Benvolgut votant del PP, has vist la que has armat? Has vist la nostra
societat moribunda, privada de bancs valencians, sotmesa als capricis de
Madrid, humiliada la nostra llengua, sense periòdics, sense suport als
músics, a la literatura, als científics, exposats els estudiants a una
policia brutal... I ara, després d’anys de torturar i malmetre la nostra
televisió, ens rematen Canal 9.
Que no hi tens res a veure?
Fals. Rotundament fals. La culpa de tot el que està passant és teua. És
teua, votant del PP. Tu vas decidir, el 22 de maig del 2011, que els
polítics marcats per la corrupció, el xantatge, la insolidaritat i la
prepotència prosseguiren amb la direcció de les nostres vides i ens
sotmeteren a la seua voluntat. Sabies que havien violat totes les lleis
escrites i morals, tots els pactes de cavallers que sostenen una
col·lectivitat digna i tolerant? No? És possible, perquè el teu problema
principal, votant del PP, no és que sigues un col·laborador de la ruïna
moral de la nostra societat; és que eres un autèntic, deplorable i
compulsiu analfabet polític. No et preocupes de descobrir la veritat
amagada darrere de somriures falsos o entre pupil·les dilatades. No.
Només t’alimentes del que la pantalla de televisió et vomita al damunt,
retalls de realitat retocada que enguls amb desinterés. I et deixes
anar.
Creu-t’ho, votant del PP, la informació plou sobre les
societats lliures. Algunes se n’ameren i el seu intel·lecte s’unfla de
llibertat i de respecte que les fa progressar; d’altres, però, se’n
posen a recer en les catacumbes més fosques i esdevenen grups humans
cecs que moriran desorientats. A tu, la humitat a penes et mulla el
cervell desert d’idees i, per tant, d’iniciatives. Tu, votant del PP,
ens has dut al món lil·liputenc de la mediocritat. Algunes veus t’han
fet dir el que volien; alguns ulls t’han fet veure el que t’han
projectat; alguns braços t’han portat on els seus ja t’esperaven. I tot
per a què? Perquè tu els faces el treball brut; perquè sigues la sabata
que camina, el genoll que es doblega, la mà que treballa, el cor que
renuncia, la boca que calla... Però no el cap, votant del PP. Tu no
penses i, per tant, no entens. I t’avorrixes. I abandones la teua
parcel·la de decisió en mans dels vencedors que ja et saben sotmés per
sempre.
Ah!, si t’hagueren empapussat, des de menut, amb molles
de veritats universals, amb gots a vessar d’ideals, amb safates
farcides de reflexions i de crítiques generoses... No hauries arribat a
desertar del pensament. Hauries aportat la teua versió de la vida al
debat que s’instal·lava en la nostra societat. I t’hauríem escoltat,
hauríem errat junts, hauríem aprés tots i, en acabant, hauríem decidit
en quina direcció continuàvem construint el nostre futur.
Que
si podries rectificar? Home, per culpa teua ens esperen uns anys de
penitència, cert, però és clar que encara estàs a temps. A temps de
saber el perquè. A temps de reflexionar el com. A temps de decidir el
quan. Només et cal, votant del PP, localitzar, entre el verí que t’han
inoculat durant tants anys, el teu pensament més diàfan i allunyar-lo
del vesper on habita la ignorància i la deshonra. Després, busca el
territori de les veritats. Nosaltres t’hi esperem.
ESCRIPTORA
