dilluns, 31 de gener del 2011

Orxata Sound System: “La base de la cultura és la còpia i la modificació”




P: La primera maqueta la gravaren el 2005, quan les cantants i el trompeta actuals encara no s'havien incorporat al grup. Tot i això, varen saber envoltar-se de bons artistes. Com aconsegueix un grup novell que gent com Suca (Ki Sap) o Helena Casas (Pomada, Conxita...) pose veu a les seus cançons?

R: En eixa època la cosa era molt amateur, el Jaume i jo [Carles] ho féiem tot com podíem i el Palau anava i tornava; no teníem cap xicona que cantara ni trompeta. La trompeta la posà el Javi, que tocava amb Jaume en un altre grup, Budell. També coneixia a Suca d'alguna cosa i aconseguí embolicar-la. En canvi el cas d'Helena fou molt més de pel·lícula. Nosaltres érem ultrafans de Pomada (de fet, això d'Orxata és en part un homenatge al seu nom) i de sobte un dia ens arribà un e-mail d'Helena dient que havia anat a parar al nostre web (quan tan sols teníem a penes tres bases mal gravades), li havia fet gràcia i volia fer-nos-en una ressenya a la revista de cant improvisat que feia en aquell temps, Cor de Carxofa. Al cap d'un temps, aprofitant el contacte que s'havia creat i els amics comuns, els universals Ovidi Twins, la embolicàrem per a posar la veu al Ni marques ni pamflets de la maqueta.

P: Fa més de set anys que roden pels escenaris, però es podria dir que en algun moment entre l'edició d'1.0 i la dels últims maxisingles va haver-hi un punt d'inflexió que els va portar a fer-se més coneguts. Ho perceben així o troben que ha estat més progressiu?
R: La impressió per la nostra banda és prou progressiva, tal volta exponencial, però progressiva. Evidentment hi ha circumstàncies que et fan donar xicotets bots com puguen ser guanyar premis o traure discos; a més, el concepte cada volta pren més forma i això arriba a la gent que se'n sent més partícip.

P: Al principi pareixia que la formació era més inestable i moltes voltes no estaven tots als directes. En canvi, este últim estiu han fet moltíssims concerts i han complit de sobra. S'han professionalitzat com a grup?
R: Una de les coses que ens agrada defendre d'Orxata és que és un col·lectiu musical, més que un grup, i un dels motius és precisament aquest, que la formació és variable, flexible. De fet, al principi preferíem no fer-nos fotos ni vídeos, que allò important fóra el col·lectiu i no les nostres cares; però amb les càmeres digitals i els portals web això ja no té molt de sentit, perquè qualsevol pot pujar una foto o vídeo i acabes preferint posar-hi també els teus. Igualment, està havent un procés de professionalització i això passa per consolidar l'oferta, i en eixe punt estem, fent equilibris entre la professionalització i la flexibilitat.

P: Hi ha cançons seues que es troben a faltar als directes, per exemple Ausònia Guevara. Altres han caigut del repertori habitual, com Electrotrauma. A què és degut?
R: Bàsicament a raons tècniques, Ausònia Guevara apareixerà a la gira d'enguany (per fi!) i Electrotrauma en qualsevol moment pot reaparèixer...


"Tots tenim una cita en poc més d'una setmana. Cal lluitar com en la vida pels nostres drets civils, ja que amb la llei Sinde s'obri un marc on Internet tal i com el coneixem hui en dia serà tocat de mort".

P: Tot i que la seua música continua tenint un fort component polític, algunes de les cançons que han gravat últimament són més lúdiques (per exemple Me la fiques more). Troben que han perdut contundència en este sentit?
R: En principi qualsevol cançó té un element polític, ja siga per allò que explicita o per allò que omet. En general, als dos últims maxis, el component polític s'ha fet menys explícit (cosa que canvia prou amb les quatre noves cançons), tot i que l'objectiu continua estant ben clar. Hem fet un intent de reapropiació d'alguns estils musicals que, per unes raons o altres, han estat estigmatitzats en algun sentit, com puga ser certa música caribenya o l'electrònica valenciana de finals dels 80 i principis dels 90 que, en qualsevol cas, tenen molt de valor, formen part ja del nostre patrimoni i són fàcilment “resignificables”. I ens ho hem passat molt bé!

P: A finals de 2009 van fer una xicoteta gira europea que els va portar a ciutats com Viena, Lieja o Berlín. Tenen públic allà o van anar buscar-lo?
R: Doncs en un principi anàrem a buscar-lo, però al·lucinàrem amb la de valencians que hi ha pel món! Entre els valencians que vingueren als nostres concerts i els autòctons, ens trobàrem amb un caliu que és difícil d'imaginar; és increïble la resposta del públic a Europa o al Marroc, et fan sentir com a casa moltes voltes, fora de tòpics, i això és preciós.

P: Tot i haver tret dos maxisingles, tenen pensat regravar les cançons i incorporar-ne de noves perquè formen part totes d'un mateix disc. Hi ha molts artistes que donen una gran importància al concepte d'àlbum com a totalitat, amb un ordre i un sentit definits. És el seu cas?
R: Bé, el fet d'haver-lo fet durant tant de temps i haver anat publicant les parts segons han eixit no vol dir que no hi haja tot un concepte al darrere, en escoltar les 10 cançons juntes entendreu moltes coses! De totes formes, escoltar un disc pot ser com llegir un llibre, es pot fer de forma lineal o a la "tria la teua aventura". La majoria ja solem triar la nostra aventura als discos, i es trauen molts sentits diferents a les cançons.

P: En quin estat es troba el procés de gravació? Tindrem nou disc d'Orxata a primavera?
R: Ara mateix acaba d'entrar a masteritzar, per tant abans de març, si tot va bé, podreu descarregar-vos-el! A més, el 10 de març farem la festa de benvinguda del 2.0 a la mítica sala Spook, i la idea és que siga una festa històrica.

P: Les noves lletres les han posades a disposició del públic per tal que les editara tal com van fer amb les d'1.0. Tenen algun referent pel que fa a aquest tipus d'experiències?
R: El nostre referent en este sentit és la Viquipèdia, és d'on vingué la idea. Tampoc hem investigat molt i segurament hi haurà altres músics que també ho faran, però no els coneixem.

P: Hi ha una frase que se li atorga a Picasso, ara recuperada per Banksy, que diu: 'Els artistes roïns imiten, els grans artistes roben'. Què en pensen?
R: La base de la cultura és la còpia i la modificació, a partir d'ací que s'entenga com a robatori o imitació supose que ja serà una qüestió d'estil.

P: Existeix un debat sobre la cultura de la còpia i la mort de l'autor. Troben que aquesta última és una figura obsoleta, com a mínim en el sentit més romàntic del terme (és a dir, envoltat d'una aura d'originalitat)?

R: Totalment, el concepte romàntic d'autor ha fet molt de mal. Els primers afectats han sigut els mateixos autors, que en lloc de cobrar un sou com qualsevol treballador cultural que són, han estat (i molts encara estan) venuts a una sèrie d'institucions que els gestionen els royalties. Els altres afectats hem sigut les societats que hem patit una cultura regida per una economia de l'escassetat, quan allò immaterial s'ha de gestionar des d'una economia de l'abundància.

p: Pareix que finalment com a conseqüència del pacte entre PSOE, PP i CiU la famosa Llei Sinde queda pendent de ser aprovada pel Senat...

R: Tots tenim una cita en poc més d'una setmana, cal lluitar com en la vida pels nostres drets civils, ja que amb aquesta llei s'obri un marc on Internet tal i com el coneixem hui en dia serà tocat de mort.