dimarts, 8 de febrer del 2011

La Generalitat tracta de mantenir la seua liquiditat a costa dels dependents

No solament són proveïdors, ajuntaments i altres entitats públiques i els seus empleats els únics que pateixen els impagaments del Consell. L'executiu valencià ara utilitza la morositat fins i tot amb els dependents, als quals no ha ingressat les prestacions corresponents al mes de gener i, al·ludint a problemes pressupostaris, sembla que no preveu pagar fins a març.

Ha passat el mes de gener i les persones dependents i les seues famílies no han rebut ni un sol euro per part de l'administració valenciana. L'any passat va ocórrer el mateix, i al·legant tràmits pressupostaris, la Generalitat va deixar sense ajudes a tots els dependents de la Comunitat Valenciana durant el mes de gener. Al final en febrer els va pagar els dos mesos. Si l'any passat va poder semblar un error, enguany la situació econòmica del Consell és encara més precària i s'ha reincidit en la mateixa excusa per a justificar els impagaments que, segons adverteixen des de Benestar Social, pot ser que es perllonguen fins a març.

La falta de previsió pressupostària de l'executiu valencià és vista per molts dependents com un altre atac més als seus drets. A les nostres terres, no solament han de passar pel cada vegada més llarg procés de tramitació de les ajudes, sinó que, una vegada concedides, tampoc és segur que es cobren cada mes.

Ningú ha cobrat res en gener”, explica Palmira Castellano, membre de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència a València; “ens han dit que els pressupostos no estan encara aprovats i que no saben si els diners vindran a febrer o març”. Mentrestant, tal com relata Castellano, els dependents i les seues famílies han de fer front a les despeses derivades de la seua discapacitat, tant si reben una pensió, com és el seu cas, com si necessiten assistència domiciliària. “I cada mes, la necessitat de les ajudes és més urgent”, indica.

Per al diputat socialista Antonio Torres, les prestacions de la Llei de la Dependència haurien de cobrar-se com les pensions no contributives. “Les ajudes són un dret subjectiu, de la persona, per tant haurien de rebre's mes a mes, com les pensions o les nòmines dels funcionaris, sense retard”. Torres assegura que el seu grup parlamentari ja va proposar aquest canvi quan van ocórrer els retards al començament de l'any passat i recorda que els impagaments són també freqüents en residències i centres ocupacionals. “Moltes no van cobrar l'any passat i encara no saben quan ho faran”, indica el diputat.

El Consell no solament es retarda a pagar, també allarga tot el que pot el procés de tramitació, tal com relata Palmira Castellano. “Una vegada has passat per tots els tràmits, estàs valorat com a depenent, s'han signat els documents i els facilites les teues dades, abans tardaven dos o tres mesos a enviar-te per correu certificat la resolució final amb la quantitat de l'ajuda per mes, però ara estan tardant més d'un any”. Per a Castellano “allò realment desesperant” d'aquesta situació és que les persones dependents, “després d'un any de tràmits, quan tu ja ho tens tot aprovat, et toca esperar un altre any més”. La representant de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència afirma que els consta la situació d'una dona que a l'agost de 2009 ja tenia tots els papers burocràtics presentats i aprovats i continua a dia de hui esperant la resolució final per correu.

El Consell també culpa Zapatero
A causa de tant retard, els dependents estan portant a judici a l'administració valenciana, la qual està perdent en tots els casos. Els tribunals estan obligant al Consell a retornar amb caràcter retroactiu les ajudes que els dependents van deixar de percebre per la seua inactivitat. Segons explica Castellano, la “mentida” que la Generalitat fa circular entre els dependents és que una de les retallades que va implantar Zapatero el maig passat eliminava la retroactivitat de les ajudes. No obstant açò, el que l'administració pública valenciana no explica és que també han de resoldre els casos en menys de sis mesos. Malgrat tot, aquell decret del govern central no eximia l'administració valenciana de pagar les ajudes concedides anteriorment al decret que no s'hagueren percebut per la prolongació del procés de tramitació. Per increïble que semble, encara hi ha gent esperant les primeres ajudes.

Ana María i José Antonio Villalba tenien la seua mare ingressada en una residència d'Utiel. A l'octubre de 2008 la seua mare ja estava valorada amb el màxim grau de prestació. “Pagàvem mil cinc-cents euros al mes per la residència” explica Ana María, “vam fer els papers, van venir a valorar-la i només faltava dir-nos la quantitat que havíem de rebre”. La seua mare, Andrea Monterde, després de quinze mesos d'espera, va morir a principis de 2010 sense haver rebut cap assistència econòmica. El passat 14 de gener es va complir un any de la mort d'Andrea. A dia d'hui els seus fills encara continuen esperant les ajudes que mai van arribar, però que han de rebre per llei.