dimarts, 31 de maig del 2011

ÚLTIM HORA: S'enfonsa part del sostre de l'escola.

Segons ens han informat, una part del sostre del Col·legi Públic Valldigna s'ha enfonsat aquesta vesprada sense que pel que sembla i per sort, hi haguera cap alumne ni personal docent en les instal·lacions.

La part vella de l'escola necessita des de fa molt temps una inversió per part de la Conselleria que mai arriba.

Esperem no haver de lamentar desgràcies per aquesta qüestió en el futur.

Mònica Oltra, esta nit a "Buenafuente".




La flamant diputada de Compromís, Mònica Oltra, serà la convidada especial de hui, al programa de BUENAFUENTE (La Sexta).


Mònica Oltra ha guanyat en popularitat, durant la passada legislatura, gràcies a plantar-li cara (quasi a soles) al Govern del PP, i molt especialment en denunciar tots els possibles casos de corrupció i indecència política del President Camps.


Amb esta entrevista, es demostra que la COALICIÓ COMPROMÍS, està de moda, i que per fi el BLOC s´ha doctorat en allò que tant li faltava, la política nacional valenciana.




Així és la bactèria que comença a crear grans pèrdues al camp valencià.

Clicka la imatge per llegir les característiques de la bactèria.

Convocada hui vaga d´alumnat al nou IES LA VALLDIGNA



S´ha convocat una vaga d´estudiants, per a hui dimarts al nou IES La Valldigna.

Sembla que IBERDROLA no ha donat encara la llum correcta al nou Institut i això està ocassionant numerosos problemes de funcionament.


Quan quasi que es compleix mig any de l´entrada en funcionament del nou Institut, per algun motiu (serà perquè IBERDROLA no es fia que la Generalitat li pague?), no ha donat llum definitiva a les instal·lacions, i açò, com sempre, a pagar-ho qui menys ho mereix; estudiants i equip docent.


Serà que les majories absolutes servixen per això?

El camp valencià no escapa a l'alarma per la crisi dels cogombres





La Unió de Llauradors demana rigor i màxima celeritat a les autoritats sanitàries en la determinació de les causes del brot infecciós detectat a Alemanya per a evitar més danys al sector agrari de la Comunitat Valenciana.

Segons dades de la Conselleria d'Agricultura de 2010, a la Comunitat Valenciana, eixe any tan sols hi havia plantades unes 154 hectàrees de cogombres, amb una producció de poc més de 4.800 tones. No obstant açò, com assenyalaven ahir des de diverses fonts del sector agrari, la crisi alimentària sorgida per la irrupció a Alemanya d'un brot infecciós pel bacteri intestinal Escherichia coli, atribuït prematurament i sense fonaments clars a una partida de cogombres espanyols, no està danyant solament la producció d'esta hortalissa, sinó tota la producció hortofrutícola espanyola.

"A part dels danys directes, són tant o més importants els indirectes que es produiran, perquè el mal cap a les nostres exportacions ja està fet" assenyalava ahir en esta línia La Unió de Llauradors. "Esta situació d'incertesa i les especulacions sobre este tema posen sota sospita la seguretat de la cadena alimentària, danyant la imatge del sector i dels nostres productes hortofrutícoles i perjudiquen la seua comercialització a nivell europeu, quan encara no s'ha esclarit ni tan sols si la contaminació es va produir en origen, en el transport o en el manipulat al lloc de destinació", afegien en un comunicat.

Per a tractar d'evitar-ho, la Ministra de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, Rosa Aguilar, en declaracions realitzades després de la reunió mantinguda amb el sector productor (UPA, COAG, ASAJA, Cooperatives Agroalimentàries i FEPEX), ha instat les autoritats alemanyes a presentar amb diligència els resultats de les anàlisis que en l'àmbit científic s'estan duent a terme a Alemanya sobre el brot infecciós atribuït als cogombres de procedència espanyola.

Rosa Aguilar ha subratllat que a Espanya s'han pres de forma immediata les mesures pertinents per al seguiment de la traçabilitat en els punts d'origen, i ha assenyalat que en la reunió de matí del Consell Informal que se celebrarà a Hongria plantejarà a la presidència hongaresa la necessitat d'actuar amb urgència, deixant clars els resultats de l'estudi per evitar que se seguisca danyant la imatge del sector productor espanyol, que aplica amb responsabilitat els controls, per damunt fins i tot dels requisits europeus.

La Unió creu que les autoritats alemanyes han actuat de forma deslleial cap al sector productor en difondre especulacions, en lloc d'utilitzar correctament els instruments per a assegurar la salubritat de la producció i distribució d'aliments d'origen europeu. Per eixe motiu, l'agrupació agrària valenciana exigeix al govern espanyol que, una vegada s'esclarisca l'assumpte, demande al Govern alemany una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

dilluns, 30 de maig del 2011

Cap de setmana (roí) per a l´autocrítica (LA CONCLUSIÓ EN EL PSPV ÉS QUE NINGÚ VA TENIR LA CULPA DE RES)


Una setmana després de les eleccions autonòmiques i municipals, PSPV i EU van realitzar balanç dels resultats obtinguts. El secretari general dels socialistes, que tenien més difícil justificació, va assumir la responsabilitat d'una manera estranya: assenyalant que el mal va ser generalitzat, però sense responsabilitzar de les pèrdues alienes a ningú. EU, que davant una situació de crisi total suposadament avantatjosa per a la seua opció, van entrar en Les Corts pels pèls i es van veure superats per una opció similar, hi trobaren l'explicació en factors externs.

No havien passat ni set dies des de les eleccions municipals i autonòmiques i PSPV i EUPV ja convocaven les seues respectives cúpules per a realitzar la lectura pertinent dels resultats obtinguts. De motius, no en faltaven a cap de les dues formacions. Als primers, perquè a pesar que el seu principal opositor va perdre desenes de milers de vots, van ser incapaços de sumar-ne ni tan sols un i encara van perdre més dels seus, a més del govern d'algun dels seus principals enclavaments. EU, per la seua banda, havia realitzat fins ara una lectura positiva dels seus resultats, però no hi ha dubte que en un context de crisi propiciada per les polítiques neoliberals i quan en el carrer existeix un clam per evitar el vot als mal anomenats partits majoritaris, l'entrada pels pèls en les corts i la irrupció també justa en un grapat de municipis, més que un èxit sembla una senyal d'última oportunitat.

"La meua mare m'ha cridat abans, de segur que per a recomanar-me que dimitira, no hi ha dubte. Però no dimitiré, no dimitiré" apuntava el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, als seus companys en les últimes línies del seu parlament d'ahir davant el Comitè Nacional del PSPV. Havia d'insistir-hi, ja que en la primera compareixença davant l'òrgan màxim dels socialistes valencians entre congressos, celebrada al juny de 2009 després del desastre de les europees, va prometre que si no millorava els resultats en estes autonòmiques deixaria el seu càrrec. I ni va millorar el resultat ni ha abandonat el seu càrrec, com li demanaven a la porta de la seu de Blanqueries un grapat de militants indignats, i també —segons va transcendir de la reunió celebrada a porta tancada— quatre dels 43 assistents que van demanar torn de paraula. Alarte no va rectificar, encara que prèviament assegurara que ho faria si arribava a la "convicció" que els seus companys no el consideraren útil. Quatre veus, del total de quasi 180, li devien semblar insuficients.

Alarte, malgrat tot, assumia les culpes, encara que ho feia de manera sui generis, ja que assumia la responsabilitat al mateix temps que realitzava una enumeració de factors que considerava crucials per a la derrota. "La crisi i l'atur són la causa principal i fonamental, però no l'única"; "Canal 9 i la falta de llibertat informativa són una tremenda dificultat, però ja ho sabíem"; "hem tingut dificultats serioses per a visualitzar les nostres alternatives [...] en les Corts Valencianes", però "els nostres diputats i Ángel Luna han fet una ingent tasca"; "hi ha desenes d'anàlisis locals, [...] circumstàncies en cada lloc", però els candidats municipals van lluitar "en un moment de dificultat"... En definitiva, s'havia fallat en tots els flancs, però segons el secretari general, no era responsabilitat de ningú, solament seua, encara que per si de cas algú entenia que repartia culpes, també d'açò es disculpava: "Si en la manera d'explicar-me ha pogut haver-hi dubtes sobre que recrimine alguna cosa a algú, li demane disculpes per no expressar-me millor". Després de tal acte de contricció era difícil acarnissar-se amb ell.

El resultat de tot açò, huit hores d'assemblea en les quals, un de nou reforçat Ximo Puig, avalava el secretari general, que després d'haver-se preparat eliminant de les llistes autonòmiques els possibles rivals orgànics que li sorgiren si hi ocorria un desastre electoral com el que s'ha esdevingut, reconeixia haver centralitzat en ell tot el poder. "Açò no és ni posar ni llevar a ningú de cap lloc de les llistes, és una actitud i una manera de fer. Eixa és la meua responsabilitat, personalíssima, que assumisc, vos ho dic amb sinceritat i amb tota l'autocrítica. Intentaré aprendre a arreglar açò també". Lamentablement, devia pensar algú, l'assumpte ja no té molta marxa arrere, encara que sempre hi haja algú que li puga traure'n partit. Puig assegurava que des d'ara Alarte "comptarà més amb tothom", i no faltaven les lectures que asseguraven a l'Informatiu que el sector lermista ja tindria de nou "el poder de facto".

"El 15M va beneficiar Compromís"
En l'altra riba de l'esquerra valenciana, el Consell Polític Nacional d'Esquerra Unida es reunia per a avaluar els seus resultats electorals i a pesar que, donat el context, tot feia preveure uns resultats millors dels obtinguts, l'autocrítica no era el nucli fort de les conclusions que feien públiques. I açò que l'escenari que contemplen és el mateix que veu la societat: "Un declivi del PP, encara que manté la seua majoria absoluta; un Partit Socialista molt afeblit que ha pagat les polítiques de retallades socials del Govern Zapatero; i la irrupció de Compromís com a tercera força política".

Però, a l'hora d'analitzar els motius el definit més clarament és que "l'efecte 15M desencadenat sembla haver incrementat principalment el vot a candidatures com la de Coalició Compromís", i açò malgrat que els seus militants "han participat en la seua gènesi". Malgrat açò, el Consell Nacional d'EU no assenyala el "factor 15M" com una de les causes de l'augment del seu percentatge de vot respecte a les últimes generals (del 2'8 al 5'8%). Potser si valoraren que també els ha afavorit, eixe 5'8% que suposa un percentatge de vot menor que les autonòmiques de 2003 (6'3%) i 1999 (6'15%), resultaria més alarmant.

"Pot deure's entre altres factors a l'alçada de la participació, que ha beneficiat una altra opció", apunten en l'informe, encara que immediatament després afegeixen que el seu repunt respecte a les generals s'ha vist "sens dubte afavorit pel desgast d'un govern del PSOE que ha afrontat la crisi amb retallades als drets dels treballadors". La veritat és que és difícil, amb arguments contradictoris, traure una conclusió ferma, encara que es nota que tenen la mosca darrere de l'orella. El nou escenari, apunten, "ens obliga a encertar en l'anàlisi de la situació, el disseny de l'estratègia i el desenvolupament del treball polític durant els pròxims quatre anys si volem mantenir i ampliar el nostre espai electoral (que és en part coincident amb el de Compromís)". Que encerten.

dijous, 26 de maig del 2011

Nota dels Socialistes de Simat (autocrítica dels resultats locals)


Els Socialistes de Simat volem agraïr la participació de la població a les eleccions locals i autonòmiques de diumenge passat, tant als votants socialistes com a la resta.

Des del PSPV-PSOE de Simat, volem donar l´enhorabona al guanyador de les eleccions, Sebastián Mahiques i al PP de Simat.

A partir d´ahí, i ja mirant els resultats, volem fer una autocrítica constructiva d´allò que ha passat; la majoria de la població no ha acceptat que tres partits de diferents línies ideològiques formaren govern mitjançant una moció de censura, i com a mostra els resultats que han sigut clarament negatius per a les tres formacions.

Ara bé, els Socialistes continuem sent la segona força a l´Ajuntament de Simat, i volem fer una oposició constructiva, plantejant i recolzant com a prioritari la recuperació econòmica i de treball per a totes les famílies de Simat. Pot estar segur el nou govern municipal que tindrà el nostre recolzament en tot allò que siga beneficiós per al poble.

L´agrupació Socialista de Simat trau com a positiu la incorporació de gent jove al seu projecte, i farà tot el possible per tornar a ser decisius en els futurs governs del poble.

Moltes gràcies a tots.

Agrupació Socialista de Simat de la Valldigna
25 de maig del 2011

dimecres, 25 de maig del 2011

Què ha passat a Simat? com un poble d´esquerres passa automàticament a majoria absoluta del PP

Sebastián Mahiques serà l´Alcalde "absolut" de Simat, els pròxims 4 anys.
Simat castiga al tripartit i dona la majoria absoluta al PP.


El poble ha parlat, i ho ha fet a les urnes d´una manera molt contundent per als partits que el 4 d´agost del 2008 van signar la moció de censura contra el PP.

Tots han perdut vots, PSPV (-18%), BLOC (-36%) i ESQUERRA (-23%), a més, ha estat a només 5 vots de perdre l´únic regidor que té.

L´altra cara, EU que no va signar la moció i es va mostrar contrari, és el partit que més creix (+48%), i dona certa raó al seu candidat quan es va negar per estos mateixos motius.

El PP, s´apropa als 1000 vots, i puja un 45%.

S´acaba doncs l´aliança de les esquerres a Simat i comença un canvi radical de conseqüències que no es podran valorar a mig termini, amb l´entrada de 6 regidors del PP.

Així han quedat els resultats;


L´enquesta que va fer La Cotorra de Simat, ja assenyalava algo extrany, perquè si més no, la gent del PP no està molt acostumada als blogs i a entrar a la xarxa, i ja extrapolant els resultats de l´enquesta li donava uns 5 regidors, però lluny del 6é. Mentre que el Psoe segons l´enquesta havera obtès 3 regidors, el Bloc 2 i EU 1. Esquerra Republicana s´havera quedat fora segons esta enquesta.






* Preguem el màxim respecte als comentaris, per favor.


Resultats finals de les eleccions a la Valldigna


El PP, amb 8 regidors, ha estat de nou el partit més votat a Tavernes, encara que és de destacar que en aquesta ocasión no ha assolit la majoría absoluta que li permetria governar en solitari i continuar els 16 anys de govern en majoria absoluta. En eixes circumstàncies, el PP pot perdre l'alcaldía si la resta de forces polítiques arriben a un acord en els pròxims dies, o si encara que sense acord PSOE i EU votaren majorment el Bloc, segon guanyador amb 5 regidors.

Els canvis más significatius s'han vist en les forces polítiques que han estat en la oposició aquests quatre últims anys. El PSOE ha estat el partit més castigat en perdre 2 dels 5 regidors que fins ahir tenia, mentre el Bloc —que ha estat l’únic partit del consistori actual que ha augmentat els vots en aquests comicis— ha assolit pujar 3 regidors, que vénen a ser els 2 que perd el PSOE i 1 que ha perdut el PP.

EU, per la seua banda, perd vots però ha assolit mantenir el regidor que tenia, amb la qual cosa ha quedant novament com la quarta força política. Els altres quatre partits restants no han aconseguit els vots mínims necessaris para tenir representació, amb la qual cosa de nou són quatre els partits polítics que tindran representació en l'Ajuntament valler, repetint la situació d'ara meteix: PP, Bloc, PSOE i EU.

A Simat de nou el PP ha estat la força política més votada amb 6 regidors, la qual cosa li atorga la majoria absoluta que no tenia en els passats comicis, seguit del PSOE amb 2 regidors, EUPV 1, Bloc 1, i ERPV 1.

El PSOE de Benifairó ha assolit ser la força més votada amb 4 regidors, però sense la majoría absoluta, seguit molt de prop pel PP amb 3 regidors, EUPV 1 i Bloc 1.

Finalment a Barx ha estat també el PP qui té millor resultat, amb 4 regidors, seguit del PSOE 2, PdBARX 2, i el Bloc 1.

Aixi doncs, les urnes ja han mostrat la voluntat de la ciudadania en cadascuna de les poblacions de la Valldigna, i ara solament cal esperar al dissabte 11 de juny per a saber qui finalment seran els alcaldes de les poblacions de la Valldigna.

Llevat de Simat on el PP ha aconseguit la majoria i està clar qui governará durant els pròxims quatre anys, a la resta de poblacions no està clar i potser siguen les diverses negociacions entre els partits qui determinen els alcaldes.


