El partit d'aquesta nit no comença a les 20:45. Ni tan sols a les 20:30 que és quan les televisions i radios solen fer la connexió definitiva amb l'estadi en qüestió per a explicar l'últim de l'últim abans que arranque l'espectacle i rode la pilota. Fa molt que el partit d'aquesta nit va començar en la ment de Unai Emery; el tècnic del València ha treballat a consciència des del primer a l'últim detall, amb minuciositat i afecte. També fa molt que els jugadors saben l'important que és anar a Alemanya amb una bona renda, per molt que fa solament uns dies parlaren de la importància del partit del Calderón. tonterïes! Avui es pot dir; perdre en el Calderón ni era definitiu ni haguera significat que la temporada que ve no jugues la Champions. Perdre avui sí pot ser com dir adéu al somni.
I parlant de somnis, per als aficionats —que són els qui somien i mantenen viu aquest negoci d'il·lusions— el partit d'aquesta nit va començar la setmana passada quan el València va ensenyar aqueix vídeo que tant ha atès que parlar i per a bé. El partit d'aquesta nit va començar també en el matí d'ahir amb cada valencianista que va acudir puntualment al seu kiosko a per el seu exemplar de SUPER i es va trobar amb un cartell amb una foto de Soldado i una altra de Raúl: el desafiament. El partit d'avui comença cada vegada que un valencianista té la sensació de que mitja Espanya va amb el Schalke perquè està Raúl. No passa gens.
I va començar el vuit de maig de 2001, la nit en què Juan Sánchez li va fer dos gols a Leeds que van ficar al València en la final de Milà. Avui dia, el Romario d'Aldaia admet que encara s'emociona en veure's amb els braços estesos corrent com a boig cap al corner després del seu primer gol. Aquest partit va començar amb totes i cadascuna de les llàgrimes de Santi Cañizares en Milan quan es va arrancar la medalla de plata i es va tirar desconsolat al sòl de Sant Siro després de perdre davant el Bayern de Munich en el torn de penals. Volia la d'or. Cert que és una altra època, és un altre València i cert que són uns altres els rivals, tan cert que excepte en somnis, ningú en el València pensa realment en l'opció de tornar a disputar una final de Champions —almenys aquesta temporada—, però el somni segueix viu i arranca avui. L'objectiu és més modest, més humil i més d'acord amb la realitat que viu el club, però no per açò menys emocionant.
Aquest partit comença cada vegada que un valencianista s'acorda del partit en si perquè es porta en el cor. Comença amb aquella cita de Cañizares en la presentació oficial del València 2001/02; «la pròxima vegada que arribem a una final, la guanyarem». Van guanyar la Lliga. Aquest partit comença amb el final del famós vídeo i amb unes paraules de Juan Mata: «Somiem junts». Doncs açò, somiem.
Alineacions probables:
VALÈNCIA: Guaita; Miguel, David Navarro, Ricardo Costa, Mathieu; Mehmet Topal, Tino Costa, Banega; Joaquín, Aduriz i Soldado.
SCHALKE 04: Neuer; Uchida, Höwedes, Metzelder, Schmitz; Kluge, Matip, Farfán, Moritz; Raúl i Huntelaar.
Àrbitre: Aleksei Nikolaev (RUS).
Estadi: Mestalla.
Horari: 20:45 hores (TVE 1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada