dilluns, 31 de maig de 2010

Finalitzen la destrucció


Divendres passat van finalitzar les obres de perforació de les muntanyes dintre del terme de Simat de la faraònica obra dels trasvassament.
La Cotorra creu que aquesta inversió milionaria, a més d´haver causat molèsties a molts llauradors i simaters destruint-los camins i instal·lacions, serà una inversió que anirà al femer o a servir als més poderosos, però mai al treballador o la gent del carrer.

diumenge, 30 de maig de 2010

DOCU diumenges; La Valldigna en temps de conquesta

Jaume I, el Conqueridor


Per tots és coneguda la data del 9 d’octubre de 1238, data en què el rei Jaume I va fer l’entrada en la capital del Túria després d’haver-la rendit Zaen el 28 de setembre del dit any.

Segons les capitulacions firmades, quan Zaen va entregar la ciutat al rei, Jaume I es comprometia a mantindre la pau durant set anys, sense incomodar ni per mar ni per terra les places fortes de Dénia i Cullera, fins que no haguera vençut aquell termini.

A pesar de tot, i per causes que no han pogut ser clarament determinades, les places i els territoris mencionats van caure en poder de les tropes cristianes abans que concloguera el temps fixat. El riu Xúquer es va erigir així en divisòria del territori conquistat, i es va confiar el seu govern i la defensa a Roderic de Lizana. Este, durant el seu mandat, va enviar una expedició sota les ordes de Pere d’Alcalà als territoris situats més enllà del Xúquer. La sort els va ser tan adversa a dits expedicionaris, que el rei Jaume va haver d’anar sobre Bairén i Xàtiva, per a alliberar els cavallers que segons pareix havien quedat presoners.

D’esta manera, des d’agost de 1240, els castells i les alqueries de tota la zona, entre ells els de la vall d’Alfàndec, van retre homenatge al rei.

Una vegada conquistades aquelles terres, va arribar el moment de recompensar tant els nobles com els soldats que en virtut de les lleis d’Aragó i de Catalunya havien servit en la campanya militar de la conquista.

Les gràcies atorgades pel rei conquistador apareixen arreplegades en el Llibre del Repartiment -registre que conté un total de 1.814 anotacions de donacions de propietats realitzades entre 1237 i 1242. La primera donació registrada en este llibre que al·ludix a la vall d’Alfàndec data del 15 de juliol de 1238 -durant l’assetjament de València-, i en esta atorga el rei a Nuño Sanz, el seu tio i conseller, la vall d’Alfàndec (o vall de Marinyent -com apareix també citat en les fonts-) amb les alqueries o els castells d’Eyrb Alcobra i Huaegip Açogra, amb els seus forns i molins.

Poc va gaudir Nuño Sanz d’esta mercé, perquè va morir en el Rosselló en 1242, i la vall va passar novament a engrossir el reial patrimoni.

La següent notícia d’Alfàndec data de 1248, quan es verifica la distribució de lots de propietat immoble de la vall, particularment en Gebalcobra i el seu terme. Així, com veiem en el Llibre del Repartiment:

“A Amed de Stayna y con él, diez ballesters; á P. de Matallops, y con él, veinte ballesters y a cada cual d’ellos en l’alqueria denominada Egebalhobra situada al Valle de Marinyent; á diez sueldos por jovada, 21 de julio. A A. de Vico tres jovades y media de tierra y una jovada de viña a l’alqueria denominada Egebalhobra, 26 de julio.

A cada cual de Domingo de Paylars, Bernat Guillan de Paylars y Raimundo Pintor Lorenzo de Hospital: tres jovades de tierra a cada cual en Gebalcobra y casa en la misma alqueria. 26 de julio. A Guillerma, mujer d’un mercader, tres jovades y una viña en Gebalcobra. 30 de julio. A Teresa Alfonso: las casas dónde nos alojamos en tiempos de la tala, a l’alqueria denominada Gebalcobra, en el valle de Marinyent, y tres jovades de tierra al término de dicho alqueria frente de las casas cabe el río, y una jovada de viña al mismo término. 5 d’agosto. A cada cual de Guillem de Vallé, R. de Vallé y P. Furnerio: una casa y tres jovades de tierra a l’alqueria de l’Alcudiola, término de Corbera. 10 de julio.”

La mercé llegada a Teresa Alfonso, es va deure al fet que Jaume I es va hostatjar en Gebalcobra, fent d’este el seu quarter transitori. Va ser així el nucli de les operacions que el monarca va emprendre per a reprendre i extingir la rebel·lió organitzada pel sarraí Al-Azrach, que s’havia estés inclús als castells de Cullera i Corbera. Quan va arribar el rei conqueridor a la vall, només va poblar de cristians el lloc del Ràfol, on va manar erigir una església -única parròquia de la vall-, amb jurisdicció dels llocs compresos dins de la vall, que són a més del Ràfol, Simat, Benifairó, Tavernes, Alcudiola, Xara, Alfurell, Ombria i Massalalí. La dita parròquia es trobava sota l’advocació de sant Bartomeu Apòstol.

De les revoltes tramades pels musulmans valencians, la de 1276 va presentar caràcters d’una conjuració molt àmplia. L’alçament va començar en la serra de Finestrat, i es va estendre a Tous i després cap a l’est, Montesa, Vallada, al raval de Xàtiva, Cullera, Corbera, Chella, Bicorp, Bolbaite, Cortes, Dosaigües, Millars, Moixent, Planes, Trabarel i Tibi, que amb altres llocs de menys importància van caure igualment sota la dominació dels rebels.

El rei conqueridor, en 1262, havia fet entrega a l’infant Pere de la jurisdicció dels pobles de la vall d’Alfàndec, amb l’expedició des de Saragossa d’un comunicat als habitants dels dits llocs perquè conegueren la nova situació. Un dels seus fills naturals, Pere Fernández d’Híjar, va rebre de son pare, el 24 d’abril de 1276, 15.000 sous per a atendre els gastos de la seua host militar, i va quedar així garantida la suma amb les rendes de la vall fins a la total cancel·lació de la dita quantitat. L’avançada edat del conqueridor, no li va impedir continuar lluitant contra Al-Azrach, atenent des de la vila d’Alzira l’abastiment de l’exèrcit cristià, al capdavant del qual es trobava el seu fill i successor Pere.

Finalment, va morir el rei Jaume I el 27 de juliol de 1276, no sense abans haver-li comunicat el seu fill la notícia de la derrota i mort del rebel Al-Azrach. Pere III d’Aragó i I de València, després de la mort de son pare, va concertar una treva amb els musulmans insurrectes per a després, havent atés les exigències i els problemes del govern heretat, reprendre la contesa fins a extingir definitivament els focus de rebel·lió sarraïna.

La gran riquesa de la vall no va passar inadvertida al monarca, qui va dictar normes per a intensificar-la, i augmentar així el rendiment agrícola de la vall.

Així ho va posar de manifest en les ordes que va donar a Samuel Abenvives, al càrrec de la batlia de la vall, perquè amb les rendes que obtinguera d’esta, realitzaria les obres que el monarca havia manat realitzar a l’alfòndec -llotja-, els banys, les séquies, i per a l’extracció i anivellació de les terres de la vall.

El rei Pere i els seus fills van concedir als Abenvives importants mercés ja que esta família jueua de prestadors va anticipar considerables sumes a la cort. D’esta manera les rendes controlades per la batlia de la vall van servir per a afrontar el fort deute contret pel monarca.

Els últims anys del regnat de Jaume I, va vindre al regne Na Constanza, filla de l’emperador d’Alemanya Frederic II, el qual, per a poder establir una aliança amb els grecs, la va casar amb l’emperador de Nicea. Com esta era a més tia de la dona del rei Pere, el monarca va tindre a bé atorgar-li alguns estats en el regne de València, entre els quals es trobava la vall d’Alfàndec. El rei Pere va morir el 8 de novembre de 1285 als 46 anys, deixant al seu primogènit Alfons els territoris d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca, i a Jaume -que serà Jaume II el Just- Sicília i les conquistes a Itàlia. D’esta manera, Alfons III d’Aragó i I de València va substituir son pare en el poder.

Del seu curt regnat data el més antic document que hem trobat relatiu a la Taverna, segons el qual el monarca va confirmar la tributació de 300 sous anuals que va fer Na Constanza, exemperadriu de Grècia, a Ramón Vilarcel, de la Taverna d’Alfàndec.

En les albors de la seua incorporació senyorial, el nucli de població conegut fins aleshores com Gebalcobra, començaria a donar pas a l’expressió Tavernes, amb la qual vulgarment era conegut el lloc. La veu llatina, amb la fundació del reial monestir de la Nostra Senyora de la Valldigna, va substituir definitivament la sarraïna. La Taverna, amb la llotja, constituïen aleshores el centre comercial i mercantil entre els pobles i les alqueries del vall, incloent-hi el Massalalí i Alcudiola, on concorrien els pobladors amb els seus productes i les collites per a fer vendes i transaccions. Alfons III d’Aragó va tindre així innumerables atencions amb Na Constanza, i esta, agraïda, va dictar testament a favor de Jaume II el Just, que des de la mort del seu germà va passar a estar al càrrec dels estats que prèviament havien pertangut al seu germà, concretament en 1291. Na Constanza va conservar la vall fins que Jaume II va fer la famosa donació a l’abat del monestir de Santes Creus (Tarragona), perquè erigira un nou cenobi cistercenc en esta vall.

Segons la tradició, este rei, després de guerrejar contra els musulmans per terres d’Alacant i Múrcia, quan va passar per la vall d’Alfàndec, va quedar tan gratament impressionat per la seua fertilitat i bellesa que va dir -dirigint-se al seu capellà Fra Bononat de Vila-seca, abat del monestir cistercenc de Santes Creus-: “Vall digna per a un monestir de la vostra religió”. I l’abat va contestar: “Senyor, vall digna!". Jaume II va haver de considerar-ho així quan el 15 de març de 1297 va promulgar l’orde amb la concessió d’eixes terres a l’abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca. Des d’aleshores esta vall rep el nom de Valldigna.

divendres, 28 de maig de 2010

La CAM fuig de l´opció valenciana

Caixa del Mediterrani acorda una aliança provisional de darrera hora amb les caixes d’Astúries, Cantabria i Extremadura i trenca les converses amb els bascos del BKK.
Pau Caparrós. L´informatiu.com
Encara és prompte per analitzar les conseqüències de la decisió de la CAM d’aliar-se amb les caixes d’estalvis d’Astúries, Cantabria i Extremadura. Després d’haver trencat negociacions amb el BBK, la Kutxa. Aquest acord, una vegada siga ratificat pel respectius consells d’administració, podria convertir aquest acord en la tercer grup financer de caixes d’estalvis de l’estat i en el cinqué grup financer, amb un volum de negocis per sobre els 177.000 milions d’euros.

Tot i que el president del grup seria Modesto Crespo, actual president de la CAM, aquest acord per a la creació d’un SIP, el que es coneix com una fusió freda perquè no es crea un nou ens, posarà en Madrid el centre de decisions més importants, obrint la porta a un progressiu trasllat de directius i càrrecs de les quatre caixes cap a la capital de l’Estat.

La CAM tindrà el 40% de la SIP i es crearà un banc a Madrid per a supervisar riscos i inversions que estarà dirigit per Crespo. Les quatre entitats mantendran la seua independència.

Sembla tancar-se així definitivament la porta a un acord amb Bancaixa o Caixa Ontinyent (tot i que la entitat de la Vall d’Albaida ja feia temps que s’havia retirat de les negociacions) per a la creació d’un grup financer amb un marc de referència a territori valencià, que haguera estat entre el més importants de l’estat.

Ja feia setmanes que l’empresariat d’Alacant, la Cambra de Comerç i la Confederació Empresarial de la Província d’Alacant, defugien les crides a la negociació amb el govern de la Generalitat per acceptar la via valenciana amb Bancaixa. Una possible pèrdua de poder de la CAM davant Bancaixa, com finalment també ha passat en el cas de l’acord frustrat amb el BKK, podria haver estat la causa final de la decisió d’optar per un SIP amb comunitats més modestes.


Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports

Açò s’ha unit a la debilitat en que es troba el Consell de Francisco Camps, més pendent dels terratrèmols judicials que de liderar una fusió entre caixes valencianes. Perquè una hipotètica “Bancam” s’haguera convertit en la tercera caixa de l’Estat en volum d’actius i haguera mantes tant l’obra social com els òrgans de decisió a territori valencià.

Per la seua banda, Bancaixa manté les seues negociacions amb Caja Madrid, una opció molt ben vista pel Partit Popular de l’Estat i que podria comprar importants suports per part del Govern de la Generalitat Valenciana.

Cal aclarir que el Sistema Institucional de Protecció (SIP) es un mecanisme regulador del sistema bancari que permet realitzar acords entre entitats financeres amb l’objectiu d’assegurar la liquiditat d’aquestes. Una figura que es va idear inicialment per a les Caixes Rurals davant la seua pèrdua de mercat, i que ara està estenent-se a caixes de major entitat. El SIP, permet mantenir el nom i la identitat jurídica de les entitats, pel que no és pròpiament una fusió.

Per altra banda, val a dir que les caixes catalanes ja han avançat dues grans fusions. Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, i Caixa Manlleu amb el nom Unnim. I la més important, amb Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Totes dues fusions han apostat per situar-se com a competidores d’alt nivell en el context generalitzat de fusions o acord de SIP a nivell estatal, i a l’hora mantenir la identitat com a entitats catalanes.


dijous, 27 de maig de 2010

Fi de curs a Simat


Informa: web municipal de Simat
DIJOUS 27 DE MAIG A LES 20,00 h. A LA CASA DE LA CULTURA
DE SIMAT, FI DE CURS 2009-2010
ORGANITZEN I COL·LABOREN
AMPA DEL C.P. DE SIMAT AMB ELS TALLERS DE TEATRE I MANUALITATS
i AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

dimecres, 26 de maig de 2010

Nota d´Esquerra Simat




El Campament Territorial de València reuneix a més de 350 participants al Pla de Corrals de Simat

Durant aquest dissabte i diumenge, s'ha celebrat el Campament Territorial de València, que ha organitzat el Grup Muntanya Valldigna (GMV)amb la col·laboració de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna i la Federació d'Esports i Escalada de la CV(FEMECV), en el poblet de Pla de Corrals.

A aquesta activitat han assistit més de 350 muntanyencs que han vingut des de tots els racons del País Valencià, pertanyents als 23 Clubs de la FEMECV, amb més de 52 tendes de campanya instal·lades en la zona recreativa del Pla de Corrals.

Entre els participants guardonats destaquen en veterans: José Cloquell Vidal de l'Agrupació Muntanyenca de Villalonga, Emilia García Batxiller del Centre Excursionista Xàtiva i entre els més joves, els germans Adrián i Laura Monsell Galindo, del Centre Excursionista Paterna. El Club més nombrós de muntanyencs federats va ser el Centre Excursionista de Benigànim.

El campament s'inicià amb la benvinguda del regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Simat, Joan Serra, que va estar present en les activitats lúdiques de dissabte, amb l'actuació de Lluís Vicent(cantautor i d'arrels simateres), en el sopar de germanor i la reproducció d'imatges de La Valldigna.

El campament finalitzà diummenge amb l'acte de l'entrega de recordatoris a tots els representants dels Clubs assistents i amb l'agraïment per part de Joan Serra, regidor de Medi Ambient, el Vice-President de la FEMECV, Antonio Davo i Xavi Català, membre del GMV.

En paraules dels membres del GMV, ha estat un èxit en tots els aspectes i esperen que aquesta experiència es repetesca en un futur pròxim.

Des d'Esquerra Simat, volem felicitar a l'organització per l'èxit de totes les activitats muntanyenques i lúdiques realitzades en aquest indret tan bonic de La Valldigna.

dimarts, 25 de maig de 2010

La Coalició Compromís s´ha presentat oficialment a La Safor-Valldigna



Republicació: LA COTORRA DE LA VALL


El secretari general del BLOC i síndic a les Corts, Enric Morera, la portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià i diputada, Mònica Oltra, el portaveu d'Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià, Carles Arnal i el regidor-portaveu del BLOC a l'Ajuntament de Gandia, Josep Miquel Moya han presentat aquest matí a la Safor-Valldigna la Coalició Compromís, amb la qual les tres formacions concorreran a les eleccions autonòmiques. L’acte ha tingut lloc a la capital de la comarca, Gandia, i en les seues intervencions els polítics han remarcat el “compromís” de treballar per la nostra terra. Entre les frases més cridanres pronunciades a l’acte citarem:
.
JOSEP M MOYA: “Compromís ha estat en moltes ocasions l'única oposició real i efectiva al PP, perquè el PSOE moltes vegades ni està ni se l’espera”
.
CARLES ARNAL: “Cal canviar el nostre model econòmic. Defensarem una nova economia basada en la sostenibilitat i això es traduirà en mesures que afectaran a tots els sectors”
.
MÒNICA OLTRA: “Tenim un nivell de corrupció molt generalitzat, perquè hi ha un nivell de democràcia molt baix i calen mecanismes de control...”
.
ENRIC MORERA: “Compromís és el revulsiu per aconseguir el canvi que necessita, que està demandant la societat valenciana”.

diumenge, 23 de maig de 2010

DOCU diumenges; orígens dels monestirs cistercencs.





Per a conéixer quins són els orígens dels monestirs cistercencs, hem de remuntar-nos en el temps fins al segle VI dC, al moment en què sant Benet de Núrsia, va establir les normes que havien de complir aquells que, animats per la seua devoció, decidien dedicar les seues vides a l’oració i al treball, a viure en comunitat en un mateix edifici i allunyats del món. Estes normes configuren la regla de Sant Benet.

La regla de Sant Benet l’estenen des de França a la resta d’Europa els monjos cluniacencs -anomenats així per tindre l’orde el seu origen en el monestir de Cluny.
Un grup de monjos cluniacencs decidix abandonar a finals del segle XI (1098) el seu monestir per a fundar un altre de nou on s’observaren la totalitat de les normes que exigia la regla de Sant Benet.

Així, naix en 1098 el monestir de Citeaux (França), que serà el primer de tots els monestirs cistercencs. La idea bàsica era retornar al monacat la puresa original que Cluny havia perdut. L’orde es va caracteritzar per l’equilibri entre l’oració pública, la pobresa, la lectura meditada i el treball físic. La seua forma de vida va obligar la nova orde a buscar zones allunyades de les ciutats i de les rutes comercials, per a la creació dels seus monestirs.

La gran expansió de l’orde cistercenc es dóna en el segle XII, gràcies a les paraules i els escrits d’un personatge fonamental en la història de l’orde, sant Bernat de Claraval.

Dos-cents anys després de la fundació del monestir de Citeaux, quan l’orde cistercenc comptava ja amb més de 1.000 monestirs estesos per tota Europa -300 dels quals pertanyents al monacat femení- naixia, en una bella vall del jove Regne de València, el monestir de Santa Maria de la Valldigna. Era l’any 1298.

dissabte, 22 de maig de 2010

La Cotorra diu:"Jo també sóc Mònica Oltra"


La diputada de Compromís pateix persecució política per denunciar la corruptela del PP.
La defensa d’un estat de dret exigeix de vegades manifestar amb rotunditat una clara oposició contra els intents antidemocràtics que atemptem contra ell. Al nostre país i particularment en la ciutat de València s’ha instal·lat un model de govern que ignora a la ciutadania, que vol sotmetre a la societat a una única mirada, que aprofundeix en una visió totalitària de l’actuació política i que encadena la gestió municipal a interessos privats. Ho diem amb claredat: la majoria absoluta en unes eleccions no autoritza per a fer el que es vullga i menys si es fa d'esquenes de la ciutadania i en contra dels interessos generals.
Mónica Oltra representa el rebuig a eixos intents, representa junt amb entitats socials, moviments ciutadans, organitzacions culturals i cíviques una oposició decidida al totalitarisme que, com en altres moments de la història, utilitza les llibertats democràtiques per a surar i estendre’s, que utilitzen els poders de l’estat per a atrinxerar-se i que utilitza les institucions per a benefici personal.
La persecució a què estan sotmetent Mónica Oltra la sentim com pròpia i per això volem dir que JO TAMBÉ SÓC MÓNICA OLTRA, som tot allò que representa la seua actuació, som junt amb ella els que ens mobilitzem per a defensar un barri, una ciutat, la lluita contra la corrupció, la lluita contra la censura, la lluita contra el totalitarisme.
La proposta del TSJ d'investigar a Mònica Oltra per defensar aquests valors i sota la suposada “resistència a l'autoritat en el desallotjament del barri valencià del Cabanyal” no és més que la culminació de la persecució política de tota aquella persona que no comulgue amb el pensament únic globalitzat. Si se li persegueix a ella se’ns persegueix als que compartim amb ella aquests objectius.

http://jotambesocmonicaoltra.blogspot.com/

divendres, 21 de maig de 2010

Villa mania a Can Barça


35.000 barcelonistes s’han congregat al Camp Nou per veure per primera vegada David Villa de blaugrana. Abans, havien seguit la presentació a través dels videomarcadors.


El barcelonisme ha viscut una nova festa aquest divendres 21 de maig. El motiu: els primers tocs de David Villa amb la seva nova samarreta, la del Barça, al Camp Nou. Les dues graderies superiors de la Tribuna i del Gol Nord de l’estadi pràcticament s’han omplert per seguir les evolucions de l’asturià. “Estic molt content, orgullós i molt emocionat per la rebuda”, ha manifestat.

Cues per veure Villa

Tot i que les portes no s’obrien fins a les 13.30 h, molta estona abans les instal•lacions del Camp Nou ja havien estat ocupades per un important nombre d’aficionats. S’han vist moltes banderes asturianes i s’han sentit multitud de càntics, la majoria amb Villa com a protagonista. L’espectacle ha continuat a dins l’estadi, on els seguidors han pogut seguir l’acte de presentació de la Sala París a través de Barça TV en els videomarcadors.

Per fi, culer

El moment més esperat s’ha produït a les 14.30 h. David Villa ha saltat a la gespa del Camp Nou enmig del deliri col·lectiu d'uns 35.000 assistents. El nou ‘7’ blaugrana ha fet uns tocs a la pilota, ha fet un breu parlament d’agraïment, ha regalat esfèriques als aficionats –als que ha aplaudit- i se n’ha anat assenyalant el que serà el seu escut a partir d’ara: el del Barça.

Concedida a Simat una subvenció del Fòrum de l´Agenda 21


La Conselleria de Solidaritat i Ciutadania (del "solidari" Rafael Blasco), ha concedit a l´Ajuntament de Simat, una subvenció de 1133,12€ com a ajuda destinada al foment de la participació ciutadana per a l´exercici 2010, tal i com publica el DIARI OFICIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (consulta el document).
L´Agenda 21 de Simat dins del tripartit simater és responssabilitat compartida entre l´Alcaldessa Agustina Brines i el Regidor de Medi Ambient, Joan Serra. Un treball que porta més d´un any en marxa a través de diferents tallers i activitats realitzades tant a la Llar dels jubilats de Simat, com al remodelat Mercat Municipal, amb la participació de diferents agents socials locals.
No és habitual que des del govern sota sospita del PP Valencià es concedeixquen ajudes o subvencions a Ajuntaments que no siguen del seu color.

dijous, 20 de maig de 2010

En Moviment acudix a Rajoy per a que force la dimissió de Francisco Camps





Unes 30 persones acudixen a Madrid a preguntat al president del PP estatal si la de València és la política per a tot l’Estat.




Representants del col·lectiu valencià En Moviment es concentraren ahir durant més de dos hores, des de les 9 hores, davant de la seu del Partit Popular al carrer Gènova de Madrid portant pancartes reivindicatives i una moneda gegant amb una caricatura del president de la Generalitat, Francisco Camps, en què preguntaren al líder nacional del PP, Mariano Rajoy, “On estan el meus diners?

El col·lectiu, que va viatjar de matinada des de València, va reunir a unes 30 persones per a protestar per la situació del Govern valencià després de la reobertura de la causa contra Camps en relació amb el cas Gürtel, amb la intenció de lliurar una carta a Rajoy en què li interroguen sobre “si el model valencià és el que proposa el partit per al conjunt de l'Estat”.

Segons l'opinió d'el portaveu del col·lectiu, Gerard Fullana, ens hem dirigit a Rajoy perquè és l'únic “que ha reaccionat”, referint-se al cas de l'ex secretari general del PPCV, Ricardo Costa. En el grup de manifestants va acudir també una persona disfressada del personatge protagonista de On està Wally? per a simbolitzar “la desaparició” de Camps.

Durant la concentració, els representants van enarborar les seues pancartes i van alçar crits de protesta, amb les frases “Camps dimissió”, “vestits per a tots”, “president, delinqüent”, “Rajoy: Dónde está Camps”, “Democràcia”, “Te quiero un huevo” i “On estan els meus diners?”, per a, moments després lliurar la missiva dirigida a Rajoy, a la seu del partit.

En Moviment considera a més este acte el punt de partida d'una campanya que es desenvoluparà durant els pròxims sis mesos baix el lema On estan els meus diners? i que està orientada a exigir “més transparència en la política”.


Durant la concentració, els representants van enarborar les seues pancartes i van alçar crits de protesta

Esta iniciativa constarà de dos parts. La primera fase de la campanya On estan el meus diners? comença amb un concurs obert a tota la ciutadania per triar la imatge gràfica d’aquest, en un termini que es clourà el proper 29 de juny. Es podrà trobar informació de com participar a la web enmoviment.org.

“Totes les campanyes d’En Moviment partiran de la participació com a eix central, des de l’elecció de la imatge a la tria de propostes. Seran els mateixos ciutadans qui triaran per un sistema de votació web i per facebook la imatge final de totes les presentades”, van dir.

Després s’organitzarà una exposició itinerant de totes les propostes rebudes a totes les comarques del territori valencià, serà el punt d’extensió territorial del col·lectiu. Serà el moment també de la campanya mediàtica i de guerrilla que preveu sonar amb intensitat en tots el pobles valencians.

En Moviment es va presentar a València el darrer mes amb la proposta simbòlica d’unes Corts Ciutadanes, on van assistir més de 30 col·lectius valencians d’acció diversa. El col·lectiu es presenta com un moviment ciutadà d’acció política que vol reunir a totes aquelles persones que, a partir de la reflexió, la reivindicació i la participació proposen un projecte de territori avançat i modern, essencialment democràtic, just i solidari i actuen en la societat per a aconseguir-lo. Presenta quatre eixos d’acció concrets: cohesió social, innovació econòmica i sostenibilitat, glovalencianitat i poliètica.

dimecres, 19 de maig de 2010

Adéu a David Villa

Bon vent i "barça" nova!

Villa ficha por el Barça por 40 millones
Llorente anuncia el traspaso, que considera "una venta buena y necesaria" por la deuda del club - El presidente asegura que el jugador nunca le pidió irse.

LEVANTE-EMV

El delantero internacional del Valencia David Villa jugará la próxima temporada en el FC Barcelona, después de que el club valenciano y el blaugrana hayan alcanzado un acuerdo para el traspaso del jugador por 40 millones de euros, anunció el presidente del Valencia, Manuel Llorente, tras la reunión extraordinaria de la Junta Directiva.

El dirigente ha hecho el anuncio tras la reunión de la Junta Directiva y ha recalcado que el traspaso del asturiano, que nunca les ha "presionado" para marcharse, ha sido "una buena venta y necesaria por la situación económica que atraviesa el club".

Según ha informado el FC Barcelona en su web, la presentación del atacante internacional está prevista para este próximo viernes en la Sala París a las 13.30 horas.

Villa deja así el Valencia después de cinco temporadas con la camiseta del murciélago. El asturiano llegó al club valenciano en el verano de 2005 y durante todo este tiempo ha conseguido un título de la Copa del Rey y afianzarse como delantero en la Selección Española, con la que ganó la Eurocopa.

Llorente explicó que el traspaso de Villa no se hizo el año pasado al Real Madrid "porque se quería luchar por entrar en la Liga de Campeones, como así ha sido". "Parece que no sea importante, pero quedar terceros en la Liga es muy importante como club", indicó.

El presidente considera que el traspaso de Villa es "una buena venta y una venta necesaria por la situación económica que atraviesa el club". "El objetivo principal del consejo de administración es establecer que este Valencia tenga una viabilidad económica y fijar el futuro del club", subrayó.

Llorente y sus consejeros están "obligados a tomar decisiones responsables". "Este consejo las tomas y una de ellas dentro de la situación es asumir la venta de este jugador", comentó sobre la salida de Villa.

El máximo dirigente blanquinegro recordó que Villa es "un futbolista que en su momento se ha encontrado muy bien en Valencia, a pesar de la frustración --de la no salida-- de la temporada pasada". "Él estaba muy bien en el club y esta operación la ha movido el Valencia, él asumiría lo que fuera más conveniente para el club y eso es de agradecer en el mundo del fútbol", desveló.

El presidente aclaró que fue el Valencia fue el que "puso las condiciones económicas para el traspaso desde el principio". Se cobrará una cantidad ahora y el resto será a plazos. "Nos hemos basado en las cantidades de la temporada pasada. También se ha analizado ofertas que venían desde Inglaterra", señaló.

NO SE DESCARTAN MÁS SALIDAS.

Llorente recordó que la temporada pasada el Valencia "perdió 78 millones de euros y ahora se ha vendido por 40 millones". "Tenemos que seguir tomando decisiones responsables y no se descarta ninguna otra salida de otro jugador", aclaró. "La más importante y la que más representaba para el club era la de Villa", matizó.

El dirigente fue preguntado por el futuro de Silva, Mata o Pablo. "No hay ninguna oferta concreta sobre otro jugador, hay 'inputs' y deseos, pero nada más", aseguró.

Con la salida de Villa, el Valencia tendrá que fichar a un delantero para cubrir el hueco que deja el 'Guaje'. "Desde hace unos meses estamos muy atentos al mercado", comentó el presidente.

"Tenemos que tener los pies en el suelo, esperan dos o tres años sin poder hacer los fichajes que se desean. Pero se hará un equipo competitivo, duro y fuerte que estará a la altura del Valencia", anunció.

Llorente insistió en que el club tiene "muchas deudas que cubrir y muchos ajustes contables que hacer motivados por la anterior gestión, así que se gastará lo menos posible" en el fichaje del delantero. "Que la afición esté tranquila y optimista", solicitó a los hinchas.

Al ser insistido por el sutituto de Villa, Llorente dijo con una sonrida que "los goles tendrán que repartirse entre más jugadores". "Sustituir a Villa es difícil y habrá que hacerlo con el colectivo", añadió.

El presidente adelantó que "a la menor ocasión y menor oportunidad se planteará cómo agradecerle a Villa su rendimiento". "Ha sido uno de los jugadores más productivos que ha tenido el Valencia, satisfacciones, goles y rentabilidad económica. Le prometí al jugador que se haría rápido y que no sería un culebrón", desveló.

Llorente fue preguntado por la venta del estadio de Mestalla. "Ahora mismo se podría vender Mestalla pero la cifra no es la adecuada. Se están buscando soluciones conjuntas con el patrimonio del club y se busca la financiación adecuada para continuar la obras", finalizó.

Vingudes que arriben i anades que dolen

El defensa central portugués, Ricardo Costa, ha estat confirmat com a fitxatge de cara a la pròxima temporada. Un València que actua ràpid perquè sap que l’efecte venda de cracks, tot i estar molt més assimilat que fa dos temporades, provocarà un desencant que sols podrà rebaixar-se’n amb noves propostes.

Julio Gómez.
L´Informatiu.com

Més d’un acudit es pot fer amb el nom del nou reforç de l’equip blanc-i-negre. Fora de les lògiques i fàcils referències, el nou futbolista té un bagatge important i contrastat. Amb 29 anys, Ricardo Miguel Moreira Da Costa ha guanyat quasi tot en la seua extensa trajectòria. El seu palmarés ho diu; una Bundeslliga alemana, una Copa d’Europa amb l’Oporto, una Copa i Lliga de Portugal, a més d’una presència en el darrer mundial celebrat a Alemanya. Enguany, de moment, es troba entre el preseleccionats, i si no hi ha sorpresa majúscula, estarà en la cita de Sud-àfrica.

El central va estar a les ordres de Mourinho en les seues dos primeres temporades al conjunt lus. La tercera va coincidir amb l'ara tècnic del Betis, Víctor Fernández. Este jugador, amb bon toc de baló, segur en el tall i que pateix prou amb els davanters ràpids, ha firmat per quatre temporades. Les últimes campanyes no ha estat molt carregat de minuts, ja que el seu club, el Wolsburg, el va castigar per no voler renovar el seu contracte.

És la novetat principal d’esta jornada. Però no serà l’ultima. Com vos contàvem la setmana passada, les hores de Villa com a jugador del València estan exhaurint-se. De fet, el vicepresident culé, Rafael Yuste, ja ha reconegut que l’entesa entre les dues entitats està molt a prop.
A més, hi ha una altra dada que convida a la celeritat de l’operació. Villa ha cancel·lat les seues vacances i s’ha quedat a València, primer per estar prop de les negociacions, i segon, per acomiadar-se de la que ha sigut la seua afició en les últimes cinc temporades.

Una operació que podria tancar-se per 45 milions d’euros, dels quals quasi la meitat anirien destinats a Eugenio Calabuig, empresari valencià que va deixar el passat mes d’abril de 2009 50 milions d’euros a l’entitat que aleshores presidia Vicente Soriano.

Setmana clau i de moltes novetats, que tot i les bones noves que presenta el València, de segur que estarà eclipsada per l’adéu d’un jugador que ha sigut capaç de quedar màxim goledador del seu equip cinc temporades seguides. I això al club només ho havia fet Mundo, i en la dècada dels 40. Ni Costa, ni el seus vestits, podran suplir, almenys de moment, la pèrdua del Guaje.

Taller Agenda 21



Font: Web Municipal de Simat

Benvolgudes i benvolguts representants del teixit associatiu, polític i empresarial de Simat de la Valldigna:



Com sabeu, la participació del teixit associatiu, polític i empresarial del municipi és molt important per a redactar amb el màxim consens possible les línies estratègiques del Pla d’Acció Local de l’Agenda 21 Local de Simat de la Valldigna. Unes línies estratègiques composades per nombroses accions organitzades en programes. Unes accions que pretenen donar sortida als problemes detectats en la primera fase de l’Agenda 21, la Diagnosi Socioambiental que es va realitzar al municipi.

Seguim fent el màxim esforç per implicar a la ciutadania mitjançant un procés participatiu en què ens cal el suport i la corresponsabilització del conjunt dels agents socials per implementar aquest pla cap a la sostenibilitat local. Esteu convidats a participar en el procés de definició, concreció i temporalització de les accions, per tal que aquest Pla d’Acció Local es concrete amb el màxim consens.

Us convoquem a la cinquena reunió del procés de participació del Pla d’Acció Local de l’Agenda 21, que consistirà en un taller on es definiran les accions de les següents línies estratègiques:

ü Millores ecològiques del medi natural, del metabolisme urbà i de la mobilitat.

ü Promoció cultural i educativa.

El taller es realitzarà dijous 20 de maig a les 19:30 al Mercat Municipal.

dimarts, 18 de maig de 2010

Campament Territorial de València







GRUP MUNTANYA VALLDIGNA



Invitació
Des del Grup Muntanya Valldigna tenim el gust de convidar tota la gran família muntanyenca de València, Castelló i Alacant al CAMPAMENT TERRITORIAL DE VALÈNCIA, per tal de compartir uns dies amb tots vosaltres i aprofitar perquè conegueu la nostra història de la nostra comarca i gaudiu dels seus paisatges.


La història

Un fet clau en la historia del Regne de València va ser la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. La Valldigna, abans denominada vall d’Alfandec o Marinyén, va ser habitada durant l’alta edat mitjana per musulmans fins que en els anys 1242-43 la va conquerir el rei Jaume I d’Aragó. El seu fill, Jaume II, en ocasió d’una expedició pel regne moro de Múrcia i Almeria, a finals del segle XII, al passar per la vall d’Alfandec o Marinyen, sorprés per la seua bellesa, es va girar cap a l’abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li va dir: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!" Este va respondre: "Vall digna". Des de llavors la vall es denomina Valldigna.


La vall va ser donada a l’orde del Cister el 15 de març de 1297 perquè hi fundara un monestir en honor a santa Maria. Inicialment, en la Valldigna convivien cristians i musulmans, que treballaven les terres cedides en usdefruit per l’abat del monestir, encara que en general les condicions eren més dures per als moriscos perquè els deixaven continuar en la seua religió. Els moriscos de la Valldigna es reunien per practicar la seua religió a la mesquita de la Xara, que era també un lloc d’ensenyança, de formalització de contractes i, sovint, la seu de justícia dels cadis. Esta convivència va finalitzar l’any 1609, amb l’expulsió dels moriscos. La vida en la Valldigna continua amb l’evolució de la societat feudal valenciana, davall el domini del senyor del monestir, fins que a mitjan segle XIX, l’any 1835, es va produir la desamortització del monestir, amb la qual cosa va acabar el senyoriu de l’abat sobre les terres de la vall, i va començar l’espoli i la ruïna del monestir, el qual va romandre en mans de particulars fins a l’any 1991, quan el va adquirir la Generalitat Valenciana.


PROGRAMACIÓ:

Dissabte 22:
• 13:00 H. Obertura i recepció d’assistents al campament.
• 16:00 H. Visita al monestir de Santa Maria de Valldigna o als voltants del poblet del Pla de Corrals.
• 18:00 H. Concert de musica popular (Lluís–Vicent)
• 21:00 H. Projeccions audiovisuals sobre la Valldigna.
• 22:00 H. Sopar.

Diumenge 23:
• 07:30 H. Desdejuni.
• 08:00 H. Excursió a la serra del Buscarró.
• 14:00 H. Cloenda i entrega de recordatoris.
· 14:30 H. Dinar.

Normes
. A les 24.00 hores es guardarà un rigorós silenci.
. Per als federats que porten la targeta de 2010, la inscripció és de 0 €


. La inscripció dels no federats és de 6 €.
. L’organització es reserva el dret de canviar qualsevol acte.
. Els assistents al campament han de portar tot el material d’acampada.
. Les instal•lacions disposen d’aigua potable, servissis i aparcament per a vehicles.

diumenge, 16 de maig de 2010

DOCU diumenges; qui va ser Jaume II el Just?






Jaume II el Just (València, 1267 - Barcelona, 1327) rei de Sicília, Aragó, Catalunya i València, era fill de Pere el Gran i de Constanza de Sicília, per tant, nét de Jaume I el Conqueridor.

Va ser home de gran cultura, bon llatinista i notable orador, i van sobreeixir entre les seues lectures les obres de caràcter religiós i piadós.

Home auster, sentia un gran afecte per l’orde cistercenc, caracteritzat, entre altres coses, per rebutjar tota ostentació.

El monarca no tenia residència fixa, s’allotjava als palaus reials de València, Saragossa i Barcelona.

Jaume II es va casar tres vegades i va tindre deu fills, cinc d’ells barons, amb la seua esposa Blanca d’Anjou. No va tindre descendència dels seus altres dos matrimonis amb Maria de Lusignan i Elisenda de Montcada.

Va destacar el seu paper en la difusió del coneixement universitari, ja que va crear l’any 1300 l’Estudi General de Lleida, per a evitar que els estudiants anaren fora de la Corona d’Aragó. El monarca va nàixer al palau reial de València el 10 d’abril de 1267. No obstant això, n'hi ha poques dades fins a 1291 quan va pujar al tron d’Aragó i va deixar a l’illa de Sicília el seu germà Frederic com a lloctinent.

Els territoris sicilians van causar al monarca múltiples enfrontaments, però finalment amb el tractat d’Anagni, es va renunciar a l’illa i es va establir un repartiment de poder entre l’Església i la Casa d’Anjou.

Amb l’acord, Jaume II havia de contraure matrimoni amb la princesa Blanca, filla de Carles II d’Anjou -el Coix-, rei de Nàpols. A més, per este tractat, Jaume II el Just va rebre Còrsega i Sardenya com a compensació territorial per haver renunciat a Sicília.

Els acords aconseguits a Anagni no van convéncer els sicilians que van manifestar el seu rebuig amb la coronació el març de 1296 de Frederic -germà de Jaume II- com a rei, prenent el nom de Frederic III. Per l’illa siciliana es va produir, per tant, un conflicte entre germans que va concloure amb el tractat de Caltabellota, pel qual s’acceptava la independència de Sicília sota la sobirania de Frederic. A la seua mort, l’illa va seguir en mans de la dinastia aragonesa.

Respecte a la política peninsular del monarca, Jaume II era conscient de la importància de comptar amb el regne castellà com a aliat, per això en 1291 va firmar amb Sanç IV el tractat de Monteagudo, que contemplava el matrimoni de Jaume II amb Isabel, filla de Sanç IV. No obstant això, la mort del monarca va suposar la ruptura del compromís matrimonial.

A Castella regnava Ferran IV. No obstant això, el tron era cobejat per Alfonso de la Cerda. Este va sol·licitar l’ajuda de Jaume II i a canvi li va concedir el regne de Múrcia. Alacant va ser també incorporada a la Corona d’Aragó després d’una dura resistència.

Castella i Aragó necessitaven la pau i, per això, es va firmar la sentència arbitral de Torrellas (1304), i posteriorment es va esmenar en el tractat d’Elx (1305), que modificava definitivament les fronteres entre Castella i Aragó.

Un succés destacat de l’època va ser la supressió de l’orde militar del Temple, concretament el dia 22 de març de 1312 en el concili de Vienne, Climent V va abolir l’orde del Temple per la butla Vox in excelso.

Els béns dels templers, per a evitar que passaren a les mans dels hospitalaris, es van dedicar a fundar un nou orde, el de Santa Maria de Montesa. La butla va ser donada per Joan XXI el 10 de juliol de 1317, i es va proclamar una nova milícia el 22 de juliol de 1319.

En la segona dècada del segle XIV es va recuperar de mans franceses l’estratègica Vall d’Aran i la unificació interna de Catalunya es va aconseguir, amb la incorporació dels comtats d’Urgell i Empúries.

Jaume II va mostrar un gran interés polític i comercial pel nord d’Àfrica. Amb el tractat de Monteagudo Calatayud s’establixen les influències de Castella i Aragó sobre el territori. Jaume II considerava l’espai nord-africà vital per les seues bases i escales navals, complementàries a les de les illes Balears, Sicília i Sardenya.

La Corona d’Aragó en el Mediterrani oriental es projectava en dos direccions. La primera, de caire econòmic, buscava la penetració mercantil d’Alexandria a Constantinoble, i la segona va pretendre participar del moviment de les croades.

Després de la mort de Blanca d’Anjou, es va casar amb Maria de Lusignan pels interessos comercials de Xipre. Va ser un matrimoni breu que a penes va durar set anys (1315-1322). Després de la seua defunció va tornar a contraure matrimoni amb Elisenda de Montcada, però una malaltia va portar la mort al monarca en 1327, i des d’aleshores descansen les seues restes en el monestir de Santes Creus, junt amb les del seu pare Pere III el Gran.

Genealogia de la Corona d'Aragó

dissabte, 15 de maig de 2010

OPINIÓ: Mauthausen

A propòsit de l´excel·lent Documental realitzat per la periodista de Simat, Rosa Brines.


FONT: L´informatiu.COM

Magda R. Brox

Hoy precisamente se cumplen 65 años de la liberación del campo de concentración y exterminio nazi de Mauthausen. Allí fueron a parar la mayor parte del contingente de españoles republicanos que cruzaron la frontera y emigraron a Francia en los últimos meses de la Guerra Civil y que, finalmente, acabaron siendo capturados por los alemanes nazis por luchar en el frente enemigo durante la II Guerra Mundial con el uniforme francés.

Las cifras de este terror invisible son escalofriantes. Más de 9.000 españoles republicanos fueron deportados a los distintos campos de concentración que, como una tupida telaraña, tejió la Alemania del Tercer Reich. Sólo en el complejo de Mauthausen-Gusen murieron más de 120.000 personas, entre los que se encontraban casi 5.000 españoles.

Estos días el Fòrum de Debats de la Universitat de València lo ha recordado con unas jornadas en homenaje a dos de los supervivientes. En las charlas Rosa Toran, presidenta de Amical de Mauthausen, la asociación que agrupa las víctimas y familiares de los deportados a los distintos campos de concentración del nazismo, habló de las obligaciones que tenemos los que no lo hemos padecido. “Nuestro compromiso por dignidad con las víctimas no es sólo hacer actos de recuerdo como éste, sino reflexionar sobre las causas, sobre cómo y por qué ocurrió”. Porque para que una canallada así cuaje se necesita una “larga cadena ejecutoria” en la que convergieron todos los poderes alemanes y por supuesto los nuestros, porque como se dijo aquella tarde, Hitler preguntó a su amigo Franco que hacía con sus compatriotas y éste a través de su ministro de exteriores y cuñadísimo Serrano Suñer dio la venia para que continuaran con el macabro genocidio.


A mi lado, mi acompañante lloraba y las caras de familiares de los que no volvieron dejaban traslucir su emoción en el más absoluto de los silencios

Las imágenes de lo que aquello pudo ser las tuvimos gracias al excelente documental que la periodista valenciana Rosa Brines ha dirigido, escrito y locutado. Encargado por el Ayuntamiento de Benicàssim precisamente para dejar constancia de lo que unas jóvenes de un instituto de la localidad aprendieron del viaje al campo de Mauthausen-Gusen, el documental constituye un magnífico ejemplo pedagógico de lo que se puede hacer con creatividad y profesionalidad pese a los pocos recursos. Por eso en los títulos de créditos sólo hay un cámara y un editor-montador (gracias esto a la Universitat Jaume I) y muchos agradecimientos.

Agradecimientos a los supervivientes que aparecen y sobrevivieron a los horrores. Se perpetraron diversos modos de exterminio. El hambre (el peso medio de un deportado era de menos de 40 kilos), el trabajo como esclavos (la mayoría de los españoles fueron obligados a acarrear piedras de más de 20 quilos por la “escalinata de la muerte” de más de 186 peldaños, varias veces al día), experimentos médicos, cámaras de gas (de la que dicen que han cambiado los azulejos para evitar que los familiares vean los arañazos que hicieron las víctimas), etc.

Los más débiles de Mauthausen eran enviados a Gusen, el “campo de no retorno”, donde fallecieron 402 republicanos valencianos. Sólo se salvaron los españoles que capacitados a desarrollar trabajos específicos, como el tío barbero de uno de los asistentes del público.

A mi lado, mi acompañante lloraba y las caras de familiares de los que no volvieron dejaban traslucir su emoción en el más absoluto de los silencios. Después uno de ellos me contaba que sobre todo deseaba que su madre se vaya de este mundo sabiendo que el padre de ésta murió como un héroe y no como un villano, porque el franquismo durante décadas no sólo silenció a los muertos sino que condenó al ostracismo a unas familias que debieron sobreponerse a la pérdida pasando a ser, en sus propios pueblos, unos proscritos y unos rojos. Todos tenemos una deuda con todos estos miles de españoles. Por dignidad, por favor.

divendres, 14 de maig de 2010

L´Ajuntament de Simat organitza un curs de fotografia




FONT: Web Municipal de Simat






La Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Simat, ha organitzat un Curs de fotografia per als dies 19, 20, 21 i 24 de maig, de 19:00h. a 20:30h.

Per a més informació i inscripcions, cal acudir a la Biblioteca Municipal, el preu del curs és de 5 euros

dijous, 13 de maig de 2010

Nota d´Esquerra Simat






Esquerra Simat demana el canvi de la política educativa mitjançant una consulta popular

Demà dijous, la plataforma en defensa de l'ensenyament públic ha convocat una consulta popular a tots els centres públics del País Valencià.

Per no interferir en els centres, s'ha optat per fer la consulta a la porta de cada centre. L'horari serà de 17 a 18 hores en els centres de primària i de 15 a 16 hores en els centres de secundària.

Podran votar tots els pares i mares i l'alumnat del segon cicle d'ESO, batxilerats i cicles formatius.

Amb aquesta consulta, la plataforma vol concienciar la població valenciana i principalment l'educativa, la política nefasta que la Conselleria d'Educació porta endavant.

Esquerra Simat és membre de la plataforma de La Safor i des del primer moment, Maria Mogort, va valorar aquestes iniciatives com necessàries per aconseguir els punts que es reivindiquen en benefici de l'ensenyament públic.

Des del col·lectiu d'Esquerra Simat, animem a la participació i demanem el vot favorable a la consulta.

dimecres, 12 de maig de 2010

Camps a la banqueta!

El Supremo reabre la causa contra Camps.
El Alto Tribunal admite los recursos de la Fiscalía y el PSPV, que pedían que continúe la investigación en el TSJCV por un supuesto cohecho impropio por haber recibido trajes como regalo de Orange Market

El dia D de Camps



TRADUCCIÓ: SOFTVALENCIÀ.ORG




EP/LEVANTE-EMV.*COM El Tribunal Suprem estudiarà avui els recursos presentats per la Fiscalia i el PSOE valencià (PSPV) contra la decisió que va adoptar el passat mes d'agost el Tribunal Superior de Justícia de València (*TSJCV) de sobreseure la causa oberta al president de la Generalitat, Francisco Camps, i altres alts càrrecs del PP en relació amb la trama "*Gürtel", en la qual estaven sent investigats per delicte de suborn impropi per haver rebut presumptament vestits com a regal de l'empresa Orange *Market, que realitzava contractes amb l'Administració autonòmica.

La Sala que deliberarà sobre aquest assumpte estarà integrat pel propi president de la Sala penal, Juan Saavedra (que serà a més ponent de la resolució) i pels magistrats Perfecte Andrés, Miguel Colmenero, Andrés Martínez Arrieta i Julián Sánchez *Melgar. La resolució del tribunal superior valencià afectava a Camps i també a l'ex secretari general del *PPCV Ricardo Costa; a l'ex vicepresident del Consell Víctor Campos i al cap de Protocol de la Diputació de València, Rafel *Betoret. Va considerar que els fets pels quals tots ells van ser denunciats no constituïa delicte, per la qual cosa va sobreseure les actuacions.

RECURS DEL FISCAL.

Per la seua banda, la Fiscalia defensa que l'arxiu del cas va ser prematur perquè la investigació continuava oberta i podia aportar dades noves "sobre les *dádivas investigades i els concrets actes de contractació realitzats per part de l'Administració Pública valenciana a l'empresa Orange *Market", lligada a la xarxa de Francisco Corretja. Considera a més el Ministeri Públic que el Tribunal Superior valencià va realitzar en aquest cas una interpretació errònia del tipus penal de suborn, ja que, segons l'article 426 del Codi, existeix aquest delicte des del moment en què es realitza un regal a un funcionari públic en consideració al seu càrrec, sense que aquesta *dádiva supose la realització immediata de cap acte concret per part d'aquest.

Per la seua banda, els socialistes valencians al·leguen en el seu recurs que la decisió de l'alt tribunal valencià va suposar una "infracció de llei" en realitzar una interpretació "diferent" de la qual es venia fent en aquest òrgan de l'article 426 del Codi Penal, que és el que tipifica el suborn impropi. Aquest tipus penal castiga amb pena de multa de tres a sis mesos a tota autoritat o funcionari públic "que admetés *dádiva o regal que li anassin oferits en consideració a la seua funció o per a la consecució d'un acte no prohibit legalment". Segons el PSPV, la interpretació realitzada en aquesta causa per dues dels magistrats del tribunal valencià --José *Ceres i el president del *TSJCV, Juan Luis de la *Rúa--, és diferent de la qual va fer el propi tribunal abril del passat any, quan es va declarar competent per a assumir les investigacions del cas i va acordar obrir diligències prèvies per "possible delicte de suborn".

DECISIÓ AMB UN VOT PARTICULAR

La sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (*TSJCV) va sobreseure el cas amb el vot particular d'un dels magistrats, Juan Montero, que entenia que aquest arxiu només havia d'acordar-se pel que fa a Ricardo Costa. Els magistrats a favor de l'arxiu van sostenir per la seua banda que no hi havia una relació "de causalitat" entre *dádivas i l'adjudicació de contractes a Orange *Market, societat dirigida per Álvaro Pérez, 'El Bigotis' i investigada en el marc de la 'operació *Gürtel'. Per açò, van resoldre favorablement els recursos d'apel·lació plantejats pels quatre dirigents del *PPCV contra l'acte del magistrat instructor de la causa, José *Flors, qui sí havia entès que hi havia indicis de suborn passiu en la seua actuació per haver acceptat suposadament regals d'Orange *Market.

Bus gratuït per a la Trobada de Joves de La Safor




FONT: La Cotorra de la Vall

La Regidoria de Joventut de l´Ajuntament de Simat posa a disposició de tots els joves (a partir de 14 anys) un bus per assistir a la VII Trobada de Joves de la Safor que tindrà lloc el proper dissabte 15 de maig a la població de Rafelcofer. La inscripció és gratuïta.
Per a més informació i reserva de places, cal acudir a la Biblioteca Municipal, a partir d´aquest divendres 7 de maig.


Programació VII Trobada de Joves de La Safor

La Trobada dels Joves de La Safor són activitats, gratuites, per a joves de la comarca que es relitzaràn a Rafelcofer el poper dissabte 15 de maig de 2010.

MATI:

•9 h: Eixida a la Font de Quaresma. Des de la Plaça de l´Hort Tallat. Portar esmorzar. Tornada cap a les 12h. Dificultat baixa. Organitza Senderisme Coferer.
III Campionat de vòlei “Trofeu Trobada de Joves de La Safor”.
I Campionat de pàdel “Trofeu Trobada de Joves de La Safor”.
Realització del Graffiti de la VI Trobada de Joves de La Safor al Camp de futbol.
VESPRADA:

•17.30h. Eixida a la Font de Quaresma i la muntanya de La Creu. Des de la plaça de l´Hort Tallat. Dificultat mitjana. Organitza Senderisme coferer.
•18.00h. Obertura de tallers, parades informatives i fira d´associacions.
Partida de pilota valenciana al c/ Mestre Cebriàn per la Escola de Pilota Valenciana del Real de Gandia.
Taller de paintball per BUÀ! al Camp de futbol.
Simultània d´escacs del Club d´Escacs d´Oliva.
Taller de cuina i rebosteria a càrrec del CDT L´Alqueria del duc.

•18.30h. INAUGURACIÓ DE LA TROBADA.
Passacarrer a càrrec de la Unió Musical Santa Cecília de Rafelcofer.
Lectura del manifest del Dia Internacional contra l´homofobia i la tranfòbia pel CLGS.
•19.00h. Exhibició de Body Music per Sota El Grau.
Exhibició de hip-hop i balls urbans a càrrec de Fresh Dance Crew i The Three Babies.
Taller d´esgrima a càrrec del club d´esgrima de La Safor.
•19.30h. Exhibició de castellers a càrrec de Muixeranga de la Safor.
Cercavila de tabal i dolçaina a càrrec de la colla de dolçainers i tabaleters “El Rebrot” de Rafelcofer.
Taller de batukada a càrrec de Figatells Batukt´s.
•20.00h. Exhibició de boato a càrrec del grup Boato Taifes de Rafelcofer.
Lluita medieval a càrrec de Mercenaris de Bellreguard.
•21.00h. Mostra de foc a càrrec de les colles de dimonis Fem Fredat de Simat de la Valldigna i Correcassoles de Potries acompanyats de Figatells Batukat´s.
•22.00h. Final del CIRCUIT DE MÚSICA CALAIXJOVE DE LA SAFOR al passeig de La Safor.

Remés per l'Ajuntament de Simat -Regidoria de Joventut

dimarts, 11 de maig de 2010

Campió Simater!


Font: http://www.simat.cat/




L´Atleta veterà simater Olegario Alario Peig, ha estat el Campió en la seua categoria (Veterans) de la ANBOTO KILÓMETRO VERTICAL ATXONDO - BIZKAIA, primera prova de les 5 valederes de la Copa d´Espanya de Carrera Vertical.

Olegario ha quedat Campió després de marcar un temps de 48m. 22s., on li ha tret 2 minuts al segon classificat.


La pròxima prova a la que participarà Olegario, valedera també per al Campionat d´Espanya serà el proper 1 d´agost a la CRONOESCALADA TORREON
BRAÑOSERA - PALENCIA.

Enhorabona!

dilluns, 10 de maig de 2010

en defensa de la transparència informativa






REPUBLICACIÓ: La Cotorra de la Vall


El síndic de Compromís, Enric Morera (BLOC), ha registrat en les Corts Valencianes una iniciativa per instar al Consell a promoure la transparència i la pluralitat en el canal principal de la Televisió Valenciana, Canal 9. El parlamentari valencianista suggereix un programa de debats de política i d'actualitat coordinats, dirigits i presentats per la Unió de Periodistes Valencians.


Morera ha remarcat que enguany se celebra el 30 aniversari de la fundació de la Unió de Periodistes Valencians. Per això, i perquè cal que el govern valencià rectifique i demane perdó per la censura en l'exposició de fotografies Imatges d'un Any, la millor manera de mostrar que el Consell és el govern més transparent d'Espanya, segons diu Camps, és amb un programa setmanal de debats de política i actualitat que no estiga controlat ni dirigit pels comissaris polítics del PP en Canal 9, sinó per professionals lliures i independents.


El passat 25 d'abril, el BLOC atorgà el premi 25 d'Abril a la Unió de Periodistes Valencians, en reconeixement per la gran tasca realitzada en les primers 30 anys de vida de l'organització que no té cap lligam amb els partits polítics i Compromis defensa la premsa lliure que tracte a tots per igual i que servisca per a dir la veritat i informar a la nostra societat.


Remés per Compromís-Bloc

Iniciatives Culturals, viatgers...

Prèmer la imatge per agrandar el cartell.

diumenge, 9 de maig de 2010

DOCU Diumenges: La Xara, la única mezquita





Las mezquitas rurales de las aljamas del Reino Valencia, aunque se intentó convertirlas en capillas bajo la advocación de un santo, fueron sucumbiendo primero a la transformación y luego al derribo. Obviamente, como la excepción confirma toda regla, se salvó la del desaparecido poblado de la Xara, en las afueras de Simat, para el servicio de los moriscos de la Vall d'Alfandenc, antiguo nombre de la Valldigna.


La mezquita se dedicó a la Santa Ana tras la dramática expulsión de 1609; se reorientó la cabecera hacia el retablo y se abrió un nuevo acceso enfrente, rematado por una pequeña espadaña.

Estudiada la mezquita por Daniel Benito Goerlich, catedrático de Historia del Arte de la Universidad de Valencia, atestigua que a pesar de las destrucciones sufridas en la guerra civil y en todas las intervenciones que a lo largo del tiempo tuvo, ha mantenido importantes elementos de su uso primitivo.


'En este sentido, -añade-, aún se conserva el 'mihrab', una pequeña habitación flanqueada por espacios para custodiar libros y objetos destinados al culto. La pared es de mampostería encalada y el arco del 'mihrab' es de herradura sobre salmeres moldurados'.

El 'mihrab' se advierte en el exterior sobresaliendo con sus paredes de ladrillo, próximo al pozo de las abluciones rituales; y en el interior, además de los restos del púlpito, se ha reconstruido la escalera helicoidal por donde subía el muecín para llamar a todos a la oración.


En el alero se hallaban interesantes 'socarrats' con inscripciones en árabe, que hoy se encuentran en el Museo Arqueológico Nacional de Cerámica 'González Martí' de Valencia.
Actualmente, el entorno de naranjales y el silencio del recinto evocan los sentidos rezos de los viernes; y en la festividad de Santa Ana, se encienden velas y se cantan gozos a la madre de la Virgen. Una fe sustituyó a la otra por obligación; para vivir .



María Ángeles Arazo.

dissabte, 8 de maig de 2010

Ruta dels Monestirs: Sant Jeroni de Cotalba i Corpus Christi de Llutxent



La Regidoria de Turisme de Simat, ha organitzat una visita guiada a dos dels monestirs valencians més importants i millor conservats de les nostres terres: el monumental Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i el Monestir dominic del Corpus Christi en Llutxent, primera universitat valenciana d’art, i seu del miracle dels Corporals de Daroca. Veurem tot açò junt a altres monuments, i finalitzarem visitant una important colecció de ceràmica del s.XVIII d’alt valor artístic. Un recorregut ple de la millor història i art.


• Data: Diumenge 6 de juny de 2010
• L’eixida serà en autobús des de la porta del Monestir a les 9:00h
• Preu: 16,50€ per persona. Dinar inclòs.

Més Informació i inscripcions a l'Oficina de Turisme de Simat de la Valldigna.

dijous, 6 de maig de 2010

indignació amb el blog d´un partit de Simat per la publicació de dades personals


La Cotorra ha tingut que eliminar una sèrie de comentaris que han arribat des de fa dos dies de forma anònima i absolutament fora de lloc perquè no hi ha que arribar mai a caure a l´insult, contra el blog d´Arc Iris.
Tot pareix ser degut a la publicació en aquest blog de dades personals referents a veïns de Simat que tenen deutes pendents amb l´administració per denúncies de trànsit i que s´han publicat a "tota pastilla" a eixe blog.
La Cotorra no entrarà en polèmiques, però nosaltres com a blog "aficionat" on no volem anar de periodistes o pseudo-periodistes que ens clavem en tot el que es mou com fan altres, no publicarà mai cap tipus de dada que puga ferir sensibilitats.
El que si sap la Cotorra, és el malestar que ha creat entre alguns afectats la publicació dels seus noms al blog, on a partir d´ara, qui escriga un nom d´aquesta gent al google, apareixerà relacionat al blog d´Arc Iris.

dimecres, 5 de maig de 2010

promeses incumplides, l´AP7 a pagar-la els valencians


Remès pel BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ

L’AP-7, EN CONTRA DEL COMPROMÍS QUE VA TINDRE CAMPS EN LES CORTS”
MORERA: “EL CONSELL NO TÉ CAP VOLUNTAT REAL DE RESCATAR L’AP-7, EN CONTRA DEL COMPROMÍS QUE VA TINDRE CAMPS EN LES CORTS”



El síndic de Compromís, Enric Morera, ha lamentat el pronunciament del Consell contra la Proposició de Llei pel rescat parcial dels trams de peatge de l’AP-7 al seu pas pel territori valencià, presentada el passat mes de març pel grup parlamentari que encapçala Morera. Per al portaveu valencianista, el posicionament del Consell “demostra que no té cap voluntat real per a alliberar als valencians i valencianes del pagament de peatge per a poder viatjar pel nostre país, en contra del compromís que va adquirir Camps en les Corts”.

En paraules de Morera, “la nostra proposta estava molt bé estudiada i era real i realista. El PP, que no vol cap consens en temes d'estat per al poble valencià i per això no fa res, ha presentat la seua pròpia proposició de llei que, amb tota probabilitat, no prosperarà, perquè tampoc li interessa al PP que prospere”.

Segons el portaveu de Compromís, “Camps va saber quedar molt bé en la sessió de control en la qual va dir que si que anava a alliberar l’AP-7, però ara el Consell ha quedat molt malament desestimant la nostra proposta, tenint en compte, a més, que vam anar els primers en presentar-la i que estàvem totalment oberts a dialogar, a conversar, a arribar a punts d'acord amb la finalitat de que les Corts Valencianes es pronunciaren per unanimitat en este tema i anar tots els grups units a Madrid a reclamar una cosa justa, perquè volem ser valencians sense peatges, perquè volem tindre dret a moure'ns lliurement pel nostre país sense haver de pagar res a empreses privades. Nosaltres hem demostrat que creiem en este rescat i el PP ens ha demostrat que no creu i que farà tot el possible perquè no siga realitat”

dimarts, 4 de maig de 2010

Què passa amb el Trinquet?

Estat actual del històric Trinquet de Simat

Ara ja fa més d´1 any, que el Govern de l´Ajuntament de Simat anunciava a "bombo y platillo" l´acord arribat per a la compra del Trinquet, amb la finalitat de reactivar el joc de la Pilota a la nostra població.

Segons ha sabut La Cotorra, hi continuen havent contactes, però la cosa sembla estancada, no sabem per part de qui.

La Cotorra considera molt important que no es deixe perdre aquesta oportunitat i que el nostre Trinquet torne a fer la feina per al qual va estar construït.

Servisca aquest article de recordatori per als mandataris municipals.

dilluns, 3 de maig de 2010

Exposició pública de camins rurals de Simat

Exposició pública de camins rurals de Simat02-05-2010 LA REGIDORIA D’AGRICULTURA DE SIMAT FA SABER AL POBLE QUE A PARTIR DEL DILLUNS S’EXPOSEN AL PÚBLIC ELS PLÀNOLS DELS CAMINS DEL TERME DE SIMAT PER A UNA FUTURA CATALOGACIÓ. QUI ESTIGA INTERESSAT POT ACUDIR A L’AJUNTAMENT DE 1 A 2.



Ajuntament de Simat

Regidoria d'Agricultura

diumenge, 2 de maig de 2010

DOCU diumenges; Digno de ser valle.


El monasterio de Santa María de la Valldigna es el epicentro de un espectacular paisaje que invita a caminar, pedalear o escalar



El Rey Jaume II dijo de este valle que era digno de un monasterio cisterciense y sus deseos fueron órdenes. Hoy el cenobio de Santa María es el corazón de la Valldigna, un hermoso valle erizado de pinos, umbrías y claros que mantiene el sabor de la Valencia auténtica. Un fin de semana en la Valldigna comienza inevitablemente por un largo paseo para divisar la magnitud de la masa forestal a escasos metros del mar.
La propuesta es la Montaña de Les Creus en Tavernes de la Valldigna. Es una caminata larga de unas tres horas pero merece la pena. La cumbre está coronada por tres cruces con las que los valleros se identifican plenamente. Imprescindible llevar comida para el almuerzo en les Fontetes de Cantus donde se puede beber agua fresca en el ecuador del camino. Coronar el monte tiene su recompensa porque permite admirar el paisaje desde el Cabo de la Nao, la albufera de Valencia y el Mondúver hacia el interior.

Para los amantes de la botánica, la propuesta está frente a les Creus. La montaña del Bolomor es una de las reservas de flora autóctona más completas y menos perjudicadas por alteraciones en su ecosistema.

En ella se encuentra una cueva rupestre donde se han descubierto las hogueras fosilizadas más antiguas de Europa, lo cual indica que los primeros habitantes de la zona estaban muy desarrollados.
Los amantes de la escalada también tienen un Vía Ferrata que se ha construido recientemente en la Penya Roja de Tavernes, y los del cicloturismo también tienen decenas de ruta para disfrutar del paisaje.

Con una ruta de estas características, el hambre apremiará pronto por lo que la recomendación es conducir hasta la playa y tomar al sol de la primavera algunos de los arroces típicos de la zona.

El postre también puede ser alguno de los helados de la Horchatería Xixona en el Paseo del Pais Valencià en Tavernes. Dicen los valleros que sirven la mejor horchata artesana de la Comunitat.

La pesca en la desembocadura del río Vaca es una de las alternativas a la montaña y se puede practicar por la tarde.
Para la cena, un entrecote con ajos tiernos en Casa Tomas o comida autóctona con un toque de diseño en M de María.

El domingo por la mañana hay que reservarlo para el arte y la historia. El monasterio de la Valldigna es cita imprescindible. Los monjes construyeron allí un modesto recinto a finales del XIV que con los siglos se convirtió en un gigante con los pies de barro.

En 1835, con la Desamortización de Mendizábal, cayó en el olvido y comenzó un doloroso expolio que destruyó prácticamente el conjunto de ocho edificios. De ellos sólo quedan unos tres, pero la recuperación ha permitido que la iglesia, el refectorio, la almàssera y una capilla siguan siendo testimonio de la magnitud del conjunto.

La Generalitat Valenciana lo adquirió en 1995 y comenzó un largo proceso de restauración que todavía continúa. A pesar de los embates de la historia, el recinto mantiene su espectacularidad y eclecticismo de estilos.

A lo largo de la última década, el monasterio ha ido adquiriendo parte de su forma original y ya se puede descubrir la envergadura de este conjunto de edificios donde los monjes llevaban la administración de la Valldigna.
Además, dispone de unas pequeñas guías electrónicas que aportan información al visitante vía satélite en las paradas más importantes del recinto.
Cerca de este emblemático edificio ubicado en la localidad de Simat se encuentra La Font Gran que ha sido recientemente restaurada y es perfecta para descansar y detenerse a observar los detalles del portal de acceso al monasterio y de la robustez de los muros.

No hay que perderse tampoco una de las dos mezquitas que son el vestigio del paso de los árabes por la Comunitat.
Se trata de la ermita de la Xara, una pequeña iglesia construida aprovechando los muros y la decoración de una mezquita. Tiene la planta típica de un templo musulmán y en su interior todavía mantiene el muro de la Quibla orientado en dirección a la Meca.

Antes de desperdirse de la Valldigna no hay que olvidar adquirir cocas cristinas, un dulce realizado con almendra molida. Cualquier pastelería de Tavernes que las haya horneado para el día es buena para adquirir una bolsa.

También es típico el merengue con almendras. Los del horno de Peiró en la calle Sant Pere son famosos en el municipio.

Los que prefieran dorarse al sol, tienen la opción de toda la franja costera de Tavernes, una playa familiar donde se puede pasear hasta llegar al linde con el término de Cullera o Xeraco.

dissabte, 1 de maig de 2010

Acte a Simat en record de Mauthausen


REPUBLICACIÓ: La Cotorra de la Vall


Puntual com els actes que es precien, a les vuit de la vesprada del divendres, darrer d'abril, va començar a la Sala d’Audicions de la Casa de la Música de Simat la commemoració del 65 aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
L'acte va estar presentat per l’alcaldesa, Agustina Brines i comptava amb uns conferenciants de primera fila per al tema. Començà parlant poc, però amb tot l'interés de l'associació que representa -AMICAL- ací al País Valencià, Adrian Blas, (foto dreta) lliure de sentimentalisme, amb les expressions exactes desmitificant conceptes que han anat entrant pels diferents camins poc històrics; aportants dades que, hem de reconeixer, són fruit de la seua preparació.
Estigué mes extens en el col.loqui, i entra en la situació de com queda l'associació després de que Enric Marco - no confondre amb l'astrònom valler - fóra presentat com un impostor. Va donar raons i el perquè va passar, així com va reconéixer la gran tasca que va realitzar al sí d'AMICAL.
També va comentar com es varen salvar únicament els xiquets de dotze a catorze anys del camp d'extermini. Comenta que cap dels espanyols va morir a les càmares de gas. I la trista història de que va ser espanyol el primer tren de deportats que arribaren a Mauthausen.
La culpa de la desgracia dels nostres paisans, Adrian Blas, que té tres llibres publicats sobre el tema, li la donava al mariscal francés Petain,. En f,i una xerrada única que es va oferir a tot Simat gràcies al treball històric d'Eladi Mainar i de Rosa Brines, que va ser la directora de la projecció d'unes imatges que després comentarem.
Eladi Mainar (foto esquerra) com historiador va parlar dels deportats que hi hagueren a la Safor, citant que foren uns vuit, i a preguntes demana un temps per a dir de quines poblacions eren. Va situar la realitat històrica de Mauthausen i de les vivendes del camp de concentració. També situà l'estat de la memòria històrica respecte als morts que encara queden a les cunetes de l'estat.
Però el que va impressionar, deixant mols ulls mullats, va ser la projecció que aportava una gran informació dels viatge de cinc xiques de BUP, que guanyaren el premi a Benicassim de visitar el camp, amb el seu director, junt a un documental del camp. En ser un material didàctic fugia d'imatges fortes, dures, amb l’explicació de què fóu el camp per dos o tres supervivents, i al final tot conectat amb maestria, un videoclip musicat que veritablement arriba a l'ànima amb la "Bela Ciao". La Cotorra ja avisarà com aconseguir-lo.
La directora ens comenta tot el rodatge i contesta a diferents preguntes tècniques de muntatge. Abans de les preguntes, l'alcaldessa va demanr un aplaudiment als dos supervivents del camp, Paco Aura d'Alcoi i Lluís de Callosa d'Ensarria.
Adrian Blas va criticar que hi haguera representació de tots menys de la Generalitat Valenciana, i va convidar en nom d'AMICAL a l'alcaldessa a presidir l'acte en representació del Poble Valencià.
Hem de felicitar al regidor de Cultura de Simat de l'acte que, de segur, molta gent que ara ens llegira els hauria agradat estar. Un acte emotiu i gens sentimentalista.

Hui és festa diurna a Simat, 1 de maig