Informa: La Veu de la Valldigna http://www.laveu.es/


Compromís vol demanar comptes al CIS

El portaveu de la coalició, Enric Morera, demanarà la compareixença en Les Corts del director del CIS i exigeix que les enquestes que es paguen amb diners públics “es facen per a aportar informació útil a la societat i no per a mentir i perjudicar a partits polítics que estan fora del sistema bipartidista, com és el nostre cas”.

Pot haver-se beneficiat Compromís del moviment 15M per a haver aconseguit el resultat electoral del passat diumenge? Segurament, encara que els seus rivals no tenen a ningú al marge de la mateixa ciutadania a qui demanar comptes. Però, va poder Compromís veure's afectada negativament al principi de la campanya per una enquesta del CIS que la situava molt lluny d'entrar en les Corts, assenyalant la seua opció com un vot inútil? D'això no hi ha dubte i la formació ecosocialista sí té a qui demanar explicacions. Per eixe motiu, el portaveu de Compromís, Enric Morera, comunicava en el matí d'ahir que la seua coalició demanarà una compareixença urgent en les Corts Valencianes del director del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), perquè explique com va autoritzar "la manipulació" de les enquestes d’intenció de vot publicades en dates prèvies a la campanya electoral i que situaven a Compromís “pràcticament fora del planeta”.

Segons Morera, “eixes enquestes falses tenien com a únic objectiu restar-li vots a partits més menuts, en especial Compromís, i ens sembla un insult a la democràcia i a la intel·ligència de les ciutadanes i ciutadans que una institució oficial, pagada amb diners públics, es dedique a servir als interessos partidistes de grans formacions polítiques i menyspreen el vot cap a unes altres opcions”. La coalició formada per Bloc, Iniciativa i Els Verds considera que les enquestes del CIS, “tenien com a objectiu desmoralitzar als votants progressistes perquè no optaren per altres opcions polítiques, encara que la jugada els ha eixit malament. No obstant això, lamentem que una institució pública que ha de reflectir el sentir de la societat manipule de forma interessada”.

Cal destacar que no és cap novetat la manipulació del CIS perquè el mateix Álvarez-Cascos ha denunciat al seu director per no incloure el partit que lidera a la darrera enquesta feta a Astúries i que, contra els pronòstics oficials del CIS, ha estat una de les forces més votades, per damunt del PP. Si el director del CIS, Ramón Ramos Torres, no es presenta a comparéixer en el parlament valencià, Morera anuncià que des de Compromís no descarten demanar la seua dimissió.

dilluns, 23 de maig del 2011

Resultats Autonòmiques a Simat; la clara prova del càstic al tripartit



Si veiem els resultats a Simat de les eleccions autonòmiques, podem dir ja clarament el càstic del votant simater al tripartit, perquè no es normal que partits com el Bloc o PSPV tinguen més vots a les autonòmiques que a les locals.

El PP perd uns 200 vots a les autonòmiques respecte a les locals.
El PSOE a les autonòmiques guanya uns 100 vots, mentre que el BLOC ha guanyat més de 50 vots a les autonòmiques respecte a les locals.

Ara, hi ha molt a fer (... i a demostrar per part del PP).

divendres, 20 de maig del 2011

Enquesta eleccions locals

* Resultats de l´enquesta, junt amb els reals, el dilluns 23.











Nota premsa (Remés per PSPV-PSOE)

SIMAT NO HA PERDUT EL TEMPS

Els Socialistes de Simat no tenim per costum contestar escrits dirigits a nosaltres, però després de la “pamfletada” del PP d´ahir plena de falsedats ens vegem obligats a remarcar algunes coses.

Si Simat va perdre el temps, no el va perdre amb el Govern Socialista, el va perdre l´any que va estar la dreta del PP al capdavant de l´Ajuntament, amb una sèrie d´actuacions impròpies d´algú que es considere gestor públic.

Demostrat està el que diguem;

L´herència deixada pels governs Socialistes l´any 2007, on hi havia un alt superàvit, va desaparéixer en pocs mesos amb la gestió del PP, una gestió molt qüestionable i obscura en diferents àmbits; contractacions dubtoses, quilometratges de regidors desorbitades i asfaltat de camins privats, afavorint individualitats afins per davant dels interessos generals dels simaters i simateres.

El PP Valencià amb el (des) Honorable Camps,ha estat més preocupat de defensar els centenars d´imputats per corrupció que porten a les llistes, que de interessar-se per la gent dels pobles, i a Simat estem molt perjudicats;

- Molts simaters i simateres són i han sigut víctimes del PP per tindre bloquejades les ajudes de la Llei de Dependència, unes ajudes que el Govern Socialista de Madrid li va avançar a la Generalitat i que el PP Valencià ha “segrestat” per invertir en grans events i “amiguitos del alma” (han mort ja més de 40.000 persones esperant l´ajuda).

- El PP ha eliminat les ajudes a l´Escoleta Municipal.

- El PP ha reduït a més de la mitat totes les ajudes a la nostra Escola de Música.

- El govern de Camps no ha complit en la promesa de començar a treballar a l´endemà dels devastadors incendis de l´any passat en la recuperació de les muntanyes.

- El PP de Simat ha pressionat a la Diputació per a que paralitzen per interessos electorals l´enviament de diners al poble que són dels simateres i simaters.

- El PP de Simat ens va enganyar a tots quan va dir que estava gestionant la instal·lació de gespa artificial al futbol, mentre altres pobles si que la van aconseguir.

- Nosaltres hem fet la feina del Pla General d´Ordenació Urbana amb el Polígon Industrial inclòs, però és el PP a València, qui el té paralitzat, no sabem bé per quins interessos, això fa que Simat no estiga avançant en indústria i treball.

Esta legislatura és la que més inversió ha arribat a Simat en tota la seua història i més projectes públics s´han tirat endavant, només cal donar una volta pel poble, gràcies principalment, a les inversions del “PLAN E” del govern Socialista a Madrid i a les gestions realitzades des de Simat durant l´Alcaldia dels Socialistes (2008-2010).

Els Socialistes de Simat som gent jove, treballadora i transparent, per això anem a fer de Simat un poble on es puga viure amb dignitat, amb qualitat de vida i igualtat per a tots els veïns i veïnes.

Et demanem que diumenge digues la teua, acudint a votar i exercint el teu dret de decidir sobre el futur més positiu per a Simat. Els Socialistes de Simat serem la garantia d´una gestió feta des del poble i per al poble, sense individualismes ni favoritismes cap a ningú, i continuant treballant pel progrés i treball per a tots els simaters i simateres.

SOM SIMAT!

Fi de campanya del PSPV-PSOE

Fi de campanya del COMPROMÍS-BLOC

El BLOC de Simat, celebra el seu fi de campanya, amb una festa al Pub DALT LA FONT, esta nit, a les 23:00h.

dijous, 19 de maig del 2011

Presentació del programa d´Esquerra, hui a Simat


El col·lectiu d'Esquerra ha organitzat per a hui la presentació del programa electoral d'Esquerra Simat.

L'acte tindrà lloc a la Casa de la Cultura a les 20 hores.

Acte d´EU hui a Simat

Esquerra Unida de Simat, convoca hui al poble, a la presentació del seu programa electoral.

L´acte és a les 20.00h. a la Casa de la Música.

dimecres, 18 de maig del 2011

Pere Mayor: "Als dos grans ja els va bé com està… I s’ho van repartint"


Ningú ha dut al nacionalisme valencià tan a prop d'obtenir representació parlamentària en Les Corts com va fer Pere Major en les autonòmiques de 2003. Els escassos vots que van separar llavors al Bloc de superar la poc democràtica barrera del 5% el van apartar a un segon pla de la política i a dedicar-se, principalment, als seus negocis. Però des d'aquestos continua amb un ull posat en l'actualitat valenciana, que analitza hui en 'El Túnel Valencià'*.

Pere Mayor (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1959) treballa en un edifici fantasma; té el despatx en un bloc d'habitatges del centre de València que s’ha quedat buit després de l’incendi que va patir fa uns quants mesos. Mayor, un incombustible, treballant en un edifici incendiat; Mayor, el promotor del Bloc Nacionalista, inquilí d’un bloc que s’ha quedat sense ningú. Pere Mayor no deixa indiferent, ni ho pretén. El seu nom sona a un nacionalisme valencià repetidament fracassat en el seu camí cap a Les Corts. De tota manera, fins ara ningú més s’ha atrevit a concórrer a unes eleccions autonòmiques amb el nacionalisme per bandera i, per descomptat, ningú ha tret més vots que ell.

JULIÀ ÁLVARO (P): Té una explicació per aquesta llarga hegemonia electoral del PP al País Valencià? Com pot ser que malgrat els problemes que els rodegen no només no perden força electoral sinó que pareix que en guanyen?
PERE MAYOR (R): Hi ha diferents factors. El primer, que no hi ha en l’oposició un gran partit que siga creïble, no hi ha una alternativa creïble, això és evident. I el segon condicionant és que el votant de la dreta és molt més permissible que el votant de l’esquerra en els temes de corrupció. Tot i que la meua opinió que ja es notarà, que ja hi haurà un percentatge significatiu de gent del PP que s'hi abstindrà. Gent que diu ja n'hi ha prou. Ara, això serà suficient per a mobilitzar la resta de votants per capgirar la situació? No, hui per hui no és possible.

P: Alguna responsabilitat deuen tindre els diferents grups d’esquerres per a que això siga com tu ho descrius.
R: Hi ha un factor molt important. Des de fa dos anys i mig estem en una crisi profunda i sobre els socialistes valencians també recau una càrrega important, negativa, per la política econòmica erràtica i dubitativa que ha fet el govern central. El govern de la Generalitat es dedica a llançar un missatge que res té a vorer amb la realitat, allò de som els millors, som els més transparents… No sé a qui volen enganyar, quan l’atur es dispara, la Generalitat no paga, hi ha un caos important i no pinta massa bé cara al 2011.

P: A les enquestes es veuen guanyadors…
R: Vull dir que no pinten massa bé la previsió de dades econòmiques…

P: L’entenc, l’entenc…
R: El que passa, jo crec, és que hi ha hagut un comportament estratègic de l’esquerra, i sobretot el Partit Socialista que és amb diferència el més gran, que s’ha equivocat en moltes coses. La principal, el major error dels socialistes, ha sigut la seva voluntat de vedar la pluralitat que existeix en l’esquerra. Els socialistes han jugat sempre a la carta de blanques o negres, que governe el PP o que governem nosaltres; si governa el PP que siga amb majoria absoluta i si governe jo, també amb absoluta. És jugar a tot o res, i pot ser res, i pot ser per moltes legislatures.

P: Quines són les possibilitats reals que li veu al PSPV per guanyar en solitari unes eleccions autonòmiques?
R: Jo diria que, a dia de hui, això és impossible. El govern del PP és pot allargar i es pot allargar molt. No seria el primer lloc d’Europa on un partit arriba a governar 40 o 50 anys.

P: Si el PSPV està en una situació de bloqueig, per què això no es reflecteix en un creixement de les altres formacions situades en l’àmbit de l’esquerra valenciana?
R: Bé… El paper del Bloc, de Compromís, d’Esquerra Unida, per bé que ho faces, té un segment reduït de la societat… Pot tindre un 7, un 8, un 10% però no pot arribar a les grans majories del 30 o 35%. Quan el producte que tu vens té una forta càrrega ideològica, tens un límit electoral, eixe és el cas del Bloc. No ens enganyem, els polítics reflecteixen la societat i el que està passant també és un reflex dels valors dominants de la societat.

P: L’esquerra valenciana dóna la batalla per perduda? No hi ha capacitat de reacció? No només des dels partits, sinó també des de més enllà d’aquestos...
R: No oblides el sistema electoral, negociat per les dos grans forces polítiques, justament per impedir el creixement de les forces minoritàries. Si hagueren quallat les forces minoritàries, això seria un altra cosa. Fins i tot per a la dreta. Si s'haguera mantingut Unió Valenciana, el PP no haguera tingut les majories que ha tingut. És a dir, hi hauria un parlament més representatiu. El sistema electoral que funciona ací està pensat per anar a un bipartidisme, blanques o negres, rojos i blaus… És un miracle que les minories polítiques valencianes continuen existint, que es mantinguen… En el cas del Bloc sobretot pel municipalisme que és on té les seues arrels. En els municipis no s’ha pogut impedir perquè el sistema electoral suposa una major proporcionalitat.

P: Tal com estan les coses, en els sectors progressistes valencians no hi ha un cert malestar generalitzat…
R: I tant…Hi ha un desencís total…

P: Però això no és reflecteix ni en presencies públiques estables i organitzades, ni en pressió sobre els partits d’esquerres. O sí?
R: No, no… És que hi ha una manca gran de credibilitat. A mi m’ha passat. Estar en una taula gran sopant, 25 persones, tots criticant el PP i quan fas recompte resulta que només tres anaven a votar… I quan preguntes, et contesten allò de que “tot és igual”, “no canviarà res”… Hi ha un gran desencís i poca credibilitat… Això també té a vore amb actuacions del Partit Socialista, que han estat molt equivocades. Hi ha hagut massa semblances polítiques entre el PP i els socialistes… Massa.

P: El desencís del qual parla, pot acabar traduint-se en alguna iniciativa social potent per l’esquerra, siga una nova formació amb pretensions electoral o no però de forta presencia ciutadana?
R: M’agradaria que fóra així però no ho crec. Crec que passa el contrari, gent molt preparada que s’allunya de la política, que no vol tindre una presència pública. El desprestigi de la política comporta això, fa que la gent qualificada se n'aparte. Hi ha un deteriorament i els partits no hi reaccionen. Caldria que el sistema fóra més participatiu i plural, aprofitar les noves tecnologies, llistes obertes… es poden fer moltes coses i no se n'està fent cap. Per què? Segurament perquè als dos grans ja els va bé com està… I s’ho van repartint.

P: Encara que un dels dos grans repetidament perd.
R: En el cas valencià sí, però si ho mires bé en l'àmbit de l'estat, va repartit. No oblides que el País Valencià no deixa de ser una part xicoteta que a ells no els preocupa massa.

P: L’esquerra valenciana aprofita el seu capital humà?
R: En general, no. Hi ha molta gent que podria aportar i s’ha apartat. Això és una evidència. La gent se n’aparta. Una de les grans debilitats de l’esquerra valenciana és que la gent se n’aparta. Passa en el cas del PSOE però també en el cas del Bloc… passa en general. Es nota, és molt evident.

P: Hi ha alguna via per revertir eixa situació?
R: Jo crec que els partits de l’esquerra haurien de fer una reflexió sobre què està passant en el sistema, la manca de participació… El sistema té forats, té mancances i cal plantejar coses noves…

P: Estes mancances de les que parla a qui perjudiquen? Afecten igual la dreta que l’esquerra?
R: No, jo crec que no. Perjudiquen més l’esquerra, clarament. La dreta vota de forma molt més mecànica, més obedient… Pels forats i les mancances que et deia s’escapen vots d’esquerres.

P: Ningú ho diria veient l’actitud dels diferents partits de l’esquerra, no?
R: Moltes vegades, en els partits es pensa més en clau interna que en clau externa…

P: Parla de tots els partits?
R: Home, sí… però sobretot dels grans partits perquè en els més menudets hi ha poca “tortà” a repartir, no? Per dir-ho clarament, en el Partit Socialista dona la sensació que pensen sempre més en clau interna que en clau externa.

P: Com és la relació dels socialistes amb la resta de partits de l’esquerra valenciana?
R: Amb el Bloc sempre ha sigut una relació d’amor i odi. És a dir, amor en el sentit que ens podem trobar en molts punts de coincidència en la política del dia a dia, i odi en el sentit de que els socialistes sempre ha tingut un sentiment que nosaltres no hauríem existir, que els fem nosa, que no trauen majoria absoluta per culpa nostra…

P: Si l’esquerra és plural, els pactes són imprescindibles i per pactar cal generositat. En l’esquerra valenciana hi ha generositat suficient per renunciar a qüestions particulars en pro d’un benefici comú superior?
R: No cal només generositat, cal intel·ligència. Seure al voltant d'una taula i parlar dels pròxims 10 o 15 anys. Mirar que es pot traure de l’agenda política, perquè són coses molt importants per a la nostra gent i el nostre país i que s’haurien d’abordar d’un altra manera… Ser capaços de fer abstracció de tota la resta i parlar del que importa. Jo això ho he intentat amb els socialistes i no ho he pogut aconseguir mai, mai.

P: Parlem del Bloc. Per què el Bloc en l'àmbit autonòmic no ha passat mai dels 115.000 vots? A què es deu tal estancament?
R: Hi ha diferents factors. El Bloc ha anat recollint tota la campanya d’anticatalanisme, tot s’ha descarregat sobre el Bloc. Existeix un valencianisme transversal que juga a això, que no té cap inconvenient a organitzar manifestacions per la llengua en companyia dels que en el Parlament voten en contra del requisit lingüístic. Hi ha un valencianisme de transversalitat que juga a la confusió. Segurament fa això perquè viu de la subvenció…

P: Parla d’Acció Cultural?
R: Sí, és clar, fonamental. Acció Cultural és un valencianisme cívic, social, que viu de la subvenció, però que no es presenta a les eleccions…

P: Però no s'hi pot comptar amb ells? Socialment tenen una representativitat important…
R: No, no és cert això. Mai han fet una manifestació amb més de 100.000 persones. El Bloc sí que ha tingut més de 100.000 votants… El que vull dir és que estos comportaments no ajuden a la clarificació de l’espai, més prompte al contrari. És claríssim. Hi havia una Mesa per la reivindicació del requisit lingüístic que és un tema fonamental per la recuperació del valencià i, quan es va votar al Parlament, el PP i el PSOE van votar conjuntament per carregar-se el requisit lingüístic, automàticament va desaparéixer la Mesa. Ja no hi he sentit ni una declaració més ni d’Acció Cultural, ni d’Eliseu Climent, ni de ningú… com si no haguera passat res. I ara dic jo: deu tindre a vore això amb les subvencions que han rebut o que rebran del Ministeri… Tot això configura un paquet que es pensa que tot és el mateix, el Bloc representa el catalanisme per una part de la societat, que es pensa que el moviment eixe cívic és el mateix que el polític i no és cert. Ara, que quede clara una cosa, eh? Tot el moviment cívic i social quedarà en bufes de “pato” si no es tradueix políticament. No perquè ho diga jo… No conec cap país del mon on una realitat nacional no tinga la seua referència política clara.

P: Què més ha fet mal el Bloc?
R: Supose que el Bloc ha hagut de fer una cosa que no l’ha beneficiat… Ha hagut de fer acords electorals que li han destrossat la imatge. Han sigut acords obligats per superar unes barreres electorals que no li permetien entrar en les institucions. Les coses hagueren anat d’una altra manera si l’any 83 la Unitat del Poble Valencià haguera pogut entrar al Parlament com li tocava i hi haguera pogut treballar… però la llei electoral, el 5% no ho ha permés. Ací s’ha parlat moltes vegades, han passat coses com que partits amb menys vots que el Bloc en la circumscripció de Castelló aconseguien diputats i tu no l’obtenies… És el sistema que els dos grans han volgut i que ara l’esquerra està pagant.

P: És conscient que un partit com el Bloc, que pacta amb Esquerra Unida al mateix temps que s’alegra del triomf electoral de Convergència en Catalunya, desorienta la gent, confon, costa de creure?
R: Sí, sí… Això juga sense cap dubte un paper complicat, pot confondre molta gent. La gent més informada políticament entén que fem el que fem perquè hem de buscar la manera de trencar eixa barrera que se’ns posa per estar a les institucions… Si, confon… Però això no passa per casualitat, el sistema electoral està posat amb tota la intenció, i per dir-ho clarament, el sistema electoral valencià està posat amb dedicatòria per a nosaltres.

P: Els seus acords amb Esquerra Unida sempre han acabat malament. Esta última vegada, després de les autonòmiques del 2007, va ser un final tant accelerat com traumàtic.
R: Home, el primer en el 87 no va ser un trencament traumàtic i esta última vegada el trencament traumàtic ha sigut dins d’Esquerra Unida. El que passa és el Bloc ha hagut de prendre partit per una de les dos parts.

P: El cas és que, el que s’entén per "l’esquerra del PSPV", està dividida i pareix que la divisió va per a llarg, quan el que caldria seria sumar per treure-li el màxim rendiment a cada vot.
R: Jo a vegades —i em deien que era una boutade però potser no ho era tant— defensava que tots els partits que teníem problemes per superar el 5%, el Bloc, Esquerra Unida, Iniciativa, els Verds, fins i tot Unió Valenciana, hauríem d’anar en una mateixa llista per trencar el bipartidisme que volen els dos grans. El cas és que en política, a vegades cinc i cinc en són deu, altres en són tretze i altres en són set. Jo conec gent que només per anar amb Esquerra Unida no ens votava, i al revés. Això t’obliga a fer entendre a la gent que el sistema és el que és i que no ens podem arriscar perquè si no els grans ens acabaran expulsant de la política. Ja els agradaria a ells que els deixàrem sols, que no entràrem al Parlament, que ens retiràrem dels ajuntaments i que ens dedicàrem a fer cursos de valencià i a ballar les danses tradicionals.

P: Per acabar: si després de les eleccions de 2011 les Corts Valencianes passen a ser una cambra amb només dos partits, PP i PSPV, això quines conseqüències tindria?
R: Seria negatiu per la política valenciana en general, negatiu per la ciutadania, negatiu pel parlament que no representaria el gruix de la societat. De tota manera, no crec que passe, entre altres coses perquè tinc la sensació que les eleccions de 2011 seran les de menys participació de la història de la política valenciana. El sistema s’està deteriorant tant que molta gent segurament no hi canviarà d’opció però no votarà.

P: Ja és curiós que l’esperança d’una cambra parlamentaria més plural passe per una menor participació electoral.
R: És clar, si els teus hi participen, si els que creuen en tu hi participen, pots eixir-ne beneficiat però pot ser al revés… El votant de dreta és molt disciplinat, més obedient… Així que tampoc està clar.

dimarts, 17 de maig del 2011

Recta final de campanya a Simat

































Ja queden només 4 dies de campanya per a les eleccions de diumenge 22 i els partits que es presenten a Simat, apuren els seus últims actes i intervencions.


Fins al moment, la campanya sembla que ha estat totalment neta i cordial, a excepció de la desafortunada intervenció del Diputat del PP i ex-UV Jose Mª Chiquillo a l´acte de presentació del PP de Simat, totalment fora de lloc i de caràcter ofensiu per als simaters.


Fins el moment, tenim constància de la següent agenda electoral:

PP


Esta vesprada ixirà un autobus a les 4.30h. a la parada del Bar Levante per anar al míting Central de la Plaça de Bous.


COMPROMÍS-BLOC

Dimecres 18, acte central de campanya, amb Agus Brines, Vicent Ribera i Mònica Oltra. (20:00h. Casa de la Música).


ESQUERRA UNIDA

Acte de presentació del programa electoral. Dijous 19, 20:00h. a la Casa de la Música, amb Víctor Mansanet.


ESQUERRA REPUBLICANA

Presentació del programa electoral. Dijous 19, 20:00h. a la Casa de la Cultura, amb Xavi Català, Imma Cunyat, Critian Mas i el candidat a l’alcaldia de Simat Joan Serra.



PSPV-PSOE

Festa sopar de fi de campanya, divendres 20 a les 21.00h. a la Font Gran. Acte de recolzament a TV3, actuacions musicals i animació infantil.

dilluns, 16 de maig del 2011

L'esquerra demana l'últim esforç





EL PSPV VA ACONSEGUIR LA SEUA DESITJADA FOTO AMB LA PLAÇA DE GOM A GOM. FOTO: GERMÁN CABALLERO.

Cadascun a la seua manera, els tres partits d'esquerra en lliça per a les pròximes autonòmiques van realitzar este cap de setmana els seus actes centrals en la ciutat de València, amb la finalitat d'animar als seus i demanar-los un últim esforç per a aconseguir un bon resultat diumenge que ve. Un resultat, que, pel que avancen les últimes enquestes, no promet ser molt bo per al PSPV, garanteix la presència d'EUPV i fa presumir l'entrada de Compromís.

No havia estés d'ombra el dissabte al matí en la remodelada plaça de bous de València que omplia fins a la bandera el PSPV per a realitzar la seua particular demostració de força de cara als comicis autonòmics i municipals del pròxim diumenge 22. I més d'un es preguntava què hauria sigut de nosaltres si fa quatre anys, quan el tomb electoral —pacte per l'esquerra pel mig— semblava possible, el PSPV haguera realitzat un acte similar en lloc d'assegurar-se el ple en la més xicoteta Font de Sant Lluís.

