis, que en suma ja 298.102. La conselleria de Ciscar té les competències transferides del Govern central per posar en marxa polítiques actives d’ocupació que donen oportunitat de treballar al més de mig milió d’aturats valencians.

En este sentit, el portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, recordà que “el president Fabra només parla de retallades però encara no ha parlat de polítiques actives d’ocupació, de foment del treball i d’ajuda als autònoms, xicotets empresaris, indústries i sectors productius de la nostra terra”. Segons Morera, el nombre de desocupats “anirà en augment perquè el president de la Generalitat ja ha anunciat grans retallades, entre les quals es troben els treballadors interins de la Generalitat que se n'aniran al carrer o que no seran contractats”.

Pocs contractes i precaris
Quant a la contractació, al setembre el Servef registrà un total de 118.725 contractes, un 4,08 % menys que en el mateix mes del 2010. Dels nous contractes, només 9.800 van ser indefinits davant dels 108.925 temporals.

CCOO PV denuncia que la "tornada" al treball d'aquelles persones acomiadades durant el mes d'agost "motiva l'increment del nombre de contractes” al setembre. No obstant açò, malgrat aqueixes "maniobres, la contractació indefinida va suposar únicament un 8 % del total".

Segons Josep Tomàs, secretari d'Ocupació de CCOO PV, la variació en les xifres d'atur de setembre "reflectix el model productiu que arrossegem", una situació "resultat d'un mercat laboral i un model social cada vegada més fràgils", apuntà.

Per al sindicat CSI·F, les xifres de l’atur reflectixen "el nefast resultat de les polítiques laborals aplicades tant en l'àmbit nacional com autonòmic". La central lamentà en un comunicat que la "poca ocupació" generada es caracteritza per la seua "precarietat i temporalitat". Com a exemple, en cità els contractes de formació, "la durada de la qual s'ha estés i en els quals el contractista no contribueix a la Seguretat Social, en quedar-ne exempt".

En este context, la patronal espanyola CEOE demanava encara ahir “amb urgència” una altra reforma laboral “profunda”, que “garantisca la flexibilitat interna de les empreses i que permeta l’augment de la competitivitat”.

IBERDROLA augmentarà la potència de l´alta tensió amb la indiferència del govern local.

Ahir al matí la companyia IBERDROLA va reunir a Simat als propietaris de terrenys ocupats per les torres d´alta tensió, per tal d´informar-los

El motiu de la reunió de IBERDROLA és donar-los als propietaris dels terrenys per on passen les torres d´alta tensió un document per a que signen donant el consentiment per tal de que els treballadors de l´empresa elèctrica puguen accedir als seus terrenys i així duur a  terme el doblar la potència d´energia que ja ens passa per dalt dels nostres caps.

Això pot tindre repercusions molt negatives sobre la salut de tots els que vivim a Simat, ja que quan l´empresa diu que van a doblar l´energia, molt probablement augmentaran més del doble els camps d´electricitat.

En este cas, l´Ajuntament de Simat s´ha limitat nomès a cedir a IBERDROLA un local de propietat municipal per a fer la reunió, sense que cap dels integrants del Govern Local del PP haja estat present.

Això és preocupant, perquè almenys els que ens governen haurien de ser els primers en assabentar-se de quin perill pot tindre eixe augment de la potència, i de si està tot dins la normativa europea vigent sobre lleis de camps electro-magnètics.  

Ara mateix, sembla que ja hem baixat els braços i ens col·laran tot el que vulguen.