dilluns, 29 de novembre de 2010

Soldado doblega l´Almeria (2-0)




Dos autèntiques meravelles en forma de gol serviren per véncer l’Almeria d’Oltra. Soldado noquejà els andalusos en un encontre que confirma la recuperació dels xe de cara als compromisos futurs més que seriosos. El pròxim, al Bernabeu.

Repetia els mateixos jugadors de camp Unai respecte al darrer partit jugat a Mestalla davant el Bursaspor. Transcorren les jornades i s’ha passat de les rotacions massives a la cerca d’una alineació i d'un bloc competiu i, sobretot, compromés amb l’esforç i sacrifici per l’objectiu més immediat per als valencianistes, que no és sinó tornar a la normalitat del joc i de resultats.

Dins de l’11, Guaita era l’única novetat respecte a l’enfrontament contra els turcs. I precisament el valencià fou el que primer s’emportà un bon ensurt per part de l’equip en el qual debutà Oltra a la banqueta. Corona posava el baló a l’escaire davant una gèlida mirada del porter espigat blanc-i-negre.

Però la nit estava reservada per a les alegries i el goig local. Det fet, Ricardo Costa – entonat i més centrat en els darrers encontres – rematava una jugada a baló parat que el porter Alves treia amb reflexos felins per impedir el primer. Era el minut 20. Cinc més tard, el brasiler recolliria l’esfèrica ja dins de la xarxa. El primer gol del València naixia de la imperfecció. Sí, la imperfecció i imprecisió de Bruno, qui centrava un autèntic meló cap a Soldado, el qual va fer un control acrobàtic i inversemblant amb el cap, per finalitzar l’acció amb un tant d’autèntica classe.


Hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina

No ho havia fet tant malament l’Almeria, però al València li funcionava perfectament l’engrsnatge defensiu, i davant, les bandes brillaven amb llum pròpia. Joaquín està en el millor moment des que és futbolista blanc-i-negre. Inspirat, entregat i amb una mobilitat extraordinària. A l’altre costat, Mata va agafant el to a poc a poc. I el conjunt ho necessita. Els seus centres, la seua cama esquerra, són un luxe imprescindible per a aspirar a coses més capitals.
I fou l’internacional qui en la segona part protagonitzà l’acció de la nit. Una talonada seua exquisida, després d’una molt bona assistència d’Adúriz, va fer que Soldado fera el segon. Una meravella de gol de l’ex del Getafe, que en suma 8 gols entre la Lliga i la Champions i qui està en ratxa en els últims encontres.

Unai, previsor pel que ve en un futur, va substituir el ‘10’ i amb este canvi a poc a poc va anar morint l’encontre. Això sí, hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina. Si a la graderia ho té malament, amb el tècnic sembla que també ha perdut la condició d’imprescindible.

A l’encontre només li faltava alguna cosa més d’emoció per al final. Però ni el gol d’Ulloa fou suficient perquè esta nova victòria valencianista estava dada i beneïda. Com la jornada del diumenge. Però ja saben vostés que hui es jugà un altre partit. Se n’havien assabentat?

dissabte, 27 de novembre de 2010

divendres, 26 de novembre de 2010

Casal Jove Simat

La simatera Alby Menta, ha creat el cartell oficial del Casal Jove Simat al Facebook.


La Regidoria de Joventut, ha convocat a través del Casal Jove Simat, una reunió amb els joves per a esta vesprada a les 19.30h. a l´Ajuntament, on es parlarà de les activitats que s´estan organitzant per part de Joventut;

* Curs de Monitor de Temps Lliure.
* Curs de monòlegs.
* Escola Municipal de Teatre.
* Informació sobre la Diada d´Art Urbà, que es celebrarà al Poliesportiu de Simat.


Podeu seguir les activitats del Casal Jove Simat, a la seua pàgina del FACEBOOK.

dijous, 25 de novembre de 2010

El València CF, sense utilitzar la prepotència d´altres, entre els 16 millors d´Europa.

Portada del SUPER de hui.


No es podia fallar. Ni hi havia rival ni tampoc excuses per complicar-se l’existència d’estar, quatre anys després, en els huitens de final de la millor lliga europea de futbol. Una lliga on per cert no acabem d’entendre com un equip com el Bursaspor s’haja pogut col·lar. Vore en acció al turcs recordava temps no massa llunyans on el València disputa la Lliga Europa. I sincerament, dubtem i molt si els otomans tindrien la qualitat necessària per disputar ni tant sols l’antiga UEFA.

No obstant això, l’encontre no començà massa bé per als blanc-i-negres. Dos oportunitats dels visitants posaren la inquietud d’una graderia amb més personal de l’esperat. Fins i tot, el Bursaspor estigué a punt de marcar en la segona, després d’una jugada ja estranyament comuna dels de Mestalla. Còrner a favor per als d’Unai i contra del rival que només la sort i la falta de qualitat dels davanters adversaris impediren la sorpresa inicial. El baló, després d’una vaselina, passà fregant el pal de Moyà.

Sonava de forma tènue la música de vent i protesta a l’estadi quan Aduriz enganxava un baló en l’àrea i era travat. Penal clar i ingenu que va transformar Mata en el primer d’una autèntica seguida de gols que arribarien en la nit freda de València. Cinc minuts més tard, al 22, Soldado materialitzava el segon creuant l’esfèric amb virulència de la porta d’Ivanov. Un gol celebrat per tots excepte per Miquel Àngel Moyà el qual estava en estés en la gespa demanant el canvi. Molt mala sort per al balear i llarg temps de recuperació el que es preveu per al porter del València que estava de nou disputant-li en igualtat de condicions la titularitat a César.


L’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor

El partit amb el 2-0 agafava altres al·licients. Vore en acció detalls i jugadors els quals també havien de reivindicar-se. Guaita ocupava -i debutava en Europa- la porteria en Champions i veia com Jordi Alba, de lateral, acabava en l’àrea turca per acabar centrat un baló que còmodament finalitzava Aduriz en el 3-0. Sis minuts més tard, Joaquín anotava la diana de la nit. Encarant des de l’esquerra, el gadità posava el cuiro en l’escaire. El públic disfrutava i fins i tot Emery desapareixia en la banqueta.
Al segon període, Soldado, sempre voraç, firmava el seu doblet amb el 5-0 després, això si, que el baló botarà de forma impròpia per l’herba de Mestalla. Nefast l’estat del tapis del camp del València que va ser de nou denunciat pel jugadors xe quan va concloure l’encontre.

Amb la maneta, Emery va introduir el Chori el qual fou rebut amb divisió d’opinions. Abans del moment de l’argentí, arribà l’estrena golejadora del Bursaspor en Champions. Un gol precedit d’una bona intervenció del torrentí Guaita i la passivitat i relaxació de la rereguarda valencianista. Almenys els turcs no se n’anaven de buit del cap i casal.

I per tancar la nit, faltava una reconciliació momentània. Chori Domínguez va traure la velocitat que se la pressuposa per fer el sisé en el compte local. Primer gol oficial de Domínguez des de la seua arribada en gener d'enguany. Des d’ahí fins al final de l’encontre, més ocasions, debut d’Isco en Champions i recorregut total de Tino Costa. Un bon partit de nou de l’ex del Montepellier.
Al remat, victòria (800.000 euros), quarta major victòria a doble partit del València, la més contundent en tota la seua història en Lliga de Campions, possibilitat de quedar primers de grup si es guanya a Manchester, 7 milions d’euros per estar en la següent ronda que quadraran el pressupost, i el que és més important, l’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor.

dimecres, 24 de novembre de 2010

La imatge; gust o malgust?

NOVA FONT ROJA DEL PLA DE CORRALS

Proposen un pacte per aïllar els polítics que utilitzen la llengua com a arma electoral





Escola Valenciana posa sobre la taula un acord que, si fóra signat pels principals partits amb representació a la Comunitat, podria acabar amb un dels episodis més llargs i vergonyosos de la nostra història política recent.

Per a assenyalar que determinats temes generen un rèdit electoral molt temptador, hi ha exemples de sobres; i proves que els partits no solen renunciar a ells per a utilitzar-los com a arma electoral no hi ha moltes menys. Malgrat això, tampoc en manquen els exemples, això sí, molt més reduïts, en els quals els partits polítics més rellevants en l'Estat o en determinades comunitats autònomes han arribat a acords per a traure’n del terreny de debat alguns. El Pacte de Toledo relatiu a les pensions, que entre altres coses les eliminava com a arma llancívola entre PP i PSOE, o l'Acord per a la Normalització i Pacificació d'Euskadi, més conegut com a Pacte d'Ajuria Enea, signat per les principals forces polítiques d'Euskadi per a fer el mateix amb el terrorisme d'ETA, en són dos dels exemples més sonats. A la Comunitat, fins hui no s'ha acordat cap pacte —amb un abast important— d'este tipus, però ahir Escola Valenciana posava sobre la taula la necessitat de signar un que acabaria amb un dels cavalls de batalla més utilitzats electoralment en les nostres terres i que, alhora, més mal ens ha fet socialment.

I és que l'entitat cívica, coincidint amb l'aniversari ahir de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), instava sindicats i partits polítics a "fer balanç i autocrítica" i a plantejar "una nova plataforma de consens" que, entre els seus primers passos contempla la signatura d'un acord per a aïllar als polítics que utilitzen la llengua com a punta de llança electoral. "Si no pensàrem que el pacte és possible, ja hi haguérem renunciat fa molts anys" assegura Vicent Moreno, el nou president d'Escola Valenciana, sobre la viabilitat d'aconseguir un pacte en una matèria que ha sigut motiu d'enfrontament des que la UCD impulsara el secessionisme lingüístic —desencadenant al seu torn una ona de violència ultradretana, especialment en la ciutat de València— per a guanyar vots després del seu fracàs a la província de València en les eleccions generals de 1977.


"Hem de separar als que parlen 'en' valencià dels que parlen 'del' valencià", sentencia el president d'Escola Valenciana.

"Sabem que és difícil, però nosaltres anem a intentar-ho" confirma Moreno, que després de l'anunci ahir de les seues intencions, apunta el fet que l'entitat que presideix treballa ja per a tancar una roda de reunions amb totes les forces polítiques, sindicats i entitats i associacions socials de pes, tant en l'àmbit de la Comunitat, com en el comarcal, on el seu nivell d'arrelament és molt fort. En este sentit, per la seua banda no es tanquen cap porta. "Demanarem una entrevista amb el president del Govern, que ja delegarà en qui corresponga; i, com no, amb el president Francisco Camps, que ho és de tots els valencians; perquè este tema és molt important. Això sí, després ja veurem què succeeix" apunta el president d'Escola Valenciana, que, com a exemple de la seua actitud, assenyala la recent invitació al conseller Font de Mora i al mateix President del Consell, perquè se sumaren simbòlicament com a voluntaris en la Campanya de Voluntariat pel Valencià.

No obstant això, l'ombra del PP és allargada, i el nom del partit polític que representa a un terç dels electors valencians sorgeix constantment en la conversa, tenint en compte que la seua absència minvaria notablement l'abast d'un futur acord. Malgrat açò, Moreno es mostra optimista i posa com a exemple l'índex de pobles governats pel PP que participen en la campanya de Voluntariat pel Valencià (el 40% del total) o l'elevat nombre de Trobades que s'organitzen en localitats governades pel partit conservador. "Nosaltres no estem en contra de cap partit polític, sinó contra aquells que s'oposen a la difusió del valencià i l’utilitzen com a arma política. Hem de separar als que parlen 'en' valencià dels que parlen 'del' valencià", sentencia el president d'Escola Valenciana

Malgrat això, en el referent que l'entitat es marca com a objectiu a superar, el Compromís pel Valencià signat al 2003 (en què és plantejava l’adhesió a un document amb 50 mesures, al qual es varen sumar més de 60 ajuntaments, més de 100 entitats cíviques, els sindicats majoritaris, i molts partits polítics), el PP no va arribar a fer-ho. "Nosaltres intentarem que esta vegada no passe. Volem sumar, no volem que directament se’n quede ningú fora. Si algú se n'exclou, se n'exclourà a soles, perquè les propostes que farem seran dignes. No es proposarà res que no contemple ja la llei, sinó al contrari" afirma Moreno, que per a concloure torna a insistir en el missatge optimista: "De segur que tenim més postures en comú de les que creiem. Mentre els uns i els altres, per altres motius puguem tindre més motius de desencontre, no crec que tinguem tants punts de desacord en matèria de llengua. Sempre hem de pensar en positiu. És qüestió de posar-hi il·lusió".

Difícil, segur. Impossible?
Trobar reaccions ahir en l'esfera de la política a la proposta d'Escola Valenciana era difícil, però en l'Informatiu tractàrem de replegar-ne almenys alguna que a priori puga resultar-hi més contrària. En eixe sentit, per haver sigut un dels partits actors de la batalla lingüística, resultava si més no curiós conéixer l'actitud cap a la proposta de l'actual cúpula del partit Unió Valenciana. "La nostra actitud, almenys en els últims anys, ha sigut la de parlar amb tots", apuntava ahir el seu president, José Manuel Miralles, que assegurava compartir la idea que "la llengua i els símbols d'identitat no s'han d'utilitzar com a arma"; un fet pel qual va apuntar que estarien encantats de ser "convidats" a esta ronda de contactes. "Els polítics tenim ara problemes més greus a resoldre, encara que la cultura és molt important, i més en pobles com el nostre, en què conviuen dues llengües", assegurava Miralles a este diari. No obstant això, les seues esperances que l'acord arribe a bon terme, no són del tot altes. "Que arribàrem a un acord seria la bomba, però ho veig molt difícil, encara que en el camí del diàleg sempre ens trobaran" concloïa el líder d'un partit que en el seu moment va fer de la bel·ligerància un dels seus signes distintius. No és una mala actitud per a començar.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Últim Hora; "Imputat un ex-regidor del PP de Tavernes"




La titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Sueca ha imputat a l'ex regidor del PP de Tavernes de la Valldigna Antonio Bono i a dos responsables de l'escola taller La Vall d'aquesta localitat, Salvador F. V. i Sofia R. B., en considerar que van poder cometre un delicte de falsedat quan, entre 2004 i 2006, van gestionar aqueixa activitat dirigida a la formació professional per a persones sense ocupació.

La denúncia va ser presentada l'any 2006 per la Federació de Serveis Públics del sindicat UGT, i, en tenir coneixement dels fets, a la mateixa es va sumar la Fiscalia.

Segons estima la jutge al final del llarg procés de presa de declaracions i de recopilació de documents que s'ha dut a terme des de llavors, les tres persones citades van poder haver incorporat "alumnes ficticis" a l'escola taller "amb la finalitat d'obtenir subvencions de la Conselleria d'Economia provinents de la Unió Europea". La magistrada sol·licita ara tant a l'acusació representada per UGT com a la Fiscalia que formulen els seus escrits per a procedir a obrir el judici oral o, si escau, arxivar el cas.

Segons consta en la denúncia presentada i de les pràctiques realitzades posteriorment, desenes de persones van passar per l'escola taller "La Vall" sense haver acudit mai a les classes ni a les proves pràctiques. Les seues actes d'assistència eren signades, de forma irregular, per professors de la mateixa, de manera que així es podia justificar davant la Generalitat Valenciana la participació dels alumnes i, consegüentment, percebre fraudulentament les ajudes de la Unió Europea.

L'ex regidor Antonio Bono va dirigir entre els anys 2003 i 2007 el departament de Foment, que gestionava les escoles taller concedides a Tavernes, i, segons alguns testimoniatges, va tenir coneixement de les irregularitats que es cometien.

El Regidor de Simat, Víctor Mansanet, a les llistes autonòmiques.





El regidor de Simat i coordinador comarcal d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ocuparà el número deu en la llista que encapçala l’actual diputada autòmica Marga Sanz, gràcies al suport del 90% (més de 300 vots) dels militants que van assistir, procedents de totes les comarques del País Valencià, a l’assemblea de delegats i delegades que l’organització d’esquerres va celebrar recentment a València. El dirigent simater figurarà amb el número 10 de la candidutura d’EUPV, en represetanció del corrent Nacionalistes d’Esquerres.

Víctor Mansanet és el portaveu de la mesa de Nacionalistes d’Esquerres, un corrent ideològic que agrupa diverses persones vinculades al nacionalisme valencià de tradició marxista, el sobiranime, el comunisme llibertari i l’ecosocialisme, la majoria d’elles provinents de les comarques centrals i del nord del País. Aquest sector compta amb alguns regidors. A la Safor-Valldigna, Nacionalistes d’Esquerres tenen representació institucional als ajuntaments de Benifairó de la Valldigna, Almoines i Simat, així com a la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna.

Per a Víctor Mansanet, el repte del seu corrent és “arribar a les institucions públiques i també incidir en la vida social, cultural, econòmica i laboral de les comarques on estem implantats”. Quant a la candidatura autonòmica d’EUPV, Mansanet assegura que el seu corrent ha optat per unir-se a la llista unitària de Marga Sanz perquè “se’ns ha respectat i s’han introduït la majoria de les nostres esmenes en el programa autonòmic d’EUPV”, un programa en què el mateix Mansanet ha participat en qualitat de secretari de Cultura de l’Executiva d’EUPV.

De cara a les pròximes eleccions locals, Víctor Mansanet diu que el seu col·lectiu encara no ha elegit els candidats i les candidates que formaran part de la llista que presentaran per als comicis municipals de maig del 2011. Això sí, Mansanet ha confirmat que aquesta vegada, tant a les autonòmiques com a les locals, el seu partit es presentarà com a Esquerra Unida del País Valencià, i no farà coalició amb cap altra formació política, llevat d’algunes escasses excepcions (com ara Gandia, on farà coalició amb La Unitat-Verds). “L’any que ve serem decisius a Simat, i la nostra representació en les Corts valencianes augmentarà perquè nosaltres hem estat al costat de la classe treballadora i dels sectors més humils de la societat valenciana”, declara Mansanet, qui recorda que totes les enquestes donen un augment del nombre de votants a la seua organització.

Nota d´EU-SIMAT
http://arcirissimat.blogspot.com

dilluns, 22 de novembre de 2010

Una informació trau a la llum pública el fracàs i la ruïna de la Fórmula 1 a València

"De què et rius...? de nosaltres, els valencians?, clar que si"




LA PUBLICAVA DIVENDRES PASSAT 'EL PERIÓDICO'

El ruïnós negoci està ací, latent, però va ser una notícia publicada en un diari divendres passat la que ho va traure de nou a la llum pública i va forçar al President de la Generalitat a desmentir una intenció de traspàs de la prova que estaria més que justificada.

"No s'ha plantejat cap canvi quant al GP de Fórmula 1 i la forma d'executar-ho va a continuar sent com fins ara". Amb eixa frase la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, tractava de donar carpetada, en la seua trobada amb els mitjans després del ple del Consell del passat divendres, a la idea (destapada eixe mateix matí en un article publicat en El Periódico de Catalunya), que la Generalitat puguera estar tractant de cercar un comprador per al Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 amb la finalitat de deslligar-se d'un contracte que encara li obliga a realitzar dues proves més a València. Fins i tot el mateix president Camps, durant la presentació de la seu que el Berklee College of Music de Boston va a obrir en la ciutat, va trencar el seu habitual silenci amb els mitjans per a contestar amb un rotund "açò no és veritat" a la informació publicada pel diari català.

"La Comunitat Valenciana cerca desesperadament un comprador per al seu Gran Premi d'Europa de F-1" començava l'article, titulat València se estrella, que El Periódico publicava divendres passat i reobria la ferida d'un altre ruïnós gran esdeveniment de l'era Camps. L'endemà, alguns mitjans valencians titllaven la informació —que parlava de precs de Camps a Eccleston perquè li permetera trencar el contracte, i d'intents de venda a Alcañíz i Protimao (Portugal)— de rumor, malgrat que portava la signatura de l'infiltrat del rotatiu català en el circ de la Fórmula 1. No obstant això, encara que per a elaborar el text, el seu autor no citara font alguna, el context en el qual es basava dotava al mateix d'un innegable halo de veracitat: Camps portaria mesos tractant de vendre l'esdeveniment perquè és innegable que este és i ha sigut una ruïna per a les arques públiques valencianes.


Només cal fer una mica de memòria i vore com han canviat les coses entre els dies en què la disputa d'un Gran Premi de Fórmula 1 a València era una idea embrionària, i hui, quan ja s'han disputat en la ciutat tres proves, cadascuna amb menys assistents que l'anterior

Només cal fer una mica de memòria i vore com han canviat les coses entre els dies en què la disputa d'un Gran Premi de Fórmula 1 a València era una idea embrionària, i hui, quan ja s'han disputat en la ciutat tres proves, cadascuna amb menys assistents que l'anterior. Tot va començar el 10 de maig de 2007, en les vespres de les eleccions municipals i autonòmiques d'eixe any, quan Bernie Eccleston, el propietari d'esta prova automobilística, va anunciar al costat de Francisco Camps i Rita Barberá, candidats del Partit Popular a la reelecció a la presidència de la Generalitat i l'alcaldia de València, que la seua competició disputaria una de les seues proves en la ciutat si ells guanyaven les eleccions.

Tots dos polítics van participar d'esta mena de xantatge electoral i van anunciar en eixe instant que el cànon per a portar la prova ho realitzaria una empresa privada que es cridaria Valmor Sports, que correria amb eixes despeses i després es portaria els seus beneficis. D'altra banda, pocs mesos després, s'assegurava el que ja s'havia insinuat prèviament: que el circuit urbà en el qual caldria disputar la prova —el ja existent a Xest no atreia a un Eccleston, del que s'assegurava que pensava portar els seus negocis naviliers a la ciutat— no costaria un sol euro als valencians, que es limitarien a avançar els 54 milions del seu cost, que després es recuperarien amb la urbanització de la zona. El negoci semblava, llavors, redó.

Però com ja va succeir amb la Copa Amèrica, els valencians no van tardar molt a despertar-se del somni i xocar amb la dura realitat. Primer, a l'agost de 2009, després de dues edicions del Gran Premi generant pèrdues per a l'empresa Valmor Sports —integrada a parts iguals per Fernando Roig, Jorge Martinez Aspar, Bancaixa i Dorna Sports— el Consell eximia a estos empresaris amics de pagar el cost de la prova i assumia el pagament del cànon anual de 18 milions d'euros a Bernie Eccleston, que passarien a eixir directament dels impostos dels valencians. Finalment, al gener d'este mateix any, el Consell reconeixia que les acusacions que durant mesos van ser realitzant els partits de l'oposició eren certes, i que el preu del circuit no solament no superava àmpliament els 45 milions d'euros, sinó que els 90 que havia costat els havien assumit els pressupostos del Consell, sense previsió de ser recuperats de cap manera a mitjà o llarg termini.

D'eixa manera, l'arribada de la Fórmula 1 a València, que en les seues tres primeres edicions —amb ball de dates inclòs per a tractar de millorar-ho— no ha generat cap benefici econòmic ni turístic evident a la ciutat, va passar de costar els zero euros promesos als valencians, als més d'un centenar gastats fins hui, que s'incrementen en més de 18 amb cada nova edició. Un malbaratament amb escassa utilitat, més escandalós en temps de crisi, que justificaria sobradament els intents de traspàs de la prova que apuntava la notícia publicada per El Periódico. No obstant això, com indicàvem al principi, Francisco Camps va negar divendres passat que eixa actitud sensata, fora la seua.

Tant el líder del PSPV Jorge Alarte, com el portaveu de Compromís en les Corts, Enric Morera, van reclamar el passat divendres explicacions sobre esta qüestió a l'executiu valencià. Mentre Alarte va sol·licitar que siga el mateix President de la Generalitat el que assumisca la responsabilitat de donar a conéixer als valencians estes negociacions, Morera va reclamar que siga el conseller d'Economia, Gerardo Camps, el que acudisca al parlament valencià amb "caràcter d'urgència" a donar comptes i explicacions de la Fórmula 1.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Cap de setmana; Música en la teua llengua

ESPECIAL MÚSICS I GRUPS VALENCIANS QUE HAN ACTUAT A SIMAT

AL TALL, ACTUACIÓ A ALMANSA

"TIO CANYA"


divendres, 19 de novembre de 2010

La cotorra de SIMAT 3.0 / Envia les teues opinions i/o articles / Fotos





La cotorra de SIMAT evoluciona. Ara pots formar part de l´equip redactor de la cotorra de Simat.

Envia els teus articles, comentaris, opinions i fotos a lacotorradesimat@gmail.com

Si vols mantindre el teu anonimat, pots deixar els teus articles i opinions com a comentari anònim a qualsevol dels nostres articles del blog (NOTA: tot aquell comentari que sent anònim continga insults o acusacions no contrastables no serà publicat, i ho diguem perquè així s´ha fet sempre, tot i que els insults que han estat arribant als darrers mesos, sempre han vingut del mateix equip informàtic o "ip", totalment comprovat), i no reflexa la voluntat majoritària dels usuaris d´aquest blog.


La cotorra de SIMAT, es consolida com a mitjà local diari, on a més d´oferir informació local, s´intenta transmetre comunicació fresca de la nostra Comunitat, a més de gaudir d´entreteniment musical i humorístic els caps de setmana. Tots els dies, a les 9.00h., nous continguts a la Cotorra de Simat.

La cotorra de SIMAT, s´incorpora en breu a un macro-projecte comarcal de portal d´informació totalment imparcial i on la gent que entre serà el principal protagonista. Un portal fet amb capital privat i que es mantindrà pels ingresos publicitaris, en breu, us donarem més informació.

Gràcies per participar a La Cotorra de SIMAT!

dijous, 18 de novembre de 2010

4ª Etapa de la Ruta dels Monestirs, diumenge 28




cartell informatiu de la 4a Etapa de la Ruta dels Monestirs (La Barraca - Alzira), que està programada per al diumenge 28 de novembre.



L’eixida serà a les 8.00h des de la porta del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat.



Preu d’inscripció: 5€ (Preu final aproximat 12€)



Per a més informació i reserves cal dirigir-se a l’Oficina de Turisme de Simat.



Us esperem!






TOURIST INFO Simat de la Valldigna

Passeig 9 d’Octubre, s/n

46750 – Simat de la Valldigna (España)

Tel: +34 962 810 920
Fax: +34 962 811 984
E-mail: simatv@touristinfo.net

www.simat.cat

www.comunitatvalenciana.com


Els pressupostos per a l'esport evidencien el malvaratament en 'grans esdeveniments'




La Generalitat preveu destinar al Consell Valencià de l'Esport en 2011 pràcticament la mateixa quantitat que li costa el cànon anual per a realitzar a València una carrera de Fórmula 1, i dóna més al torneig de golf de Castelló que a tot l'esport federat de la Comunitat. Això sí, mentre el pressupost global es redueix notablement, la partida de personal només baixa un 3%.



"L'esport valencià comptarà amb 23 milions d'euros per a 2011, mentre Eccleston rebrà 15 milions sols per a ell en concepte del cànon de la Fórmula 1". La comparació, contundent, la llançava el síndic de Compromís Enric Morera dimarts passat, i per a realitzar-la tan sols necessitava comparar el muntant que té previst destinar el govern de Francisco Camps a l'apartat esportiu en els pressupostos del pròxim any, amb el que el Consell paga anualment a l'amo de la Fórmula 1 perquè la seua competició puga disputar-se —les despeses per dur-la a terme van a banda— a l'entorn del port València. No obstant això, fins i tot el líder del Bloc era benèvol, perquè si a eixos 23 milions se li resta el pressupost destinat a Circuit del Motor i Promoció Esportiva —empresa encarregada de gestionar el circuit Ricardo Tormo de Xest—, que supera els 8 milions, el resultant deixa en evidència que el govern de Camps destina pràcticament la mateixa quantitat a tot l'esport valencià que la que dirigeix a les butxaques del magnat britànic perquè porte la seua carrera a València, com es va comprometre amb ell en vespres de les últimes eleccions autonòmiques.

"El PP no fomenta que els valencians practiquem esport sinó que —en el cas de que pugem permetre'ns pagar a més una entrada— siguem mers espectadors de competicions de luxe" assegura la diputada socialista Jeannette Segarra, que recentment rebia la resposta a la seua pregunta parlamentària respecte al cost del torneig de golf Castelló Masters Costa Azahar. 1.700.000 euros, li responia el Consell, per cadascun dels tornejos ideats per Carlos Fabra i disputats durant els últims tres anys. Una xifra que venia a confirmar l'opinió de Segarra: solament el "gran esdeveniment" (sic) del torneig de golf rep més diners dels impostos dels valencians que el que (atenent als pressupostos del pròxim any) es pretén destinar a l'esport federat (1.314.00 €) repartit en 43 especialitats esportives.


El cost per la prova hípica semblaria desproporcionat, però Camps ho justificava assegurant que la seua celebració va tenir una audiència de 348 milions de persones. Una mentida rotunda.

I no és l'única comparació odiosa. També el Consell responia, a través de Gerardo Camps, a la pregunta d'Enric Morera referent al cost del Global Champions Tour 2010, l'elitista però mediàticament nul·la prova hípica que es va disputar enguany per segona vegada en el vell llit del riu Túria. 328.250 € va ser la part abonada pel Consell per a la disputa de la prova; més del doble de la partida que la Generalitat destinarà als Jocs Esportius (158.000 €) amb què es promociona l'esport escolar entre els xicotets de la Comunitat i en els quals el passat any van participar xavals de 144 localitats ("encara no han ingressat els 200.000 € pressupostats per a este curs el passat any", assegura la diputada socialista). El cost per la prova hípica semblaria desproporcionat, però Camps ho justificava assegurant que la seua celebració va tenir una audiència de 348 milions de persones. Una mentida rotunda, tenint en compte que l'espectacle esportiu més seguit del passat any al món —la final de la Champions League, no una competició hípica— solament va tenir una audiència de 206 milions.

Baixa tot, menys els sous
La veritat és que la situació de fallida en què estan sumides les arques públiques valencianes ha afectat tots els pressupostos que el Consell pretén aprovar per al pròxim any, i la part destinada a esports no escapa a aquesta retallada. Dels 26 milions pressupostats el passat curs per al Consell Valencià de l'Esport, es va a passar als poc més de 15 del present; pràcticament la meitat. No obstant això, no totes les partides es veuen afectades per igual. I és que, mentre les inversions reals pràcticament desapareixen (disminueixen un 96%), la compra de béns es retalla dràsticament (un 68% menys) o es redueixen substancialment les transferències als ajuntaments (quasi un 31% menys), el pressupost per a personal roman pràcticament intacte (sols baixa un 3%), per la qual cosa els empleats del Consell no percebran que travessem una època de vaques flaques.