I és que para açò serveixen estos actes, per a oferir instantànies, generar sensacions que reconcilien al desencantat amb les sigles, convéncer el mandrós d'acostar-se a les urnes o inclinar la balança de l'indecís cap a una o una altra papereta. Uns s'ho poden permetre més gran, com és el cas dels socialistes, que, nombre d'autobusos al marge (cap partit, ni amb Julio Iglesias de reclam, pot afrontar un marc com el de la plaça de bous sense tirar de transport i entrepà), van demostrar el dissabte que si ho desitgen encara tenen la força suficient per a cridar a files els seus.

Feta la foto, tan sol calia aprofitar per a entretenir i acabar de convéncer a la concurrència i a açò es van posar el candidat a l'alcaldia de València, Joan Calabuig, el secretari general dels socialistes valencians i candidat a la Generalitat, Jorge Alarte, i un José Luis Rodríguez Zapatero recuperat per a estos assumptes després d'anunciar que no repetirà candidatura en les pròximes generals. De promeses, no va haver-n'hi moltes, i sí més enumeració de les penúries infligides pels governs populars municipal i autonòmic, al mateix temps que un reconeixement a la contribució a les nostres terres dels governs de Zapatero, que al seu torn va aprofitar per a felicitar-se per les obres realitzades en el cap i casal gràcies al Plan E, malgrat que la popularista Rita Barberá —apuntava no sense raó— no li les reconega.

En un plànol més modest es van moure en canvi Esquerra Unida i la Coalició Compromís, que com a mostra de la bona sintonia que mantenen, es contraprogramaren mútuament els seus actes centrals el diumenge al matí, privant així al votant curiós d'assistir a ambdues convocatòries. Esquerra Unida va triar com a marc el Poliesportiu del Cabanyal —que també desitjava Compromís—, on va congregar a prop d'un miler de persones, mentre que Compromís va haver d'organitzar el seu acte en el Palau de Congressos i s'acostaren al ple de les 1.500 butaques. Açò sí, en un cas i en l'altre, sense tirar d'entrepans.

Tots dos partits es van ignorar mútuament, fent més front en els seus discursos als partits majoritaris, especialment al PSOE pel seu viratge cap a la dreta en el govern central i perquè veuen en ell els vots que els faran créixer. El més curiós, escoltar a Marina Albiol reclamar el "vot útil" assignant-ho esta vegada a la seua formació; i a Enric Morera celebrar els resultats de les enquestes, comentant que "si fa una setmana ens donaven el 2% i aquesta quasi el 5, la setmana que ve en tindrem el 10%".

Cap de setmana d'enquestes
I a Morera no li faltaven motius per a contemplar les enquestes amb certa esperança, a pesar que la llista que encapçala no aparega superant el 5% en cap. Per una banda perquè superat el xoc inicial del CIS de la passada setmana, també ahir quedaven per sota del 5 en l'enquesta d'El País, que —casualment o no— no destacava especialment el 4'2% d'intenció de vot a Compromís que arreplegaven les seues entrevistes, i que suposa una marca prou alta perquè la coalició i els seus votants confien que se superarà sense problemes el llistó. De la mateixa manera, i encara que tampoc el sondeig els donara representació, en les files de Compromís no ocultaven les sensacions positives que els oferia l'enquesta del grup Vocento, en la qual la llista encapçalada per Joan Ribó superava en intenció de vot la d'Amadeu Sanchis en la ciutat de València.

Eixa precisament era l'única decepció en EU, que continua veient com cada enquesta confirma la sensació de que les seues llistes comptaran amb una folgada representació en les Corts en la pròxima legislatura. Les pitjors notícies se les emportava el PSPV, que en l'enquesta del diari del grup Prisa, veia com la seua intenció de vot, lluny de créixer, podria situar-se per primera vegada per sota del 30%. El repartiment d'escons, segons l'enquesta d'El País, quedaria amb 59 per al PP, 33 per al PSOE i 7 per a EUPV.



Acte central de COMPROMÍS-BLOC a Simat, dimecres





Acte central de campanya:
El dimecres 18 a les 20:00 a la Casa de la Música tindrà lloc l'acte central de la campanya.
Intervindran Vicent Ribera, Agus Brines i Mònica Oltra.
En este acte volem també rendir homenatge a aquelles persones han fet possible que des de fa 24 el Bloc estiga treballant per millorar Simat.








divendres, 13 de maig del 2011

Fira del llibre este cap de setmana a la Font Menor





Els dies 14 i 15 de maig tindrà lloc, als voltants de la Font Menor, la Fira del Llibre, amb llocs d’artesania, unflables per a xiquets, música tradicional i gegants i cabuts que animaran el carrer.
A més, per la compra d’un llibre, se’n regalarà un altre.
L’horari serà de 10:30 a 14:00h, i de 17:00 a 21:00h.

Problemes tècnics amb blogspot.

Per uns problemes amb el servidor de blogspot (blogger), no s´està publicant cap notícia.

Tornem només estiga solucionat.

Disculpeu.

dijous, 12 de maig del 2011

Fira del llibre a Simat, este cap de setmana.




La Regidoria de Turisme de l´Ajuntament de Simat, ha organitzat per a este cap de setmana la primera fira del Llibre que es celebra al nostre poble.



A més, servirà també per començar a donar-li vida a l´espai de la Font Menor, que tants anys s´ha tingut oblidat.



Es preparen també activitats d´artesania, jocs per a xiquets, música tradicional amb gegants i cabuts.



Els horaris són, dissabte 14 i diumenge 15, de 10:30h. a 14:00h. y de 17:00h. a 21:00h.


dimecres, 11 de maig del 2011

Els Socialistes de Simat demanen ampliar l´horari del Monestir.





NP Socialistes de Simat


El Regidor socialista de Simat i candidat a l'alcaldia, David Mogort, va anunciar que demanarà a la Fundació Jaume II, que gestiona el monestir de la Valldigna, una ampliació de l'horari de visites, i més implicació de la Generalitat en el seu manteniment, conservació i programació d'activitats.




La reclamació sorgeix després que David Mogort tractara de visitar el dissabte el monestir juntament amb el diputat autonòmic del seu partit Manuel Mata i la resta de la candidatura municipal, i es trobaren amb les portes tancades pocs minuts després de les sis de la vesprada. A més, es van trobar amb parelles de turistes que tampoc van poder entrar. L'horari de visites de l'edifici és de dilluns a diumenge de 9 a 15 i de 16 a 18 hores.




«Un municipi declarat turístic per la Generalitat no pot tancar el seu principal atractiu a les sis de la vesprada, i molt menys en l'horari d'estiu», va explicar Mogort.
L'edil socialista va acusar a la Generalitat de torpedear les aspiracions de Simat de convertir-se en un referent turístic, i de privar-li de les fonts d'ingressos que comportarien més afluència.
Si la Generalitat no accedeix a ampliar l'horari de visites, Mogort va declarar que apel·larà als veïns de la Valldigna a mobilitzar-se en contra de la paràlisi en la qual la Fundació Jaume II té sotmès al monestir.




«La Generalitat té segrestat el principal atractiu turístic de la Valldigna per pura incompetència i revengisme polític, i açò implica minvar les possibilitats de futur de la Valldigna, que podrien tenir en el turisme la seua principal font de dinamisme econòmic», va subratllar.

Acte central del PP de Simat, este divendres.




Tot i que la candidatura del PP a Simat, ja es va presentar el mes passat a un acte conjunt a Tavernes, la candidatura del PP Simater, i com és normal també, tindrà la seua presentació este divendres.


I serà a les 20.00h. i a la Casa de la Cultura de Simat, on l´equip que encapçala Sebastián Mahiques es presentarà davant el poble.


Tot i que des del PP de Simat ningú ho diu directament, el seu objectiu i que sembla ténen total confiança d´aconseguir-lo és obtindre la majoria absoluta a les eleccions del 22M.


No serà feina fàcil si mirem els històrics de resultats a Simat, on el PSOE és el guanyador en la majoria de les cites electorals (fins i tot les europees de l´any passat).


dimarts, 10 de maig del 2011

Agus Brines, única Alcaldessa de l´Estat Espanyol present a Mauthausen.

L´Alcaldessa de Simat, Agustina Brines (BLOC), ha demostrat estar per damunt dels interessos partidistes durant el darrer cap de setmana, renunciant també a participar a l´inici de la campanya electoral, on ella mateixa es presenta de nou com a alcaldable.




