Al València se li posa el pas a quarts costera amunt després d’empatar a casa a un gol. Els de Mestalla van poder matar el xoc, però de nou la dolenta defensa i el gol de Raúl van permetre els alemanys tindre ara l’eliminatòria al seu favor.
Un partit de huitens de final de la màxima competició europea marca un nivell d’exigència a un equip de Champions. I no, no parlem que no sonara l’himne de la Lliga de campions al seu inici. Pot ser que el discman del modern aparell de megafonia de l’estadi, fallara. D’això el València ja respondrà i pagarà un bona multa a la UEFA. Ens referim a que el València, ara per ara, no té una defensa digna d’esta competició. A un atac elèctric (almenys durant la primera part i quinze minuts de la segona) s’ha sumat una defensa ridícula, i especialment els seus centrals, que han fallat tant a l’hora de fixar la marca de Huntelaar i Raúl com en l’eixida de la pilota, que ha sigut nul·la. Més d’una vintena de cessions al porter marquen el nivell de treta de baló des del darrere. Un partit que podia deixar l’eliminatòria encaminada es va convertir en un malson en el qual la parròquia valencianista ha acabat agraint les taules en el marcador.
Emery va optar ahir per tornar a prescindir dels extrems, almenys d’inici. La cara de Joaquín a la banqueta reflectia entendre poc o res la decisió d’Unai després del gran partit de l’andalús al Calderón. En el seu lloc, el trio argentí Banega-Costa-Domínguez va portar el comandament del partit en una primera part en la qual el València fou superior. Aduriz i Soldado, que formaven parella dalt, van saber caure a bandes per a arrossegar als defensors, i en el minut 17 un centre de Mathieu era rematat en el primer pal per Roberto Soldado per a posar l’1-0 en el lluminós. Es posava de cara l’eliminatòria, i malgrat deixar molts espais arrere, la primera meitat havia deixat la sensació que el València mereixia més, que calia eixir a matar.
Els segons 45 minuts, no obstant això, van ser una caricatura de tots els mals que afligeixen al València junts, començant per la rereguarda. L’opció dels tres centrals, que eren habituals en el dibuix tàctic darrerament, va desaparéixer. Emery va apostar pel duo Ricardo Costa-David Navarro amb Topal per davant. El turc va jugar un partit molt complet multiplicant-se en les ajudes, però els dos centrals van fallar estrepitosament davant de la parella de davanters alemanya. En el minut 64, David Navarro es quedà clavat davant una passada senzilla a l’àrea. Raúl s’avançava, rebia amb comoditat, trencava la cintura al del Port de Sagunt i creuava l’esfèrica a Guaita. No estem exagerant. Estem descrivint com un jugador, que té la meitat de velocitat de fa tres anys, era capaç de fer tot això en l’àrea rival. Celebració assenyalant el seu dorsal i poalada d’aigua gelada, bé, congelada millor dit.
A partir d’ací, el València simplement va ser incapaç de traure la pilota, i en els minuts restants, la possessió del València es resumia en un recital de passades horitzontals i cap a arrere de Ricardo Costa – Diego Costa per a Televisió Espanyola – i David Navarro. Sí, sembla mentida, però es va trobar molt a faltar a Stankevicius. Unai va incorporar a dos extrems, Vicente i Joaquín. L‘objectiu era penjar pilotes als dos puntes, però llevant Banega, el baló no va arribar en cap moment a les bandes. Tino Costa va assumir el lideratge fent un desplegament físic espectacular, però moure a l’equip va resultar una tasca massa gran per a un sol home. Mentrestant, Huntelaar i Raúl transitaven l’àrea amb tota comoditat en cada atac alemany, i van disposar de més d’una ocasió per a haver-se portat l’encontre. Guaita tornà a estar magistral.
Preguntat per la confiança de cara a alçar l’eliminatòria, Emery es mostrava rotund: “Estic convençut”. El tècnic d’Hondarribia no va voler criticar públicament a la seua defensa, però va deixar molt clar el seu parer quan va afirmar que “la idea [d’inici] era bona”. Qui calla atorga. El Schalke 04 no va demostrar ser superior, però el València viatjarà a Gelsenkirchen obligat a marcar. Dels atacants hi ha menys dubtes, però la defensa, ara per ara, no està entre les huit millors d’Europa. Com tampoc el seu cost. Navarro fa dos anys era el quart central del València. Ricardo Costa en la selecció de Portugal jugava de lateral dretà. I quan ho feia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada