dimarts, 29 de novembre de 2011

Rajoy preveu prendre possessió el 22 de desembre i reunir el seu Govern l'endemà



El Partit Popular ha anunciat aquest dilluns que Mariano Rajoy té la intenció de prendre possessió com a nou president del Govern el 22 de desembre, cosa que li permetria celebrar l'endemà la primera reunió del Consell de Ministres.

Així ho ha manifestat en roda de premsa la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, després que Rajoy celebrés amb els seus més estrets col·laboradors la primera reunió del comitè de direcció del partit després de les eleccions generals del 20-N.

Termini més curt possible

El Govern en funcions ha insistit que les dates apuntades suposaven el termini més curt possible segons la legislació, ja que el dia 13 de desembre per constituir les Corts era inamovible a l'estar fixat ja en el decret de convocatòria de les eleccions generals. També és preceptiu deixar passar cinc dies per a la formació dels grups parlamentaris.

El PP ha anunciat una altra sèrie de cites prèvies a l'assumpció del Govern. Així, Rajoy es reunirà aquest dijous a Madrid amb els presidents provincials del partit i té la intenció de veure's aquesta mateixa setmana amb els representants dels empresaris i dels sindicats.

Dilluns que ve, 5 de desembre, reunirà de nou el seu comitè de direcció, i el 7 i 8 Rajoy participarà a Marsella en el 20è Congrés del Partit Popular Europeu, en què coincidirà amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i amb el president francès, Nicolás Sarkozy.

A més, abans del Consell Europeu de Brussel·les del 9 de desembre, a què assistirà encara el cap del Govern en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, Rajoy es reunirà amb ell per pactar la posició que ha de defensar Espanya.

Presidents del Congrés i el Senat

El dia 12 de desembre Rajoy presidirà la reunió de la Junta Directiva Nacional del PP que proposarà els presidents del Congrés i el Senat, així com els portaveus del partit en les dues Cambres.

Abans de prendre possessió com a president del Govern, el líder del PP pretén celebrar també un reunió amb els presidents autonòmics del seu partit.

Cospedal ha avançat que les quatre prioritats de Rajoy per quan prengui possessió com a president del Govern seran una aposta ferma per Europa, complir l'objectiu de dèficit públic "per sobre de tot", culminar la reestructuració del sistema financer espanyol i posar en marxa la reforma laboral.

Segons les previsions del PP, el dimarts 13 de desembre es constituiran el Congrés i el Senat resultants de les eleccions del 20 de novembre, els dies 20 i 21 de desembre se celebrarà a la Cambra Baixa la sessió d'investidura de Rajoy com a president del Govern. Superat aquest tràmit, que té garantit per la majoria absoluta del PP, jurarà el seu càrrec al palau de la Zarzuela el dijous 22 de desembre.

Rajoy revelarà llavors la composició del seu Gabinet, i la primera reunió del seu Consell de Ministres seria l'endemà, el 23 de desembre. D'aquesta manera es confirma el calendari previst per a tot aquest procés, després que hi hagi hagut declaracions d'alguns representants del PP en què s'apuntava la possibilitat que s'escurcessin els terminis

dissabte, 26 de novembre de 2011

Tornen a aparèixer peixos morts a la Font Gran.



Una lectora de La Cotorra de Simat ens ha enviat unes fotos de la Font Gran i al mateix temps una denúncia pública: Tornen a aparèixer peixos morts a la Font Gran.

El fet coincideix amb les últimes pluges d´aquests dies, cosa que fa pensar que els peixos s´han pogut contaminar amb alguna substància portada per les aigües de la pluja que baixens des de Barx.

Advertim al govern de Simat que es pose a treballar amb el què està passant (o continuant) passant a l´espai natural al voltant de la Font Gran.

divendres, 25 de novembre de 2011

ANDREU VALOR, CONCERT SOLIDARI

AJUDA ORGANITZA UN CONCERT SOLIDARI AMB LES DONES DE EL SALVADOR
EL 25 DE NOVEMBRE,
AMB L'ACTUACIÓ D'ANDREU VALOR


Des de l´Associació de Juristes Dones d´Alzira – AJUDA volem donar a coneixer una de les activitats programades amb ocasió del 25 de novembre en que es conmemora el “Día Internacional sobre l´Eliminació de la Violència contra les dones”.

Hem tingut ocasió de conèixer de primera mà quines són les dificultats que presenten els col·lectius de dones de El Salvador, i els obstacles que han de sortejar per eixir endavant amb problemes bàsics com l´autoabastiment d´alimentació i aigua, la falta de vivenda i la violència masclista. El passat any poguerem conèixer a l´Assamblea de Mujeres ACAMS, que precisament tingué el seu orige per donar una possibilitat d'autonomia i independència a dones víctimes de violència masclista.

I ara volem commemorar aquesta data tan significativa en la lluita per l'erradicació de la violència contra les dones, amb un concert solidari del cantautor de Cocentaina Andreu Valor. L'objectiu del concert és completar els fons que AJUDA ha rebut de l'entitat CAIXA POPULAR per a dur a terme en la regió de Cabañas, El Salvador, un projecte de conducció d'aigua a les vivendes i horts familiars, gestionats per la cooperativa de dones ACAMS.

El concert serà a les 23h del proper 25 de novembre, a la Sala Simbiosi d'Alzira. El preu de l'entrada serà 10€ i és podrà col·laborar també amb la fila zero amb 5€.

Article d´opinió: "Carta oberta al 53% dels votants" ANTONI RUBIO

Al veí del segon pis, a l’antic company d’escola, a la xica d’ulleres que veig cada matí al metro, al cambrer que em posa el cafè, a la conductora de l’autobús, a la senyora gran a qui li aguante la porta en eixir de casa, a l’encarregat del videoclub del barri, al que mira sense fer res des del balcó… A tu, votant fidel o casual del PP, a tots vosaltres…
Abans de res, bon dia. Esteu bé? Tranquils? Sí? Me n’alegre, de tot cor. Per on voleu que comencem? Ho fem per comarques o per ordre cronològic? No. Millor encara: per temes. Començarem, per exemple, per l’economia, ara que esta tant de moda. Parlem del Banc de València, que ha fet figa, però que abans va deixar dos milions d’euros a Jaume Matas perquè no el clavaren a la garjola. Que què és la garjola? Doncs, la presó, la càrcer, el forat, el trullo… O, si no, xarrem de la CAM, amb dirigents que pagaven prostitutes a 2.000 euros la nit amb els teus diners, i amb els teus, i amb els teus, i també amb els teus…

D’això, company, se’n diu corrupció. És allò que passava amb Gürtel i els amiguitos del alma, ja saps: Camps, Costa, Correa, el Bigotes, Víctor Campos, Betoret, la panda d’Orange Market… O amb Brugal, o amb Emarsa, o amb la història aquesta d’Urdangarín. Mira, perquè ho entengues, és com Fabra, aquell home que sempre guanyava a la loteria i que va fer un aeroport caríssim sense avions, o els negocis de bordell del cas Majestic, o els milions regalats a Calatrava. O a Julio Iglesias.
Parlem ara d’urbanisme. En fem una llista? Apunta-hi: Nou Mil·lenni, Nou Mestalla, Porxinos, el Manhattan de Cullera, el pla Rabassa, Marina d’Or… Com? Que no te’n recordes? Que no ho vas veure a la tele? Ah, és clar, la manipulació de Canal 9, el tancamente de TV3, el setge a Info TV, el repartiment de llicències de TDT als amics… No ho podies saber… Com puc ser tan babau d’oblidar-me’n?
Doncs, mira, t’ho explicaré: això passa perquè ens governa gent com Cotino, que ha fet calerons amb les residències de la gent gran, i Blasco, l’amic de les ONG, i un tipet molt simpàtic dit Alfonso Rus, que promet “xampany i dones”, se’n fot dels minusvàlids, insulta els professors i us diu “burros” per creure en la seua paraula. També estava Font de Mora, que va fer un colp d’estat en l’AVL i volia suprimir les línies d’ensenyament en valencià; això, però, és normal perquè es tracta de gent que pensa que parlar valencià és un “defecte” o que té una consellera de Cultura que diu que el Tirant lo Blanch és obra d’Ausiàs March.
Amb tot, són gent de classe, d’aquesta que va en Ferrari, i en barco, apassionats de la Fórmula 1, de la Copa América, de l’hípica, del tenis i dels camps de golf. Per això era que necessitaven l’aigua! No recordes quan et convidaren a paella? Sí, home, allò d’espoliar l’Ebre i el Xúquer a canvi d’un bon socarrat i quatre garrofons! Bé, com et deia, són els que se’ls gasten per a la visita del Papa… Es gasten els diners de tots plegats, vull dir.
En realitat, no tinc espai suficient per a explicar-te també que són la gent amb joves que insulten diputades, persones que tiren els veïns de les seues cases al Cabanyal o a La Punta, o que permeten vessaments en L’Albufera. Persones sense entranyes ni cor que menyspreen les víctimes de l’accident de metro més greu de la història. De fet, ara que ho repasse tot d’una, quasi juraria que se m’està regirant l’estómac.
A vosaltres no us passa? No? De veritat esteu d’acord amb tot això? De veritat també sou així? De veritat us sembla normal? De veritat els creieu? De veritat us en sentiu orgullosos? De veritat no en dubteu? De veritat no us entren ganes de boçar?
De veritat?

ANTONI RUBIO.

dijous, 24 de novembre de 2011

Consellera de Cultura? Riure´s per a no plorar

* La màxim representat polític en matèria de cultura de tots els valencians, atribueix l´obra de Joanot Martorell "Tirant lo Blanch" a Ausiàs March.

La consellera de Cultura, Lola Johnson, assistia al lliurament de premis de la Generalitat als llibres millor editats. Davant un públic d'editors i llibreters, Johnson va cometre el lapsus d'atribuir 'Tirant lo Blanch' a Ausiàs March, en lloc de Joanot Martorell.

L'error va deslligar una successió de comentaris en Twitter, sota el 'hashtag' de #lolajohnsonfacts, que es va convertir en 'trending topic', és a dir, es va col·locar entre els temes més comentats.

Entre els tuits, més enginyosos, els de els usuaris que van imitar l'estil de Johnson en confondre obres culturals. Hi ha qui atribueix l'autoria de la cançó 'Mediterraneo' a Camilo Sesto, o qui parla de Joanot Martorell com un actor de 'L'Alqueria Blanca'.

La diputada de Compromís, Mireia Mollà, també va dedicar varios dels seus comentaris a la confusió de la consellera.

I fins i tot algun bromeja amb el desig de Johnson de convertir-se en ministra de Cultura de Rajoy, emulant l'error d'Esperanza Aguirre amb 'Sara Mago'.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Contents a mitges

Diumenge passat, la Coalició Compromís aconseguia la fita d'enviar un diputat valencianista al Congrés per primera vegada en l'actual democràcia. Però, en el camí, la formació es deixava prop d'un terç dels electors guanyats en les recents autonòmiques i passava de tercera a cinquena força de la comunitat. Uns resultats que, encara que de portes cap a fora es venen amb optimisme, són observats amb diferents punts de vista en el si de la coalició.
"És una fita històrica. Tota la vida hem anhelat tenir un diputat valencianista en el Congrés i sabem que és molt difícil, però ho hem aconseguit". La frase la pronuncia un militant d'un partit dels que integren Compromís, però amb lleugeres variacions la ratifiquen per igual tots els que ahir van parlar per a l'Informatiu. En açò no hi ha discussió. Però, sí que n'hi ha a l'hora d'analitzar i valorar els resultats del diumenge.


I és que, encara que la presència de Joan Baldoví com a diputat en el pròxim Congrés siga un assoliment sense precedent en l'actual democràcia, les urnes van llançar també unes xifres que suposaven la pèrdua per a la coalició de 50.000 vots respecte a les recents autonòmiques, i quedar relegada a la cinquena força autonòmica (per darrere fins i tot de l'espanyolista UPyD) després d'haver gaudit fa relativament poc del tercer lloc.

La lectura oficial és diferent. "Hem passat de 29.760 vots en 2008 a 125.150 vots en 2011, el millor resultat en unes generals. Els dos partits grans perden vots. El PP perd 27.328 vots respecte a 2008. El PSOE en perd 428.723 vots respecte 2008" diu el comunicat que des del dilluns envien diferents agrupacions municipals. Però no solament és la versió oficial, també és la de part de la coalició.

El que ha passat estava previst" apunten a l'Informatiu fonts del Bloc, que asseguren que la fusió calculava retindre "un 70% dels vots" obtinguts en les autonòmiques. "Malgrat el que deien les enquestes, mai vam creure que s'anara a aconseguir més d'un diputat" afegien, justificant-ho amb el fet que el votant valencià "no té encara costum de votar en clau nacionalista" en unes generals. Però no creuen que s'hauria d'haver aprofitat l'impuls de les autonòmiques? "Açò s'ha aconseguit a poc a poc" puntualitzen, al temps que afegeixen que "ha de ser així" perquè el projecte "es consolide".


No obstant açò, no totes les veus són del mateix parer. "Estem contents perquè tenim un diputat, però per descomptat cal reflexionar sobre estos resultats —apunten des d'un altre punt de la coalició— perquè hem salvat la situació de miracle". Estes fonts, malgrat assenyalar que la reflexió en profunditat encara ha de fer-se, apunten que una possible causa de la pèrdua de votants es deu al fet que, mentre en les autonòmiques "es va apel·lar a un perfil més divers", en les generals "s'ha potenciat un de més nacionalista". Però, assenyalem, esta vegada es comptava amb Equo, i altres sectors del partit critiquen la seua aportació. "Les crítiques són interessades", responen: "Si no se li dóna veu en la campanya no es pot dir després que no ha aportat res".

La veritat és que, fora de postures més oposades, tampoc costa trobar veus en la militància que descriguen la sensació agredolça. "No sabria definir la meua impressió" apunta un altre militant respecte al viscut el diumenge, i ens ho explica més gràficament: "Mentre després de les autonòmiques no cabia en mi de goig, després d'estes l'ambient en la seu municipal era fred". El motiu és que, encara que la satisfacció per l'assoliment és innegable, "la veritat és que hem frenat l'ascens. Ja no som el partit que està pujant sinó que ens hem quedat de nou relegats", afig.

No obstant açò, a més d'assenyalar —com totes les veus del partit— la dificultat afegida d'haver realitzat una campanya sense quasi recursos econòmics —"no estàvem en el carrer com la resta de partits, i açò es nota"—, esta darrera font no deixa d'exercir l'autocrítica i apunta al fet que s'ha de ser molt clar amb el discurs. "No es pot vendre fa uns quants mesos que no es va aconseguir un millor resultat perquè no eixir en les enquestes va restar vots, i ara que ixes en totes, en lloc de créixer empitjores els resultats", assenyala com a exemple.

"El que toca ara és cohesionar", afegeix, però no sense realitzar una última anotació: "La Coalició compta amb un vot crític i els primers que hem de ser crítics som nosaltres mateixos. Si no ho fem, ens estarem equivocant de ple".

dimarts, 22 de novembre de 2011

Alerta taronja per fortes pluges a Simat.

El Centre de Coordinació d´Emergències de la Generalitat Valenciana, ha decretat el nivell taronja perquè s´esperen fortes pluges per a tot el dia de hui.

Precaució a la carretera, i no agafar el vehicle en cas de no ser estrictament necessari.

El Banc de València intervingut pel Banc d´Espanya.


Alguna responsabilitat tindrà el PP quan justament les 3 entitats financeres valencianes per excelència han passat a la història.

BANCAIXA: "venuda" a Caja Madrid.
CAM: intervinguda pel Banc d´Espanya, presenta signes de malversació per part dels seus dirigents (nombrats a dit pel PP).
BANC DE VALÈNCIA: intervingut pel Banc d´Espanya, Jose Luis Olivas va presentar la dimissió com a President, en veure la que anava a caure, l´entitat presenta un forat de més de 800 milions d´euros.

Raspall Individual Bancaixa: Coeter II - Waldo, semifinals este dissabte.

Coeter II s´enfrontarà dissabte a las vesprada (18.30h.) al Trinquet de la Llosa de Ranes, gestionat per Baldu.

Semifinals de luxe en l'Individual de raspall amb Waldo, Coeter II, Armando i Moncho

L'últim jugador a entrar en les semifinals va ser Coeter II de Simat de la Valldigna que eliminà amb gran facilitat a Josep de Xeraco per 25 a 5 en el trinquet de la Llosa de Ranes. Coeter II accedeix a aquesta ronda per sisena vegada, i en tres va passar a la gran final i en dues ocasions no va poder arribar, curiosament en el seu camí sempre que ha perdut ha tingut a Waldo d'Oliva enfront. En aquesta edició tindrà una nova ocasió de tractar de donar-li la volta a les estadístiques i derrotar al gran favorit de la competició. La semifinal es disputarà dissabte que ve en el trinquet de la Llosa de Ranes, a partir de les 18´30 hores.

La segona semifinal es disputarà en el Trinquet de Xeraco diumenge que ve a partir de les 11´30 hores i la jugaran Armant de Bicorb i Moncho de Manuel.

dilluns, 21 de novembre de 2011

El PP també guanya ja a unes generals a Simat


El PP va aconseguir ahir a Simat per primera vegada en la seua història, guanyar també a les eleccions generals. La tendència, exactament igual que a la resta de l´Estat Espanyol de càstic total al PSOE, si més no, si extrapolàrem els resultats de Simat a tot l´Estat, el PP no guanyaria per majoria absoluta.

La gran triomfadora d´ahir a Simat, a banda del PP, va ser Esquerra Unida,  la formació de Cayo Lara, que duplica els vots obtinguts a les últimes generals. COMPROMÍS, que per primera volta posa a un Nacionalista Valencià (Joan Baldoví), al Congrés, també quasi duplica els vots obtinguts.