I és que, als actes de commemoració del 66é aniversari de l´alliberament del campament nazi de Mauthausen, celebrats aquest cap de setmana, Brines, ha estat la única Alcaldessa (...i Alcalde), de les més de 7000 poblacions de l´Estat Espanyol en ser-hi present.




Recordem també que malauradament a eixe camp de concentració van morir molts ciutadans espanyols.




L´Alcaldessa va acompanyar a estudiants simaters fins a Mauthausen, un viatge becat per als estudiants, mentre que Agus Brines es va costejar el seu propi billet, algo no molt habitual en els polítics.




Segons hem pogut saber, ha estat una experiència per a tots els assistents molt emotiva i difícil d´esborrar de les seues memòries.




Ara, Agus Brines ja s´incorpora a la campanya electoral del seu partit.




dilluns, 9 de maig del 2011

Mogort aspira a recuperar per als Socialistes de Simat el recolzament majoritari que sempre ha tingut en Simat





NP Socialistes de Simat: http://www.socialistes-simat.com/



L´assistència de més de 200 persones a l´acte de presentació de la Candidatura dels Socialistes de Simat, va fer que es quedarà xicotet el Saló d´Actes de la Casa de la Cultura de Simat.

L’objectiu de la candidatura socialista a l’Ajuntament de Simat és recuperar el recolzament majoritari que sempre ha tingut el PSPV en aquest municipi, i governar tendint la mà a la resta de partits i al conjunt dels veïns i veïnes, “sempre que compartisquen amb nosaltres el principi de que no tenim un altre interès que l’interès de tots”.

David Mogort, candidat socialista a l’alcaldia de Simat, ha realitzat aquestes declaracions en l’acte de presentació de la candidatura que s’ha celebrat avui en la Casa de la Cultura, i en el qual ha intervingut el diputat autonòmic Manuel Mata en suport de la candidatura local.

Mogort confia a obtenir una majoria suficient que permeta al PSPV formar govern, i ha precisat que aspira a governar “amb o sense coalicions, però en qualsevol cas, lliure d’hipoteques”. El candidat socialista assegura que tendirà la mà a la resta de formacions encara en el cas que no li anara necessari per a governar, “sempre que facen prevaldre l’interès general per sobre d’ambicions personals i partidismes”.

David Mogort, que per primera vegada lidera la candidatura local del PSPV, assegura que els socialistes de Simat han conformat una llista renovada conformada per persones “amb idees i amb ganes de portar-les a la pràctica per a reactivar Simat en tots els àmbits, desbloquejar projectes com el PGOU que porta anys embossat en la Generalitat, incentivar l’establiment de noves activitats econòmiques, i garantir en definitiva el benestar i la prosperitat.

La creació d’ocupació, la rehabilitació del casc antic, la creació del polígon industrial, el foment del turisme residencial, i la millora de l’atenció social són alguns dels punts en els quals incideix el programa socialista.

Per la seua banda, el diputat Manuel Mata ha incidit en el seu discurs en el finançament municipal i la paràlisi del fons de cohesió al que es va comprometre la Generalitat. Simat és un dels municipis en els quals més s’ha deixat sentir la falta de finançament i la discriminació de la Generalitat, ja que malgrat haver sigut declarat municipi turístic i de disposar d’un dels més importants patrimonis històric-artístic de la Comunitat Valenciana, no s’ha vist correspost amb l’atenció que proporcionalment mereixeria de la Generalitat.

divendres, 6 de maig del 2011

Arranca la campanya electoral a Simat








PP, Socialistes i Esquerra han estat els primers en posar en marxa les seues respectives campanyes.


Esta nit, quan oficialment ha començat el dia 6 d´abril PP, Socialistes i Esquerra han estat els primers grups polítics simaters en donar per iniciada la campanya electoral.


Amb la tradicional penjada de cartells, Sebastián Mahiques, David Mogort i Joan Serra, acompanyats respectivament pel seu grup de gent, han començat ja a posar color electoral als carrers de Simat.


Ara ens esperen 15 dies amb els habituals missatges polítics d´uns i d´altres, amb els seus projectes. Enguany, es presenten les mateixes candidatures que al 2007, i que són, PP (Sebastián Mahiques), PSPV-PSOE (David Mogort), COMPROMÍS-BLOC (Agustina Brines), ESQUERRA (Joan Serra), ESQUERRA UNIDA (Víctor Mansanet).


Els candidats, a excepció de David Mogort, per part dels Socialistes, són els mateixos que a les últimes eleccions, i dos d´ells (Sebastián Mahiques i Agustina Brines), han estat com a Alcaldes aquesta legislatura.




dijous, 5 de maig del 2011

Autonòmiques 22M: PSOE i BLOC-COMPROMÍS es desmoronen a les enquestes.

L´enquesta del CIS li dona més vida al PP i a Camps, mentre que Esquerra Unida torna a ser important.





EFE, VALÈNCIA El PP revalidarà la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques del 22 de maig a la Comunitat, amb un 53'1% dels vots, ampliarà fins als 24 punts la diferència amb el PSPV i aconseguirà 6 escons més que en 2007, mentre que el PSPV perdrà 5, EU obtindrà 6 i Compromís no aconseguirà representació.

Així ho arreplega l'enquesta preelectoral que avui ha fet pública el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el PP passarà de 54 a 60 escons, sis escons més que guanyarà a costa dels socialistes (cinc) i de Compromís (u).

Els socialistes aconseguiran el 28'8% dels vots, amb el que baixaran de 38 a 33 escons, mentre que Esquerra Unida obtindrà el 7'1% i es quedaria amb sis escons, dels set que en la seua coalició amb Compromís va recaptar en els anteriors comicis.

Compromís obtindria el 2'7% dels vots i per tant estaria fora del Parlament valencià, i UPyD recaptaria l'1'7% dels sufragis, segons l'enquesta elaborada entre el 17 de març i el 17 d'abril mitjançant 1.983 entrevistes a la Comunitat, amb un marge de confiança del 95'5% i del 2'25% d'error.

En les eleccions de 2007, la diferència entre els dos principals partits es va situar en els 18 punts, ja que el PP va recaptar el 53'3% dels vots i el PSPV el 35%, mentre que la coalició Compromís va obtenir el 8'1%.

Valoració de la situació
Respecte a la situació general de la Comunitat Valenciana, la majoria dels enquestats afirma que és "regular" (34'9%) o "dolenta" (27'2%), i només un 2'5% opina que és "molt bona", mentre que para i 20'8% és "bona". Preguntats per la situació general de la Comunitat respecte a la de fa quatre anys, la gran majoria opina que és pitjor (45'4%), mentre que el 29'5% pensa que és igual i per al 12'9% és millor.

La gestió del Govern valencià en aquesta legislatura és "regular" per al 38'3% dels enquestats i "dolenta" per al 22'8%, mentre que el 21'8% la qualifica de "bona". Sobre la gestió en concret del president de la Generalitat, Francisco Camps, la majoria la qualifica de "regular" (29'4%), mentre que per al 24% és "bona" i per al 19'6% és "dolenta".

Participació
El 66'8% dels enquestats assegura que anirà a votar amb tota seguretat el 22 de maig, i sobre l'interès amb el qual estan seguint les notícies relacionades amb les eleccions el 35'4% afirma que amb "poc interès" i el 33'7% amb "bastant interès".

A més, el 48'6% dels enquestats considera que els temes propis de la Comunitat Valenciana són els que més els importen a l'hora de decidir el seu vot en els comicis autonòmics, mentre que un 33'9% opta pels temes generals d'Espanya.

Presentació de la candidatura dels Socialistes de Simat, este dissabte.





Nota dels Socialistes de Simat

Vos espererem a totes i tots dissabte, a les 20:00h. a la Casa de la Cultura, a l´Acte de presentació de la candidatura dels Socialistes de Simat. Amb les intervencions de Manolo Mata, Diputat del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes, dels membres de la Candidatura Local de Simat i el nostre futur Alcalde Socialista, David Mogort.


La nostra candidatura;

1. David Mogort

2. Alvaro Almiñana

3. Yolanda Navarro

4. Lara Alvarez

5. Diana Almiñana

6. Luis Ferrando

7. Estefania Gregori

8. Jose Luis Brines

9. Jose Vicente Guinart

10. Adela Istine

11. Verónica García Fernández

———-

12. Rafael Borras

13. Angel Pintado

14. Marcelí Almiñana

dimecres, 4 de maig del 2011

Viatge institucional a Mauthausen





Nota de l´Ajuntament de Simat

Viatge a Mauthausen des del 5 al 8 de maig.

Esta nit comença el viatge dels alumnes de l’IES VALLDIGNA i l’Ajuntament de Simat amb col·laboració amb l’associació AMICAL MAUTHAUSEN.

Del dia 5 al proper 8 de maig estaran a Àustria visitant principalment els dos camps de concentració de Mauthausen i Gusen on varen estar destinats la majoria de valencians i valencianes que varen patir este horror.

El viatge consta de diverses activitats, actes d’homenatge, xarrades i, trobades amb joves estudiants de la resta de l’estat i d’Europa. Una experiència enriquidora que mostrarà la història de primera ma.

L’Alcaldessa de Simat serà l’encarregada de llegir el manifest d’Homenatge el dia 8 a Gusen en representació de les valencianes i valencians.

El viatge ha estat subvencionat a parts iguals per l’AMICAL MAUTHAUSEN I l’Ajuntament de Simat per als alumnes i professor.

Continuarem informant i enviant material fotogràfic (Ajuntament de Simat).

Els vots també es disputen en la xarxa





Els polítics valencians estan convençuts que han d'estar presents en Internet, encara que la seua influència siga limitada. Uns basen la seua estratègia en l'originalitat, uns altres la deixen en mans de professionals, altres hi estan per estar-hi, i fins i tot n'hi ha que juguen brut. A falta de dos dies per a l'inici de la campanya, analitzem l'escenari virtual valencià.

Interrogats quasi vuit-cents polítics espanyols per la consultoria Intelligence Compass sobre l'efectivitat de les xarxes socials, un 98% les va qualificar com un mitjà notable o excel·lent per a arribar al ciutadà, i un 31% fins i tot va considerar que es podria reproduir a Espanya el model de màrqueting on line d'Obama. Malgrat açò, en el mateix estudi també s'evidenciava l'opinió dispar dels ciutadans: el 79% dels enquestats assegurava no seguir a cap polític a través de les xarxes socials, i la meitat dels quals ho rebutjava perquè no volen ser associats a cap partit. Dels ciutadans que sí es relacionen amb polítics en estes plataformes, només un 32% ho fa simplement per interés, la resta, o són polítics o tenen amics que ho són. Malgrat l'aparent relativisme que marquen estes dades pel que fa a l'eficàcia de les campanyes on line, tots els experts en comunicació coincideixen que és una eina imprescindible tant per a la mobilització de l'electorat, com per a la captació dels votants més joves. Els polítics valencians també ho saben, encara que no tots s'ho creuen.

“Llevat d'excepcions, el polític 2.0 no existeix a la Comunitat Valenciana”, assegura José Luis Sahuquillo, secretari d'AVAPOL, Associació Valenciana de Politòlegs: “molts, com que no es creuen la importància d'Internet, posen caps de gabinet o fins i tot un becari darrere dels seus perfils socials, i açò es nota”. Sahuquillo destaca la bona tasca on line d'Adrián Ballester (PP) director general de l'IVAJ, del fins ara diputat autonòmic Manuel Mata (PSPV), del cap de llista de Compromís, Enric Morera, i del líder d'UPyD a València, Rafael Soriano.

El professor de Periodisme Digital i Opinió Pública de la UV, Guillermo López, també coincideix en la potencialitat del web que els partits polítics valencians no saben aprofitar al màxim. “Són conscients que hi han d'estar per a no quedar-se'n arrere i poder contar-ho com a notícia als mitjans convencionals. No tenen clars els criteris d'Internet i pensen a curt termini”. López posa l'exemple de la iniciativa d'Amics del Canvi i els informatius de Socialistes Valencians, els quals, segons el professor, “són bones idees, però mal enfocades. A banda que els informatius tenen un sectarisme que invalida el missatge que volen enviar, es nota que ho han fet de cara a les eleccions”.

Sense abandonar el PSPV, este partit ja va escometre un suposat avançament 2.0 en 2009 quan va reformar la seua pàgina web anterior www.pspv-psoe.net per a convertir-la en www.socialistesvalencians.org. Un avançament que va quedar fonamentalment en un millor disseny i integració de tot el multimèdia. En el nou web es va anunciar que inclouria un espai d'acció en el web, on sota l'epígraf Participa, s'animava la militància i simpatitzants a dinamitzar el web amb creacions pròpies. Però esta secció del web mai es va utilitzar i fa poc que va ser eliminada (encara que Google encara la troba) i ara el partit publicita la pàgina del seu candidat, amb pràcticament els mateixos continguts que el seu web matriu, més una aplicació per a iPhone que permet conéixer què està fent i què farà Jorge Alarte en tot moment. Es desconeix quanta gent l'ha descarregat.

“Per part del PP s'està duent a terme una campanya pública molt tranquil·la, però també una de subterrània molt criticable, basada a intentar influir en l'opinió pública però sense identificar-se com a PP”, explica Guillermo López. El titular de periodisme es refereix als constants comentaris en notícies d'índole política per part dels coneguts com trolls, una pràctica ja assentada en el PP, tal com va denunciar el periodista Ximo Aguar; la creació de falses vikipèdies com la de l'alcaldessa de Denia, Ana Kringe; la compra de dominis per a riure's de l'oposició, com el cas de www.joancalabuig.com, que va avançar este diari; i fins i tot la creació de mitjans de comunicació digitals per part d'empreses que treballen per al PP. “Una tàctica invasiva de l'espai públic”, conclou López.

“Tota esta mobilització requereix una gran professionalització”, explica el secretari d'AVAPOL, José Luis Sahuquillo: “La xarxa d'amics del PPCV és enorme i està molt organitzada, i tot açò fa que els seus missatges arriben abans al ciutadà”. Esta xarxa funciona per tres nivells: una primera llista de distribució oberta a tots, una segona per a gent de molta confiança i una última de quinze persones que controlen el web. Estos últims decideixen el hashtag (o tema per a bombardejar les xarxes socials) del dia i la cadena funciona al llarg de tota la jornada. “Es mouen moltíssim, i al final saturen, perquè els continguts són molt repetitius… però el missatge acaba arribant”, afig Sahuquillo.

Compromís trau més partit
Mónica Oltra compta amb més de 360.000 visites als seus vídeos en YouTube. És la parlamentària valenciana que més atenció ha suscitat a través de les seues intervencions. Al capdavant d'elles, amb més de 90.000 visites i centenars de comentaris, el vídeo en el qual el diputat del PP Ricardo Martínez ensenya els seus modals i li interromp sense parar trencant papers fins que Oltra es desespera i li increpa la seua actitud i la del seu govern. La seua fama en el web li va portar a superar el límit de cinc mil amics en Facebook i per si no fóra poc també compta amb twitter, un bloc i una altra pàgina web recentment estrenada en la qual s'exposen les seues ja famoses samarretes.

“Els vídeos electorals de Compromís són de molt bona qualitat, ja que impliquen el candidat i la seua vida personal amb la seua proposta política”, comenta Sahuquillo, “i el disseny dels seus webs és molt original”. L'exemple més clar és la pàgina de Joan Ribó, candidat a l'alcaldia de València, creada tota a força de vídeos que es dirigeixen directament a l'usuari i enllaços a les seues xarxes socials. Per la seua banda, el secretari general del Bloc, Enric Morera, s'ha destacat també com un twitter de primer ordre.

A més de Compromís, partits joves o anomenats minoritaris estan mobilitzant als seus votants potencials per Internet. La iniciativa Marea Magenta d'UPyD n'és un exemple, una plataforma d'interacció i activisme dels militants i simpatitzants del partit per a véncer la seua absència en els mitjans de comunicació tradicionals. En el que els dos experts consultats coincideixen és a assenyalar l'escassa presència d'EUPV en Internet, molt centrats en la seua pàgina web i plantejant una campanya massa clàssica.

“Has de caminar pel carrer, fer mítings i reunions, però la presència en Internet és un valor afegit amb el qual pots guanyar vots, sobretot dels joves que segons les estadístiques es passen de mitjana tres hores al dia en Internet”, indica José Luis Sahuquillo. “A més”, afig Guillermo López, “la gent que convences en la xarxa es pot convertir en líders d'opinió en el seu entorn i canalitzar i generar continguts a favor d'un determinat partit. Cal explotar les possibilitats de les xarxes socials”.