dimarts, 22 de juny de 2010

Nou triomf d´Olegario al Campionat d´Espanya




Olegario Alario guanya en categoria de veterans el Campionat i Copa d'Espanya de KM. Vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, celebrat el passat diumenge dia 20 de juny en la localitat del “Real Sitio de San Ildefonso” (Segòvia).
La correguda estava organitzada pel Grup de Muntanya l'Acebeda.
El corredor de l’equip de carreres per muntanya, Mancomunitat de la Valldigna, representava a la Comunitat Valenciana, en l’equip de carreres de Federació d'Esports de Muntanya d'Escalada (FEDMECV) i no ha defraudat. Va estar entre els millors corredors d'Espanya de carreres Verticals en entrar el vint-i-dos de la general amb un temps de 50’ 38’’. El triomf va estar als 100 metres finals de la difícil ascensió al pic del Peñalara de 2.430m.
El temps va estar molt desagradable, ja que la sensació tèrmica en la meta era de -2º C, amb molta boira en els últims 600 metres. Destaquem el bon ambient festiu i un gran dia per a les Curses per Muntanya. Els atletes han felicitat a l’organització i quedaren meravellats dels paisatges de la Serra del Guadarrama, que ha sigut l’entorn que ha rodejat el Campionat d'Espanya.




Olegario, la nostra més sincera enhorabona.

http://lacotorradelavall.blogpost.com

diumenge, 20 de juny de 2010

DOCU diumenges;la venda financera de València a Madrid; TRAÏCIÓ


ARTICLE D´OPINIÓ D´ENRIC MORERA



En 17 dies els valencians hem perdut els dos instruments financers més importants que tenim: la CAM i Bancaixa. Poden dissimular-ho com vulguen, poden fer la demagògia que troben oportú però, els fets són irrefutables. Bancaixa i la CAM s’han integrat en unes estructures on no pinten fava. Per tant, quan s’hagen de prendre decisions, els representants de Bancaixa i la CAM estaran en minoria. I això no deixa de ser una nova traïció als interessos valencians: els econòmics i també els socials. Tenim des de fa anys un govern que no governa, un president que no fa de president. Un president que s’ha dedicat a buscar les factures dels trages i que no ha tingut temps per a dedicar-se a les coses importants. Des de fa mesos hem advertit que calia un posició valenciana de lideratge davant la reordenació del mapa de caixes d’estalvis d’Espanya. Al nostre entendre l’objectiu era que els valencians no ens quedàrem sense un instrument financer, sense un banc valencià públic, per a garantir la autonomia financera i l’autonomia política. És evident que esta fusió també comportava sacrificis però els directius sols van pensar en el seu propi interés, no en l’interés general. I es van fer informes per tots els costats per dir que no. Que no era viable. Nosaltres som conscients que els vents que vénen de la resta d’Europa i la política econòmica dominada per la gran banca van en contra del model de caixes, un model propi i d’èxit. En el últims anys les caixes han incrementat la seua quota de mercat, fins arribar al 55%. Intolerable per als gran bancs. La gran banca domina la política econòmica d’Espanya i així, obedients, Rajoy i Zapatero, van pactar entregar als bancs les nostres caixes d’estalvi. Camps ha estat un peó útil per al centralisme i el gran bancs. I el seu govern ha propiciat la mort de Bancaixa i la CAM. I hem tingut possibilitats per evitar-ho però els nostres governants han estat incapaços. No sé si per debilitat o perquè no deixen de ser una colla de traïdors botiflers al poble valencià.

I és que fins a cinc vegades s’ha perdut l’oportunitat de fer les coses ben fetes. Al 2003 Camps va paralitzar el primer intent de fusió animat per Zaplana i que engegaren Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de les caixes amb seu a València i Alacant. Posteriorment al 2007 el senyor Olivas va fer un altre intent sense obtindre el suport del govern valencià. Al 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l’advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes. Fins i tot diputats del mateix PP van animar el President a prendre la iniciativa, però tampoc es va fer cap pas endavant. A l’abril del 2009, un alt directiu de Bancaixa el va animar a absorbir Caixa de Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. La ceguesa de Camps va tornar a imposar-se. Mesos més tard el conseller Gerardo Camps a ran d’una pregunta que li vaig formular a les Corts, es va manifestar de forma pública i va confirmar que era conscient del perill que s’apropava. Fins i tot el Banc d’Espanya va oferir la possibilitat de què Bancaixa liderara una fusió important, amb seu ací i que hauria donat un lideratge important a l’economia valenciana. Cinc ocasions perdudes per incapacitat, debilitat, ceguesa, nul·la visió estratègica i cap estima als interesos del poble valencià. Camps ha consentit la pèrdua de les nostres caixes, això sí amb la cooperació còmplice i el vot favorable dels socialistes. El PP-PSOE, Camps-Alarte, Alarte-Camps. Són conscients que totes les operacions superiors a 10 milions d’euros hauran de passar per l’angonal de Madrid? Que disminuiran les operacions fetes per la CAM o per Bancaixa en el nostre teixit productiu per decisions estratègiques que no controlarem els valencians? Són conscients que operacions com la feta l’estiu passat per donar en 24 hores un préstec de 74 milions d’euros per a la fundació del VCF no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat? Que ara haurem d’anar a demanar crèdit a Rato quan es donen circumstàncies excepcionals? No, no són conscients. Ni el president de la Generalitat amb un peu i mig en la banqueta dels acusats, ni el cap de l’oposició, més preocupat perquè no li moguen la cadira que per defensar els interesos del poble valencià. Traïdors i botiflers. 303 anys desprès, la història es repeteix.

Enric Morera
Diputat Compromis-Bloc

dissabte, 19 de juny de 2010

Tots amb Olegario!




Aquest diumenge dia 20 de juny se celebra el Campionat i Copa d’Espanya de cursa vertical de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, en la localitat del Real Sitio de San Ildefonso (Segòvia) organitzada pel GRUP DE MUNTANYA L'ACEBEDA. A la correguda hi ha prevista la participació el corredor de l’equip de curses per muntanya Mancomunitat de la Valldigna, Olegario Alario. El recorregut discorre pel vessant nord de la Serra de Guadarrama.

Eixida: Fuente del Chotete (1430 m). 10:30 h
Meta: Cima de Peñalara (2.430 m).
Longitud total: 5 Km.
Coeficient de dificultat: Mig - alt
Percentatge de superfície tècnica: 60 %
Desnivell positiu: 1.000 m (últims 1.200 m amb un pendent del 49,50 %).

divendres, 18 de juny de 2010

Programa Cooperatiu per a reutilitzar els llibres de text i material didàctic complementari



Informació d´ESQUERRA SIMAT


El passat mes de maig, Esquerra presentava una moció que va estar aprovada, en la que es proposava un programa cooperatiu per a reutilitzar els llibres de text dels centres públics de primària i secundària. Aquestos llibres costen molts diners a les famílies simateres. Però aquest programa, és molt més que això; és una iniciativa per educar, per educar en valors, per viure respectant el Medi Ambient.

Hem pensat que és interessant que aquesta informació arribe als interessats i interessades. Per això, se la podeu descarregar, llegir-la i donar-li difusió.

Programa Cooperatiu

Descarrega´t l´arxiu.

dimarts, 15 de juny de 2010

Una celebració des de les entranyes



El xiulet final duia al camí de les celebracions i també de la improvisació. Perquè pocs s’esperaven que este equip gaudira, amb una setmana d’antelació, l’ascens al màxim aparador del futbol espanyol. I perquè també des la improvisació per les circumstàncies va nàixer este conjunt, que amb un tècnic de 37 anys, i amb un grup fort, cohesionat i senzill, va fer que el 13 de juny de 2010, València lluira el color blaugrana d’un ascens lícit i sense sospites amagades.


Era el minut 90. El Ciutat de València era mut. Els 19.000 aficionats estaven pendents dels transistors. El de menys era el que estava ocorrent a la gespa. Les preguntes i les càbales seguien. La gent dubtava i més encara quan alguna emissora d’emissió estatal deia que el Llevant no podia cantar l’ascens. Van ser moments d’incertesa, de desassossec. Però tot es va esvair amb el xiulet final de l’arbitre, Santiago Jaime Latre (lamentable), i la constatació que sí, efectivament, l’equip havia fet la bestiesa de pujar a l’elit del futbol espanyol.

Per primera vegada, en color i a casa, els granotes esclataven d’alegria. Invasió de camp, futbolistes eixint a muscles i com podien de l’estadi, bufandes al vent, abraçades, plors, gestos fins i tot d’incredulitat, el camp ressonava pels quatre costats. Abans de passar a la seua història, el feude blaugrana anava a pegar-se un homenatge. Amb la gent dins del camp i la megafonia cridant a l’ordre s’encetaven les celebracions. A poc a poc es feu un corredor farcit de personal per rebre el campions. La música, element fonamental en este tipus d’actes històrics, no anava amb la festa. Un ‘hit’ de la protohistòria acompanyava a uns moments per recordar sempre.

De nou, els jugadors eixien al Ciutat de València per intentar completar la volta d’honor de reconeixement. La desorganització i improvisació regnaven en un camp desitjós de retre els honors que mereixen els herois d’este quart ascens a primera. El corredor tornava a fer-se perquè eixiren els protagonites un a un. Pau Cendrós, speaker improvisat, el que estava fins ara ja havia delectat prou a la graderia, tirà de veu per presentar el seus companys. Menció especial per a Juanlu (que renova automàticament), Robusté, el valencià Ballesteros, Javi Guerra, Gorka Larrea i els 25 jugadors que amb més o menys minuts confirmaren el vertader secret d’esta heroïcitat: la companyonia i unitat del col·lectiu.

A la celebració, mancada de certs elements bàsics que marquen este tipus de rituals, li faltava la rubrica de la irrupció de l’entrenador, Luis García Plaza. El tècnic havia estat plorant per tot el que ha hagut de suportar estos dos anys, i ja més tranquil s’abraçava a tots els components del planter.

Els seguidors que encara aguantaven es fregaven els ulls per comprovar que el que estava passant era cert. Amb tot açò, el Consell i el seu president estaven a un segon pla. Assaborint el triomf des de llunyania. Però no fou possible. Els propis futbolistes reclamaren la presència de Quico Catalán qui va botar a la gespa entonant l’himne del Llevant que pe fi sonava a l’antic Nou Estadi. Eren les 21.05 h de la nit. Era el moment on un estadi tancava les seus portes. I ho feia també tancant-les a la segona divisió. Sense tercers, sense necessitar jocs impropis d’un esport net, sense tindre una massa social artificial, amb autenticitat, amb humilitat, però amb molt d’orgull, els llevantinistes marxaven per la ciutat traient pit per ser d’uns colors. I per tindre del seu nom, el seu ideal. Llevant Unió Esportiva en primera divisió.

dilluns, 14 de juny de 2010

16 barracons per als alumnes de La Valldigna



Republicació: La Cotorra de la Vall
NOTA DE PREMSA- INTERAMPA DE LA VALLDIGNA

Els nous alumnes dels instituts de Tavernes estudiaran en 16 Barracons Modulars

La promesa de tindre l'Institut acabat per l'inici de curs, no s'ha complit. Així, 16 barracons modulars acolliran als alumnes de Benifairó, Simat i Tavernes a partir del proper mes de setembre. La INTERAMPA de la Valldigna, que representa a totes les associacions de mares i pares dels 3 pobles, es mostra indignada per la manca de previsions de la Conselleria, i les seues promeses incomplides.

Les AMPES de la Valldigna, reunides com a INTERAMPA, han mostrat la seua indignació i malestar front el que consideren una burla de les màximes autoritats educatives valencianes. Novament, la Conselleria d'Educació ha ajornat el plaç de finalització de les obres del nou Institut del Cambro, per a finals de gener de 2011. La primera data de finalització era al començament del proper curs escolar, el mes de setembre. Posteriorment, s'afirmà que seria entre setembre i desembre d'enguany. A hores d'ara, novament es falta a la promesa, i els representants dels pares i mares dels alumnes no pensen donar més marge de confiança a la Generalitat.
Les AMPES de la Valldigna esta mateixa setmana han valorat estos fets com a molt negatius, ja que s'ha procedit a llevar les línies de ESO definitivament dels Centres d'Infantil i Primària fins on ara mateix estaven assignades. Amb la qual cosa, ens trobem amb un canvi absolutament precipitat i no coordinat, ja que les unitats van fora, però no tenen lloc adequat.
Així, aleshores, la Conselleria habilitarà 16 unitats modulars (els coneguts barracons), per tal de poder acollir a tots els alumnes que passaran a setembre. Des de INTERAMPA consideren que ja que no es donen les circumstàncies favorables de cloenda de les obres del nou Institut, el més lògic seria que enguany no es procedira a la assignació als Instituts, i se fera l'any vinent, quan les obres estiguen concloses.
Amb eixa intenció, la INTERAMPA va a sol·licitar urgentment una reunió amb l'Inspector Educatiu de Zona, i si es precís també una reunió amb el Director General d'Ordenació i Centres Docents, per tal d'intentar que les autoritats educatives tinguen a bé consensuar una solució que conten-te a ambdues parts.

Comunicació INTERAMPA de la Valldigna.
Ampa CP Valldigna, Ampa CP Jaume II, Ampa CP Alfàndec, CP Ampa Divina Aurora, Ampa CC San José Patronat, Ampa CP Magraner, Ampa CP San Miquel, Ampa IES Jaume II el Just i Ampa IES La Valldigna.

diumenge, 13 de juny de 2010

DOCU diumenges; CRONOLOGIA SENYORIAL DE LA BARONIA DE LA VALLDIGNA



Arribats a este punt, passem a elaborar un llistat dels abats del reial monestir de Santa Maria de la Valldigna durant el període 1298-1752.

Per a això estudiarem l’obra Història Cronològica dels Abats del Reial Monestir de N. Senyora de Valdigna, -editada l’any 2004 per la Fundació Jaume II el Just- que va escriure el monjo Fra Estevan Gil, i que ha arribat a les nostres mans gràcies a la còpia manuscrita que va realitzar de l’original l’any 1932 l’historiador de Simat de la Valldigna, Josep Toledo i Girau.

El seu esforç va valdre la pena, perquè l’original es va perdre, junt amb altres peces de gran valor, a l’incendi durant els primers mesos de la Guerra Civil del monestir de la Saïdia de València, que era on es custodiava.

Les quatre grans fases de la història de Valldigna, coincidixen amb l’existència de quatre grans grups d’abats que van regir els seus destins. D’esta manera, podem classificar-los com seguix:


ABATS PERPETUS (1290-1460)

Triats pels membres de la comunitat. Es mantenien en el càrrec fins a la seua mort.

ABATS COMENDATARIS (1460-1530)

Personatges influents del regne que reben el govern de l’abadia de mans del rei, amb el permís del papa.

ABATS TRIENNALS (1530-1617)

Triats pels membres de la comunitat. Es mantenien en el càrrec durant tres anys. Podien ser reelegits.

ABATS QUADRIENNALS (1617-1756)

Triats pels membres de la comunitat. Es mantenien en el càrrec durant quatre anys. Podien ser reelegits.

Nota. La transcripció del text d’Història Cronològica dels Abats del Reial Monestir de N. Senyora de Valdigna seguix, tant en els usos gràfics com en les errates, el text fixat per Toledo..

dijous, 10 de juny de 2010

Soldado: ´Tenía ganas de volver a mi tierra, es un sueño´



EP/LEVANTE-EMV.COM El nuevo delantero del Valencia Roberto Soldado, que hoy fue presentado en el Palco VIP de Mestalla, afirmó que "tenía ganas de volver" a su tierra y destacó que es "un sueño jugar en el Valencia".

El jugador, que ha firmado para las próxima cuatro temporadas, subrayó que llega "toda la ilusión del mundo y la única forma de agradecerlo es el terreno de juego". "El Valencia ha apostado fuerte por mí", reconoció después de que el club blanquinegro haya pagado 10 millones de euros.

Soldado, de 25 años, considera que "el Valencia se merece todo lo mejor". "Lo daré todo para que así sea", adelantó. El atacante se 'mojó' a la hora de dar una difra de goles para la próxima temporada. "Cada año hay que ir mejorando, el último marqué 16 --con el Getafe-- y el objetivo es superarlo", apuntó. "Creo que serían buenos números", agregó.

El delantero afirmó que el Valencia "es uno de los mejores equipos de Europa". "Era el momento de dar un salto y no hay mejor equipo que éste para poder estar. Me siento muy identificado con el equipo de mi tierra", explicó.

Soldado entra en el hueco que ha dejado Villa, pero el valenciano no ve una mayor carga de presión por este hecho. "Villa ha sido un gran jugador que ha demostrado mucho. Los que ha apostado por mí saben lo que puedo dar, pero la clave del Valencia será la unión y el trabajo", señaló.

El ariete lucirá el dorsal '9'. "Desde que empecé a jugar al fútbol he tenido la suerte de llevar el '9' que es con el que más me identifico", manifestó. "Me han comentado que los jugadores que lo han llevado en el Valencia últimamente no han triunfado como se esperaba de ellos, pero los maleficios están para romperlos", dijo convencido.

Soldado desveló que toda la vida le ha tenido "mucho cariño al Valencia". "Me tuve que marchar al Real Madrid, allí me formé como persona y como futbolista, y gracias a eso puedo estar aquí para defender esta camiseta a muerte", recordó.

El atacante no teme que haya otras salidas como las de Mata o Silva. "Todos sabemos las circunstancias económicas del club, pero si se quedan mejor para mí y para mis compañeros. Si salen, seguro que se hará una buena plantilla", adelantó.

CON LA SELECCIÓN DE FONDO.

Soldado no quiere pensar de momento en la Selección que dirige Vicente del Bosque. "El Valencia es un grandísimo club, lo primero es ganarme un puesto en este equipo y una vez conseguido eso ojalá salga bien el trabajo y que Del Bosque se pueda fijar en mí", deseó.

El acto de la presentación de Soldado sirvió para sirvió para presentar las nuevas camisetas de Kappa. Soldado firmó una camiseta que será sorteada entre todos los que reserven la nueva equipación para la próxima temporada.

LLORENTE: "ES UN DÍA IMPORTANTE".

El presidente del Valencia, Manuel Llorente, dijo durante la presentación que era "un día importante y en el que el club está muy satisfecho porque presenta a un gran jugador que es Roberto Soldado, que es valenciano de la Fuente de San Luis y ha sido educado en el colegio Don Bosco".

Llorente le dijo que deposita "muchas esperanzas y confianza" en él. "Y como Soldado que eres te damos la misión de hacer goles. Eres impetuoso, luchador, por donde has pasado has sido goleador por lo que nos ayudarás a que el proyecto vaya para adelante", finalizó.

Nou taller de l´Agenda 21 hui a la vesprada

Carta remesa per l´Ajuntament de Simat;


Benvolgudes i benvolguts ciutadans/es de Simat de la Valldigna:



Us anunciem que el procés de participació ciutadana en l’elaboració del Pla d’Acció Local de l’Agenda 21 Local de Simat de la Valldigna ha arribat a la seua darrera reunió.

Per aquest motiu pensem que és més important que mai la participació dels ciutadans del municipi. Volem agrair prèviament l’esforç que heu dedicat a l’Agenda 21 tot aquest temps i donar-vos l’enhorabona per ser una ciutadania exemplar.

Us recordem que en aquesta reunió també és molt important la vostra participació. Des de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna seguim fent el màxim esforç per implicar a la ciutadania mitjançant un procés participatiu en què ens cal el suport i la corresponsabilització del conjunt dels agents socials per implementar aquest pla cap a la sostenibilitat local. Esteu convidats a participar en el procés de definició, concreció i temporalització de les accions, per tal que aquest Pla d’Acció Local es concrete amb el màxim consens.

Us convoquem a la sisena i darrera reunió del procés de participació del Pla d’Acció Local de l’Agenda 21, que consistirà en un taller on es definiran les accions de les següents línies estratègiques:

Promoció cultural i educativa.

El taller es realitzarà dijous 10 de juny a les 19:30 al Mercat Municipal.

dimecres, 9 de juny de 2010

La Diputació de València cobra 11 milions d'una taxa per un servei inexistent



La planta de gestió de residus de Llíria devia estar acabada este mes. Però la realitat és que l’empresa que havia de desenvolupar el servei, una filial de Sedesa, l’empresa totpoderosa de la família Cotino, no ha posat ni una pedra ni ha invertit cap euro. Això sí, els ciutadans de les comarques d’interior de València ja li van abonar a través de la Diputació 7,5 milions.



Per segon any consecutiu, als habitatges de les comarques del Camp de Túria, la Foia de Bunyol, els Serrans, Utiel-Requena i el Racó d’Ademús, arriba el que ja s’ha conegut com la taxa del reciclatge. Este nou rebut, que enguany s’ha unificat sobre uns 65 euros, grava teòricament la separació, reducció i tractament de residus en una planta que hauria d’estar construïda a Llíria.

Cincs anys després de la constitució del Consorci València Interior, en el qual estan representats la Generalitat, la Diputació i els 61 ajuntaments de les cinc comarques, l’empresa que hauria d’haver posat en marxa la planta continua transportant el fem de la zona a Villena, encara que la Diputació ja va recollir l’any passat uns 11 milions d’euros i enguany repetirà la xifra. Malgrat tindre els terrenys cedits per l’Ajuntament de Llíria, la mercantil no ha posat ni una sola pedra.

I és que esta taxa, i tot el que l’envolta, presenta qüestions, com a mínim, pintoresques. Teòricament havien de ser els ajuntaments els que cobraren estos rebuts als seus ciutadans, però la por de gravar més els habitants del poble per les possibles repercussions electorals va fer que fora la Diputació la que s’encarregara de cobrar, una institució gens habituada a este tipus de gestions.

No van ser ni un ni dos els veïns d’estos pobles que es van assabentar de l’existència de l’ens provincial, que l’any passat va cobrar entre 40 i 63 euros per habitatge donada d’alta amb llum i aigua i que enguany ha estat unificada en uns 65 euros. Sinó es paga abans del 30 de juliol, portarà un recàrrec.


El fet que siga la Diputació i no els ajuntaments qui cobre esta taxa augmenta el cost del rebut entre un 3 i un 4%

Com no podia ser d’una altra manera, el fet que siga la Diputació qui cobre esta taxa augmenta el cost del rebut entre un 3 i un 4%. Crida l’atenció que cap dels 61 ajuntaments, val a dir que una majoria aclaparadora governats pel PP, no han posat ni una pega a este nou impost, perquè arriba en un època delicada. L’any que ve serà període electoral , i tot apunta que es retardarà a juny, per si de cas.

Per una altra banda, l’empresa que hauria d’haver construït la planta i l’hauria d’haver acabada a novembre de 2009 perquè estiguera en ple rendiment just este mes és Ecosenda, una filial de la totpoderosa Sedesa, l’empresa dirigida per Vicente Cotino Escrivá, nebot del Conseller de Medi Ambient, Juan Cotino. De moment, no han posat una sola pedra, ni tampoc hi ha invertit cap euro, i es limita a transportar els residus de 61 municipis des de Llíria a la planta de Villena, on són tractats.

Per eixe servei, que havia de ser conjuntural, la mercantil rep del consorci uns 7,5 milions d’euros. Però de separació i reciclatge res, només transport per carretera, botant-se una Ordre de Medi Ambient de 2004 que prioritza la proximitat en la gestió de residus.

El que també està cobrant per un servici per una pega que no té és l’Ajuntament de Llíria. El consistori dirigit pel popularista Manuel Izquierdo, rep del Consorci 430.000 euros per albergar la planta, que en estos moment no existix ni provoca cap molèstia als veïns. Això sí, en un principi els llirians no anaven a pagar, però a tots els ha arribat el rebut i, segons fonts coneixedores del cas, amb un increment per a l’any que ve, que podria arribar als 100 euros per vivenda.

dilluns, 7 de juny de 2010

Els Cotino, sempre guanyen amb el PP



No se li escapa a ningú que Sedesa i les seues filials, les empreses de Vicente Cotino Escrivá, nebot del vicepresident del Consell i conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, han crescut a l’ombra del govern del PP a la Generalitat. Els números ho diuen, en els últims anys han facturat a l’administració valenciana, en els seues distints sectors, sobretot en la gestió de centres de majors i l’obra civil, la res inapreciable xifra de 539 milions d’euros. Ara en un recurs a l’Ajuntament de València s’embutxacarà 2,8 milions d’euros del pactat.

L'INFORMATIU. 07 juny 2010



A més, en diferents contenciosos plantejats a l’administració, com la seua eixida de l’empresa que anava a prolongar Blasco Ibáñez, Cabanyal 2010, també s’ha beneficiat econòmicament. Ara, i després de sis anys per expropiar-li un terreny, l’Ajuntament de València li abonarà a una empresa satèl·lit dels Cotino més de 2,8 milions d’euros del que li havia d’haver abonat.

En este cas en concret, l’Ajuntament de València va iniciar un procés d'expropiació en 1998 per a fer-se amb el sòl necessari per a construir el Parc de Capçalera. Necessitava 30 hectàrees d'horta prop del barri de Campanar, concretament 140 parcel·les per a les quals anaven a destinar 7,3 milions d'euros (1.200 milions de les antigues pessetes) per a pagar-les.

Una d'elles pertanyia a Alqueria Dolores, SL, mercantil administrada per Vicente Cotino Ferrer, germà del conseller Juan Cotino. L'Ajuntament, en l'expropiació, va valorar el sòl dels Cotino, classificat com rural, en 148.000 euros. Després d’un recurs, el Jurat Provincial d'Expropiacions va elevar esta estimació, en 2005, fins als 687.000.

El temps anava passant i mentre tothom cobrava, fins a 137 propietaris en la mateixa situació, els Cotino no rebien els diners per part del consistori. Solament altres dos amos de parcel·les, les famílies Trénor i Benlloch, van quedar en la mateixa situació que la de la família del vicepresident del Consell.

Al maig de l'any passat, Alqueria Dolores, SL, es va acollir a la Llei d'Expropiació Forçosa i va demanar que es tornara a taxar la seua parcel"la, d'uns 13.600 metres quadrats d'extensió. El Jurat d'Expropiacions, després de valorar-lo, va estimar que el sòl ja no era rural sinó urbanitzat i va valorar el terreny en 3.517.723 euros, 2,8 milions més de la quantitat donada en 2005. L’Ajuntament recorrerà la sentència, en estos moments no la pot assumir pel gran deute acumulat, però ja hi ha jurisprudència que els dona la raó als Cotino. I tot, per un retard a les oficines del consistori.


Un canvi en la llei va permetre triplicar el volum de negoci de les empreses de la família Cotino, que va passar d’11 milions en 2006 a més de 40 milions en 2009

Però tot no acaba en els recursos. Quan Juan Cotino va ser conseller de Benestar Social va impulsar diverses normatives de gestió de les residències de la Tercera Edat que va beneficiar directament als negocis de la seua família en este sector. Una de les seues mesures, a través d'una nova norma en 2007, va anar ampliar el nombre de places finançades per Benestar Social.

Amb este canvi, l'empresa familiar va ampliar el nombre de places finançades. En este sentit, el grup Savia, participat en un 38,7% per Sedesa, matriu de la família Cotino, va triplicar el nombre de places subvencionades i a més va passar de posseir 13 centres en 2006 a 21 en 2009. Ara ja controla el 50% del total de residències concertades de Castelló i València

No obstant això, segons va fer públic el diari El Mundo, el principal benefici que va aconseguir la família Cotino va ser l'increment del preu públic de les places d’estes residències. Amb dues resolucions, una quan ja no estava, es va augmentar el preu de les places subvencionades de 43 a 56 euros en 2008 i de 56 a 59 en 2009. Esta decisió va permetre triplicar el volum de negoci de les empreses de la família del popularista valencià, que va passar d’11 milions en 2006 a més de 40 milions en 2009.

El cas de Cabanyal té també unes curiositats, però el resultat és el mateix. Al juny de 2008, amb la crisi immobiliària ja desbocada i la UE preparada per a denunciar davant el Tribunal Europeu l'entrada a dit de capital privat en Cabanyal 2010 SA, les 11 constructores van abandonar el vaixell a la carrera després de veure que el negoci perillava.

Però ho van fer, no només recuperant tot l'invertit -7,8 milions d'euros- malgrat que Cabanyal 2010 SA estava ja en pèrdues, sinó obtenint una sucosíssima “compensació indemnització” xifrada en 870.000 euros: és a dir, superior al 10% de la inversió inicial. Entre les mercantils es trobava Sedesa. En este cas, l’Ajuntament diu que el que li van abonar “és legal”, no pensava igual el Síndic de Comptes que va criticar la Generalitat. Un altre negoci redó.

diumenge, 6 de juny de 2010

DOCU diumenges; elecció del Monestir de Valldigna

A continuació transcrivim l’escriptura de la donació:

“En el nom de Crist. Sàpiguen tots que Nos Jaume per la gràcia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca, València, i Múrcia, Comte de Barcelona, Banderer de la Santa Església Romana, Almirall i Capità General. Continuant en el sinceríssim amor que els nostres gloriosos predecesors constantment tingueren a la nostra sagrada religió cistercenca, com el mitjà més eficaç per a dilatar a Déu els cultes, com així mateix per a l’eterna salvació de la nostra ànoma i la dels nostres pares, determinen fundar un Monestir de l’esmentada Orde a la vall fins ara anomenada d’Alfàndech, que d’ara endavant i des d’avui volem que perpètuament s’anomene la Valldigna, que aquest vocable siga l’advocació de la Verge Maria en aquest Monestir filial del de Santes Creus i que s’anomene per tant Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on perpètuament siga invocat el sufragi dels sants pels fidels de Crist. Així, per tot açò, tot inspirant-nos en la divina gràcia, considerat fervorosament i diligent per Nos, a Vós, venerable Bononat, Abat actual del Monestir de Santes Creus, concedim per la present autoritatr plena per tal d'e’igir el nou Monestir, per a la construcció i manteniment del qual us donen i concedim a perpetuïtat en franc i lliure alou tota l’esmentada vall amb els castells de Marinyent i d’Alcalano; els llogarets i alqueries que hi ha situats i establerts, amb tots els hòmens i dones que hi viuen i habiten de qualsevol llei, secta, estat o condició que siguen, amb els termes i totes les pertinences i amb totes les rendes i productes de lleuda, passatge, pastura, alfardes, magram, sofres, pontatges, hosts i cavalcades; amb els molins; forns, banys; aqüeductes, muntanyes, plans, matissars, boscs, selves, prats, marjals, terres conreades i incultes, llocs solitaris i poblats, la pastura per a la caça i la pesca,, el monedatge, cenes, troballes de mines o tresors; amb el mer i mixy imperi i tota la jurisdicció civil i criminal, ple domini i districte i, en general, tot allò que es puga expressar, dir o pensar. Per tant, absolem tots els hòmens i dones habitants i veïns del abans esmentats vall, castells, pobles, alqueries i els seus termes de tot domini , homenatge i fidelitat i els manem que tinguen per senyors naturals l’Abat i monjos del monestir que s’ha de construir i els obeesquen i mostren submissió en tot i per tot. És voluntat nostra que es posen i instituesquen en aquesta Comunitat suficient nombre de monjos, que n’han d’ésser tretze almenys, amb l’Abat que els presidesca , els quals guardartan l’bservància cistercenca i hi seran serfs de l’Altíssim. Després de la primera elecció de l’Abat, pertanya a la nova Comunitat eligir-lo, ja de la mateixa, ja d’una altra, i la confirmació al de Santes Creus o al Convent si a l’Abat en coses humanes estiguera per ventura exempt. Així mateix, volem fermament que totes i cadascuna de les esmentades coses donades no es pugen alienar ni transferir i que queden per sempre com sustent de l’Abat, monjos i altres persones del Monestir; i si qualsevol persona ho alienara, fallarem com va i nul tal procedir i hauran de restituir-ho seguidament a la propietat del Monestir; tanmateix, puga, legítimament i autoritzat per l’Abat de Santes Creus, donar en enfiteusi o llogar, per algun temps , cases i terres a la vall abans esmentada i els seus termes per a utilitat del nou Monestir. A més de tot això, manem als procuradors, batlles, administradors, justícies i altres oficials i súbdits nostres, presents i vinents, que totes i cadascuna de les coses abans esmentades les tinguen i observen fidelment, que les facen observar invariablement, que no les contravinguen ni permeten contravenir-les enlloc i si algú, temeràriament, fóra transgressor de l’esmentaty abans, caurà en la nostra ira i indignació i pagarà, a més mil morabatins d’or que s’aplicaran totalment a l’increment del nostre erari. Els termes de la vall han de limitar i confrontar amb els de Cullera i Corbera, Alzira, Barx, Barxeta i Bairén (avui Gandia) i, a més, fins una milla mar endins.
Donat a València als idus (dia 15) de març de l’any 1297.
Signe de Jaume per la gràcia de Déu, Rei d’Aragó, etc.
Testimonis: Bernat Guillem d’Entença, Joan Ximeno d’Urrea, Jaume, Senyor de Xèrica, Pere de Monte Cateno i Gonçal Ximeno d’Arenoso.
Fou tancat per Pere de López, escrivà del senyor Rei.”

A continuació i per orde del rei es van redactar, en l’aldea del Ràfol, els següents documents per a deixar ben clara la nova organització de la vall en tots els aspectes:

1. Salvaguarda del monestir de la Valldigna.
2. Es dóna notícia als sarraïns de la vall de la donació feta i de les obligacions a les quals passen a estar sotmesos.
3. Concessió i amollonament del terme per part de Bernat de Clapers.
4. Instruccions a les autoritats de les aldees confinades.
5. Assignació a l’exemperadriu de Grècia en compensació per la donació de la vall als monjos del Cister, de les valls i aldees de Xaló, Alaguar, Almozrof i Alcanhí.
6. Als habitants de Xaló, Alaguar, Almozrof i Alcanhí se’ls comunica que des d’aleshores passen a estar sota la jurisdicció senyorial de l’exemperadriu de Grècia.

Donat el caràcter de la nova situació, els mudèjars més destacats de les aljames de la vall es van afanyar a demanar al rei que els foren confirmats tots aquells privilegis que fins aquells moments els havien sigut concedits pels predecessors del monarca. Els dits privilegis garantien als sarraïns certes llibertats que, donades les noves circumstàncies, sentien perillar. Jaume II va accedir a la confirmació de la seua demanda.

Segons l’historiador valldignenc Toledo i Girau, els monjos fundadors van ser designats pel monestir de Santes Creus (Tarragona) el dia de Tots Sants de 1298, i es van establir inicialment a l’aldea de Benizael -situada aproximadament entre l’alqueria de Xara i Simat-, concretament en la llotja o alfòndec on els sarraïns del dit lloc solien celebrar el seu mercat, i sumaven un total de tretze:

-ANCIANS: Fr. Pere de Roira, Fr. Guillem de Bayanda, Fr. Jaume de Riudaneres i Fr. Jaume de Calcendre.
-DE MITJANA EDAT: Fr. Arnau Dalp, Fr. Pere de Perales, Fr. Berenguer de Fortuny i Fr. Valentí Carbonell.
-JÓVENS: Fr. Bertran de la Cova, Fr. Guillem Blanc, Fr. Jaume Jover, Fr. Bernat de Font i Fr. Raimon de Sant Climent.

Si les obres del cenobi es van emprendre amb ànim -com es pot suposar-, bé podria haver acabat la construcció de l’habitació conventual i altres estances accessòries més urgents, per a després, continuar amb les altres peces més importants i anar engrandint l’obra amb el temps.

La disposició general del monestir de la Valldigna segurament respondria, amb algunes variants, al tipus que va perdurar durant tota l’edat mitjana en els monestirs quan es va generalitzar la regla de Sant Benet, a saber: l’església orientada d’est a oest; a un costat, entre el braç major i el creuer, el claustre; a la banda d’orient del claustre, la sala capitular; a la del sud, el refectori i les cuines; a la d’occident, el graner, celler i tot allò que havia d’estar en contacte amb el públic.

- Toledo Girau, José. El Castell i la Vall d’Alfàndec de Marinyén. Ed. Ajuntaments de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, 1992.
- Toledo Girau, José. El Monestir de la Valldigna i els seus Abats Comendataris. Ed. Ajuntaments de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, 1993.

divendres, 4 de juny de 2010

Llorente argüeix raons econòmiques i no personals per al comiat de Fernando




“Són decisions que desgasten, però que calen en estos moments”. Amb rostre de cansament acumulat, compareixia el president del València en una roda de premsa en la qual quedà clar que ni serà l’última ni la primera actuació per intentar frenar la sagnia econòmica heretada dels mandataris malbaratadors d’abans. Braulio Vázquez, home portat per Fernando, es converteix en el nou coordinador de la secretaria tècnica, que tindrà l’atenta i infalible supervisió de Manuel Llorente.

A les 13 h havia de celebrar-se el Consell a la Llotja Vip de Mestalla. Hores abans, a la seu social, Llorente parlava amb un periodista de TVV i Fernando entrava d’esquena al president. Molt simptomàtic.
De membres de la junta rectora, només n’hi acudiren quatre. La resta havien delegat el vot en el màxim mandatari. Un Llorente que va fer una explicació breu i concisa del perquè de la destitució de Fernando. El concepte amortització –que sempre ha tingut un sentit aplicat a les coses- tornà a eixir en esta reunió. Fernando va manifestar el seu malestar perquè no se li haguera donat l’oportunitat de rebaixar-se el sou. El ja exdirector esportiu continuarà momentàniament dins del Consell, ja que, entre altres coses, no s’hi han pogut buscar membres substituts, ja que els estatuts de l’entitat marquen que siguen set els qui ocupen la junta rectora valencianista.

Una vegada acabada la Junta, Llorente es va dirigir a la sala de premsa, on l’esperaven nombrosos periodistes. Flanquejat pel director de comunicació i pel flamant coordinador de la secretaria tècnica. “He proposat l'amortització del càrrec de director esportiu, que suposa l'eixida de Fernando Gómez de l'organigrama esportiu del club, i que s'emmarca dins de les mesures previstes per a assolir la viabilitat i reestructuració de la societat”.
Així començava les seues explicacions el president, que va fer girar tot el seu discurs en la conjuntura econòmica en la que s’està immers i a la qual el futbol no pot estar d’esquenes: “Podria fer-ho fàcil. Eixir d’ací i fer-me un café amb vosaltres i que els que vingueren després que s’arreglaren. Però este Consell està per a resoldre situacions”.


Llorente tornà a parlar amb Ángel Torres, president del Getafe, sobre Soldado. El jugador ja busca casa a l’Eliana i l’operació podia tancar-se la pròxima setmana

El nou coordinador de la secretària tècnica, com així el batejaren, va soltar frases curtes i farcides de por pel que podia dir o deixar de dir. “Esta situació no l'he buscada jo. És incòmoda per la destitució de Fernando, però em dec al club i he d'acatar les seues decisions, encara que personalment em sap greu per ell”.
Diuen els que coneixen de prop Braulio, que és una persona afable, de tracte pròxim i molt humà. Serien qualitats molt positives perquè Llorente estiguera més que satisfet. El que no sabem és si és submís. A la roda de premsa, el president va deixar clares les jerarquies. Quan se li va preguntar pel capítol d’entrades i d’eixides, va respondre ell primer. El periodista va demanar que fóra Braulio mateix qui en donara la seua. “El treball està tot fet. Cal perfilar-lo i acabar-lo”, va sentenciar el nou encarregat de la parcel·la tècnica, de qui el president va destacar la gran capacitat de treball, la qual “m’ha demostrat en el temps en el qual hem coincidit en el club”.

De vesprada, cadascú va continuar amb els seus quefers. Hi ha un que no ha canviat. Llorente tornà a parlar amb Ángel Torres , president del Getafe, sobre Soldado . El jugador ja busca casa a l’Eliana i l’operació podia tancar-se la pròxima setmana. Al València, tot i que semble ara impossible, no només hi haurà acomiadaments.

dijous, 3 de juny de 2010

Medi Ambient organitza excursió este diumenge.




LA REGIDORIA DE MEDI AMBIENT DE SIMAT AMB LA COL·LABORACIÓ DEL GRUP MUNTANYA VALLDIGNA HA ORGANITZAT UNA MARXA AL BARRANC DE MANESA DE BARX. L’EIXIDA SERÀ AQUEST DIUMENGE DES DE LA PORTA DE L’AJUNTAMENT DE BARX A LES 8 DEL MATÍ.

Informa; web Municipal de Simat

dimecres, 2 de juny de 2010

Nota de premsa del Bloc de Simat




Davant el recent acabament del túnel de Barxeta del transvasament Xúquer- Vinalopó, el col.lectiu local del Bloc de Simat expressa;



_ El nostre total recolzament al col·lectiu Xúquer viu.

_ El nostre convenciment de que els transvasaments no són, de cap manera, la solució per les conques, suposadament, deficitàries. Els transvasaments possibilitaran que en un futur, no gaire llunyà, habiten més conques deficitàries.

_ La nostra preocupació pel problema de la intrusió marina a les terres de la Ribera i la Safor- Valldigna, que s'agreujarà en ser bombejada l'aigua des de l'Assut de la Marquesa.

_ Ens amoïna l'anunci de la utilització de part dels cabals transvasats per a ús de boca, en contra del que se'ns havia dit.

_ La nostra solidaritat amb els llauradors de la Ribera i de l'Horta Sud usuaris tradicionals i històrics del Xúquer.

_ En contra del que diuen alguns, l'aigua no sobra, no sobra mai ni en cap lloc, els rius fan el seu paper ecològic en tributar al mar les aigües que arrosseguen fertilitzant la terra i omplint el aqüífers.

Simat de la Valldigna
1 de juny del 2010

dimarts, 1 de juny de 2010

I què farà ara el València CF amb els diners?



L´Informatiu.COM

Cinquanta-quatre milions d’euros és el concepte. Tal qual. Fred, gelat, com els càlculs del president del València per quadrar el pressupost. Amb la venda de Villa i Zigic i el dos milions que encara restaven de Moretti, només en queden 5 per arribar als 54 i equilibrar l'exercici d'enguany. Però l’arribada de Silva al Madrid per no menys de 36 milions superarien amb escreix el quadrant. Què farà el València?


De moment haurà d’afanyar-se i moure peça. En un sentit o en un altre. Per una banda en el capítol de reforços. Els davanters urgeixen. No cal desesperar-se, però els abellidors tenen mercat.
Anem per parts. La situació d’Aduriz ja la contàvem ahir. Però podem posar-ne un afegit. Fonts pròximes al futbolista han confirmat a l’Informatiu que no es massa del gust de la direcció esportiva i del president. I és per això que a últimes hores d’ahir es filtrarà el nom, no sabem si interessadament, del davanter holandés de 34 anys Ruud Van Nistelrooy. Llorente sap que és complicat ara negociar per Aduriz a causa del procés de concurs de creditors. I també Fernando li agraden més altre noms.

Però a més, els vermellons tenen oferiments de quatre milions d’euros que ara per ara l’equip valencianista no està disposat a assumir. El Sevilla és un dels conjunts de la lliga espanyola que pot estar pel mig, tot i que des de la capital andalusa ens ho negaven. “ És un davanter esplèndid, però nosaltres en tenim tres i no està dins de la nostra òrbita”. Balons fora des del conjunt hispalenc.

No acaba de quedar massa clar que amb les vendes el València no haja agilitzat o al menys iniciat les negociacions per Soldado. Un familiar valencià del jugador ens comentava que el futbolista està desitjós per recalar al cap i casal. Però de moment, de forment ni un gra. Res de res. I Ángel Torres, tot i la seu gratitud per èpoques passades, acumula damunt de la seua taula ofertes pel davanter centre del Getafe. El València i Llorente esperen i continuen pentinant el mercat. El que no sabem si el criteri de cerca sempre és en la secció d’oportunitats, que ja se sap, de vegades trobes i d’altres te’n vas en les mans buides.

Silva i el Madrid

Sumats als 49 ja recaptats, pot afegir-se en breu els de la venda de Silva, jugador que a Madrid, i a determinades webs, mitjançant l'agència EFE, veuen en hores estarà a les ordres de Mourinho la temporada pròxima.
Siga com siga, amb vora 90 milions d’euros, si al remat es ven també al canari, Llorente tindrà els mateixos diners que amb la qüestionada ampliació de capital del passat estiu. Queda saber que si amb l’ampliació fa quasi un any es salvà l’entitat, amb estos guanys, què es va fer? A la ment del president no hi ha ara altre objectiu: quadrar i més quadrar.