Dos autèntiques meravelles en forma de gol serviren per véncer l’Almeria d’Oltra. Soldado noquejà els andalusos en un encontre que confirma la recuperació dels xe de cara als compromisos futurs més que seriosos. El pròxim, al Bernabeu.
Repetia els mateixos jugadors de camp Unai respecte al darrer partit jugat a Mestalla davant el Bursaspor. Transcorren les jornades i s’ha passat de les rotacions massives a la cerca d’una alineació i d'un bloc competiu i, sobretot, compromés amb l’esforç i sacrifici per l’objectiu més immediat per als valencianistes, que no és sinó tornar a la normalitat del joc i de resultats.
Dins de l’11, Guaita era l’única novetat respecte a l’enfrontament contra els turcs. I precisament el valencià fou el que primer s’emportà un bon ensurt per part de l’equip en el qual debutà Oltra a la banqueta. Corona posava el baló a l’escaire davant una gèlida mirada del porter espigat blanc-i-negre.
Però la nit estava reservada per a les alegries i el goig local. Det fet, Ricardo Costa – entonat i més centrat en els darrers encontres – rematava una jugada a baló parat que el porter Alves treia amb reflexos felins per impedir el primer. Era el minut 20. Cinc més tard, el brasiler recolliria l’esfèrica ja dins de la xarxa. El primer gol del València naixia de la imperfecció. Sí, la imperfecció i imprecisió de Bruno, qui centrava un autèntic meló cap a Soldado, el qual va fer un control acrobàtic i inversemblant amb el cap, per finalitzar l’acció amb un tant d’autèntica classe.
Hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina
No ho havia fet tant malament l’Almeria, però al València li funcionava perfectament l’engrsnatge defensiu, i davant, les bandes brillaven amb llum pròpia. Joaquín està en el millor moment des que és futbolista blanc-i-negre. Inspirat, entregat i amb una mobilitat extraordinària. A l’altre costat, Mata va agafant el to a poc a poc. I el conjunt ho necessita. Els seus centres, la seua cama esquerra, són un luxe imprescindible per a aspirar a coses més capitals.
I fou l’internacional qui en la segona part protagonitzà l’acció de la nit. Una talonada seua exquisida, després d’una molt bona assistència d’Adúriz, va fer que Soldado fera el segon. Una meravella de gol de l’ex del Getafe, que en suma 8 gols entre la Lliga i la Champions i qui està en ratxa en els últims encontres.
Unai, previsor pel que ve en un futur, va substituir el ‘10’ i amb este canvi a poc a poc va anar morint l’encontre. Això sí, hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina. Si a la graderia ho té malament, amb el tècnic sembla que també ha perdut la condició d’imprescindible.
A l’encontre només li faltava alguna cosa més d’emoció per al final. Però ni el gol d’Ulloa fou suficient perquè esta nova victòria valencianista estava dada i beneïda. Com la jornada del diumenge. Però ja saben vostés que hui es jugà un altre partit. Se n’havien assabentat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada