dilluns, 28 de febrer del 2011

L’Ajuntament de Simat de la Valldigna i LA UNIÓ de Llauradors signen un conveni per a instal•lar plaques solars fotovoltaiques en el poble




LA UNIÓ de Llauradors i l’Ajuntament de Simat de la Valldigna han signat hui un conveni que permetrà realitzar cinc instal•lacions solars fotovoltaiques en el poble. Els llocs on s’ubicaran estes plaques serà a les escoles, llar del jubilat, escola de música i antigues escoles.


Per part de l’Ajuntament de Simat ha signat el conveni el seu regidor d’Agricultura i Medi Ambient i Sostenibilitat, Joan Serra i per part de LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders el seu secretari general, Ramón Mampel.
La potència a instal•lar serà d’uns 100 kilowatts i donarà suficient electricitat per a abastir a unes 55 vivendes del poble. A més contribuirà a que unes 85 tones de CO2 no siguen emeses a l’atmosfera durant cada any. També oferirà la possibilitat als veïns de Simat de la Valldigna de participar en les plaques a través de xicotetes participacions.
Amb la signatura d’este conveni LA UNIÓ de Llauradors continua apostant pel desenvolupament de les energies renovables a les zones rurals de la Comunitat Valenciana com a medi per a complementar rendes a les activitats agràries.


LA UNIÓ assenyala que la instal•lació de plaques solars de xicotet tamany continua sent una inversió molt rendible i segura, tal i com va ocórrer ara amb esta de l’Ajuntament de Simat i altres que ve desenvolupant al llarg de les comarques en naus agrícoles i ramaderes.

ÈXIT DE VISITES A L´STAND DE SIMAT, A LA FIRA DE TURISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA.


Durant el primer dia d´exposició de la Fira de Turisme de la Comunitat Valenciana, l´stand de Simat de la Valldigna, ha rebut un important nombre de visites, de gent interessada per conéixer la nostra població, i els nostres llocs més emblemàtics com el Monestir de Santa Maria, l´antiga Mesquita de La Xara, les rutes senderistes, així com la gastronomia més típica simatera, amb un seguit de degustacions de dolços, coques i cítrics.

L´Alcaldessa de Simat, Agustina Brines, junt amb el Regidor de Turisme, David Mogort, han rebut la visita de la Consellera de Turisme, Belen Juste al mateix stand.

Tant l´Alcaldessa de Simat, com el Regidor de Turisme, han destacat la importància d´assistir a aquest tipus d´esdeveniments per tal de que el turista rural, el turista d´interior i ecològic conega el gran tresor de descobrir la nostra meravellosa Vall.

Estètica i treball per consolidar la tercera plaça (1-2)




Per fi el València manté vius els espectadors i no els condemna a una letargia insofrible. Gran partit de bascos i valencians, en el qual els d’Emery, sobretot en la segona part, milloraren el seu joc per aconseguir una victòria que els acosta al primer objectiu mínim, estar entre els quatre primers al final de temporada.

Onze partits sense conéixer la derrota no és fruit de la casualitat. El València ha anat aconseguint esta dada rècord mentre el debat sobre el joc ha engreixat com la mateixa fita de l’equip. Ahir, a la Catedral, els de Mestalla completaren un partit amb molt del seu segell – fogonades i màgia en atac i empanades monumentals en defensa – i amb un component que ajuda i molt per guanyar encontres. Les ganes de voler aconseguir-ho.

I no començaren gens bé les coses per als d’Unai. La rereguarda valencianista i en especial David Navarro feien aigües per tots els costats. El del Port de Sagunt era incapaç de controlar Fernando Llorente, el qual una i altra vegada aprofitava el gran treball de Toquero i la imprecisió i falta d’intensitat de la defensa blanc-i-negra. Els primers atacs no acabaven en gol gràcies a un Guaita encertadíssim. La pressió local tingué premi en forma de gol de l’internacional navarrés. La passivitat de Navarro i la falta d’ajudes en la marca donaven com a resultat una justa diana per als bilbaïns.

Lluny de posar-li més espenta, el central del València, i de moment, protagonista principal de la nostra crònica, estigué més descentrat. Un colp de colze lleig, el primer, va acabar amb Javi Martínez amb el nas xorrant sang. Justament després, el seu conjunt arribava per primera volta amb claredat amb una triangulació perfecta entre Pablo i Joaquín que el gadità, grandiós durant tot el matx, no va saber resoldre. El rebuig d’esta acció fou la primera de les nombroses jugades polèmiques que tingué l’enfrontament. En esta ocasió, Iraizoz fregà el penal a Soldado. La següent, vint minuts després, al 40 del primer període, fou prou més clara. Unes mans en l’àrea basca d’Ekiza que el col·legiat Muñiz Fernández va interpretar com a involuntàries. Era un penal més gran que una catedral.

El partit era espectacular, vistós, sense quasi temps per fixar-se en els detalls o lamentar les excuses de les decisions arbitrals. Els segons 45 minuts s’encetaven amb una nova entrada duríssima de David Navarro cap a Llorente. Esta vegada li tocà sagnar a l’ariet, hagueren de posar-li grapes al cap per tancar el virulent colp del defensa valencià. “És un provador, no sap jugar a una altra cosa. Ha anat a fer-me mal. Els comités haurien d’actuar contra este tipus de jugador”, es lamentava el futbolista de l’Athletic Club. Navarro no volgué entrar al drap i es va limitar a dir que el partit havia sigut mol físic i que ell “no té cap problema amb Llorente i que no tindria cap inconvenient de fer-se una copa amb ell”. Sort que no estava Miguel i no va sentir això. Només una dada més quant a les declaracions de l’armari dels lleons. Ell mateix va ser qui va ocasionar a Ayala en febrer de 2005 una fractura de costelles a Mestalla. Coses del joc haurem d’imaginar també.

Però a l’herba hi havia més coses que els colzes de Navarro i la bretxa de Llorente. Unai va vore que les coses es podien canviar des de la banqueta amb mesures immediates. Stankevicius s’ocupava de Llorente en la marca i Jonas entrava per Pablo. El València trenava i feia bon futbol, el millor que es recorda des de fa temps. En una d’estes jugades, Soldado tocava d’esperó cap a Joaquín, qui amb rapidesa fulgurant conduïa l’esfèrica i centrava mil·limètricament cap al segon pal on Mata marcava a plaer. Tocs, col·lectiu, futbol per banda, i espentar el baló en la mateixa línia de gol. Un vertader espectacle. Com també la seua continuació, amb Jordi Alba substituint un apàtic Mahieu i amb Tino Costa per Banega per donar l’últim alé valencianista per a la remuntada. I fou l’argentí, que ja havia avisat abans, el qual provava fortuna des de lluny i el seu rebuig era rematat amb fe i creença pel brasiler Jonas. La Catedral emmudia amb un València que físicament i moralment va acabar més sencer que el rival.

Un Athlètic Club que va estar pletòric, però, les seues forces s’esgotaren en el tram final de l’encontre i això els d’Emery ho saberen aprofitar per aconseguir un triomf que posa terra pel mig amb el cinqué classificat (11 punts) i amb el quart, Vila-real de l’home sense defectes, Garrido (4 punts). La prèvia de Champions de la temporada que ve, mínim, ja està virtualment feta.

divendres, 25 de febrer del 2011

dijous, 24 de febrer del 2011

El nou Consell Escolar de Font de Mora ja actua contra el valencià




Després de modificar la seua composició per a omplir-la de representants afins el nou Consell Escolar (CECV), que fa algun temps va emetre dictàmens crítics contra mesures com l'ensenyament d'Educació a la Ciutadania en anglés, despús-ahir emetia el seu primer dictamen favorable a un decret que atempta contra l'ensenyament en valencià. I no serà el primer.

Si no s'haguera modificat la composició del Consell Escolar, mai no hauria succeït. Solament l'oposició en l'assemblea de pares, alumnes, professors i sindicats, hauria servit per a emetre un dictamen negatiu per a una proposta que suposa una reculada per a la normalització del valencià en matèria educativa com la que ara ha presentat la Conselleria d'Educació. Però el Consell Escolar ja no és el que era.

Com ja es va explicar en l'Informatiu, el Consell es va posar a la feina en l'última legislatura per a acabar amb la veu crítica d'este organisme preceptiu però no vinculant i per tant, restar-li tota utilitat. I recentment, amb la remodelació del CECV, i el seu posterior acte d'immolació, va aconseguir el seu objectiu. I ha sigut ara, quan la presentació d'un decret que limita la implantació progressiva del valencià en les línies d'educació en castellà, com s'arreplega en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ha rebut un dictamen positiu del nou consell —impossible amb l'anterior composició—, quan s'ha vist provada per primera vegada la seua efectivitat.


Res podien els vots d'en contra de la Confederació de pares i mares Gonçal Anaya, CCOO, STEPV i UGT, davant dels vots positius dels representants ficats a dit per la Conselleria d'Educació fins a conformar una nova i aclaparadora majoria en la permanent del CECV. Curiosament, esta mesura que modifica els preceptes de la LUEV, no s'ha inclòs en una modificació de la norma de 1984, sinó, com apunten des del STEPV, "amagada dins d'una disposició final" d'un decret que té com a punt principal establir les normes per a seleccionar els equips directius dels centres educatius.

"Ni tan sols són valents" apunta el representant del sindicat en el CECV, Santiago Estañán, al respecte de com encara l'administració que comanda Alejandro Font de Mora, la retirada del valencià a un paper secundari en el sistema educatiu: "S'evita modificar la norma principal, però es mina mitjançant disposicions secundàries".

En este cas, la modificació afectarà el coneixement del valencià que tindrà la majoria d'estudiants valencians: el 71% que rep una educació majoritàriament en castellà i que coneixia la llengua a través d'un programa d'incorporació progressiva del valencià (PIP) que ja no serà així. Malgrat tot, esta demostració de la magnanimitat del nou CECV dissenyat a major glòria del govern de Francisco Camps, podria haver sigut solament la primera prova de foc per al posterior suport a un decret de major abast i encara més perjudicial per al valencià, que podria aprovar-se en breu.

I és que, la Conselleria ja prepara una ordre de creació de centres plurilingües, a mesura dels que existeixen en l'educació madrilenya, encara que amb la diferència que a Madrid el castellà és l'única llengua oficial, la qual cosa podria generar que el valencià quedara reduït a un paper terciari en l'educació. Segons el STEPV, la modificació del PIP, combinada amb la proposta de creació d’esta xarxa de centres plurilingües en què l’alumnat podrà triar la llengua en què es vol avaluar, "desatén les recomanacions europees en el tractament integrat de llengües i significa una greu regressió cap a l’extensió i normalització de l’ensenyament en valencià i va dirigit a la defensa d’un model, anomenat falsament plurilingüe, en què l’anglés es convertirà en llengua vehicular en detriment del valencià".

En principi, i fins que açò succeïsca, el Consell d'Educació ja sembla mut, i l'obligat pas dels decrets i propostes de l'administració abans de passar al Consell Jurídic Consultiu per a la seua posterior reavaluació i possible aprovació, sembla haver-se ja convertit, amb l'actuació de l'executiu de Francisco Camps, en un mer tràmit per a aparençar una pluralitat i un esperit democràtic en franca regressió.

dimecres, 23 de febrer del 2011

La Regidoria de Turisme de Simat, participarà a la Fira de Turisme de la Comunitat Valenciana




Un any més, Simat estarà representada a la Fira de Turisme de la Comunitat Valenciana, amb un stand situat a la Fira de Mostres de València. La Regidoria de Turisme de Simat, ha preparat per a aquest cap de setmana a la mateixa Fira, diverses accions per tal de promocionar el turisme rural i ecològic que ofereix Simat en tota la seua oferta.

Segons el Regidor de Turisme de Simat, i candidat a Alcalde, David Mogort, “estem fomentant dia a dia i promocionant el Turisme cap a la nostra població, donat el gran potencial que té Simat i tot el seu entorn cap a un mercat turístic rural, ecològic, familiar, muntanyenc...”

Mogort, també ha destacat que “impulsar el turisme a Simat, és també oferir als nostres veïns la possibilitat d´obrir noves fórmules de desenvolupament econòmic, des de habilitar vivendes com a cases rurals de lloguer, com generar més oferta de serveis a tota la població, al mateix temps, també estem estudiant la possibilitat de donar-li una protecció més important al casc antic de Simat”.

Així mateix, i com a prèvia a la Fira de Turisme, la Regidoria de Turisme de Simat, va organitzar dissabte passat una jornada de portes obertes de la seua Tourist Info, amb la finalitat de donar a conèixer a tots els veïns de Simat, el funcionament i la dinàmica d´una oficina de turisme, tota l´oferta turística i l´ampli repertori de llocs per visitar i descobrir a Simat.

• Enviada pels Socialistes de Simat

dilluns, 21 de febrer del 2011

Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

(tot i que tots els que ténen la seua antena encarada al repetidor de La Valldigna, ja fa molts mesos que deixen de rebre la senyal de les cadenes de la CCRTV Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, la setmana passada va desaparèixer de totes les pantalles valencianes i la Generalitat de Paco Camps obri un front sense precedents)




València, divendres, 18 de febrer de 2011

Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a encausat en el cas Gurtel.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.
Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. A tots, moltes gràcies.

dijous, 17 de febrer del 2011

Sembra de llavors a la falda de la muntanya del Toro.




La Regidoria de Medi Ambient continua la reforestació de Simat i amplia els coneixements sobre el territori.

La Regidoria de Medi Ambient ha realitzat, en col·laboració amb el Grup Muntanya Valldigna, una sembra de llavors a la falda de la muntanya del Toro.

El dissabte passat, dia 12 a les 9h s’aplegaven tots els voluntaris a la zona de la Font Menor i es dirigien a la falda del Toro per la senda que condueix a la Cova Patrici. Cap a les 09:45h, Xavier Català, tècnic assessor de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Simat explicava als participants com plantar les diferents llavors de pi de forma adequada. La sembra es va fer des de dalt del carrer de l’Om fins la Cova Patrici on es van repartir fins a 600 llavors entre Pinus halepensis (pi carrasco) i Pinus pinaster (pi marítim). El bon oratge va acompanyar la jornada que va transcórrer en un ambient molt agradable. Fins i tot, un dels assistents va amenitzar la tasca de forma espontània amb tocs de dolçaina. L’activitat es va finalitzar a les 14h.

D’altra banda, el diumenge es va iniciar un Curs d’Orientació i Introducció al GPS, organitzat pel Grup Muntanya Valldigna en col·laboració amb la Regidoria de Medi Ambient. El curs, que es realitza a l’antiga escola Cervantes, l’imparteix Iván Villar, Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics, i tracta, fonamentalment, d’adquirir els coneixements bàsics per llegir un mapa topogràfic i poder, així, orientar-se de forma correcta per la muntanya, identificar els pendents, saber calcular les distàncies, etc.

Joan Serra, Regidor de Medi Ambient vol destacar el fet que cada vegada hi ha més interés entre la gent de Simat per la muntanya, per l’entorn, per la natura, per tindre cura del territori…I, aquestes inquietuds dels veïns de la zona fan possibles la realització d’activitats com les que s’han dut a terme el passat cap de setmana.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Raúl complica la vida al València (1-1)




Al València se li posa el pas a quarts costera amunt després d’empatar a casa a un gol. Els de Mestalla van poder matar el xoc, però de nou la dolenta defensa i el gol de Raúl van permetre els alemanys tindre ara l’eliminatòria al seu favor.

Un partit de huitens de final de la màxima competició europea marca un nivell d’exigència a un equip de Champions. I no, no parlem que no sonara l’himne de la Lliga de campions al seu inici. Pot ser que el discman del modern aparell de megafonia de l’estadi, fallara. D’això el València ja respondrà i pagarà un bona multa a la UEFA. Ens referim a que el València, ara per ara, no té una defensa digna d’esta competició. A un atac elèctric (almenys durant la primera part i quinze minuts de la segona) s’ha sumat una defensa ridícula, i especialment els seus centrals, que han fallat tant a l’hora de fixar la marca de Huntelaar i Raúl com en l’eixida de la pilota, que ha sigut nul·la. Més d’una vintena de cessions al porter marquen el nivell de treta de baló des del darrere. Un partit que podia deixar l’eliminatòria encaminada es va convertir en un malson en el qual la parròquia valencianista ha acabat agraint les taules en el marcador.

Emery va optar ahir per tornar a prescindir dels extrems, almenys d’inici. La cara de Joaquín a la banqueta reflectia entendre poc o res la decisió d’Unai després del gran partit de l’andalús al Calderón. En el seu lloc, el trio argentí Banega-Costa-Domínguez va portar el comandament del partit en una primera part en la qual el València fou superior. Aduriz i Soldado, que formaven parella dalt, van saber caure a bandes per a arrossegar als defensors, i en el minut 17 un centre de Mathieu era rematat en el primer pal per Roberto Soldado per a posar l’1-0 en el lluminós. Es posava de cara l’eliminatòria, i malgrat deixar molts espais arrere, la primera meitat havia deixat la sensació que el València mereixia més, que calia eixir a matar.

Els segons 45 minuts, no obstant això, van ser una caricatura de tots els mals que afligeixen al València junts, començant per la rereguarda. L’opció dels tres centrals, que eren habituals en el dibuix tàctic darrerament, va desaparéixer. Emery va apostar pel duo Ricardo Costa-David Navarro amb Topal per davant. El turc va jugar un partit molt complet multiplicant-se en les ajudes, però els dos centrals van fallar estrepitosament davant de la parella de davanters alemanya. En el minut 64, David Navarro es quedà clavat davant una passada senzilla a l’àrea. Raúl s’avançava, rebia amb comoditat, trencava la cintura al del Port de Sagunt i creuava l’esfèrica a Guaita. No estem exagerant. Estem descrivint com un jugador, que té la meitat de velocitat de fa tres anys, era capaç de fer tot això en l’àrea rival. Celebració assenyalant el seu dorsal i poalada d’aigua gelada, bé, congelada millor dit.

A partir d’ací, el València simplement va ser incapaç de traure la pilota, i en els minuts restants, la possessió del València es resumia en un recital de passades horitzontals i cap a arrere de Ricardo Costa – Diego Costa per a Televisió Espanyola – i David Navarro. Sí, sembla mentida, però es va trobar molt a faltar a Stankevicius. Unai va incorporar a dos extrems, Vicente i Joaquín. L‘objectiu era penjar pilotes als dos puntes, però llevant Banega, el baló no va arribar en cap moment a les bandes. Tino Costa va assumir el lideratge fent un desplegament físic espectacular, però moure a l’equip va resultar una tasca massa gran per a un sol home. Mentrestant, Huntelaar i Raúl transitaven l’àrea amb tota comoditat en cada atac alemany, i van disposar de més d’una ocasió per a haver-se portat l’encontre. Guaita tornà a estar magistral.

Preguntat per la confiança de cara a alçar l’eliminatòria, Emery es mostrava rotund: “Estic convençut”. El tècnic d’Hondarribia no va voler criticar públicament a la seua defensa, però va deixar molt clar el seu parer quan va afirmar que “la idea [d’inici] era bona”. Qui calla atorga. El Schalke 04 no va demostrar ser superior, però el València viatjarà a Gelsenkirchen obligat a marcar. Dels atacants hi ha menys dubtes, però la defensa, ara per ara, no està entre les huit millors d’Europa. Com tampoc el seu cost. Navarro fa dos anys era el quart central del València. Ricardo Costa en la selecció de Portugal jugava de lateral dretà. I quan ho feia.

dimarts, 15 de febrer del 2011

El somni comença hui... (València CF - Schalcke 04)




El partit d'aquesta nit no comença a les 20:45. Ni tan sols a les 20:30 que és quan les televisions i radios solen fer la connexió definitiva amb l'estadi en qüestió per a explicar l'últim de l'últim abans que arranque l'espectacle i rode la pilota. Fa molt que el partit d'aquesta nit va començar en la ment de Unai Emery; el tècnic del València ha treballat a consciència des del primer a l'últim detall, amb minuciositat i afecte. També fa molt que els jugadors saben l'important que és anar a Alemanya amb una bona renda, per molt que fa solament uns dies parlaren de la importància del partit del Calderón. tonterïes! Avui es pot dir; perdre en el Calderón ni era definitiu ni haguera significat que la temporada que ve no jugues la Champions. Perdre avui sí pot ser com dir adéu al somni.

I parlant de somnis, per als aficionats —que són els qui somien i mantenen viu aquest negoci d'il·lusions— el partit d'aquesta nit va començar la setmana passada quan el València va ensenyar aqueix vídeo que tant ha atès que parlar i per a bé. El partit d'aquesta nit va començar també en el matí d'ahir amb cada valencianista que va acudir puntualment al seu kiosko a per el seu exemplar de SUPER i es va trobar amb un cartell amb una foto de Soldado i una altra de Raúl: el desafiament. El partit d'avui comença cada vegada que un valencianista té la sensació de que mitja Espanya va amb el Schalke perquè està Raúl. No passa gens.

I va començar el vuit de maig de 2001, la nit en què Juan Sánchez li va fer dos gols a Leeds que van ficar al València en la final de Milà. Avui dia, el Romario d'Aldaia admet que encara s'emociona en veure's amb els braços estesos corrent com a boig cap al corner després del seu primer gol. Aquest partit va començar amb totes i cadascuna de les llàgrimes de Santi Cañizares en Milan quan es va arrancar la medalla de plata i es va tirar desconsolat al sòl de Sant Siro després de perdre davant el Bayern de Munich en el torn de penals. Volia la d'or. Cert que és una altra època, és un altre València i cert que són uns altres els rivals, tan cert que excepte en somnis, ningú en el València pensa realment en l'opció de tornar a disputar una final de Champions —almenys aquesta temporada—, però el somni segueix viu i arranca avui. L'objectiu és més modest, més humil i més d'acord amb la realitat que viu el club, però no per açò menys emocionant.

Aquest partit comença cada vegada que un valencianista s'acorda del partit en si perquè es porta en el cor. Comença amb aquella cita de Cañizares en la presentació oficial del València 2001/02; «la pròxima vegada que arribem a una final, la guanyarem». Van guanyar la Lliga. Aquest partit comença amb el final del famós vídeo i amb unes paraules de Juan Mata: «Somiem junts». Doncs açò, somiem.

Alineacions probables:
VALÈNCIA: Guaita; Miguel, David Navarro, Ricardo Costa, Mathieu; Mehmet Topal, Tino Costa, Banega; Joaquín, Aduriz i Soldado.
SCHALKE 04: Neuer; Uchida, Höwedes, Metzelder, Schmitz; Kluge, Matip, Farfán, Moritz; Raúl i Huntelaar.

Àrbitre: Aleksei Nikolaev (RUS).

Estadi: Mestalla.

Horari: 20:45 hores (TVE 1).

Camps s'autoproclama candidat




Després de diverses jornades en l'epicentre de l'actualitat nacional a causa dels seus problemes amb la justícia, i davant la possibilitat de no ser reelegit per la cúpula del seu partit a Madrid com a candidat a revalidar la presidència de la Generalitat, Francisco Camps es va enrocar ahir, i després de convocar d'urgència al comitè electoral del PPCV, es va fer triar com a candidat, forçant Gènova que ratifique la decisió del PP valencià. Rajoy haurà de demostrar ara definitivament si mana en el seu partit i si no li importa presentar sota les seues sigles llistes tacades per l'ombra de la corrupció.

Apagat l'entusiasme informatiu per les revoltes en els països àrabs, interessadament sepultat qualsevol debat sobre les reformes que afecten negativament l'estat del benestar, i fins i tot atenuat el debat sobre una possible successió de Rodríguez Zapatero en la candidatura del seu partit a la Presidència del Govern, els mitjans de comunicació es veien mancats de matèria primera per a omplir les seues portades. I solament va faltar que un grup mediàtic es plantejara quin és el punt més feble de l'escenari polític estatal actual, perquè la figura de Francisco Camps i la seua imputació per un presumpte cas de corrupció retornara, i amb ell l'escena política i social valenciana, al primer pla de l'opinió pública estatal.

Tan sols quatre dies de pressió mediàtica a la cúpula del Partit Popular a Madrid, en els quals cap dels seus membres ha sigut capaç de manifestar fil per randa que el polític imputat serà el seu candidat per a revalidar la presidència de la Generalitat, han sigut suficients per a minar la confiança de Camps en el seu propi futur. I que ahir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, desmentint el que es va apuntar dijous passat, assegurara a un grup de periodistes que, a diferència d'altres candidats regionals (com ella mateixa per Castella-la Manxa, que serà ratificada esta setmana), encara no hi havia data oficial per a proclamar-lo oficialment, va ser la gota que va vessar la seua paciència i li va forçar a prendre les regnes de la situació.

Així, després de ser convocat amb caràcter d'urgència —perquè no estava prevista en cap cas per a ahir, i els mitjans no la vam conéixer fins a ben entrada la vesprada—, el Comitè Electoral del Partit Popular de la Comunitat Valenciana aprovava en la vesprada d'ahir designar Francisco Camps com a candidat a les autonòmiques, i traslladava l'acord aconseguit al Comitè Electoral Nacional que, com apuntava el partit en el seu comunicat "haurà de ratificar la proposta elevada pel PPCV". Açò seria el normal, òbviament, si no s'hi donara una situació anòmala. Com Mariano Rajoy fins hui ha evitat pronunciar-se sobre la situació jurídica de Camps, el president hauria realitzat este moviment per a forçar definitivament el seu suport explícit.

No obstant açò, des de les files popularistes valencianes es tractava de transmetre una imatge ben diferent a l'eixida del Comitè. "El PPCV sempre ha estat en perfecta sintonia amb la direcció nacional, que celebrarà una reunió en què ratificarà la nostra proposta", asseverava el seu secretari Vicente Rambla. I en la mateixa línia es manifestaven el seu president, Pedro Agramunt, i la directora de campanya del partit, Paula Sánchez de León. "Per descomptat que serà ratificat per la direcció nacional" asseguraven uns i altres. Era, no hi ha dubte, l'única cosa que preocupava.

Víctima de la seua debilitat
Quatre dies després que el fiscal que investiga el cas de presumpte suborn que l'afecta —al costat d'altres tres alts càrrecs del Partit Popular valencià— sol·licitara per a ell la condemna al pagament d'una multa de més de 40.000 €, Francisco Camps es trobava ahir de nou en el centre de l'escena política nacional per la dubtosa conveniència, des de l'ètica política, de tornar a ser el candidat pel seu partit a la presidència de la Generalitat. L'actual President, que no dóna el seu braç a tòrcer i desitja repetir en el càrrec, mantenint amb açò un alt grau d'immunitat parlamentària, arrossega amb ell la imatge de la nostra autonomia.

Camps, després de mesos en els quals ha sigut incapaç de demostrar la seua innocència —encara que cal assenyalar que el que s'haurà de demostrar és la seua culpabilitat— en este cas de presumpte suborn continuat, i una vegada decidit temps arrere renunciar a pagar la multa que hauria resolt temps l'assumpte, continua aferrat al principal càrrec de representativitat institucional valencià i a la idea de presentar-se a la reelecció. Un lloc per al qual els seus caps del seu partit a Madrid, a menys de 100 dies per a les eleccions, encara no l'han proposat com a candidat d'una manera ferma, tot i que ara es veuran forçats a prendre'n una posició. Massa caps per lligar com per a no ser aprofitats per ressuscitar el fantasma de la corrupció valenciana en l'agenda informativa estatal. Per a vergonya de molts; encara que pel que sembla, no del President.

dilluns, 14 de febrer del 2011

La Regidoria de Turisme prepara una jornada de portes obertes este dissabte





La Regidoria de Turisme de Simat, encapçalada pel Regidor David Mogort, candidat dels Socialistes de Simat a l´Alcaldia, ha preparat per aquest cap de setmana una jornada de portes obertes.

Sigues Turista a la teua ciutat. "Turisme som tots, tot és turisme"

El 19 de febrer tindran lloc a totes les Tourist Info de la Comunitat Valenciana una sèrie d'activitats com a antesala de la Fira de Turisme de la Comunitat Valenciana (TCV) davall el lema "Turisme som tots, tot és Turisme". El mateix dia diverses activitats d'interés es donaran cita en altres oficines de la Xarxa Tourist Info, a fi de donar a conéixer les nostres oficines i el turisme als ciutadans.

Activitats:

1- Dia de portes ...obertes de l'Oficina de Turisme de Simat de la Valldigna

Hora: de 12h a 13h
Punt de trobada: Tourist Info Simat de la Valldigna
Passeig 9 d’octubre S/N
Tel: 962810920
Email: simatv@touristinfo.net
Web: www.simat.cat

L'objectiu és donar a conéixer els servicis de les oficines Tourist Info al propi ciutadà, com a aparador de l'oferta de la nostra localitat i de tota la Comunitat Valenciana: instal•lacions, funcionament d'una oficina Tourist Info, horaris d'oficina, informació disponible, visites guiades, pantalla tàctil, web, etc.

2- Visita guiada a l’antiga Mesquita de la Xara (Ermita de Santa Anna)

Hora: 13.00h
Punt d’eixida: Tourist Info Simat de la Valldigna.
Duració: 45 min.

L’objectiu és donar a conéixer aquest edifici als propis habitants de Simat en tota la seua essència. Sabeu perque té dos portes? Qui l’utilitzava quan va ser construida al segle XV? Perque es va convertir en ermita? Totes aquestes preguntes i moltes més que us serviran per descobrir un poc més la història del vostre poble.

* La visita és gratuita. Es recomana inscriure’s abans del dia 18 de febrer, per a una millor organització de l’activitat. Al telèfon 962810920 o al correu simatv@touristinfo.net

divendres, 11 de febrer del 2011

Futbol Base Simat, associacionisme esportiu i social en estat pur.




ESCOLA DE FUTBOL BASE DEL CF SIMAT


La idea de fer l’escola de futbol base, a partir d’ara EFB, va sorgir l’estiu del 2003 davant la inquietud d’alguns pares que ja havien provat a portar a Tavernes els seus xiquets perquè pugueren jugar a futbol.

A arrel d’esta inquietud, es va sol·licitar a la Federació Valenciana de Futbol l’ingrés de dos equips de Simat de futbol 7, van ser un de categoria benjamí (nascuts els anys 1994-95) i un altre de categoria aleví (1992-93). Els equips participaren en la lliga del futbol base de la zona de la Ribera i cada grup estava format per 14 equips. Foren entrenadors durant esta temporada: Salva Clar, Virgi Ferrando, Sebastian Mahiques i Salva Ferrando.
Durant esta primera temporada (2003-04), l’EFB del Simat pertanyia federativament al primer equip, és a dir del CF Simat categoria senior. De tota manera ja es va formar una junta directiva provisional que era l’encarregada de tots els tràmits federatius o d’altres tipus.

La temporada següent (2004-05), ja va deixar d’haver equip senior del CF Simat, per la qual cosa, la directiva provisional de l’EFB va passar a substituir a tots els nivells a la directiva del CF Simat, sent nomenat president de l´EFB del CF Simat Rafael Torregrosa en el mes de setembre de 2004, al qual acompanyen altres sis pares-directius. També es va acordar nomenar director de l’EFB a Sebastián Mahiques.

Durant eixa temporada (2004-05), l’EFB va inscriure tres equips, dos d’ell de futbol 7 (benjamí i aleví) i un de futbol 11 (infantil). Les zones on jugaren van ser La Ribera i La Safor.
El benjami fou entrenat per Virgi i Salva Clar.
L’aleví per Miquel Vidal i Salva Ferrando.
L’infantil per Sebastian i Albert Sànchez.

A la temporada 2005-06 foren quatre els equips de l’EFB Simat, a més a més dels anteriors, per primera vegada inscrivírem un equip de prebenjamí.
Els entrenadors eren el mateixos, més Luis Solanes (Rita) i Jose Luis Mora (More).

La temporada 2006-07, l’Escola de Futbol Base del CF Simat va estar formada per set equips: dos de prebenjami, dos de benjamí, un d’aleví, infantil i cadet, entrenats per: Miquel Vidal, Toni Martínez, Xavier Català, Vicent Plancha, Raül Oltra, Virgi, José Oltra (Josenet), Albert Sánchez, More, Salva Clar, Juan Chorro i Alexis.

La passada temporada 2007-08, també van ser set els equips (els mateixos de la temporada anetrior), i foren entrenadors:
Prebenjami B à Eugeni Mora i David Gómez
Prebenjami A à Miquel Vidal
Benjami B à Xavi Català i Vicent Plancha
Benjami A à Josenet Oltra i Virgi Ferrando
Alevi à Raül Oltra i Juan Chorro
Infantil à Salva Clar i More
Cadet à Juan Chorro i Alexis Talens (1a volta)
Albert Sánchez i JJ Pastor (2a volta)

Finalment faré una relació de tots els jugadors que han participat en l’Escola de Futbol de forma ininterrompuda durant durant les cinc temporades completes:

Daniel Cabanes, Timur Rodriguez, David Alario, José Córdoba, Andreu Sánchez, Albert Sánchez, Jordi Candel, Josep Rico, Sergi Blasco, Sergi Ferrando, Sergi Molleví, Carles Rodriguez, David Mogort, Carles Folguerà, Salva Fernandez, Roberto Oltra, Enric Ferrando , Toni Solanes, Aitor Jarillo i Vicent Torregrosa.

Per la propera tempoporada 2008-09 hem inscrit 8 equips en la federació: Prebenjami, Benjami A, Benjamí B, Aleví A, Aleví B, Infantil, Cadet i Juvenil.

Des d’ací vos animem a tots a seguir participant!

fbsimat@gmail.com

dijous, 10 de febrer del 2011

La Regidoria de Cultura organitza un curs de fotografia digital

(CANVI, COMENÇA A PARTIR DEL 5 DE MARÇ)


Dissabtes de 11h a 13h. des del 12 de febrer fins el 14 de maig.

Aquest curs de 20 hores té com a finalitat la plasmació creativa de les imatges fotogràfiques, com utilitzar la llum, la càmera i l’observació de tots els elements, amb el fi de gaudir ampliant els nostres llímits creatius. Fonamentalment tractem de conéixer la nostra càmera en profunditat, per a dotar d’un pilar sòlid a tota aquella persona que desitja endinsar-se en el món de la fotografia.

Més informació, a la Casa de la Cultura

dimecres, 9 de febrer del 2011

La Regidoria de Joventut organitza un Taller de DJ´S




El dissabte 19 de febrer, de 17 a 21h, a la Casa de la Cultura.

Un taller pensat per als adolescents. Es tracta d’aprendre a barrejar i acoblar música com un veritable DJ (*pinchadiscos). Utilitzaran tot tipus de taules, aplicacions,altaveus, cascos…, i tots ells podran portar-se la seva pròpia música barrejada al seu gust en un CD-ROM.

DESTINATARIS: ESO
NOMBRE D’ASSISTENTS: 20
IDIOMA: Valencià i castellà
DURACIÓ: 4 h
HORES PER DIA: 4
NOMBRE DE DIES: 1

Incripció gratuïta a la Biblioteca Municipal.

Inauguren la remodelada Casa de la Cultura







Divendres passat va tindre lloc la re-obertura de la Casa de la Cultura amb la remodelació de l´accessibilitat al edifici i la modernització de la Biblioteca Municial, una de les més actives i que rep més consultes de la Província de València.

A l´acte van assistir representants de tots els partits polítics de l´Ajuntament, així com de associacions simateres i veïns.

dimarts, 8 de febrer del 2011

La Generalitat tracta de mantenir la seua liquiditat a costa dels dependents

No solament són proveïdors, ajuntaments i altres entitats públiques i els seus empleats els únics que pateixen els impagaments del Consell. L'executiu valencià ara utilitza la morositat fins i tot amb els dependents, als quals no ha ingressat les prestacions corresponents al mes de gener i, al·ludint a problemes pressupostaris, sembla que no preveu pagar fins a març.

Ha passat el mes de gener i les persones dependents i les seues famílies no han rebut ni un sol euro per part de l'administració valenciana. L'any passat va ocórrer el mateix, i al·legant tràmits pressupostaris, la Generalitat va deixar sense ajudes a tots els dependents de la Comunitat Valenciana durant el mes de gener. Al final en febrer els va pagar els dos mesos. Si l'any passat va poder semblar un error, enguany la situació econòmica del Consell és encara més precària i s'ha reincidit en la mateixa excusa per a justificar els impagaments que, segons adverteixen des de Benestar Social, pot ser que es perllonguen fins a març.

La falta de previsió pressupostària de l'executiu valencià és vista per molts dependents com un altre atac més als seus drets. A les nostres terres, no solament han de passar pel cada vegada més llarg procés de tramitació de les ajudes, sinó que, una vegada concedides, tampoc és segur que es cobren cada mes.

Ningú ha cobrat res en gener”, explica Palmira Castellano, membre de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència a València; “ens han dit que els pressupostos no estan encara aprovats i que no saben si els diners vindran a febrer o març”. Mentrestant, tal com relata Castellano, els dependents i les seues famílies han de fer front a les despeses derivades de la seua discapacitat, tant si reben una pensió, com és el seu cas, com si necessiten assistència domiciliària. “I cada mes, la necessitat de les ajudes és més urgent”, indica.

Per al diputat socialista Antonio Torres, les prestacions de la Llei de la Dependència haurien de cobrar-se com les pensions no contributives. “Les ajudes són un dret subjectiu, de la persona, per tant haurien de rebre's mes a mes, com les pensions o les nòmines dels funcionaris, sense retard”. Torres assegura que el seu grup parlamentari ja va proposar aquest canvi quan van ocórrer els retards al començament de l'any passat i recorda que els impagaments són també freqüents en residències i centres ocupacionals. “Moltes no van cobrar l'any passat i encara no saben quan ho faran”, indica el diputat.

El Consell no solament es retarda a pagar, també allarga tot el que pot el procés de tramitació, tal com relata Palmira Castellano. “Una vegada has passat per tots els tràmits, estàs valorat com a depenent, s'han signat els documents i els facilites les teues dades, abans tardaven dos o tres mesos a enviar-te per correu certificat la resolució final amb la quantitat de l'ajuda per mes, però ara estan tardant més d'un any”. Per a Castellano “allò realment desesperant” d'aquesta situació és que les persones dependents, “després d'un any de tràmits, quan tu ja ho tens tot aprovat, et toca esperar un altre any més”. La representant de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència afirma que els consta la situació d'una dona que a l'agost de 2009 ja tenia tots els papers burocràtics presentats i aprovats i continua a dia de hui esperant la resolució final per correu.

El Consell també culpa Zapatero
A causa de tant retard, els dependents estan portant a judici a l'administració valenciana, la qual està perdent en tots els casos. Els tribunals estan obligant al Consell a retornar amb caràcter retroactiu les ajudes que els dependents van deixar de percebre per la seua inactivitat. Segons explica Castellano, la “mentida” que la Generalitat fa circular entre els dependents és que una de les retallades que va implantar Zapatero el maig passat eliminava la retroactivitat de les ajudes. No obstant açò, el que l'administració pública valenciana no explica és que també han de resoldre els casos en menys de sis mesos. Malgrat tot, aquell decret del govern central no eximia l'administració valenciana de pagar les ajudes concedides anteriorment al decret que no s'hagueren percebut per la prolongació del procés de tramitació. Per increïble que semble, encara hi ha gent esperant les primeres ajudes.

Ana María i José Antonio Villalba tenien la seua mare ingressada en una residència d'Utiel. A l'octubre de 2008 la seua mare ja estava valorada amb el màxim grau de prestació. “Pagàvem mil cinc-cents euros al mes per la residència” explica Ana María, “vam fer els papers, van venir a valorar-la i només faltava dir-nos la quantitat que havíem de rebre”. La seua mare, Andrea Monterde, després de quinze mesos d'espera, va morir a principis de 2010 sense haver rebut cap assistència econòmica. El passat 14 de gener es va complir un any de la mort d'Andrea. A dia d'hui els seus fills encara continuen esperant les ajudes que mai van arribar, però que han de rebre per llei.

divendres, 4 de febrer del 2011

Ja en xarxa la nova web de l´Ajuntament de Simat


Aquesta vesprada s´ha posat en "l´aire" la nova web de l´Ajuntament de Simat.

Ací teniu el missatge de benvinguda de l´Alcaldessa.

La web presenta una gran milloria i està adaptada a la realitat en xarxa dels temps que corren.

Alcaldia

Salutacio de l’Alcadesa

AGUSTINA BRINES SIREROL

Estic molt contenta de poder presentar aquesta nova web, ferramenta imprescindible per a totes les simateres i simaters estiguen informats de primera ma i per a apropar-nos a totes i tots aquells que desitgen fer una ullada al nostre poble. Aquesta és una altra aposta feta realitat d’aquest equip de Govern.

Obrim una ferramenta que ens permetrà informar i comunicar-nos des de tot arreu del mon. Gracies a les noves tecnologies aplicades podrem actualitzar-nos participant activament per acostar a cadascuna de les cases la casa de tots, la CASA DEL POBLE. En breu vorem com molts dels tràmits es poden realitzar des de la pròpia casa.

Per a qui encara no haja tingut la oportunitat de visitar el nostre poble, els diré que Simat és un poble carregat d’història, de natura, d’arqueologia, d’arquitectura… A mi m’agrada dir que Simat és un “diamant en brut” que cal anar descobrint i que entre totes i tots cada dia anem complimentant i re inventant.

Els convidem a fer una guaitada inicial en la nostra web i que després vinguen a comprovar-ho en persona. Estarem encantats de rebre’ls i els prometen que no se’n penediran.

Benvingudes i benvinguts a Simat.

Benvingudes i benvinguts a la nostra nova web.

DIRECCIÓ WEB:

www.simat.cat



dijous, 3 de febrer del 2011

EU de la Valldigna distingeix el professor Vicent Martínez Sancho

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) de la Valldigna concedirà el Premi Estel 2011 al professor universitari i expresident d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Vicent Martínez Sancho, en un acte que se celebrarà el proper divendres, 4 de febrer, en el Casal Jaume I de Gandia. El premi reconeix les persones o col•lectius que destaquen pel seu “compromís vital amb la lluita democràtica, la consciència nacional i lingüística i la justícia social”, segons indica Víctor Mansanet, coordinador comarcal i secretari de Cultura de l’executiva d’EUPV, per a qui el professor Martínez Sancho “és tot un exemple d’honestedat, coratge cívic i fidelitat a la terra”.

Per mitjà d’aquest premi, instaurat per iniciativa del corrent Nacionalistes d’Esquerres (NdE), EUPV de la Valldigna vol reconèixer aquelles persones nascudes o vinculades a la Valldigna, que han aportat una sèrie de valors per a ajudar a establir un marc de convivència i progrés a la nostra comarca i s’han distingit per la seua labor a favor de la cultura i la llengua del País.

També, EUPV vol premiar “la labor cívica que, des de la consciència lingüística, cultural i nacional, alguns ciutadans i ciutadanes de la Valldigna han esmerçat a favor d’un País Valencià més lliure, democràtic, sostenible i solidari”.
L’acte del lliurament d’aquesta escultura estarà amenitzat per la Coral de Cambra Quinze de Març, integrada per veus de la Valldigna.


Divendres, 4 de Febrer, 7,30 de la vesprada
Casal Jaume I de Gandia

BIOGRAFIA
Vicent Martínez Sancho va nàixer a Simat de la Valldigna l’any 1943.
Professor de Física de la Universitat de València, ha publicat els llibres Fonaments de física (dos volums, 1986) i Sobre el significat de la relativitat (2004). Ha impartit cursos en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Ha estat president d’Acció Cultural del País Valencià (1999-2009) i n’és membre de la junta directiva. Va ser un dels fundadors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) a principi dels anys 70.
Defensor de la insubmissió militar, ha destacat també en la recuperació de la memòria històrica. Va ser un dels principals impulsors del moviment de recuperació historicoartística de la Valldigna i de l’associació Amics de la Valldigna.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Una vergonya!





1 VERGONYA
1 ACTE VANDÀLIC (Nova Casa de la Cultura i Mercat)
1 NOVA VEGADA
1 SOLA PERSONA (demostrable que sempre és la mateixa amb aquests tipus d´atacs)


lamentablement, això també és Simat.

Robinson: “Sempre pense que els periòdics esportius m’estan prenent el pèl”




Conferència a la Universitat de València.

Michael Robinson (Leicester, 1958) és una figura emblemàtica en el periodisme espanyol: exfutbolista, comentarista, narrador… El seu peculiar accent britànic s’ha introduït a poc a poc en les llars espanyoles, i la seua figura transcendeix més enllà del futbol. Als seus 52 anys, té una nova vocació: “Vull contar contes”.

És estrany escoltar un futbolista fer classes de comunicació parlant dels periodistes en primera persona. Tan estrany és, com que segurament només n’hi ha un: Michael Robinson. Al costat del seu company Carlos Martínez, el britànic s’ha convertit en la veu del futbol per excel·lència a Espanya. Ahir, més de cent estudiants es van congregar en el Saló d'Actes de la Facultat de Filologia de la UV per a escoltar-lo. Col·loqui, conferència, xerrada… Se la pot anomenar de moltes formes, però per damunt de tot va ser una classe magistral.

El periodista Cayetano Ros presentava Robinson a l’inici com “una dels persones clau en el periodisme esportiu”. Però Michael no va vindre a Espanya per a ser periodista. En 1987, ell era jugador de futbol (internacional irlandés en 24 ocasions) i va fitxar per l’Osasuna procedent del Queens Park Rangers londinenc. Venia amb l’etiqueta d’haver sigut campió d’Europa amb el Liverpool en 1984. En 1989 es va retirar, i només un any després va col·laborar amb TVE comentant el Mundial d'Itàlia. Ací donava inici la seua trajectòria en els mitjans de comunicació, però va ser en Canal+ on es va convertir en el referent que és hui en dia per a les noves generacions.

Més enllà dels partits de Lliga, Champions o Mundial, Michael Robinson s’ha llaurat una carrera com a director de programes. El primer va marcar una època: “El día después”. En ell es disseccionava l’actualitat futbolística del cap de setmana ficant-se en llocs on la tele no havia arribat mai. “Vam poder aconseguir riure’ns de nosaltres mateixos perquè teníem els fonaments del rigor periodístic”, puntualitza Robinson. Moments com el “Rafa, no me jodas” de Mejuto González han passat ja a la història del futbol espanyol.

En Informe Robinson s’ha consagrat com un gran contador d’històries. El va començar divuit mesos després del final de “El día después”. “Estava de dol”, apunta. El nou projecte va suposar tot un repte per a ell i els seus col·laboradors. Ell tira flors als seus companys: “Em sent com Pep Guardiola o Vicente del Bosque: amb el millor equip del món”. No obstant això, en el programa es nota la seua empremta, la seua pinzellada personal, i el títol no és casualitat. Els seus reportatges es basen en la senzillesa, perquè s’aplica la seua màxima de deixar explicar la història al protagonista i a les imatges. “Pictures, pictures, pictures”, va repetir durant tota la xerrada. Amb Informe Robinson, Michael ha demostrat que es pot fer una altra televisió més enllà de la tirania de les audiències. És una tornada al classicisme periodístic que demostra que els formats no s’esgoten i que la tercera persona s’imposa al freqüent egòlatra periodista que es creu més protagonista del que ho és realment.


Si d’alguna cosa es penedeix en televisió, és de “Maracaná”. 'Robin' va aguantar només un programa. “Jo m’havia guanyat entrar a casa de la gent i ara els estava envaint explicant una merda"

Robinson critica amb pesar el panorama mediàtic actual. És un defensor del llenguatge televisiu propi, i renega dels periodistes radiofònics reconvertits a la tele: “És com posar Herodes cuidant xiquets”. Quant a la premsa, Michael Robinson en té clares les preferències: “Sempre pense que els periòdics esportius m’estan prenent el pèl. El que fan no és necessàriament periodisme, és propagandisme. Haurien d’advertir: «Fer cas d'aquesta informació pot danyar les teues neurones per sempre», com en el tabac”. Tampoc li agraden aquells que s’escuden en la llibertat per a blasfemar. “La llibertat d’expressió cal estimar-la”, remarca davant els estudiants, als quals també recorda que “el periodisme ha de ser absolutament vocacional”.

Si d’alguna cosa es penedeix en televisió, és de “Maracaná”. El programa, emés en Cuatro durant una temporada, estava cridat a substituir “El día después”. Va acabar convertint-se en un fracàs que encarnava totes les característiques que el britànic detesta, i 'Robin' va aguantar només un programa. “Jo m’havia guanyat entrar a casa de la gent i ara els estava envaint explicant una merda. Em deixaven parlar i el que féiem era una enorme blasfèmia”, es lamenta taxatiu.

Robinson diu que quan va arribar a Pamplona, de les cent primeres paraules que va aprendre, noranta eren paraulotes. Hui té més vocabulari que molts periodistes espanyols, però les continua usant per a acostar-se al seu interlocutor. En la seua boca res sona malsonant, sinó que un “joder” serveix per a eliminar les distàncies culturals i convertir-lo en un de nosaltres. Michael Robinson es considera, per damunt de tot, un privilegiat per estar on està. Diu que res del que ha fet en la seua vida pot considerar-se un treball, i es defineix bromejant: “Tinc 52 anys i seguisc sense donar pal a l’aigua. Això té molt de mèrit”.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Presentada la web SIMAT 2.0 que estarà en xarxa a finals de setmana





Divendres passat va ser presentada la nova Web Municipal, i tal i com a l´acte es va anunciar, així com per a tot el que estava assistent al mateix acte, on es va informar clarament que la nova web estaria en xarxa a finals d´aquesta setmana.

La nova web presenta un canvi radical respecte a l´actual, totalment antiga, d´un format de fa més de 7 anys, que és molt de temps al món digital.

La web, tindrà una varietat de seccions amb notícies, com ara cultura, festes, urbanisme, joventut...

Presentarà també una sèrie d´accessos directes a últimes notícies, creació d´una bústia ciutadana, telèfons d´interés, informació meteorològica, barra google d´exploració...

També com a informació apareixerà la història del poble de Simat, guia de carrers, transports, els nuclis de població exteriors (Les Foies i Pla de Corrals).

La interactivitat serà una de les principals característiques de la nova web de Simat; Associacions, guia comercial, voluntariat cultural, mediambiental...

Les direccions de la nova web, les mateixes de sempre;

http://www.simat.cat

http://www.simat.org

Empat entre els que volen una Policia Local conjunta Benifairó-Simat





En l´enquesta que ha realitzat La Cotorra (i que sembla no haver tingut manipulacions), sobre la conveniència o no de fusionar la Policia Local de Simat i la de Benifairó, ha hi hagut un empat.

8 vots a favor (47%) i 8 vots en contra (47%), mentre que només 1 vot (5%)ha dit "tinc igual".

A la pregunta de "qui creus que ix més beneficiat de juntar la Policia Local, ha guanyat clarament l´opció TOTS DOS 10 vots(55%), 4 vots ningú (22%), mentre que 2 vots han dit que ixia més beneficiat Benifairó, i 1 vot Simat.

Fonts municipals han fet saber que només es tracta d´un projecte en estudi i en cap cas és algo que estiga fet, com així ho va donar a entendre la premsa comarcal.