Esquerra tira de força amb Joan Serra com a candidat per obtindre 100 vots a Simat, un 5,50%, i també dobla de sobra els últims resultats, però no és suficient per tindre representació amb els resultats globals de la província de València.

També cal parar atenció, als 45 vots obtinguts per UPYD, una formació que no té representació ni agrupació local a Simat.




El BLOC arriba ja a la majoria d´edat. COMPROMÍS tindrà a Joan Baldoví com a primer Diputat Nacionalista des de la restauració de la democràcia.

Joan Baldoví aconsegueix un escó en el Congrés - Serà el primer diputat electe per un partit nacionalista valencianista des de la República, després de Josep Bernat i Baldoví.

El cap de llista de Compromís al Congrés per València, Joan Baldoví, s'ha compromès a "eixamplar" amb el seu nou escó el camí dels valencians cap a Madrid fins que càpia per ell "una filà de Moros i Cristians".

Baldoví ha fet aquestes declaracions quan, a punt de finalitzar l'escrutini en la circumscripció de València, es confirma que Compromís ha aconseguit el seu escó en el Congrés després de les eleccions generals.

Des del Teatre El Micalet de València, on Baldoví segueix l'escrutini al costat d'un centenar d'afiliats i simpatitzants, s'ha mostrat disposat a treballar per els qui li han donat la confiança i pels quals està convençut que ho faran en comprovar el seu treball.

Baldoví s'ha compromès a demanar la reforma de la Llei Electoral en el Congrés dels Diputats i a reivindicar la donació en pagament com a mesura per a cancel·lar les hipoteques, perquè, al seu judici, "no es pot tolerar el drama de moltes famílies que estan perdent les seues cases".

Pretén "oxigenar" el Parlament, igual que, ha afirmat, ha fet la coalició Compromís en Els Corts Valencianes.

"No entraré solament al Congrés, darrere portaré a tots els que m'han precedit, a els qui han donat la cara per aquest país en les pitjors condicions, han sembrat, gent que va creure i confie en peluts i indocumentats i que avui tindrien somriure d'orella a orella i se sentirien satisfets", ha apuntat.

"Seré el representant dels valencians que m'han votat i dels quals ho faran quan vegen com treballem. El camí a Madrid s'eixamplarà i cabrà tota una filà de Moros i Cristians de valencians", ha afegit el candidat de Compromís.

El portaveu d'aquesta coalició en Les Corts, Enric Morera, s'ha mostrat satisfet per haver superat al sistema i ha augurat un canvi en la política autonòmica valenciana en 2015 liderat per Compromís.

"Ara s'assabentaran del que val una pinta -en al·lusió al PP- perquè ací portem patint-ho 16 anys", ha advertit Morera, qui ha lamentat haver competit en "desigualtat" amb la resta de formacions en la campanya electoral.

En opinió de la diputada autonòmica de Compromís Mónica Oltra, "Rajoy ja té oposició, la de Compromís" i ha qualificat al líder popular de "bruixot que promet arreglar la crisi".

"El panorama canviarà molt en els pròxims quatre anys, ens espera molt treball, lluita i potser desesperació, però es produirà un canvi molt més profund que el de les sigles. La gent senzilla del poble té ara l'oportunitat de canviar el sistema d'arrel", ha afegit

Espanya és "blava". Mariano Rajoy aconsegueix la majoria més gran en la història de la democràcia.

El Partit Popular ha guanyat les eleccions generals amb una majoria absoluta aclaparadora, segons els resultats oferts pel Ministeri de l'Interior amb el 99,52% dels vots comptabilitzats. Mariano Rajoy comptarà amb un suport parlamentari amplíssim per al seu futur Govern (que es formarà al voltant del 20 de desembre), amb 186 escons (10,77 milions de vots, el 44,6% del total) dels 350 que formen el Congrés dels Diputats. La majoria absoluta són 176 i la victòria és la segona més àmplia de la democràcia, després dels 202 diputats del PSOE del 1982.

El PSOE ha viscut un daltabaix sense precedents, al quedar-se en 110 escons (28,71% i 6,94 milions de vots). Es tracta del pitjor resultat del partit en unes eleccions generals des dels 118 del 1977, de manera que Alfredo Pérez Rubalcaba ha obtingut un suport fins i tot inferior que el de Joaquín Almunia el 2000: els 125 escons que van donar lloc a l'anterior majoria absoluta del PP de José María Aznar, amb 183 diputats. Els aproximadament 60 diputats perduts han anat a parar tant als populars (uns 30) com a IU, altres grups minoritaris i l'abstenció.

Rajoy ha reconegut que afronta la "conjuntura més delicada dels últims 30 anys" i ha promès "anteposar l'interès general" i procurar que "per cap circumstància ningú se senti exclòs del projecte comú". Espanya, ha afegit, afronta una "hora decisiva" que marcarà el seu destí de les pròximes dècades i que requerirà un "esforç equitativament repartit, solidari". El futur president del Govern ha promès a aturats, pensionistes, emprenedors, malalts i dependents que seran la seva prioritat, ha anunciat que convocarà les comunitats autònomes per analitzar la situació i ha assegurat que la "veu d'Espanya ha de tornar a ser respectada" a Europa.

Rubalcaba, per la seva banda, ha reconegut que el seu partit ha perdut "clarament" les eleccions i ha agraït el suport als "set milions" de ciutadans que l'han votat "en unes circumstàncies especialment difícils" per a Espanya i per als que han tingut la responsabilitat de Govern els últims anys. El candidat ha anunciat que ha demanat al secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero, que convoqui un congrés ordinari de la formació per aclarir el seu futur.

El PP ha aconseguit una escalada històrica des de les eleccions del 2008, en què va aconseguir 154 diputats (39,94% dels vots), enfront dels 148 del 2004. En canvi, el PSOE, desgastat per la situació econòmica i la gestió de la crisi per part de l'Executiu, ha experimentat una patacada sense precedents, al caure des dels 169 escons (43,87% dels vots) dels anteriors comicis (164 el 2004). Les dades d'Interior apunten a una diferència d'uns 3,8 milions de vots entre els dos partits i confirmen les diferents enquestes de les últimes setmanes, que donaven una majoria d'entre 198 i 184 diputats als populars, davant la forquilla d'entre 126 i 112 dels socialistes.

Pel que fa a la resta de forces polítiques, CiU es confirma com el tercer grup parlamentari a la Cambra amb 16 diputats, enfront dels 10 aconseguits en els anteriors comicis. El PP confiava que CiU aconseguís un bon resultat perquè vol comptar amb aquest grup encara que tingui majoria absoluta.

La principal pujada, amb tot, correspon a IU-ICV, que gràcies als votants d'esquerra descontents amb el PSOE ha pujat de dos a 11 diputats i podrà tornar a formar el grup parlamentari propi que va perdre el 2008 (són necessaris cinc diputats i el 5% dels vots per fer-ho). La transfusió de vots cap als socialistes de què IU es va queixar el 2004 i el 2008 s'ha capgirat, doncs.

L'ESQUERRA 'ABERTZALE' ENTRA AMB FORÇA

L'entrada més significativa al Congrés és la de l'esquerra abertzale a través d'Amaiur, que aconsegueix set diputats (el seu millor resultat històric eren cinc escons) i podrà comptar amb grup propi, cosa que li donarà un espai important a la Cambra i la possibilitat de desbaratar el pla de Rajoy que la legislatura fos eminentment econòmica. Part dels seus suports poden haver arribat des del PNB, que amb cinc diputats hauria registrat un retrocés respecte al 2008 (sis escons en aquelles eleccions) però mantindrà el grup parlamentari, que segons les enquestes i els sondejos hauria pogut perdre.

A Euskadi, on hi haurà eleccions d'aquí més d'un any, Amaiur s'ha convertit en la vencedora de les eleccions, amb sis escons (l'altre ve de Navarra). El PNB és la segona força política, davant del PSOE (que cau de nou a quatre diputats i perd el lideratge) i del PP (que repeteix amb tres).

El PSOE, de fet, no guanya en cap comunitat (només ha vençut a les províncies de Barcelona i Sevilla) i perd els dos graners de vots tradicionals. A Catalunya, CiU guanya i sobrepassa el PSOE (es queda amb 14 escons, enfront dels 25 del 2008). El PP ha avançat, però menys del que s'esperava (de vuit a 11), mentre que ICV, coalitzada amb IU, avança d'un a tres. A Andalusia (on d'aquí tres mesos hi ha eleccions autonòmiques), el PP trenca el lideratge històric dels socialistes i arriba als 33 diputats, davant els 25 de les anteriors eleccions. Per contra, el PSOE cau de 36 a 25, mentre que IU n'aconsegueix dos, de manera que torna a tenir representació.

CAMBRA SEGMENTADA

La Cambra estarà molt segmentada (la suma del PP i el PSOE perd 27 escons), amb 13 partits amb representació, tres més que el 2008 i els mateixos que el màxim històric aconseguit el 1979. UPD passa d'un a cinc diputats, però no tindrà grup propi perquè no ha aconseguit el 5% dels vots. El grup mixt estarà format, segons l'escrutini, per ERC (repeteixen amb tres), els gallecs del BNG (repeteixen amb dos), els canaris de CC (repeteixen amb dos), el Fòrum de Francisco Álvarez Cascos i els valencians de Compromís (que entrarien a la Cambra amb un escó cadascuna). Els navarresos de Geroa Bai (successors de Nafarroa Bai) també aconsegueixen una representació.

La participació, segons ha reconegut el mateix Govern, ha estat "mitjana". El mal temps i el descontentament dels ciutadans amb els polítics sembla que hagin pesat més que la greu crisi a la qual s'haurà d'enfrontar l'Executiu que ha sortit de les urnes. L'abstenció ha pujat, però menys del que moviments com el 15-M feien preveure. Ha passat del 26,15% al 28,31% (9,66 milions de vots no emesos), si bé en les eleccions del 2008 ja va ser més elevada que la mitjana històrica.







divendres, 18 de novembre de 2011

València CF - R. Madrid, a per la confirmació de l´alternativa.

Vicent Guaita, junt amb el cartell especial del partit de demà, que enfrontarà al València CF (3er classificat) contra el R. Madrid (1er classficat).

Emery: "Així, podem guanyar al Madrid"

A Mestalla arriba una autèntica amenaça, el Real Madrid, però el València creu. Per què no es pot guanyar al Real Madrid? El vestuari al complet, des del cos tècnic a l'últim futbolista a arribar, té la lliçó ben apresa i sap que col·locar-se a un punt del líder és possible amb el suport de l'afició i interpretant a la perfecció el guió.

Concentració màxima, sense distraccions. Les primeres pinzellades ja li les ha transmès Unai als seus xics amb un vídeo de 35 minuts que van visualitzar ahir abans d'eixir a la gespa, amb talls de partits del Madrid disputats en la temporada actual. Quin és la fórmula per a guanyar-los? La primera mesura presa per Emery és no rescatar del seu arxiu el plantejament posat en escena a Mestalla fa uns mesos, en el fatídic 3-6 maquillat al final encara que va donar la sensació que si hagueren necessitat marcar deu gols ho haurien aconseguit sense patir, però ja es té ben clar com fer-li mal a l'equip entrenat per Mourinho, i el primer pas va a ser «aguantar el seu inici». Va a ser vital frenar el seu començament, molt agressiu i amb una pressió forta a dalt.
VALÈNCIA CF - REAL MADRID
Història d´un desencontre

 

dijous, 17 de novembre de 2011

Dos anys i mig de presó per causar l´incendi del Toro del 2008.

                                       Imatge de l´últim incendi devastador a Simat, l´any passat.

Un home ha acceptat avui una condemna de dos anys i mig de presó per provocar al juliol de 2008 un incendi forestal que va cremar 1,7 hectàrees de muntanya i va obligar a l'evacuació de la residència d'ancians de Simat, després de calar foc a uns matolls.

El judici celebrat ahir en la Secció Tercera de l'Audiència de València s'ha resolt amb la conformitat de les parts després que el processat haja reconegut els fets, i el tribunal haja declarat sentència ferma després de la renúncia d'aquestes a presentar recurs contra la mateixa.

El fiscal sol·licitava inicialment per a l'acusat, com a autor d´un delicte d'incendi, vuit anys de presó, multa de 3.000 euros i una indemnització de 2.524 euros a la Generalitat en concepte de les despeses que va suposar l'extinció de l'incendi.

No obstant açò, l'acord ha possibilitat la rebaixa de la condemna a dos anys i mig de presó i una multa d'1.080 euros, mentre que desapareix la pena d'indemnització a causa que l'home ja l'ha pagat, la qual cosa s'ha traduït en atenuant de reparació del dany.

Segons ha reconegut José F.A., poc abans de les 15.00 hores del 4 de juliol de 2008, va cremar uns matolls quan es trobava en la zona forestal del Barranc dels Cases, paratge conegut com Cova de la Coloma, en el terme municipal de Simat.

El processat va actuar d'aquesta manera sense adoptar "les més mínimes cauteles" per a evitar la propagació del foc, fins al punt que va abandonar el lloc sense cerciorar-se que les flames s'havien extingit.

A més, les condicions meteorològiques d'aquella jornada 27 graus de temperatura, 51% d'humitat ambiental i vent que bufava a 7 quilòmetres per hora- van determinar un nivell de perill de propagació en "grau d'alarma".

D'aquesta manera, l'incendi es va estendre fins a afectar a un total d'1,7 hectàrees de vegetació forestal, composta principalment per pins blancs, garroferes i matoll.

Així mateix, va arribar a  les rodalies d'una residència d'ancians de la localitat que es trobava a 250 metres de distància del punt d'inici del foc, obligant a l'evacuació de 84 interns davant el perill de la seua proximitat.

L'incendi va ser sufocat sobre les 14.00 hores de l'endemà i les despeses d'extinció del mateix van ascendir a 2.524,57 euros, que reclama la Generalitat.

En finalitzar la vista, el lletrat del processament, Jordi Elena, ha qualificat de "bé" l'acord encara que comporte l'ingrés a la presó, atès que el fiscal sol·licitava primerament per al seu client "fins a vuit anys de presó i una multa major" que l'acordada.

Ha destacat el fet que l'home haja reconegut els fets i haja reparat el dany, que "no era excessiu", al mateix temps que ha indicat que, després del seu ingrés a la presó, sol·licitarà "prompte" el tercer grau per al condemnat.


dimarts, 15 de novembre de 2011

Simat, activitats culturals novembre-desembre

A la fi sí tindrem ‘debats’ a Canal 9

Els 11 segons de Compromís i els 27 d’EU, finalment s’han convertit en 13 minuts. Eixe serà el temps que ambdós grups tindran en els tres debats que arrancaran aquesta mateixa nit a Canal 9. Així ho decidí ahir el Consell d’Administració de RTVV malgrat el vot en contra del PSPV, que continua rebutjant la celebració d’aquest debats a quatre en considerar-lo un “antidebat”.

Encara que no tots els grups gaudiran del mateix temps per explicar el seu programa durant els tres debats a Canal 9, la decisió d’ahir del Consell d’Administració de RTVV ha reordenat la distribució del temps i ha disminuït la desigualtat de condicions amb què arrancaran els debats. D’aquesta manera, Compromís-Equo i EU-Els Verds comptaran amb 13 minuts d’intervenció mentre que el PSPV amb 16 i el PP amb 19 minuts.

En aquest cas, les negociacions de la trobada no s’han centrat en el decorat del plató, ni en les cadires on seuran els candidats, ni tampoc en quin serà l’ordre d’intervenció. Les negociacions s’han concentrat en aconseguir que els partits minoritàries tinguen segons suficients per poder dir la seua. D’aquesta manera, els polèmics 11 segons que Compromís tenia adjudicats inicialment, així com els 27 d’EUPV, han quedat superats. El nou repartiment de minuts respon als criteris imposats per la Junta Electoral per tal d’adequar les intervencions dels partits als resultats electorals obtinguts en 2008. Pel que fa al moderador dels debats, serà Xavier Carrau, periodista proper al PP que dirigeix el programa matinal ‘Bon dia, Comunitat Valenciana” i que en repetides ocasions ha estat criticat per haver censurat opinions contràries al govern popular. De fet, el mateix Carrau dirigí el debat de les passades eleccions autonòmiques que evidencià una rigidesa extrema en un debat en què no es podia debatre.

Però no tots estan d’acord en les condicions del debat. El PSPV, ha votat de nou en contra d’aquest debat a quatre. Però segons el portaveu socialista en la Comisión de Control a RTVV, Josep Moreno, el problema “mai ha sigut una qüestió de temps”. “Sempre hem defensat uns debats en igualtat de condicions, entre tots i legals, i per tant la proposta de Fabra i Jaraba sobre els 11 segons eren una gran mentida”, ha declarat Moreno. A més, ha criticat que el que es realitzarà a Canal 9 serà un “antidebat”, “un multi-míting, que incomprensiblement, només ha comptat amb l'oposició del partit socialista”.

Amb aquestes declaracions el PSPV ha intentant fer front a la pluja de crítiques que han rebut als últims dies després d’oposar-se, en dos ocasions, a un debat a quatre. Però les seues justificacions no han convençut a tots. En aquest sentit, el representant d’EUPV en el Consell d’Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, ha assegurat que no entén el posicionament del PSPV. “Pareix que tinga por d'escoltar les propostes dels altres. La seua proposta reiterada i obsessiva perquè hi haguera un debat bipartidista, resulta inacceptable”, ha assenyalat Sampedro. Per això, Compromís i EU han demanat al PSPV que no recórrega la decisió del Consell, ja que si ho fera, bloquejaria la celebració dels debats per falta de temps per resoldre el recurs.
Tres debats, tres rondes i quatre candidats

Finalment, els quatre caps de cartell de Castelló, València i Alacant tindran una cita televisiva al llarg d tota la setmana per intentar arreplegar els vots dels indecisos o per convéncer el seu electorat. Avui, serà el torn dels candidats de Castelló, dimecres serà el moments dels d’Alacant i dijous debatran els caps de llista de València.

Pel que fa a l’estructura dels debats, aquests tindran tres rondes de 15 minuts i 40 segons i una última de 14 minuts per a conclusions. La nova distribució del temps detalla que en les tres primeres rondes, tots els candidats tindran dues intervencions que s'ajustaran a la següent durada: una primera intervenció en la qual EU i Compromís-Equo tindran 2:20 minuts cadascun, el PSOE 2:30 i el PP 2:40. En la segona intervenció de rèpliques, EU i Compromís comptaran amb 1:20 minuts, el PSPV 1:30, i el PP 1:40 minuts. Finalment, en l’última ronda de conclusions, EU i Compromís disposaran de dos minuts, el PSPV de quatre i el PP de sis.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Acte de COMPROMÍS hui a Simat


Vos esperem esta vesprada a la CASA de la CULTURA de SIMAT a les 19:30h
Ens acompanyarà HELENA MALONDA, candidata al Congres per València.
Una altra política és possible!!!!!!
Per primera vegada estarem representats a Madrid i hi haurà una VEU VALENCIANA defensant els nostres interessos!!!!!!!!!!!

No falteu!!!!!!!!
Remès pel Bloc de Simat   http://blocsimat.blogspot.com/

 

dijous, 10 de novembre de 2011

Socis de la COSIVA constitueixen una agrupació per vigilar el procés de liquidació.

Ahir de vesprada, uns 40 socis de la COSIVA, es van reunir per tal de formalitzar un grup que vigile el procés de liquidació que està fent-se a la cooperativa. La finalitat és tindre tota la informació possible i fiscalitzar l´acció de l´actual Junta Directiva, de la que no estan gens satisfets.

Alguns dels socis indignats i com no, afectats ens fan la següent reflexió i exigència a la Junta Directiva:

Encara no hi han xifres exactes de ingressos i despeses, totes les xifres s'han cantat en les diverses reunions i no s'han fet públiques per escrit. Volem un balanç de situació i un inventari real per evitar que qualsevol espavilat s'apropie del que no es d'ell.
 
Volem saber a hores d'ara qui està treballant, quin és el montant dels sous que es paguen i quines són les seues funcions en una cooperativa quebrada.
 
Volem saber quin és l'estat de les negociacions amb altres comerços per vendre o llogar la nau de la cooperativa, així com el que està fent-se amb la cartera de clients i amb les marques corporatives.
 
Volem que als socis de la cooperativa que se li deguen diners de les taronges se'ls envie la liquidació i se'ls reconega el deute, volem que es  facilite als treballadors l'ixida de l'empresa el més rapid i beneficiós per tots.
 
A més, el grup constituït i que realitzarà eixe treball fa saber als socis que  vulguen demanar més informació i transparència a la junta rectora hi hauran (si és possible) unes fulles per adherir-se a la petició, a la casa de la cultura.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Els fraus de comerços de taronja alcen brots racistes. L´abús als immigrants perjudica al collidor de la terra.

La Inspecció de Treball està alçant actes d'infracció a empreses i signatures de treball temporal (ETT) del Camp de Morvedre per «frau i abusos en la contractació» de personal per a la campanya citrícola, segons ha confirmat a Levante-EMV la responsable de la Federació Agroalimentària de CC OO en la comarca, Empar Aguilar.

Aquesta situació a més està provocant discriminacions dins de les colles de collidors que ja han acabat en diverses baralles amb tints racistes, on espanyols s'enfronten a immigrants ja que, segons CC OO, a aquests últims se'ls donen facilitats per a treballar més per menys diners. «La conjuntura és molt complicada i aquesta greu situació està induint a la xenofòbia. Ja s'han començat a veure els primers brots xenòfobs en els camps quan la campanya acaba de començar» , comentava Aguilar.

El problema, al seu judici, s'inicia en les contractacions «en acudir a algunes ETT» i contractar treballadors com a esporàdics quan l'ocupació és per un període determinant amb principi i fi. «D'aquesta manera abarateixen el cost fins a un 40%» respecte a la contractació d'un fix discontinu com s'arreplega en el conveni de la recol·lecció de cítrics.

Però a part d'aquesta pràctica, que CC OO considera «frau», la Inspecció de Treball també està posant sancions en la comarca per «abusos», que es concreten en diversos punts.

D'una banda, aquest tipus de contractes es realitzen al col·lectiu més feble que és l'immigrant, fins i tot «hi ha ETT que només volen contractar-los a ells». A aquesta situació se li suma el pagament d'una quantitat al mes en concepte de transport o trasllat al camp que ronda els 20 euros.

Salaris per sota del conveni

A més, «els salaris estan per sota de conveni i els immigrants cobren la meitat que un espanyol o que un fix discontinu», desvetlava Aguilar , sent d'1.20 a 1.40 euros el calaix per als estrangers i de 2 a 2.2o per als autòctons.

Aquest és sens dubte un dels punts claus en els conflictes que es creen entre els treballadors ja que, segons CC OO, a l'empresari li interessa més que recol·lecte un estranger, ja que li paga menys, que a un espanyol, la qual cosa li permet obtenir més benefici. «Com els ix més rendible , els posen facilitats en el treball com deixar-los els calaixos al seu abast, perquè no s'entretinguen a anar a per ells; així, recol·lecten més ràpid i més taronges que els que han de perdre el temps a anar a cercar-los i que en moltes ocasions no troben o no queden perquè estan en mans dels estrangers; alguna cosa que, lamentablement, ja ha provocat diverses baralles entre ells», denunciava la responsable de la Federació Agroalimentària.

La conjuntura es complica amb l'existència de colles sense permís de treball. Segons el sindicat, encara que la contractació il·legal està més controlada, segueixen existint grups de recol·lectors sense papers.


dimarts, 8 de novembre de 2011

Una filtració posa el Banc de València al peu dels cavalls

El Banc de València, la fins fa poc tercera entitat financera de la comunitat, era ahir l'última a rebre el colp del dubte referent a la seua solvència. Un dubte que l'obligava a anunciar a meitat del matí, amb la cotització dels seus títols suspesa cautelarment, que podria acudir a una ampliació de capital; encara que l'ampliació puga no ser suficient per a sufocar la indigestió de rajola i inversions en sintonia amb els últims governs autonòmics que ja van portar a la CAM a la mateixa situació.

La notícia saltava a primera hora del matí. Les accions del Banc de València deixaven de cotitzar-se en borsa després d'eixir a la llum una informació en el diari El Mundo apuntant un possible forat de 600 milions en els seus comptes. La mesura tractava d'evitar la caiguda d'unes accions que en 2007 cotitzaven a l'entorn dels 40 euros. Després de tornar al parquet ahir a la vesprada, la seua cotització es tancava en 80 cèntims.

La cotització de l'entitat es desinflava en eixe període i sempre sota la direcció de l'expresident de la Generalitat, José Luis Olivas, al ritme de la bombolla immobiliària, l'excessiva presència de la qual en els actius de l'entitat, deu tindre bona culpa de la situació del banc, participat en un 39% per Bankia, després d'engolir esta entitat Bancaixa, a través del Banco Financiero y de Ahorro (BFA).

Ahir, igual que en 2007, els analistes consideraven la cotització de les accions del Banc de València per sobre del seu valor real per a evitar la temptació d'absorció per una altra entitat, no faltaven els que interpretaven que la irrupció de la notícia que les abaratia encara més suposava una mostra de l'interés del banc que dirigeix Rodrigo Rato de desprendre-se'n.

No debades, segons apuntava la notícia publicada per El Mundo, les accions del Banc de València en possessió de Bankia no estan en la filial que cotitza en borsa, sinó en el banc dolent, en el qual al costat dels títols del BFA (per al qual recentment es va fitxar com a conseller Ángel Acebes) acumulen també els seus actius immobiliaris de pitjor qualitat.

Com a resultat de tota la situació, el Banc de València es veia obligat a anunciar una possible ampliació de capital fins als 60 milions d'euros, el 50% de la seua capital social, encara admetent que la quantitat no puga acabar cobrint "les necessitats de capital" (si fóra certa la notícia publicada ahir, no n'aconseguiria ni la desena part); i reconeixia públicament estar sent sotmesa a una inspecció per part del Banc d'Espanya

Davant el possible daltabaix d'una altra de les entitats financera valencianes —de les tres grans solament s'ha salvat Bancaixa a costa de ser engolida per Caja Madrid en Bankia—, el conseller d'Economia, Indústria i Comerç, Enrique Verdeguer, que les últimes setmanes tractava d'evitar que qualsevol tipus de responsabilitat per l'estat de la CAM recaiguera en el Consell, no encertava a donar cap solució concreta a la situació del Banc de València. "Estem en permanent contacte amb Bankia i amb el Banc d'Espanya per a tractar de donar una solució el més apropiada possible", afegia per a assenyalar ben a les clares als altres actors d'una situació per a la qual contemplava ja tant la intervenció via Fons de Reestructuració Ordenació Bancària (el cada vegada més popular FROB) o la venda a alguna altra entitat privada.

La situació del banc, segons apuntava ahir el diari El Mundo, és alarmant. Entre els seus números, a 30 de juny del present any, destacarien entre d'altres, el seu nivell de solvència, del 7,36% (molt per davall del 9% que acaba d'imposar l'Autoritat Bancària Europea a les grans entitats); una morositat d'un 6,99% (la mitjana de la banca estatal és del 6,69%); o una exposició al crèdit immobiliari de 3.187 milions d'euros, dels quals 521 estarien comptabilitzats com a morosos i altres 505 milions en crèdits amb un alt risc d'impagament.

Malgrat açò, segons indicava la informació d'El Mundo, les dades podrien estar no actualitzats i emmascarades. En principi, un profund coneixedor de les dades reals, l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas, dimitia fa escasses dues setmanes el seu càrrec de director de l'entitat per una suposada incompatibilitat del càrrec amb el que exerceix a Bankia. No obstant açò, eixa suposada "incompatibilitat" no va ser obstacle perquè els compaginara durant quasi onze mesos (el seu salari en 2009 per exercir eixa funció va ser de 251.000 euros). Esta vegada, no va ser el capità l'últim a abandonar el vaixell.

dissabte, 5 de novembre de 2011

"Per la porta gran", article d´opinió de Joan Serra.

Joan Serra és el candidat d´ESQUERRA al Congrés dels Diputats per València a les eleccions del 20-N.

Introduir modificacions a la Llei Forestal autonòmica, tal com proposa el PP, suposa incitar i incentivar l’especulació. Si fins ara les zones forestals que es cremaven, no es podia canviar la qualificació urbanística passats 30 anys, ara, amb les noves modificacions, es podrà intervenir ja, sota qualsevol pretext. Segons el President de la Generalitat Alberto Fabra “ sí que es podrà actuar si es declara bé d’interès general”, i ja sabem quin és l’interès general d’un partit ple d’imputats, Camps, Costa, “trajes”, depuradora de Pinedo, fem d’Alacant, cas Gürtel, Brugal,..

Es vergonyós que en compte de planificar la reforestació en projectes de futur, es busca obrir una porta a l’especulació. A hores d’ara, encara estem esperant el decret Camps, d’ajudes a les zones afectades pels incendis de la tardor del 2010. Que poc s’estimen el territori!

No té sentit que es plantegen modificacions de la Llei Forestal que entren en contradicció amb la Ley de Montes estatal, a no ser que siga per afavorir els interessos d’aquells, que l’únic que volen es omplir-se les butxaques ràpidament i deixar el territori totalment degradat, com recentment han fet. Volen vendre gat per llebre pels guanys fàcils.

Durant anys hem estat lluitant contra els projectes urbanístics que destrossaven el nostre territori, creant una bombolla immobiliària que ha portat a milers de valencians i valencianes a la seua ruïna. No estàvem tan equivocats quan ja fa anys denunciaven el que finalment ha passat.

Per això, encara que alguns diuen que els populars acabaran modificant la llei autonòmica per la porta de darrere, personalment pense que, tal i com es veuen les coses, el PP ens col•locarà les modificacions per la porta gran, sense vergonya, amb gran prepotència a l’espera de la majoria absoluta que preveu aconseguir a Madrid i així, poder modificar la Ley Forestal que tanta pena li dóna per als seus objectius.

Fins a quan cal carregar amb açò? Canal 9 té més treballadors que Tele5, Antena 3 i LA SEXTA junts.

* Canal 9, la televisió de la Comunitat Valenciana, posseeix una plantilla de 1.800 treballadors, més que Antena 3, Telecinco i La Sexta junts, i un deute de 1.200 milions d'euros
 
* Té el pitjor índex d'audiència entre els grans canals autonòmics, junt amb Telemadrid

I ara qui paga açò?
Què fem amb açò?

Val que en la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), també coneguda com a Canal 9, treballen 1.800 persones, més gent que en Telecinco, Antena 3 i la Sexta junts, més personal que en Canal Sur (1.680 empleats) o Telemadrid (1.200). Val que una plantilla tan àmplia en una comunitat governada pel PP no haja pogut destapar una sola exclusiva sobre el cas Gurtel. Val que l'audiència d'octubre se situe en un 5,8%, la més baixa dels grans canals autonòmics al costat de Telemadrid. I que vaja caent en picat: 11,9% en 2009 i un 8% en el mateix mes de l'any anterior. (Per a alguns sindicats de la companyia pública, com a Intersindical aqueix descens es deu a la pèrdua de credibilitat que s'ha instal.lat per el “no seguiment” del Cas Gurtel. La direcció de l'empresa, no obstant açò, creu que es va informar de forma equànime i atribueix la caiguda a l'eclosió dels canals de Televisió Digital Terrestre (TDT) i al poc pressupost que tenen per a fer una graella de qualitat). 
Prosseguim: val que segons un informe elaborat per Hisenda a petició del jutge Antonio Pedreira, el canal gastara a cobrir la visita del Papa a València en 2006 quasi 15 milions d'euros (14.713.940,75). Val que Canal 9 comprara l'any passat els drets de la Fórmula 1 per una xifra que la direcció es nega a desvetlar i retransmeta les carreres a la mateixa hora en què es pot veure per la Sexta. Val que l'ens tinga un deute d´uns 1.099 milions d'euros als bancs i cent milions als seus proveïdors. I que les companyies que li presten servei tarden a cobrar dos anys. Val. Però… fins a quan pot perllongar-se una situació així?

Els primers que asseguren voler canviar-la són els seus propis gestors. “Tenim una plantilla ciclópea, però a l'hora de la veritat, costa fer programes de producció pròpia”, indica un directiu que sol·licita l'anonimat. “Hi ha un munt de gent que ocupa oficis que ja no existeixen, com els muntadors de magneto, que és com si en un periòdic tingueres linotipistes. I com no es volen reconvertir, has de contractar a gent. Entre els torns, les baixes per malaltia i els moscosos (dies de lliure disposició), ens resulta molt difícil disposar d'un equip estable de 35 persones per a muntar un programa. Les baixes justificades ens costen quatre milions d'euros a l'any, quasi un 5% dels 97 milions que ens assigna la Generalitat com a pressupost. Tenim xifres d'absentisme de fins al 14%, que solen coincidir amb les vacances escolars de juny, el pont de la Constitució, la Setmana Santa. Ací s'ha comprat la pau social amb convenis col·lectius molt bons. Ha sigut culpa dels directius, els sindicats i els gerents. No hi ha cap responsable, però ho són tots en general. Mentre hi ha hagut diners, no passava gens, però ara…”.

Canal 9 va comprar en 2010 els drets de la Fórmula 1 per una xifra que l'adreça es nega a desvetlar

Després de deu entrevistes efectuades el dijous en el Mercat Central solament dues persones van mostrar una opinió favorable al Canal 9. Un ciutadà deia: “Han confós la cultura valenciana amb el xaró”. Un altre va lamentar que s'use principalment per a difondre “propaganda institucional”. Una cambra assumia i justificava la suposada parcialitat –“Si ací mana el PP és lògic que tinga la seua influència en la tele” –, encara que es queixava de la “barreja de valencià i català” que s'empra en el canal. I diverses persones es van queixar del cost que implica. La direcció, no obstant açò, sosté que en els últims dos anys ha aplicat una “economia de guerra” mitjançant la qual ha retallat despeses en un 40%. “Hem estalviat de tot, menys en personal: fotocopiadores, cotxes, telèfons, mòbils… I, sobretot, en continguts. Però la despesa en nòmines ocupa el 85% del nostre pressupost. I avui dia, una empresa que gaste en personal més del 25% comença a tenir problemes”, assenyala José López Jaraba, director de Canal 9.

El candidat presidencial del PP, Mariano Rajoy, ha promès aquesta setmana promoure una llei per a privatitzar canals autonòmics. Però ni els sindicats consultats ni la direcció de l'empresa creuen que açò vaja a ser. Primer, perquè no seria rendible. I segon, perquè dubten que cap de les autonomies històriques vaja a desprendre's de les seues teles. Però, encara que no s'arribe a la privatització, els treballadors temen un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) després de les eleccions generals. “El problema és que el ERE no seria la pitjor notícia de totes”, explica Jaume Muñoz, membre del comitè d'empresa per l'organització Intersindical. “Perquè el ERE ens permetria negociar. Però el que temem és que vulguen fer un sedàs i es vulguen llevar d'al mig als crítics”. I amb aquesta declaració entrem de ple en la idiosincràsia de Canal 9: “Ací”, continua Muñoz, “les coses s'han fet com en altres llocs, però al brut. Fins fa poc teníem un secretari general, Vicente Sanz, que era el que veritablement feia i desfeia en la tele. Havia sigut antic president provincial del PP a València. I el van tirar en 1994 del lloc polític quan es van difondre unes converses en les quals deia que ell estava en política per a forrar-se. D'allí ho van posar de mandamás en la tele fins que ara el van haver d'acomiadar després de ser acusat per tres treballadores d'assetjament sexual. Però durant tots aquests anys ha contractat a qui ell va voler i amb el sou que va voler. De tal forma que el sindicat majoritari fins a aquesta setmana en què hi ha hagut eleccions era un, l'ÚS, en el qual ell confeccionava les llistes. Per açò temem que ara facen un sedàs selectiu”.

“Tenim una plantilla ciclópea, però costa fer programes de producció pròpia”,
indica un directiu


El destral arribarà. L'única cosa que no se sap és quan, amb quina força ni a quanta gent va a afectar. Però ni els treballadors més optimistes es plantegen que no vaja a haver-hi acomiadaments. Per als directius de Canal 9 la solució estaria en una paraula que en boca d'ells adquireix poders quasi màgics: la “externalització” de serveis. “Així es competeix avui dia”, indica un membre de cúpula de Canal 9. “Per açò Tele 5 pot permetre's tenir solament 400 empleats. Perquè la productora Atlas treballa per a ells. Aqueix és el model que regeix també a Balears, Canàries o Aragó, on tenen externalitzats fins als informatius. És com si en el teu periòdic els fotògrafs pertangueren a una altra empresa, com Prosegur. Ací els informatius seguiríem fent-los nosaltres, però la major part dels serveis, com el departament de publicitat, ho contractaríem fora. La gent confon externalització amb privatització i no és el mateix”.

Amb l´externalització la direcció assegura que pagaria “fins a quatre vegades menys” pel mateix servei. Però la plantilla perdria bona part del seu poder adquisitiu. El sindicalista Jaume Muñoz, no obstant açò, pensa que ja queda molt poc per externalitzar en Canal 9 i que el que cal fer és administrar bé els recursos propis. Llavors, si ja hi ha gran part del treball que es contracta a altres empreses com ocupen el seu temps laboral els 1.800 empleats? “És un tema delicat”, assumeix Muñoz. “Els professionals de Canal 9 són els millors. Però hi ha una incompetència manifesta per part dels càrrecs per a assignar tasques. Per exemple, han contractat a la tertuliana de la Sénia Isabel Durán per a moderar un programa de debat. I també s'han portat a Fernando Quintela, que venia de dirigir Intereconomía. Aqueixos diners es podia haver estalviat emprant a la nostra gent”.

Els sindicats, per descomptat, creuen que és possible i necessària una televisió pública ben gestionada. El director de Canal 9, també ho veu així. Però indica que cal modificar un model “obsolet”. “La solució no la tenim els gestors, sinó els partits polítics de la Comunitat”, assenyala López Jaraba. “Ells són els qui han d'arribar a un acord, com acaben de fer a Galícia, per a aprovar una llei que permeta modernitzar-nos i finançar-nos de forma apropiada”.

Mentrestant, a esperar. Els valencians podran matar el temps d'incertesa veient els debats moderats per Isabel Durán o les carreres de Fórmula 1 retransmeses a la mateixa hora que La Sexta.

divendres, 4 de novembre de 2011

EL PP guanyarà les eleccions per majoria absolutíssima, segons el CIS

* Joan Baldoví pot convertir-se en el primer Diputat Nacionalista Valencià de la història (COMPROMÍS-EQUO), les enquestes dónen 1 diputat a la Coalició.

* EU obtindria també 1 diputat per València després d´haver-se quedat sense representació les darreres eleccions.
* El PSOE pot obtindre el pitjor resultat de tota la seua història.



Consulta ACÍ el baròmetre complet del CIS (PDF)




Campanya electoral 20-N: ESQUERRA PAÍS VALENCIÀ, Joan Serra inicia a Gandia la seua campanya com a candidat al Congrés


Joan Serra, Candidat al Congrés per ESQUERRA a les eleccions Generals del 20-N, va iniciar ahir la campanya electoral a Gandia, amb la típica pegada de cartells.

"Actua amb independència", el lema de la campanya d´ESQUERRA.

Esquerra-País Valencià presenta la seua campanya electoral amb el lema "ACTUA amb INDEPENDÈNCIA"

Anna Peña, directora de campanya d'Esquerra-País Valencià per a les properes eleccions generals del 20 de novembre, ha presentat les línies mestres de la campanya electoral que els republicans desplegaran durant les properes setmanes arreu del País Valencià. Per a aquesta campanya el lema escollit pels republicans ha estat "ACTUA amb INDEPENDÈNCIA" que servirà per a vehicular les propostes d'Esquerra arreu del territori en els més de 80 actes previstos a diferents pobles i ciutats.

 "Amb ACTUA amb INDEPENDÈNCIA hem volgut destacar l'esperit d'Esquerra que actua més enllà dels interessos de grans empresaris, l'esglèsia, la monarquia, els bancs o les grans corporacions. Som un partit lliure, sense lligams i prevendes de cap tipus, i aquests principis ens donen gran capacitat de treballar per les necessitats de la gent en l'actual context de crisi, on els grans partits s'han doblegat a polítiques neoliberals fetes al dictat dels mercats. Per descomptat, també deixa patent la nostra voluntat de no cercar una Espanya alternativa que molts s'entesten a intentar amb la resposta negativa de l'Espanya de sempre. Seguirem treballant al servei dels valencians i valencianes al Congrés dels Diputats per vetllar pels seus interessos, que ben poc són escoltats a Madrid. Per a nosaltres ha passat el temps de buscar una Espanya alternativa i ara cal cercar una alternativa a Espanya", ha sentenciat Peña.

 La directora de campanya dels republicans, ha fixat els principals eixos programàtics de la campanya. "En l'actual context de crisi és clau fer una aposta pels serveis públics sense re-pagaments ni privatitzacions, amb el concert econòmic com a principal eix per a recuperar els 20.000 M€ que se'n van cada any del País Valencià i no tornen. Per fixar un nou rumb per al País Valencià cal fer una aposta per capgirar el nostre model productiu potenciant un procés de reindustralització del País Valencià i la recuperació d'unes condicions dignes per al camp valencià que ens deslliguen de la cultura de la rajola que ens ha portat a la fallida com a País. L'arribada del corredor mediterrani és una bona oportunitat per als valencians i exigirem que es complisca però també es fonamental teixir una xarxa ferroviària de qualitat que articule el territori", ha explicat Peña. "També és clau per a nosaltres l'aprofundiment de la democràcia, amb l'aposta pels valors republicans com a eix vertebrador. Apostem per una societat laïca on tots siguem iguals i per fer de l'administració una eina transparent i eficient al servei dels ciutadans i no al servei dels interessos d'uns pocs. Per descomptat seguirem treballant també, com fins ara, per la defensa del territori amb l'aposta per unes energies netes i el tancament progressiu de les centrals nuclears".

 Per a Peña, les noves tecnologies de la informació i la comunicació i en especial les xarxes social adquireixen una importància cabdal en aquesta campanya. "Des de fa dies que estem publicant a twitter les 150 propostes més destacades del nostre programa amb l'etiqueta  #nomesambesquerra perquè els internautes puguen conèixer de primera mà el nostre projecte, i ja comptem amb milers de seguidors a facebook. A més facilitarem l'accés des de dispostius mòbils al nostre espai web des del material imprés de la campanya perquè puguen accedir a totes les nostres propostes. Per a un partit que pateix tant l'apagada mediàtica com Esquerra aquests espais de conversa són un vehicle excel·lent per a arribar al conjunt dels valencians", ha sentenciat.  

IV Mostra professional de contacontes “Contescoltes”


(Nota de l´Ajuntament de Simat) www.simat.cat
La Mostra de contacontes “Contescoltes” que organitzen conjuntament els ajuntaments d’Ador, Barx, Requena, Simat de la Valldigna, Tavernes i la Diputació, va tindre lloc el divendres 28 d’octubre de 2011, al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb un programa d’actuacions per part de professionals del món del foment lector i amb la presència d’altres professionals del món de la gestió, de la lectura i l’animació cultural.

Les activitats començaren a les 10 hores amb l’actuació dels següents professionals de la narració: Fran Pintadera, Dama, Blai Sanabre, Fèlix Albo, Los hilos teatro, Pinticomina, Pablo Albo, Maísa Marban, Cristina Verbena, En contes de jazz, i Vol de núvol, que va realitzar la cloenda de la mostra.

Els contacontes actuaren en dos sales, per tal de no aglutinar gran quantitat de públic en una sola sala. Aquestes dos sales van ser l’almàssera i l’església del Monestir.

Els assistents com a públic van ser molt nombrosos, més de 400 persones entre bibliotecaris, gestors culturals, regidors de cultura, estudiants de Tsoc i d’infantil, i professionals del món del foment lector.


dimecres, 2 de novembre de 2011

Projecte de laminació del Riu Vaca

Extracte relatiu a la informació més significant sobre el terme municipal de Simat de la Valldigna
Nota: són enllaços per a descarregar arxius en format PDF.   Font: web oficial de l´Ajuntament de Simat.   www.simat.cat  
Recurs de reposició presentat per l’Ajuntament segons acord del ple de data 13/10/11
Recurs reposició ministeri medi ambient
Nota:
A l’Ajuntament de Simat de la Valldigna es pot consultar el projecte complet del Projecte de
les obres de laminació i drenatge de la conca del riu Vaca, que està a disposició de tots el veïns del
poble.

Tot és possible (Article d´opinió, Enric Morera)

Hem tornat a fer la Marxa. Hem tornat a fer el camí que 773 anys fera el rei Jaume I per entrar a la ciutat de València des de “El Puig”. Enguany recordem a tots els valencians que van donar el millor d’ells mateixos pel nostre poble, per la nostra gent, per la nostra terra. Recordem el 100 aniversari del naixement d’Enric Valor, mestre i escriptor de Castalla. I enguany hem homenatjat als amics de Salvem el Cabanyal, per la seua acció cívica en defensa del nostre Patrimoni. També a Marc González, l’amic Marc, sense gent com Marc el nostre projecte no seria possible.

Hem fet un camí d’afirmació de voluntat : “Volem ser poble en un món global”. Volem ser autèntics, País Valencià, i no una fotocòpia provinciana i subordinada a altres. Volem ser valencians i valencianes en un món canviant, ple de reptes i de dubtes. Voluntat de ser i voluntat de treballar amb més gent per un món en en pau –deixeu-me que expresse la meua satisfacció pel fet que la banda terrorista ETA anuncie que deixa definitivament les armes-. Volem ser poble valencià i ajudar a recuperar la democràcia, a treballar per les persones i construir una millor societat.

De fet, en la nostra llarga marxa com a projecte no hem parat de treballar i defensar estos valors:
Ja als anys 80 vam denunciar el finançament il•legal del PP i el cas Naseiro. Va ser el nostre advocat Juan Maria Bandrés, un gran amic amb el que vaig compartir idees i treball a Brusel•les. Gràcies a persones íntegres com Bandrés tenim l’esperança d’un món millor (D.E.P.)
Vam estar al costat del moviment d’objecció de consciència i vèiem amb preocupació com es perseguia els insubmisos.

Hem estat al costat dels que patien els “abusos urbanístics”, defensant un nou model territorial i ambiental més sostenible. El temps ens ha donat la raó.

Hem estat al costat de moltes causes justes, dignes, mereixedores de la nostra atenció i del nostre treball i hem estat víctimes d’un SISTEMA electoral, el seu sistema que té com a finalitat perpetuar-se en el poder i impedir la presència de la diversitat a les institucions.
NO han pogut parar-nos . Estem més forts que mai, i ara els direm ben alt i ben fort que per millorar la democràcia ens cal REFERÉNDUM BALDOVÍ.

I ara, quan el PP ha obert la ponència per a reformar la llei electoral valenciana, els dic des d’ací que no consentirem un pacte a 2, PP/PSOE de la Llei. Ho poden fer, tenen la majoria suficient, com van pactar l’Estatut del Magnoli del 82 i l’Estatut (millor dit la Reforma del Magnoli ) del 2006.
Ho podem fer i ens preocupa. Ja ens ho va anunciar el Diputat i ExPresident Camps : “Circunscripciones Uninominales” i la faena va ser rematada pel Sr. Rubalcaba, el jove candidat del PSOE, que anunciava el sistema alemany de “resto nacional”. Ho tenen clar. Si han modificat la Constitució en 3 setmanes i sense comptar amb ningú, per la porta de darrere, què no faran amb el sistema electoral? Què no faran per a perpetuar-se? I per això és més important que els ciutadans que volem recuperar la democràcia per al poble, els progressistes, estem alerta davant un possible segrest de la democràcia. No ho tolerarem, estarem alertes i vigilants i davant esta possibilitat cridarem a la mobilització efectiva mitjançant el REFERÈNDUM BALDOVÍ. Som els dipositaris d’una llarga tradició de compromisos, de lluites ciutadanes pel territori, pels drets socials…

Hem exercit la Solidaritat amb la nostra gent i amb el planeta. Representem un altra forma de fer política i vos puc dir que cada vegada hi ha més gent que sintonitza amb Compromís, que se suma i coopera. Hem recollit en poc mes de 7 dies més de 26.000 avals… i continuen arribant-ne.
Milers de joves ens seguixen i sintonitzen, s’apunten, cooperen. Les llistes són plenes de gent jove (som la 1ª opció entre els nous votants…) Gent marcadament progressista que ha vist com les polítiques de dretes del PSOE de ZP i l’acció de la dreta del PP d’ací ens ha dut a la catàstrofe. Al desastre econòmic, social i ambiental…
Per això, de la mateixa forma que vaig fer una crida als progressistes valencians a que s’incorporaren a Compromís (i així va ser) a què confiaren amb nosaltres, hui, des d’ací, faig una crida als ciutadans que han dit que ja n’hi ha prou però que volen quedar-se a casa. Els dic que no poden contribuir a la victòria del PP (pronosticada per les enquestes) deixant d’anar a votar. Ell saben el que ha fet el PP ací : atur, deute, enxufisme ( ja ens està arribant molta informació que prompte farem pública) desfeta ambiental, saraus per a pijos…, destrucció del territori.

Els dic, als que no pensen anar a votar que facen un pensament. Des d’ací poden contribuir a evitar la majoria absoluta del PP i també que puguen tindre majoria aquells que fan polítiques de dreta, antisocials i antivalencianes. Que vagen a votar, amb convicció, i si pot ser amb COMPROMÍS.
Perquè tot està per fer i tot és possible. Deien que no eixiríem, i ací estem, més forts que mai, i des d’ací, als peus del Monestir de Santa Maria de Puig tornem a afirmar la voluntat de ser, de continuar treballant pel nostre País per la nostra gent….La victòria la tenim en la punta dels dits i tots i totes serem protagonistes. Visca el País Valencià i Visca Compromís!

Enric Morera (Secretari General del BLOC i Portaveu del Grup COMPROMÍS a les Corts Valencianes)

dimarts, 1 de novembre de 2011

Emery: "Pot ser una gran nit" Champions, València CF - Bayer Leverkusen

L'entrenador del València, Unai Emery, ha indicat davant el partit de Lliga de Campions contra el Bayer Leverkusen en què el seu equip necessita  la victòria per no estar pràcticament eliminat del torneig, que "únicament" pensen en aquesta trobada "i no en el que puga venir després ".

Preguntat sobre si contempla l'opció de l'eliminació del València en la màxima competició continental, el tècnic ha negat que passe aquesta possibilitat.

"Podem corroborar demà la millora de dissabte contra el Getafe. Hem de millorar coses del partit anterior, però estic convençut que aquesta pot ser la de demà pot ser una gran nit i per això necessitem a l'afició que ha de ser conscient que és part d'això ", ha subratllat.

Segons Emery, en aquest partit la dificultat no està sol en el rival sinó en la seua mentalitat. "Són capaços de jugar els noranta minuts i poden fer-te gol si els deixes algun minut", ha explicat.

Sobre el rival que tindrà davant el València, Emery ha assenyalat que "té capacitat per ser un equip molt defensiu i per ser també molt ofensiu. Cal estar preparats i saber com arribar a la seua porteria per fer gol".

"En noranta minuts, en el moment en què vulguen anar a per la victòria són capaços de ser ofensius. Hem de ser intel · ligents per llegir i jugar com toca el partit, ja que aquest pot canviar de direcció diverses vegades", ha detallat el preparador del València.

Emery ha recordat que fa al conjunt alemany que "quan es va deixar anar en l'anada i va incorporar a gent des de les bandes i des del centre del camp va ser difícil d'aturar i els va fer dos gols".

"En els quinze minuts en què el València no va poder subjectar el potencial del Bayer allà, vam perdre el partit", ha recordat.

"Ara, hem de lluitar pel que lluitem molt la temporada passada, de manera que tenim ara i pel que seguim tenint. El partit de demà és el que ens donarà opcions per seguir viu", ha assegurat el preparador basc.

Sobre l'incident que van protagonitzar en el partit d'anada dels entrenadors després de la celebració del segon gol dels alemanys per part de Robin Dutt, Emery ha revelat que Dutt "es va disculpar" i que ell va entendre "el que els entrenadors poden viure en alguns moments ".

El tècnic valencianista, preguntat per si el dubte sobre la presència de l'alemany Michael Ballack marcarà o no el seu plantejament, ha dit que "respecta a tots els jugadors del Bayer", ja que "si no està Ballack, estarà un altre amb un potencial semblant" .

Un periodista alemany li ha comentat que a Alemanya pensen que està molt motivat quan dirigeix ​​els partits. "Vaig néixer així com a entrenador, vaig créixer així i em mantinc així", ha dit Emery, que va afegir que procura ser un més, encara que no juga.

També li va preguntar si quan els crida, els jugadors "li senten o reben molta informació". La resposta del tècnic, que ha suscitat les rialles dels periodistes presents, ha estat que "l'únic" que fa és "cridar perquè corren".