Les últimes excavacions trauen a la llum, al costat del Palau de l'Abad, la planta d'un claustre desconegut i idèntic al que ja existeix en la Valldigna - La construcció de l'elevador respon al compliment de la llei de barreres arquitectòniques.
Si alguna cosa li faltava al Monestir de la Valldigna era una ascensor exterior pegat a la seua església. Després de la consolidació de la seua església primitiva, la reconstrucció del refectori o de la seua sala capitular —espais recuperats en els últims anys—, l'últim a incorporar-se ha sigut un cridaner ascensor exterior adossat al monument històric per la seua banda posterior i que es complementa amb un element fals històric que ho suporta i dóna accés a una coberta/passarel·la, també construïda recentment, i que permetrà l'entrada al temple per la seua banda superior.
L'ascensor es tracta d'un element rectangular metàl·lic de color marró fosc, que la seua estètica i ubicació sorprèn al visitant a aquest monument, que va ser declarat —per desig de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i inclòs en l'última reforma de l'Estatut d'autonomia— com a «temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica». Per a açò, afig el text, «la Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic» mentre que una Llei dels Corts «determinarà la destinació i utilització del Real Monestir de Santa María de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d'investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana». Quasi res. Encara que amb l'eixida de Camps i l'entrada d'un nou president de la Generalitat no se sap si continuarà el mateix ritme de recuperació i inversió en la restitució del complex espoliat i abandonat a la seua sort durant dècades i amb una llegenda negra a les seues esquenes de vertigen.
L'única cosa clara és que enguany hi han diners per a consolidar les últimes troballes arqueològiques i per a reconstruir els forjats que suporten el claustrillo del Palau de l'Abad.
La incorporació de l'ascensor és, segons va afirmar l'arquitecte conservador del monument, Salvador Vila, la manera de complir amb la llei de barreres arquitectòniques ja que la idea és que l'església albergue en el seu primer pis un museu arqueològic, encara sense data ni pressupost.
«L'element és el més senzill que podíem posar. És lleuger, neutre i reversible. Pot ser que cride l'atenció però dins de l'església era impossible i no està unit al monument. La passarel·la era l'única solució ja que no hem trobat dins date algun de l'existència d'una escala», va afirmar Vila.
Durant enguany, una altra de les actuacions en la Valldigna ha sigut l'excavació d'un perímetre pròxim al palau de l'Abad. Unes obres menors van permetre el descobriment d'un perfil i va portar a l'excavació d'aquesta zona que ha tret la planta d'un claustre que seria anterior al que es conserva dins del complex, segons Vila. Es dóna la circumstància que la plantes de tots dos claustre són idèntiques pel que es creu que hauria sigut traslladat de posició per problemes de creixement en l'antic monestir. «El que no sabem és perquè es trasllade», va dir Vila qui creu que noves excavacions segur que trauen a la llum altres elements arquitectònics que haurien estat vinculats a aquest claustre.
Si alguna cosa li faltava al Monestir de la Valldigna era una ascensor exterior pegat a la seua església. Després de la consolidació de la seua església primitiva, la reconstrucció del refectori o de la seua sala capitular —espais recuperats en els últims anys—, l'últim a incorporar-se ha sigut un cridaner ascensor exterior adossat al monument històric per la seua banda posterior i que es complementa amb un element fals històric que ho suporta i dóna accés a una coberta/passarel·la, també construïda recentment, i que permetrà l'entrada al temple per la seua banda superior.
L'ascensor es tracta d'un element rectangular metàl·lic de color marró fosc, que la seua estètica i ubicació sorprèn al visitant a aquest monument, que va ser declarat —per desig de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i inclòs en l'última reforma de l'Estatut d'autonomia— com a «temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica». Per a açò, afig el text, «la Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic» mentre que una Llei dels Corts «determinarà la destinació i utilització del Real Monestir de Santa María de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d'investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana». Quasi res. Encara que amb l'eixida de Camps i l'entrada d'un nou president de la Generalitat no se sap si continuarà el mateix ritme de recuperació i inversió en la restitució del complex espoliat i abandonat a la seua sort durant dècades i amb una llegenda negra a les seues esquenes de vertigen.
L'única cosa clara és que enguany hi han diners per a consolidar les últimes troballes arqueològiques i per a reconstruir els forjats que suporten el claustrillo del Palau de l'Abad.
La incorporació de l'ascensor és, segons va afirmar l'arquitecte conservador del monument, Salvador Vila, la manera de complir amb la llei de barreres arquitectòniques ja que la idea és que l'església albergue en el seu primer pis un museu arqueològic, encara sense data ni pressupost.
«L'element és el més senzill que podíem posar. És lleuger, neutre i reversible. Pot ser que cride l'atenció però dins de l'església era impossible i no està unit al monument. La passarel·la era l'única solució ja que no hem trobat dins date algun de l'existència d'una escala», va afirmar Vila.
Durant enguany, una altra de les actuacions en la Valldigna ha sigut l'excavació d'un perímetre pròxim al palau de l'Abad. Unes obres menors van permetre el descobriment d'un perfil i va portar a l'excavació d'aquesta zona que ha tret la planta d'un claustre que seria anterior al que es conserva dins del complex, segons Vila. Es dóna la circumstància que la plantes de tots dos claustre són idèntiques pel que es creu que hauria sigut traslladat de posició per problemes de creixement en l'antic monestir. «El que no sabem és perquè es trasllade», va dir Vila qui creu que noves excavacions segur que trauen a la llum altres elements arquitectònics que haurien estat vinculats a aquest claustre.
1 comentari:
no tenen diners per a coses necesaries com evitar els tolls d aigua que es formen cuan plou a l entrada del portal nou, pero per açó si que tenen, clar aquesta obra deixa dinerets a la butxaca del arquitecte, reparar els desaigues no. el ascensor si que es podia posar dins la torre, pero estem en lo mateix, per fora es fer mes obres i mes dinerets a guanyar
Publica un comentari a l'entrada