Els pressupostos previstos en matèria esportiva contenen, a més, nombrosos aspectes cridaners. Al marge dels 8 milions destinats exclusivament a la deficitària empresa pública Circuit del Motor (que acumula pèrdues de 12 milions d'euros), la partida del Centre d'Especialització Esportiva de Xest, únic a la Comunitat i amb les instal·lacions en no massa bones condicions, es manté congelada; les ajudes per a la realització de competicions esportives en pobles es redueixen a tan sol 100.000 € (van ser 8 vegades majors en anteriors pressupostos); i les ajudes a clubs també es redueixen pràcticament al milió d'euros. Encara que, potser, l'altre punt més cridaner es veja en la part destinada a la construcció i modernització d'instal·lacions, segons la qual Dénia, Ibi, Alcoi, Xàtiva, La Nucia (totes governades pel PP) i Silla (pel PSOE) tenen pressupostat 1.570.000 € en este concepte. Tota la resta de localitats de la Comunitat hauran de repartir-se, entre totes, el milió escàs restant per a tal efecte.

Res per a la capitalitat europea de l'esport
Com a curiositat, cal assenyalar que este diari no ha sabut trobar cap partida en la part del projecte de pressupostos destinada a esport per a donar suport a València com a Capital Europea de l'Esport el pròxim 2011. Esta aparent falta de suport per part del Consell se sumaria a la del mateix ajuntament de la ciutat, ja que atenent la denúncia realitzada pel grup municipal socialista en el consistori, el pressupost de la Fundació Esportiva Municipal aprovat esta setmana per al pròxim any no preveu la realització de cap nova activitat malgrat la capitalitat, però sí dispararà el pressupost publicitari per a anunciar-la. La regidora Mercedes Caballero, que va votar en contra de l'aprovació dels comptes, va apuntar que els pressupostos preveuen per a 2011 unes despeses en publicitat de 209.000 euros, la qual cosa va qualificar com un "desmesurat" increment respecte als 6.000 euros de despesa publicitària contemplada per a l'exercici 2010. "Estos comptes demostren que l'únic interès del Partit Popular per l'esport és la propaganda i el possible rèdit electoral, mentre menysprea l'esport de base i popular" assegurava Caballero dels pressupostos municipals. I els de la Comunitat, des d'un punt de vista global, semblen confirmar-ho

dimecres, 17 de novembre de 2010

El Casal Jove de Simat, participa al Circuit de Música del Calaix Jove de La Safor




Aquest CIRCUIT DE MÚSICA és un circuit que per segon any consecutiu, organitza CALAIX JOVE DE LA SAFOR amb la finalitat de donar suport i impulsar els projectes musicals juvenils amateurs, i la Regidoria de Joventut de l´Ajuntament de Simat és part integrant del mateix Circuit.

Bases concurs de musica jove safor 2010.pdf

Fitxa d'inscripcio Circuit musica jove La Safor 2010.pdf

Ajuntament de Simat

Redigoria de Joventut

Casal Jove Simat

dimarts, 16 de novembre de 2010

VICENT RIBERA REEMPLAÇA A JULI IBAÑEZ COM A REGIDOR DEL BLOC A SIMAT DE LA VALLDIGNA.




Nota de premsa. 11-11-2010

Vicent Ribera reemplaça al fins ahir Regidor de Joventut, Cultura, Esports i Festes de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna.

En el Ple extraordinari d'ahir 10 de novembre va ser admesa la dimissió del Regidor Juli Ibañez per motius professionals. Juli Ibañez ha adquirit un compromís laboral que li impedeix dedicar el temps necessari a les seues tasques i responsabilitats de l'equip de Govern. La decisió es va prendre fa dues setmanes d'acord amb l'Alcaldessa, Agustina Brines.

Segons va manifestar ahir l'Alcaldessa, considerava aquest pas com un acte d'honradesa i responsabilitat, per que Juli havia estat treballant per Simat quant realment tenia temps per a fer-ho i, ara molt a pesar seu, ja no tenia eixa disponibilitat necessària per a desenvolupar les seues tasques. “És un exemple a seguir. Les persones que no puguen dedicar-se als càrrecs pels que s'han compromès, deuen deixar pas, i no aferrar-se a llocs per qüestions personals”

Li va donar l' enhorabona pel nou repte professional que tenia per davant i li va desitjar molta sort.

L' ex-regidor va manifestar que estava molt agraït a tota la corporació i que valorava molt positivament el seu pas per l'Ajuntament, a mes que continuava a la disposició de tots per a continuar treballant per Simat.

Des del col•lectiu del BLOC, es manifesta que estan molt satisfets amb la tasca que realitzada per Juli Ibañez i li donen les gracies per la seua dedicació. Al mateix temps diuen, Vicent Ribera complimentarà perfectament la tasca necessària per a formar junt a Agustina Brines un gran equip. Queda molta tasca per fer i son moltes les ganes que tenen les persones que representen el nostre grup.
Vicent Ribera és una persona experimentada en la política simatera i amb objectius clars del que volen les simateres i els simaters. Accedeix al lloc de Regidor una persona, coneixedora de l'Administració pública, antic regidor de la UPV i del BLOC, Vicepresident de la Societat Unió Musical de Simat de la Valldigna, membre fundador dels Baldats, gran amant de la natura i l'esport i una persona coneguda i apreciada en el nostre poble.

Enviat per Bloc Nacionalista Valencià, Simat de la Valldigna

dilluns, 15 de novembre de 2010

Disminueix l´atur a a Simat en 40 persones a l´octubre.



L´atur a Simat durant el mes d´octubre, presenta unes dades positives, al baixar en 40 persones el nombre d´aturats.

Si mirem les estadístiques, aquesta baixada de l´atur es deguda única i principalment a la creació de 125 contractes temporals al sector d´agricultura, per la campanya de la taronja.

Si ens anem ja a les dades, són les següents;

XIFRES ATUR OCTUBRE 2010, Simat de la Valldigna

ATURATS: 207; 112 homes i 95 dones

ATURATS PER SECTORS
Agricultura 13
Indústria 22
Construcció 32
Serveis 131
Sense treball anterior 9

XIFRES CONTRACTACIONS OCTUBRE 2010, Simat de la Valldigna

Total contractes realitzats a Simat; 201

Indefinits; 36
Temporals; 165

AGRICULTURA 125
INDUSTRIA 1
CONSTRUCCIÓ 1
SERVEIS 74




dissabte, 13 de novembre de 2010

Cap de setmana; Música en la teua llengua

ESPECIAL MÚSICS I GRUPS VALENCIANS QUE HAN ACTUAT A SIMAT

"PAU ALABAJOS"

- Síl·labes de Vidre -





divendres, 12 de novembre de 2010

Més gespa artificial a Tavernes, mentre a Simat els recèls polítics ho impedeixen.

Tavernes és un dels ajuntaments més endeutats de tota la Comunitat Valenciana, però això no li ha fet afluixar en quan a inversió en esports.

Tavernes anuncia la posada en marxa d´una nova canxa de gespa artificial, ara per a Futbol 7. Malauradament a Simat, els recèls polítics d´uns i d´altres, fan que l´aposta ferma de l´actual Alcadessa Agus Brines, per convertir el camp de Simat en un camp en condicions amb gespa artificial quede en paper mullat. Ningú vol cedir perquè tots volen "apuntar-se" el tanto. Mentre tant, els més perjudicats, els xiquets que dia a dia practiquen l´esport del futbol a l´Escola de Futbol Base de Simat.


En pocs mesos Tavernes comptarà amb un nou camp de futbol-7 de gespa artificial. Aquest projecte estava anunciat i ara la Diputació de València ha tret a pública licitació les obres per al mateix.

Ja s'ha publicat en el BOP la licitació d'aquest projecte, tant la seua redacció com la seua execució en les instal·lacions del Poliesportiu Municipal vallero.

Aquesta infraestructura parteix amb un pressupost de 355.000 euros. Després d'aquest anunci, el responsable d'esports de Tavernes, Salvador Ribis, ha indicat «aquesta actuació ens permet poder oferir més espais per a la pràctica esportiva. En concret aquest camp beneficiarà als clubs de futbol que podran entrenar i jugar amb més qualitat i comoditat».

Fins ara existia una massificació d'equips en el Municipal d'Esports. Desenes d'equips havien de compartir aquestes instal·lacions o les de camp del Vergeret. Amb el nou camp de futbol-7 de gespa artificial es donarà un respito a la UD Tavernes i al Vall d'Alfàndech, que veuran com incrementen els seus espais per a poder entrenar els seus equips.
El nou camp estarà situat al costat de la piscina coberta, que està en la seua fase final de construcció, i les noves pistes poliesportives que es van estrenar fa uns mesos.

Ribis ha destacat que amb aquest camp es completaran les instal·lacions del Poliesportiu Municipal «nostra ciutat té un dels millors complexos esportius de la zona. La piscina coberta està quasi acabada i ja han començat les obres dels jardins que l'envoltaran, els camps de petanca i els jocs que completaran la vessant sud de la zona esportiva. Amb el nou camp assistim a un notable increment de les instal·lacions en aquesta zona» l'edil d'esports vallero assegura que el futur de l'esport de Tavernes passa per millorar el camp del Vergeret i programar la zona esportiva que existirà en Marjaletes en un futur.

El regidor ha afegit que aquesta és la legislatura en la qual més s'ha invertit en esport. «Hem de tenir en compte la piscina coberta, les pistes poliesportives, el camp de futbol-7 de gespa artificial, el pavelló multiusos del Vergeret, les millores en aquest camp, les pistes de padel en la platja, a més de la zona esportiva de la Goleta. A açò cal sumar les millores en les instal·lacions que ja teníem».

dijous, 11 de novembre de 2010

El cicle Les Rutes de la Xara de Simat, aborda la transició.





El dimarts es va iniciar una nova edició de les Rutes de la Xara, una sèrie de conferències que cada any se celebren en Simat i que aborden un temps històric concret.

En la present edició es tractarà la transició, per la qual cosa el cicle s'ha titulat 'La memòria de la transició: una ferida oberta'.

La primera ponència va ser a càrrec del professor de la Universitat de València Vicent Soler per a tractar la situació del valencianisme en aqueix període. El cicle continuarà amb xarrades cada dimarts i dijous fins al 2 de desembre. Les ponències se celebraran a les 19 hores en la Casa de la Música de Simat.

El dijous, 11 de novembre, està prevista la intervenció de Josep Miquel Santacreu, professor de la Universitat d'Alacant que parlarà de 'La transició en el País Valencià'. Les Rutes de la Xara compta amb l'organització de la Universitat de València i el Centre Internacional de Gandia.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Camps i Barberá van a Itàlia a negociar amb Ferrari amb els seus números també en roig

EL MOLT HONORABLE MAI FALTA A LA FOTO.


Les autoritats valencianes viatgen al país transalpí per a mantindre una reunió de treball amb els responsables de la casa automobilística en la qual no es descarta que puguen proposar València com a seu per a un parc temàtic de la marca.

En principi, l'únic punt que sembla confirmat en la reunió que mantindran durant el matí de hui el President de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, amb els responsables de Ferrari, és la reedició el pròxim any a Xest de les Ferrari World Finals. No obstant això, la presència de l'alcaldessa en la reunió, celebrant-se l'esdeveniment en el circuit Ricardo Tormo de Xest, té difícil justificació, per la qual cosa en les últimes hores d'ahir, la possibilitat que les autoritats valencianes aprofitaren el viatge per oferir la ciutat de València com a seu per a un nou parc temàtic de la marca, tornava a guanyar força.

El retorn de les World Finals al circuit valencià després del debut el passat any, i la imminent repetició els dies 27 i 28 d'aquest mateix mes (que pot tenir l'al·licient extra de coincidir amb la celebració del campionat del món de Fórmula 1 per a la marca per part del pilot domiciliat fiscalment a Suïssa, Fernando Alonso), és un fet que no disgusta a ningú, perquè és segurament l'únic esdeveniment patrocinat per les institucions valencianes que ha recaptat més diners dels invertits. Malgrat tot, el fet de plantejar l'arribada d'un parc temàtic de la marca a la ciutat són figues d'un altre paner.


"No sé si el futur d'esta comunitat passarà perquè les notificacions es repartisquen en Ferrari" bromejava Luna amb un punt d'amargor, a propòsit dels deficitaris comptes del Consell que, per no pagar el que deu a Correus, reparteix les cartes amb els cotxes oficials

El portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, Ángel Luna, tocava ferro davant la mera possibilitat que açò fóra així. Els nostres governants haurien "perdut el sentit de la realitat", assegurava ahir en roda de premsa. I no era para menys, ja que invertir en la seua construcció suposaria posar-se a l'altura d'Abu Dhabi, la capital financera dels Emirats Àrabs Units, que estrena el seu per estes mateixes dates. La diferència, que mentre la ciutat àrab és la capital mundial dels petrodòlars i posseeix quasi el 10% de les reserves mundials de petroli, la capital del Túria i la comunitat autònoma que l'alberguen estan sumides en la fallida després d'haver sigut les capdavanteres de l'economia de la rajola durant la darrera dècada.

Malgrat això, tan sols un parell de setmanes després que Ajuntament i Generalitat anunciaren la intenció de no fer-se càrrec del deute que tenen amb l'Estat per la celebració de la Copa Amèrica, fonts institucionals no descartaven ahir que Camps i Barberá no s'embarcaren en esta empresa, a sumar a les deficitàries del Palau de les Arts, Bioparc, Àgora, etcètera. "No sé si el futur d'esta comunitat passarà perquè les notificacions es repartisquen en Ferrari" bromejava Luna amb un punt d'amargor, a propòsit dels deficitaris comptes del Consell que, per no pagar el que deu a Correus, reparteix les cartes amb els cotxes oficials. I és que, mancant el roig de Ferrari, el roig ací no es troba a faltar, almenys en els números dels comptes de l'Ajuntament i la Generalitat.

dimarts, 9 de novembre de 2010

OLEGARIO ALARIO, HA GUANYAT EN CATEGORIA DE VETERANS EL CAMPIONAT AUTONÒMIC I LA COPA D'ESPANYA DE CARRERA VERTICAL



El corredor Olegario Alario, membre de l'equip Mancomunitat de la Valldigna del GMValldigna, ha guanyat i s'ha proclamat este diumenge 7 de novembre com el nou campió d'Espanya i de la Comunitat Valenciana en categoria de veterans de Carrera Vertical amb la selecció de la FEMECV.
El corredor de Simat de la Valldigna, ha completat un excel•lent any desprès d'haver guanyat el Campionat d'Espanya de CARRERA VERTICAL FEDME, 20 Juny 2010, PEÑALARA SEGÒVIA. Culmina una excel•lent temporada amb el triomf en esta Copa d'Espanya de Carrera Vertical què s'han celebrat quatre proves el 8 Maig 2010 en ATXONDO – BIZKAIA, la qual va ser Olegario el guanyador. L'1 Agost 2010 es disputa la segona prova BRAÑOSERA - PALÈNCIA , que també la guanyar el de la Valldigna. El 28 Agost 2010 en MONACHIL - GRANADA , queda segon, i este diumenge s'ha celebrat l’ultima prova, QUILÒMETRE VERTICAL al PUIG CAMPANA FINESTRAT – ALACANT, on el valldignec ha estat durant tota la carrera impecable, guanyat la prova en el seu categoria i el 12 de la general amb un temps de 0:45’:03’’, en la difícil ascensió al Puig Campana d'1.408 m., una dels muntanyes mes altes i representatives del País València.

També han participat els corredors de l’equip Mancomunitat de la Valldigna del GMValldigna:
JOSE GREGORI ROBLEDILLO: lloc 20; temps de 0:48:05
XIMO ESCRIHUELA BOSCH: lloc 80; temps de 0:58:25
JOAN VICENT BAÑULS PALOMARES, lloc 94; temps de 1:01:04
JOSE ANTONIO CERDÁ LÉO: lloc 121; temps de 1:06:05
EMILIO GONZALEZ MUÑOZ; lloc 122; temps de 1:06:07
SALVADOR CANTUS CLIMENT; lloc 124; temps de 1:06:23
LUIS PASTOR LAPARRA; lloc 141; temps de 1:12:18

Amb esta carrera els corredors del GMVAlldigna estan fent un excel•lent temporada, on s'han obtingut èxits tan destacats com el Campionat i la Copa d'Espanya i el Campionat Autonòmic de Carrera Vertical, tots els membres de l'equip Mancomunitat de la Valldigna que ha sigut el seu patrocinador, han rebut la felicitació del president de la Mancomunitat Jose Lluís Ferrando.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Article d´opinió; Sobre la jubilació als 67

Hem de discutir idees, el pensament únic no ens serveix per a res. Es doctrina per a crèduls, i això es el que estan fent amb els milers i milers de treballadors i treballadores del País Valencià, que es el meu àmbit. Començarem per dir que els que han produït el deute privat en deute públic, són els que ens diuen com hem d'eixir d'aquesta crisi per a guanyar ells molt més. Les empreses tenen diners però no els trauen, ja que el més important per a ells es exprimir la situació actual, una de tantes és el treballador, que d'això ja s'encarreguen ells, pels convenis, per les EREs, per les reformes laborals. Sempre acaben els nostres governs fent el que més els interessa a aquestos grups amb els seus economistes jornalers que tenen.
Em vaig adonar de com s'actua quan els PAIs a Tavernes: una empresa privada arribava a uns acords amb les representants del poble i es convertia en empresa pública, i el poble en iniciativa privada a l'hora de defensar els seus interessos. I per ací no passe.

Que volen que la gent treballadora, la que porta des de la pubertat treballant, se'ls allarguen dos anys més de treball per a que visquen molt millor, ja que viuen més anys, per tant cobren més jubilació, les rendes més altes. Això es un abús de poder i per ací no passe, ni jo ni els que tenim un mínim d'educació.
Passe per què vulguen tindre aturats per abaratir el jornal dels assalariats, passe que contracten estrangers per abaratir els jornals o bé que facen treballs que als d'ací no els agraden. Però que els intenten vendre amb propaganda que no hi hauran diners per a pagar la jubilació: això es una fal•làcia per a fer por.
Explica el professor Vicens Navarro que las relació del PIB respecte al cost actual es de un 6% per a les pensions. Demostra clarament que a l'any 2050 serà d'un 15 % segons diuen del PIB d'aquell moment, però no ningú té en compte que el PIB haurà crescut per damunt del 2'5 de l'actual, i seguirà la situació millor del que esta ara.
El que volen es agarrar el pastís de les jubilacions negociar-ho els grans bancs per a pagar el deute actual que tenen, que per cert ja el paguem nosaltres tots amb impostos i part del jornal, i seguir deixant-se diners i enriquint-se. No. L'exemple és ben clar. Tenim uns plans de pensions negatius perdem diners i son privats, damunt no ens els deixen agarrar en estos moments de crisi, i això que perdem. No ningú ens defensa d'aquestes pèrdues, sols en diuen que esperem que vindran temps millors que serà quan ens jubilem. Si vindran temps millors, no ho seran també per a les jubilacions públiques. Vaja contradicció.
En fi, es demostra que la productivitat ha augmentat des de 1979 fins al 2009, que son eixos quaranta anys que ens separen del 2050, si ha augmentat en un 77%. No esta mal com s'han portat el treballadors i treballadores espanyoles en temps de democràcia. I ara volem democràcia per a dir-nos que hem de treballar més, quan sabem que això no és cert. Tenim uns treballadors exemplars, mireu l'esport, tenistes, motoristes, automobilismes, basquet, futbolistes, què és el que esta fallant??
Que no ens enganyen, serem més rics respecte al PIB, tindrem més productivitat i per tant, per a no excedir-me, no cal que treballem dos anys més per a poder cobrar la jubilació que ens mereixem. Però la por també juga. I certament ho fan molt bé tots estos estudis pagats per a baixar-nos la moral. Els seixanta-cinc esta molt bé per a jubilar-se a la nostra societat. La resta bufes de pato. I espereu que ara ho arreglaran tot privatitzant. El que hem d'aguantar els que llegim.

Jaume Talens
-

divendres, 5 de novembre de 2010

Un Consell apagat per l'ombra de la sospita

TAN SOL QUATRE CONSELLERS ESCAPEN D'UNA OMBRA QUE APAGA AL MATEIX PRESIDENT DEL CONSELL

La derrota electoral de Jaume Matas en 2007 a Balears, l'eixida del PP del Govern balear, i l'alçament de estores realitzat pel govern tripartit posterior, va servir per a posar al descobert una corrupció que sembla va campar a pler durant l'última legislatura de Matas al capdavant d'aquell govern autonòmic. No obstant això, si un repassa la premsa balear en els últims mesos d'aquella legislatura, en les illes no s'intuïa un ambient de corrupció d’una magnitud tan gran com la que posteriorment eixiria a la llum. L'actual situació a la Comunitat Valenciana, en canvi, és la diametralment oposada. A poc més de mig any per a les properes eleccions autonòmiques, el Consell que porta les regnes del govern valencià les encara en una situació sense precedents: més de la meitat dels seus integrants estan esguitats per casos de presumpta corrupció o han participat d'assumptes que, si bé no han constituït cap il·legalitat, sí són políticament reprotxables i èticament condemnables.

La passada setmana, les escoltes policials ordenades per la fiscalia Anticorrupció a les persones implicades en la trama Brugal afegien el nom de dos consellers que fins ara romanien sense màcula, a la llista dels marcats per la sospita. I és que les cintes posaven en evidència l'estreta relació entre Mario Flores, Conseller d'Infraestructures i Transport, i l'empresari Enrique Ortiz -ambRafael Gregory i Ángel Fenoll, un dels caps de l'entramat-, al qual comunicava directament i abans que el resultat fóra fet públic, algunes de les adjudicacions que li concedia. L'altre nom que se sumava era el del Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació, i Vicepresident segon del Consell, Gerardo Camps, encara que els assumptes amb els quals se l’ha relacionat fins ara estiguen més agafats amb pinces. No obstant això, esta mateixa setmana Enric Morera denunciava la concessió per part del Consell de 300.000 € en concepte de patrocini a un equip de rallies propietat de Miguel Angel Fuster, un "amic de Gerardo Camps implicat en la trama Brugal" segons el síndic de Compromís.

No solament els casos 'Brugal' i 'Gürtel', toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca

I és que no solament els casos Brugal i Gürtel (així com l'entramat per a extraure fons de l'ajuda a la cooperació amb finalitats encara sense aclarir), toquen bona part del Consell, sinó que les contractacions i subvencions a familiars o amics —si no il·lícites, clarament poc ètiques— han acabat per deixar escassos membres de l'executiu valencià amb el currículum net de taca. Només el conseller de Sanitat, Manuel Cervera, la d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Maritina Hernández, la portaveu Paula Sánchez De León, i la consellera de Turisme, Belén Juste, formarien part d'aquest reduït grup; al qual es podria incorporar Alejandro Font De Mora, si oblidem la contractació per part de la seua conselleria a Orange Market per valor de més de 110.000 €. Una contractació que l'empresa valoraria per a obsequiar-lo amb uns puros en alguna data assenyalada.

Unes legislatures plagades d'irregularitats
La resta de membres del Consell va més lluny que Font de Mora. Un dels més destacats, perquè el seu nom figura en les investigacions de Brugal i Gürtel és el del vicepresident tercer i Conseller de Medi ambient Juan Cotino, encara que al marge de tots dos assumptes destaque per haver beneficiat les empreses dels seus familiars directes amb contractacions de més de 900 milions d'euros; o per la gestió, en la seua època al capdavant de Benestar Social, dels diners rebuts per a l'aplicació de la Llei de Dependència per a la contractació de places en residències privades gestionades en molts casos per familiars seus.

Legal o no, aquest tracte de favor a familiars o persones pròximes, que és motiu de dimissions en democràcies consolidades quan ix a la llum pública, no sembla ací ser motiu de vergonya. I afecta més membres del Consell. Un dels casos més sonats i que no va tenir cap condemna política, va ser el del conseller de Governació, Serafín Castellano, que durant més d'una dècada i des de les diferents conselleries que va gestionar, va realitzar a dit amb contractes trossejats per a evitar el concurs públic a l'empresa d'uns amics íntims. Aquest comportament amoral no va trobar ni tan sols una reprovació oral del president del Consell.

Sense arribar a la regularitat de Castellano, la consellera de Cultura i Esport,Trinitat Miró, va contractar amb l'empresa en què treballa el seu cunyat un projecte de més de 800.000 euros, encara que el tracte de favor més escandalós amb el qual se la relaciona va ser la contractació del seu marit com a assessor de la Diputació de València que comanda Alfonso Rus.

Gürtel i el 'cas Blasco' posen la guinda
I si a este cúmul d'irregularitats se li suma els casos Gürtel i Brugal, les últimes fitxes acaben per caure. La més destacada, la del Vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, al qual els informes de la Policia sobre el cas Gürtelassenyalen com l'interlocutor d’'El Bigotes' per a aconseguir que la Generalitat contracte un "tant a l'any" a Orange Market i com el garant, segons paraulesRicardo Costa, que la trama finalment cobrarà del PP els diners que se'ls devia. Per la seua banda, la gestió d'Angélica Such al capdavant de Benestar Social no apareix tacada per cap assumpte tèrbol, però va ser durant la seua gestió al capdavant de Turisme quan la trama de Correa es va beneficiar dels milionaris contractes per a realitzar els estands de Fitur. "Es va portar molt bé amb mi"assegurava d'ella 'El Bigotes' en una de les múltiples escoltes realitzes a l'entramat corrupte, en la qual aquest apuntava que eixe va ser el motiu pel qual la va obsequiar amb un valuosíssim rellotge.

Finalment, l'afortunada revelació per part de la premsa d'un entramat d'empreses format fa poc més d'un any amb la fi, presumptament, de desviar diners de l'ajuda a la cooperació a una reduïda xarxa d'empreses amb finalitats encara per determinar, va sacsejar fa unes quantes setmanes la conselleria de Solidaritat i Ciutadania. El conseller Rafael Blasco, com que no va exigir la destitució de cap dels seus subordinats —ja fóra per negligència o per haver orquestrat l'entramat— en conéixer-se l'existència de la xarxa, quedaria a dia de hui com el responsable últim de la seua existència.

No obstant això, ni escandalitzat per haver-se realitzat sota el seu comandament desviaments de diners destinats a l'ajuda als més necessitats per a la compra de pisos a València, Blasco va presentar la seua dimissió. I a hores d'ara a ningú sembla estranyar-li, perquè suposaria una excepció en un Consell en el qual ja són majoria els membres tacats per assumptes tèrbols, inclòs el mateix President de la Generalitat, Francisco Camps. Sens dubte, una anomalia democràtica sense precedents, que es produeix amb els protagonistes en el poder i que duu moltíssims ciutadans, atenent precedents com el balear, a preguntar-se pel que s'arribaria a trobar si algú alçara les estores del Consell.


dijous, 4 de novembre de 2010

Olegario Alario, al Puig Campana aquest cap de setmana.


OLEGARIO ALARIO CORRERÀ AL PUIG CAMPANA EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE CARRERA VERTICAL


El pròxim 7 de novembre el cim del Puig Campana de 1.408 m., una de les muntanyes més altes i representatives del País València, situat en el municipi de Finestrat (Marina Baixa), servirà d’escenari per a proclamar als nous campions d’Espanya de Carrera Vertical, al celebrar-se el Campionat Autonòmic de Quilòmetre Vertical de la Comunitat Valenciana i la final de la Copa d’Espanya de Carrera Vertical per Muntanya de la FEDME.

El Quilòmetre Vertical del Puig Campana celebra la seua tercera edició, organitzada conjuntament per la Unió Excursionista d’Elx i el Centre Excursionista de Finestrat “El Portell”. El corredor de Simat de la Valldigna Olegario Alario, després de guanyar en categoria de veterans el Campionat d’Espanya de CARRERA VERTICAL FEDME, 20 Juny 2010 PEÑALARA SEGÒVIA, és un clar favorit a guanyar la Copa d’Espanya de Carrera Vertical en eixa categoria, ja que porta guanyades dos proves i la tercera amb un segon lloc.

També esta previst que participen en esta competició de categoria Nacional, els corredors de l’equip Mancomunitat de la Valldigna del GMValldigna:

JOAN VICENT BAÑULS PALOMARES,

JOSE ANTONIO CERDÁ LÉO

EMILIO GONZALEZ MUÑOZ

XIMO ESCRIHUELA BOSCH

JOSE GREGORI ROBLEDILLO

LUIS PASTOR LAPARRA

SALVADOR CANTUS CLIMENT

Amb motiu d’este important esdeveniment esportiu els corredors i familiars del GMValldigna i del Club Correr la Llebre de Simat de la Valldigna, es desplaçaren a Finestrat, per a animar i recolzar als corredors de la Valldigna.



Nota de premsa del GRUP MUNTANYA VALLDIGNA

dimecres, 3 de novembre de 2010

El nacionalisme valencià agafa impuls en el tradicional Aplec del Puig


El Bloc convida els socialistes desencantats a afegir-se a Compromís

La coalició dóna el tret de sortida cap a les eleccions al País Valencià

El secretari general del Bloc, Enric Morera, durant l'aplec d'ahir Foto: REDACCIÓ.

El tradicional Aplec del Puig del darrer diumenge d'octubre –al municipi on Jaume I va lliurar l'última batalla abans de conquerir València– es convertia ahir en el tret de sortida de la campanya de la coalició Compromís amb vista a les eleccions a les Corts Valencianes del maig de l'any que ve. Unes eleccions a partir de les quals, segons les enquestes, perilla la continuïtat de la coalició nacionalista al Parlament per l'amenaça del bipartidisme.

Precisament, per fer front a aquesta amenaça el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, va animar el miler de militants assistents a l'aplec a continuar treballant per presentar 300 llistes municipals a tot el país, objectiu que, segons va assegurar, estan “a punt d'aconseguir”. Morera va remarcar que la coalició Compromís, que s'aplega, a més del Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds, és “la casa comuna de tots els valencians amb un mínim de dignitat nacional”. Per això, va aprofitar per convidar militants socialistes a afegir-s'hi. “Tenim les portes obertes de bat a bat a tots els socialistes desencantats de Zapatero i d'un PSPV que l'única cosa que fa és anar a agenollar-se a Madrid”, va dir.

Morera, que va assegurar que coneix enquestes que demostren que Compromís continuarà a les Corts, i va lamentar la corrupció que campa al País Valencià, “especialment al PP, però també al PSOE”. Per això, va demanar agilitat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià perquè s'acabi.

La cita anual del Bloc a l'esplanada del monestir del Puig va reunir també la presència de representants dels altres partits de la coalició nacionalista, del Partit Socialista de Mallorca, de CDC i de la JNC, entre d'altres. En l'acte es va lliurar el premi Bloc d'Honor a Escola Valenciana pels vint-i-cinc anys de trobades d'escoles en valencià.

Però l'Aplec del Puig també servia ahir al PSAN, el partit marxista i independentista liderat per Josep Guia i reunit a la Muntanyeta de la Patà, per presentar el seu acord electoral amb el partit que encapçala Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència. A l'acte van intervenir, entre d'altres, Alfons López Tena i Uriel Bertran, en nom de Solidaritat, i Núria Cadenas i Josep Guia, del PSAN.

LA FRASE

Tenim les portes obertes als socialistes desencantats de Zapatero i d'un PSPV agenollat a Madrid
Enric Morera
SECRETARI GENERAL DEL BLOC