divendres, 30 d’octubre del 2015

Compromís, Podem, EUPV i ERPV volen presentar-se units com a Decidim






Les negociacions entre Compromís, Podem, Esquerra Unida (EUPV) i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) -aquestes dues darreres formacions, ja agrupades com a Unitat Popular- per tal de bastir una candidatura de confluència amb vista a les eleccions espanyoles del 20 de desembre ja estan molt avançades.

Si les diverses direccions donen el seu vist-i-plau, tots quatre formaran la coalició Decidim. L'únic serrell que queda per concretar té a veure amb la manera de legalitzar-la per tal que els diputats escollits vagen a parar a un grup parlamentari valencià sense que la Mesa del Congrés hi puga posar cap però. De fet, la candidatura s'anomenaria Decidim i aniria seguida, per aquest ordre, dels noms de Compromís, Podem i Unitat Popular. La sigla, però, seria Decidim, sense cap més additiu.

La llista per València estaria encapçalada per Compromís, i els següents sis números serien, respectivament, per a representants de Podem, Compromís, Podem, Unitat Popular, Compromís i Podem. La d'Alacant, liderada per Podem, tindria als següents cinc numeros candidats proposats per Compromís, Podem, Compromís, Unitat Popular i Compromís. I la de Castelló, que encapçalaria Compromís, tindria als altres quatre números, respectivament, les persones que decidiren Podem, Unitat Popular, Compromís i Podem. En tots els casos, hi ha la intenció d'integrar-hi persones independents, de la societat civil, no adscrites a cap dels partits.

Al Senat, els tres llocs per València serien per a Podem, Compromís i Unitat Popular, per aquest ordre. Per Alacant, els tres primers llocs serien per a Compromís, Podem i Unitat Popular, i per Castelló, per a Podem, Compromís i Unitat Popular. En aquest cas, si aconseguiren un únic senador per cada demarcació, Podem en tindria dos, i Compromís, un de sol.

L'òrgan col·legiat de coordinació i direcció política estaria integrat per 8 membres: 3 de designats per la branca valenciana de Podem, 3 més de Compromís i 2 d'Unitat Popular. La campanya electoral seria dirigida per 8 persones més, amb un repartiment de forces idèntic a l'anterior. El programa es redactaria conjuntament i es consensuaria un codi ètic de funcionament. La data límit per tal de registrar coalicions davant la Junta Electoral finalitza el 6 de novembre. Fins aquell dia, els diferents partits hauran d'enllestir el procés de convergència.

Avui, Pablo Iglesias, líder de Podem, ha acceptat les condicions de Podem per tal de presentar-se conjuntament a Barcelona en Comú, ICV i Esquerra Unida i Alternativa a Catalunya. Les cessions també han estat notables, i en el cas gallec, podria passar una cosa semblant. Podem renunciaria així a tenir diputats d'aquestes tres autonomies -que Íñigo Errejón ha reconegut com a "nacions"- dins del seu grup parlamentari al Congrés, que d'aquesta manera, quedaria molt esquifit. Això sí, amb tres grups satèl·lits ben nombrosos, perquè en tots tres casos, el resultat de les candidatures de confluència està en condicions de quedar per davant del PSOE.

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/10/compromis-podem-eupv-i-erpv-volen-presentar-se-units-com-a-decidim-12161.php

divendres, 23 d’octubre del 2015

ESTE DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE CAL APLEGAR-SE AL PUIG.... I A SIMAT


L'Ajuntament de Simat de la Valldigna ha organitzat una sèrie d'actes culturals per a celebrar el Darrer diumenge d'octubre, «una iniciativa que commemora el reconeixement de la identitat i els drets del Poble Valencià», explica el consistori en un comunicat. 
Entre altres, actuaran Carlos Amador i Arantxa González, l'artista Dani Miquel o l'humorista Xavi Castillo o el cantant Joan Amèric. 
Els actes arranquen hui en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna amb la presentació de la novel·la El Baro del Foc de l'escriptora simatera Isabel Canet. 
A les 10 de la nit es representa l'obra teatral «Per amor a l'after».
Demà, 24 d'octubre, arranca la xicoteta fira del llibre i actua, a partir de les 20 hores, Joan Amèric. El diumenge actua Dani Miquel. Els actes seguiran el 4 de novembre amb la presentació del llibre de Xavi Castillo i finalitzen el 7 de novembre amb un homenatge a Ovidi Montllor."

dimarts, 20 d’octubre del 2015

JOAN AMERIC ACTUA EL DISSABTE AL MONESTIR



El cantautor d'Alzira actuarà este dissabte al Monestir per presentar-nos el seu premiat DIRECTAment.
Joan Amèric  Començà la seva trajectòria en solitari a mitjan anys 80 amb diverses actuacions pel País Valencià, algunes de les quals obrien els concerts d'artistes consolidats com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach.
L'obra de Joan Amèric destaca pel protagonisme de la veu en les cançons, una veu suggestiva que alguns han qualificat de sensual, per la diversitat d'estils musicals en què es mou i per la força lírica dels seus textos, de temàtica amorosa i compromesa




dilluns, 19 d’octubre del 2015

ISABEL CANET PRESENTARÀ ESTE DIVENDRES LA SEUA DARRERA NOVEL·LA AL MONESTIR


Este divendres 23 d’octubre de 2015, a les 19 hores, el Monestir acollirà la presentació de la novel·la "El Baró de foc", de la simatera Isabel Canet, un relat de ficció que té justament com a escenari central el propi cenobi.

Quan Joana i Andreu es van prometre amor etern al monestir de Valldigna, el Baró de Foc es va regirar de ràbia a les Grutes de Lava on habita. Des d'aleshores no ha fet altra cosa que intentar destruir el monestir enviant arsinots i tòtils de combat. Per la seua banda, l'Emperador dels Vents i la reina Gualba han mobilitzat un exèrcit d'àngels i dones d'aigua per a evitar-ho. Enmig de la lluita, la jove Elisa descobreix la seua autèntica natura i, acompanyada per un àngel i un arqueòleg, formaran un triangle perfecte d'aire, terra i aigua capaç d'enfrontar-se a les perilloses forces del mal.

dijous, 8 d’octubre del 2015

PREMIS AL RECONEIXEMENT CIVIC , JAUME II EL JUST




L'acte institucional de la diada del Nou d'Octubre serà l'entrega dels guardons al reconeixement cívic que porten el nom del fundador del Monestir.

Enguany s'ha escollit a criteri de l'ajuntament a Rosa Ferrando Blasco, Jaume Tent Manclús, Mireia Gramuntell Magraner i l'Associació d'Amics dels Animals de la Valldigna.
Rosa Ferrando (Donya Rossita) va ser de les primeres mestres en utilitzar el valencià amb normalitat en les aules del col·legi Valldigna, superant pors i arriscant-se a expedients disciplinaris varen incomplir una llei que relegava el valencià a l·àmbit domèstic.

Jaume Tent ( agent de la Polícia Local) per salvar la vida d'una persona en un accident ocorregut en Benifairó.

Mireia Gramuntell Magraner per la seua tasca en la prevenció de la violència masclista.

Les voluntàries de l'Associació d'Amics dels Animals de la Valldigna per la seua dedicació a recollir, atendre i procurar l'acollida i adopció dels animals abandonats en Simat.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Actes de la diada del Nou d'Octubre.


Poques novetats podem trobar en la programació d'actes organitzada per l'ajuntament de Simat, sols el canvi de data, que aplaudim, de la Festa Estellés per fer-la coincidir amb el Nou d'Octubre i l'acte institucional de Reconeixement al Civisme, Jaume II.

La passejada ha estat eliminada i enguany es farà un esmorzar popular per tot el mon, no sols per dones, que estarà amenitzat per Garcia, jocs per xiquets fins les 14:00 a la Font Gran a càrrec de les simateres Euqxamba, paelles i verbena amb l'Orquestra Agora.


dilluns, 5 d’octubre del 2015

Per Simat Esquerra reclama més informació a l'equip de govern.

Comunicat de per Simat Esquerra.

El passat dilluns 28 de setembre, tingué lloc el primer ple ordinari a l’Ajuntament de Simat. De fet, l’últim ordinari va ser al mes de març, fa ja 6 mesos.

Per Simat Esquerra va presentar quatre mocions de caire diferent. En una moció es proposava al ple que aprovaren la retirada del fibrociment de la teulada del CEIP Valldigna  i de tots els centres del País Valencià. La segona feia referència a declarar Simat poble refugi i acollir, dins de les seues possibilitats, persones que fugen de les guerres i la fam. La tercera instava a commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere, denunciar l’augment de dones mortes i maltractades i avançar en la conscienciació especialment entre els i les joves envers una xacra vergonyosa. Totes aquestes mocions van tenir l’aprovació unànime del ple.

Per últim, la regidora de Per Simat Esquerra, Imma Cunyat, presentava la moció sobre la Constitució del Consell Escolar Municipal(CEM) de Simat. Basant-se en el seu esperit participatiu pel que suposa la representació de tots els agents educatius, pares i mares, alumnat, professorat, ajuntament i sindicats i atenent que a Simat hi ha dos centres de titularitat pública, és pel que es va proposar a la consideració del ple, demanant que s’iniciaren els tràmits legals establerts per aconseguir la seua constitució el més aviat possible. Però la sorpresa del nostre grup ha estat que l’equip de govern de l’Ajuntament de Simat(EU-PSOE i Compromís) va votar en contra(6) i sols va rebre els vot a favor del PP(3, faltava 1 regidor) i el de la regidora de Per Simat Esquerra(1).

El col·lectiu de Per Simat Esquerra manifesta la seua sorpresa davant la negativa de l’equip de govern i rebuja aquesta actitud per anar contra la participació. Moltes intervencions seues es basen en potenciar la participació ciutadana i a la primera de canvi, voten contra una proposta que democratitza i millora la qualitat de l’ensenyament. A més a més, Imma Cunyat va exposar “que els simaters i simateres no tenim informació dels projectes i actuacions que l’equip de govern està realitzant i que té previst encetar en un futur . Va matissar que algunes informacions les sabem per la premsa i que la web municipal no aporta cap informació” En el torn d’intervencions, va plantejar una sèrie de preguntes que el grup considerava importants, com és la programació d’activitats al voltant del 9 d’octubre, atès la proximitat de la Diada Nacional del País Valencià, entre moltes altres qüestions. - See more at: http://locals.esquerra.cat/simatdelavalldigna/article/27895/per-simat-esquerra-reclama-mes-informacio-a-lequip-de-govern-de-simat#sthash.brNZvXAH.dpuf

diumenge, 4 d’octubre del 2015

SIMAT DÓNA A CONEIXER EL SEU GRAN PATRIMONI HISTÒRIC

Ens fem ressò de l'article publicat a   levante-emv per commemorar el dia del turisme.

                 TOCANT PEDRES DE MOROS I DE CRISTIANS


Simat dissenya una ruta pel casc urbà on, a més del monestir de Valldigna, es pot entrar en l'antiga mesquita amb la qual va conviure fins a l'expulsió dels moriscs,

El que queda d'una de les mesquites en la qual van orar els musulmans abans de la seua expulsió està a cinc minuts caminant de l'imponent monestir que va ser centre de poder de l'Església Catòlica. Són solament dos dels elements que s'ofereixen en una interessant ruta denominada «Els tresors de Simat».

Malgrat la seua rellevància en la història, fins a fa vint anys Simat de la Valldigna no passava de ser un municipi més de la Comunitat Valenciana ficat en el racó de la vall del que pren una part del seu nom. Va ser la compra del monestir de Valldigna per part de la Generalitat, i el posterior inici de la seua restauració, el que situaria a aquesta petita localitat en un punt destacat de la geografia valenciana.
 En tot aquest temps, i aprofitant l'estirada que li ofereix el monestir, Simat ha volgut donar a conèixer altres elements de la seua història i del seu paisatge, que no són pocs. I és així com l'ajuntament, a través de la seua oficina de turisme, ha dissenyat una ruta enterament urbana que ha volgut batejar, amb tot el dret, «Els tresors de Simat». Perquè, sense restar importància al que queda del que va ser un dels monestirs i centres de poder religiosos més importants de la Comunitat Valenciana, pocs saben que, a la distància d'un passeig de cinc minuts entre tarongers, es troba una de les mesquites que van poblar aquesta vall fins a conquesta cristiana.
 La de la Xara, que així es diu, té el seu origen en segle XV, i allí, al costat del poderós monestir cristià, van orar els moriscs fins a la seua expulsió en 1609.
 L'edifici es va reconvertir després en ermita dedicada a Santa Ana, però afortundament en les seues reformes es van conservar elements arquitectònics de l'islam, com els arcs del mihrab i una torre que s'usaria com a minaret per a cridar a l'oració.
 La ruta «Els tresors de Simat» també permet recórrer i conèixer altres elements d'interès. En l'àmbit religiós, l'església del segle XVIII, en el solar del qual també va haver-hi una mesquita, el calvari del passat segle XX que va ser construït per aportació dels veïns i des del qual s'ofereixen impressionants vistes a tota la vall, o el safareig públic, com el que en la majoria de municipis van ser destruïts per considerar-los de poc interès. 
Sense eixir del nucli urbà, Simat ven els seus dos manantials naturals d'aigua: la Font Menor i la Font Gran, que s'alimenten de les filtracions de les muntanyes que circumden la població. En el cas de la Font Gran si es pot cal anar després de pluges intenses i veure com naix allí mateix el riu Vaca. I, és clar, o abans o després la visita al gran monestir que va fundar Jaume II en 1298 és obligada, malgrat que queda poc del que realment va ser.


divendres, 2 d’octubre del 2015

Simat celebrarà el dijous 8 d'octubre la III Festa Estellés



El dijous 8 d'octubre es celebrarà la III Festa Estellés a la Casa de la Música de Simat, l'acte començarà a les 9:30 de la nit i es déu dur el sopar de casa. El preu  de 3 euros  inclou la beguda i picadeta i és gratuït per xiquetes i xiquets.

La festa Estellés és una commemoració reivindicativa de l'obra i la figura de Estellés que es celebra durant els mesos de setembre i octubre  a nombrosos indrets del País valencià.

L'instigador de tot açò va ser l'escriptor d'Alginet Josep Lozano que prenent la idea dels Burns Supper d'Escòcia, commemoració reivindicativa de la figura del poeta Robert Supper (1759-1796)  es reafirma la identitat escosesa amb poemes i menjars típics.

 Al 2010 Lozano va proposar fer un sopar semblant al voltant de la poesia i la identitat valenciana i celebrar-ho coincidìnt amb la data de naixement del fill del forner que és com a Estellés li agradava autodenominar-se.

Aplaudim la iniciativa i el fet de fer-la coincidir amb els actes al voltant del 9 d'octubre i demanem es vaja desterrant altre tipus d'activitats com la passejada de la dona del 9 d'octubre que són més adients per commemorar el dia de la Dona Treballadora.