No se li escapa a ningú que Sedesa i les seues filials, les empreses de Vicente Cotino Escrivá, nebot del vicepresident del Consell i conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, han crescut a l’ombra del govern del PP a la Generalitat. Els números ho diuen, en els últims anys han facturat a l’administració valenciana, en els seues distints sectors, sobretot en la gestió de centres de majors i l’obra civil, la res inapreciable xifra de 539 milions d’euros. Ara en un recurs a l’Ajuntament de València s’embutxacarà 2,8 milions d’euros del pactat.
L'INFORMATIU. 07 juny 2010
A més, en diferents contenciosos plantejats a l’administració, com la seua eixida de l’empresa que anava a prolongar Blasco Ibáñez, Cabanyal 2010, també s’ha beneficiat econòmicament. Ara, i després de sis anys per expropiar-li un terreny, l’Ajuntament de València li abonarà a una empresa satèl·lit dels Cotino més de 2,8 milions d’euros del que li havia d’haver abonat.
En este cas en concret, l’Ajuntament de València va iniciar un procés d'expropiació en 1998 per a fer-se amb el sòl necessari per a construir el Parc de Capçalera. Necessitava 30 hectàrees d'horta prop del barri de Campanar, concretament 140 parcel·les per a les quals anaven a destinar 7,3 milions d'euros (1.200 milions de les antigues pessetes) per a pagar-les.
Una d'elles pertanyia a Alqueria Dolores, SL, mercantil administrada per Vicente Cotino Ferrer, germà del conseller Juan Cotino. L'Ajuntament, en l'expropiació, va valorar el sòl dels Cotino, classificat com rural, en 148.000 euros. Després d’un recurs, el Jurat Provincial d'Expropiacions va elevar esta estimació, en 2005, fins als 687.000.
El temps anava passant i mentre tothom cobrava, fins a 137 propietaris en la mateixa situació, els Cotino no rebien els diners per part del consistori. Solament altres dos amos de parcel·les, les famílies Trénor i Benlloch, van quedar en la mateixa situació que la de la família del vicepresident del Consell.
Al maig de l'any passat, Alqueria Dolores, SL, es va acollir a la Llei d'Expropiació Forçosa i va demanar que es tornara a taxar la seua parcel"la, d'uns 13.600 metres quadrats d'extensió. El Jurat d'Expropiacions, després de valorar-lo, va estimar que el sòl ja no era rural sinó urbanitzat i va valorar el terreny en 3.517.723 euros, 2,8 milions més de la quantitat donada en 2005. L’Ajuntament recorrerà la sentència, en estos moments no la pot assumir pel gran deute acumulat, però ja hi ha jurisprudència que els dona la raó als Cotino. I tot, per un retard a les oficines del consistori.
Un canvi en la llei va permetre triplicar el volum de negoci de les empreses de la família Cotino, que va passar d’11 milions en 2006 a més de 40 milions en 2009
Però tot no acaba en els recursos. Quan Juan Cotino va ser conseller de Benestar Social va impulsar diverses normatives de gestió de les residències de la Tercera Edat que va beneficiar directament als negocis de la seua família en este sector. Una de les seues mesures, a través d'una nova norma en 2007, va anar ampliar el nombre de places finançades per Benestar Social.
Amb este canvi, l'empresa familiar va ampliar el nombre de places finançades. En este sentit, el grup Savia, participat en un 38,7% per Sedesa, matriu de la família Cotino, va triplicar el nombre de places subvencionades i a més va passar de posseir 13 centres en 2006 a 21 en 2009. Ara ja controla el 50% del total de residències concertades de Castelló i València
No obstant això, segons va fer públic el diari El Mundo, el principal benefici que va aconseguir la família Cotino va ser l'increment del preu públic de les places d’estes residències. Amb dues resolucions, una quan ja no estava, es va augmentar el preu de les places subvencionades de 43 a 56 euros en 2008 i de 56 a 59 en 2009. Esta decisió va permetre triplicar el volum de negoci de les empreses de la família del popularista valencià, que va passar d’11 milions en 2006 a més de 40 milions en 2009.
El cas de Cabanyal té també unes curiositats, però el resultat és el mateix. Al juny de 2008, amb la crisi immobiliària ja desbocada i la UE preparada per a denunciar davant el Tribunal Europeu l'entrada a dit de capital privat en Cabanyal 2010 SA, les 11 constructores van abandonar el vaixell a la carrera després de veure que el negoci perillava.
Però ho van fer, no només recuperant tot l'invertit -7,8 milions d'euros- malgrat que Cabanyal 2010 SA estava ja en pèrdues, sinó obtenint una sucosíssima “compensació indemnització” xifrada en 870.000 euros: és a dir, superior al 10% de la inversió inicial. Entre les mercantils es trobava Sedesa. En este cas, l’Ajuntament diu que el que li van abonar “és legal”, no pensava igual el Síndic de Comptes que va criticar la Generalitat. Un altre negoci redó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada