* La Unió Musical de Simat, va actuar ahir al Mestalla en un dels partits més importants de l´any.
El líder València va acariciar el triomf davant el campió Barcelona. Una acció puntual entre Messi i Cesc Fábregas ho va impedir. El 2-2 final no reflecteix la superioritat d'un València quasi perfecte durant molts minuts i que no es va enfonsar quan més estrenyia el Barcelona.
El conjunt valencianista va realitzar una de les millors primeres parts que se li recorden en anys. Va pressionar molt fort, molt a dalt amb els deu jugadors de camp perfectament sincronitzats. I en atac tenien les coses molt clares: pausa i 'toc' quan el Barcelona estava col·locat, i ràpid i vertical quan el seu rival estava descol·locat.
Esment especial per a Jordi Alba i Mathieu, que van fer literalment el que van voler per la banda esquerra. Tots dos van aprofitar a la perfecció el 3-4-3 que va plantejar Guardiola i el que Alves jugara com a extrem i no com a lateral, la qual cosa deixava més desprotegida aquella zona. De fet, els dos gols van arribar per aquell costat i després de dos bons centres de Mathieu. El primer, en el minut 11, l´envià a la xarxa Abidal en el seu intent que no rematara Soldado. El segon, en el minut 22, va ser obra de Pablo Hernández. I encara va poder arribar un tercer gol, però Soldado va errar a porta buida, amb l'atenuant que Valdés va desviar el just en la seua desesperada eixida i va evitar una còmoda rematada del valencià
Entre mitjanes dels dos gols blanquinegres (per a ser exactes, gens més arribar l'1-0), Pedro aconseguia el gol blaugrana en l'única ocasió clara del Barcelona en el primer acte. El canari li va guanyar l'esquena a la defensa i després va batre pel pal curt a Guaita. Va ser l'única taca en una primera part per a emmarcar.
En la segona, el València no va jugar amb la mateixa alegria (normal per l'esforç), però va donar la sensació durant molts minuts de tenir el partit controlat. El Barcelona tenia la pilota, però era incapaç de crear perill a un molt ordenat València, que no renunciava al contraatac.
Només en l'última hora es va sentir atabalat el València. Allí el travesser primer i després Guaita amb una gran eixida als peus de Messi van evitar el 2-2. No va poder fer gens el porter en el minut 77, quan Messi va deixar a Cesc solament davant el meta.
D'ací al final, el València va resistir, que no és poc. Fins i tot es va quedar amb deu, en ser expulsat Jordi Alba ja en el descompte.
El conjunt valencianista va realitzar una de les millors primeres parts que se li recorden en anys. Va pressionar molt fort, molt a dalt amb els deu jugadors de camp perfectament sincronitzats. I en atac tenien les coses molt clares: pausa i 'toc' quan el Barcelona estava col·locat, i ràpid i vertical quan el seu rival estava descol·locat.
Esment especial per a Jordi Alba i Mathieu, que van fer literalment el que van voler per la banda esquerra. Tots dos van aprofitar a la perfecció el 3-4-3 que va plantejar Guardiola i el que Alves jugara com a extrem i no com a lateral, la qual cosa deixava més desprotegida aquella zona. De fet, els dos gols van arribar per aquell costat i després de dos bons centres de Mathieu. El primer, en el minut 11, l´envià a la xarxa Abidal en el seu intent que no rematara Soldado. El segon, en el minut 22, va ser obra de Pablo Hernández. I encara va poder arribar un tercer gol, però Soldado va errar a porta buida, amb l'atenuant que Valdés va desviar el just en la seua desesperada eixida i va evitar una còmoda rematada del valencià
Entre mitjanes dels dos gols blanquinegres (per a ser exactes, gens més arribar l'1-0), Pedro aconseguia el gol blaugrana en l'única ocasió clara del Barcelona en el primer acte. El canari li va guanyar l'esquena a la defensa i després va batre pel pal curt a Guaita. Va ser l'única taca en una primera part per a emmarcar.
En la segona, el València no va jugar amb la mateixa alegria (normal per l'esforç), però va donar la sensació durant molts minuts de tenir el partit controlat. El Barcelona tenia la pilota, però era incapaç de crear perill a un molt ordenat València, que no renunciava al contraatac.
Només en l'última hora es va sentir atabalat el València. Allí el travesser primer i després Guaita amb una gran eixida als peus de Messi van evitar el 2-2. No va poder fer gens el porter en el minut 77, quan Messi va deixar a Cesc solament davant el meta.
D'ací al final, el València va resistir, que no és poc. Fins i tot es va quedar amb deu, en ser expulsat Jordi Alba ja en el descompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada