divendres, 31 de desembre del 2010

La bona oferta cultural (...i la crisi), convida a quedar-se per Cap d´Any a Simat.

Click per engrandir la imatge i llegir el programa del Concert.
La Vall Brass Band, oferirà el diumenge un concert d´any nou a Simat.





La diversa oferta cultural i festiva que s´ha preparat des de la Regidoria de Cultura de Simat, afegida a la crisi econòmica actual, fa que aquest cap d´any i coïncidint amb el cap de setmana, siga òptim per quedar-se al poble.

Hui divendres, a les 17.00h. el Club de Còrrer la Llebre, organitza com cada any, una "San Silvestre" especial, sense ànim de competició, i si de molta diversió, per als més valents que vulguen combatre el fred.

Per a finalitzar l´any, aquesta nit, hi ha preparada una Festa Jove amb disco mòbil, al mercat de Simat, així com la celebració de les campanades d´any nou.

Diumenge, s´inaugura al matí el Mercat Artesanal Valencià, al Carrer del Convent, que estarà fins el 7 de gener, i on es podran adquirir els articles que els més menuts han preparat als Tallers Solidaris que va organitzar el Casal Jove de Simat.

Per finalitzar el cap de setmana, diumenge a les 18.30h. , la Vall Brass Band, dirigida pel simater David Llàcer, oferirà al Musical de Simat, un concert d´any nou.

dijous, 30 de desembre del 2010

El BLOC de Simat felicita els Nadals







Recollim les felicitacions que a través de les diferents webs i xarxes socials han anant publicant-se.

La primera, de l´Alcaldessa de Simat, Agustina Brines del BLOC, i la següent de l´Executiva Nacional del BLOC.

A més, llegim a la xarxa social del BLOC, que s´està recapitulant totes les actuacions en Valencià, que han estat portant-se endavant des de que el BLOC es fera càrrec de la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament Simater, i per altres coses igual no serà, però per part del partit Nacionalista s´ha recolzat clarament la música i les actuacions en llengua autòctona: Pau Alabajos, Al Tall, Bajoqueta Rock, Sergi Contrí, Òscar Briz, Andreu Valor, Pep Gimeno Botifarra, Enric Esteve, Les Folies, Tres Fan Ball, Dani Miquel, Lluís Vicent...

Ja seria positiu que tots els pobles dedicaren el mateix a la cultura i música valenciana.

Catalunya-Hondures, Euskadi-Veneçuela i, des de fa 4 anys, València-ningú




La selecció valenciana de futbol complirà esta setmana 4 anys completament inactiva des de la decisió de la Generalitat encapçalada per Francisco Camps de deixar de finançar-ne el partit anual a través dels drets d'emissió que pagava RTVV.

Mentrestant, la Catalunya de Johan Cruiff va véncer a Hondures en l'estadi olímpic Lluís Companys per 4 gols a 0 , davant de vora 30.000 persones guarnides amb senyeres estelades i entonant càntics independentistes en presència del nou president, Artur Mas.

La selecció basca s'enfrontarà a la de Veneçuela en l'estadi de San Mamés.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Carlos Fabra i la justícia: molt més que una simple qüestió de sort

ENCARA QUE ES REUNISCA AMB LÍDERS ESPIRITUALS, FABRA NO S'ENCOMANA A LA FE.

Íntim amic del Delegat d'Hisenda a Castelló durant els anys dels seus suposats delictes contra el fisc; company de futbol i bous del president de l'audiència que més tard sobreseurà algunes de les seues causes; editor de llibres de l'esposa d'este; assessorat per un penalista especialitzat en anul·lar causes per defectes de forma; emprar la paraula sort per a definir com Carlos Fabra escapa del pes de la llei és tan gratuït com parlar d'innocència.

Fa ara un parell d'anys, l'entorn judicial i polític castellonenc vivia atent al possible canvi de president de l'Audiència Provincial de Castelló. Carlos Domínguez es presentava a la reelecció, i la seua "relació manifesta" amb el president de la Diputació, Carlos Fabra, provocava que el sector progressista del Consell General del POder Judicial (CGPJ) no veiera amb bons ulls que repetira el càrrec no fóra ben vist per a repetir en el càrrec, a la vista que seria el responsable d'una audiència en què estaven instruint nombroses causes contra el seu company de tribuna en partits de futbol i corregudes de bous. Els progressistes eren majoria en el CGPJ, però el de Castelló no era l'únic lloc que es decidia en aquella votació: els nous presidents dels TSJ de Madrid i Galícia i de les Audiències Provincials de Madrid i Càceres també estaven en joc i calia arribar a pactes.

El final, tenint en compte el que interessa el futur valencià a "la Meseta", ja l'imaginen. Despús-ahir, com recordaran, l'Audiència que encara presideix Carlos Domínguez, sobreseia quatre de les cinc causes per presumpte delicte contra la Hisenda pública pels quals s'investigava el president de la Diputació de Castelló. Ahir ho recordaven en roda de premsa els diputats de Compromís en les Corts, Enric Morera i Mónica Oltra, així com el fet que també la Diputació editara fa dos anys un llibre escrit per l'esposa de Carlos Domínguez. Tota un seguit de casualitats i relacions les quals quedaren reflectides en el seu moment en un gran article publicat en El País.


Boix treballa activament per a trobar el més mínim defecte formal que impedisca l'acció dels jutges. Tota una demostració que la justícia no és la mateixa per als simples mortals que per als que es poden pagar una costosa defensa

No obstant açò, eixes no són totes, i parlar amb fe de casualitats i sort, tractant-se de fets que succeeixen al voltant de Carlos Fabra —l'home que va declarar no saber "la quantitat de gent que haur[ia] col·locat en dotze anys" al capdavant de la Diputació per a obtenir a canvi "vot captiu"— sembla certament ingenu. A pesar d'això, tot el que envolta al cas, com el president de l'Audiència i les persones que s'haurien d'encarregar de fiscalitzar les seues accions com fan amb la resta de ciutadans, es relacionen amb ell d'una manera estreta, sembla indicar que eixe és el concepte que tenen de la ciutadania. Tan sols cal recordar que fins fa dos dies s'instruïa una causa contra el president de la Diputació per cinc possibles delictes contra la Hisenda pública presumptament realitzats entre 1999 i 2003 per deixar de declarar quasi 900.000 euros, mentre que únicament va patir una inspecció d'Hisenda durant eixos anys; en 1999 i pel que sembla de forma anòmala. També, casualment, el delegat d'Hisenda a Castelló durant aquells anys era Juan Costa Galindo, amic íntim de Fabra i pare dels germans Juan i Ricardo Costa, propulsats per Fabra en l'organigrama del PP.

On no arriba la seua mà
No obstant açò, ningú és capaç de controlar-ho tot i a tots. Però fins i tot per açò hi ha solucions. Com destacava ahir en el seu blog en El Economista el periodista valencià Javier Alfonso, bona part de l'èxit de l'evasió de responsabilitats de Fabra per eixos quatre presumptes delictes fiscals que no seran investigats és mèrit del penalista Javier Boix. El catedràtic de Penal de la Universitat de València, assenyalava Alfonso en un magnífic article, "s'ha convertit en el rescatador de polítics implicats en casos de corrupció, als quals salva de les arpes de la Justícia estalviant-los la difícil —a voltes impossible— tasca de demostrar la seua innocència", mitjançant "la recerca d'errors formals amb els quals anul·lar el procés".

Així, recordava Alfonso, Boix ha tret d'un mal pas Rafael Blasco pel cas que va portar el seu nom fa dues dècades i en el qual el penalista va aconseguir que s'anul·laren unes gravacions; o a tot el PP, quan va aconseguir tancar el cas Naseiro de finançament irregular del partit, en aconseguir que s'invalidaren les gravacions que servien de base per a l'acusació. Ara, per a temor d'aquells que esperen que la justícia esclarisca la relació del president Francisco Camps amb la tèrbola trama Gürtel, Boix treballa activament per a trobar el més mínim defecte formal que impedisca l'acció dels jutges. Tota una demostració que la justícia no és la mateixa per als simples mortals que per als que es poden pagar una costosa defensa. Obtinguen com obtinguen els seus ingressos.



dijous, 23 de desembre del 2010

Simat prepara el seu Mercat Artesanal de gener





Les Regidorïes de Turisme i de Cultura de l´Ajuntament de Simat, han programat el primer Mercat Artesanal i Solidari que es realitzarà a Simat des del proper diumenge 2, fins el 7 de gener, al Carrer Convent.

Una bona oportunitat per passejar pel nostre poble, i gaudir de les diferents activitats programades, zones de jocs infantils, mags, orfebreria, gastronomia artesanal valenciana...

dimecres, 22 de desembre del 2010

79250, la Grossa de Nadal. La U.E. BENIFAIRÓ reparteix 30.000 euros





Poc després de les onze, a les 11.14 hores, els nens de Sant Ildefons Iván i Andreas --per a tots dos el seu primer sorteig-- han cantat la grossa de la loteria de Nadal: el 79.250, premiat amb 3.000.000 d'euros. El número s'ha repartit entre Cerdanyola, Pallejà, Barcelona, Madrid, Garachico (Tenerife), Alacant, Saldaña (Palància), Saragossa, Alcorcón (Madrid), Càceres i Eibar (Guipúscoa).

El 79.250 és el número més alt de totes les grosses que s'han repartit al llarg de la història del sorteig de Nadal.

La Grossa del Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal, del 2010, el 79250, premiat amb 3 milions d'euros a la sèrie ha anat a parar en gran part a Barcelona, encara que la seua venda ha estat molt repartida entre Alacant, Barcelona, Garachico (Tenerife), Madrid, Alcorcón (Madrid), Càceres, Saldaña (Palència), Molina de Segura (Múrcia), Zaragoza i Eibar (Guipúscoa).

Així, en l'Administració 7 de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) s'han venut 138 sèries del premi 'Gros' i altres 92 sèries en Cerdanyola (Barcelona), mentre que en la Ciutat Comtal s'han repartit altres 138 milions d'aquest nombre, mentre que la resta de sèries s'ha repartit per la resta de la geografia espanyola.

Si calguera cercar un nombre a aquest Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal, molt probablement seria el set. Fins a sis premis, inclosos el premi Gros, començaven per aqueixa xifra, mentre que el segon premi, el 00147, premiat amb un milió d'euros a la sèrie, acabava també en set.

El primer premi del sorteig va ser el número 75869, dotat amb un cinquè premi de 50.000 euros a la sèrie, que va aparèixer en el vuitè filferro de la primera taula a les 09.33 hores, catorze minuts més tard d'haver començat el sorteig. Pocs minuts després apareixien altres dos cinquens premi, el 73684 i el 77992, i a les 10.17 hores el primer dels quarts premi, dotat amb 200.000 euros a la sèrie, el 57896.

Mentre passaven els minuts i la tensió creixia en la nova seu del sorteig, en el Palau de Congressos de Madrid, seguien eixint premis, però el Gros no es deixava veure. A les 10.30 hores va aparèixer el segon quart premi, el 25506, i en la següent mitja hora es van succeir altres dos cinquens premis, el 69069 i el 34141.

El segon premi, un dels més baixos de la història, el 147, va ser cantat pels xiquets de Sant Ildefons Eduard Escobar i Alejandra Alves va aparèixer poc abans de les 11.00 hores i va sembrar de diners Sestao (Biscaia), Madrid, Rosegue de Duero (Burgos), Velez de Benaudalla (Granada), Calataiud (Saragossa), Sort (Lleida), Santiago de Compostel·la (La Corunya) i Madrid, malgrat la superstició popular que diu que els nombres baixos no toquen.

La Grossa es demora

No obstant açò, segurament el moment més emocionant del sorteig es va produir poc després, a les 11.14 hores, quan els xiquets Ivan Quintero i Adreas López d'Haro han cantat el premi Gros en el sisè filferro de la cinquena taula. Ivan, que lluïa una cresta en el pèl a l'estil del jugador del Reial Madrid Cristià Ronaldo ha cantat quasi afónico, però molt il·lusionat el premi Gros.

Des del primer filferro, Iván ha tingut problemes per a cantar les pedreas per una ronquera que no han pogut solucionar els gots d'aigua que ha begut entre filferro i filferro. A més, dues boles que se li han relliscat de les mans en el segon i tercer filferro, per la qual ha perdut perdó en veu alta, han posat més nerviós a Iván, que s'estrenava enguany en el sorteig.

Així, quasi sense veu i alguna cosa nerviós, ha arribat al sisè filferro, en el qual ha eixit el premi Gros. No obstant açò, Iván s'ha reposat i amb la veu fallida, però amb la suficient, ha cantat somrient els 3 milions d'euros a la sèrie amb la qual està premiat el Gros. En un dels assajos previs al sorteig, Iván ja va comentar a Europa Press que es veia cantant el Gros' i la seua mare plorant.

Després de l'aparició de Gros, a poc a poc van ser eixint el tercer premi, el 75913, dotat amb 500.000 euros a la sèrie i la resta de cinquens premis: el 15548, el 06075 i 78953, premiats cadascun d'ells amb 50.000 euros a la sèrie.

Anècdotes

El sorteig es va tancar a les 13.02, però com ocorre tots els anys ha deixat unes quantes anècdotes per a la història. És el cas de l'Administració de Loteria 'La Mexicana' de Alcorcón (Madrid) que va recórrer a un ritual màgic d'una médium per a atraure la sort i que finalment ha repartit tres milions d'euros del Gros.

El propietari de l'administració, Agustín Rossa, ha confirmat a Europa Press que va contractar els serveis d'una médium perquè mitjançant un conjur màgic portara la sort. "No hi ha gens comparable per a una administració", ha dit.

Per la seua banda, la médium Victoria Praojos ha explicat que va realitzar una cerimònia màgica en aquesta administració. "És qüestió de creure en açò. S'ha demostrat que la màgia ho mou tot, fins i tot els diners", ha manifestat, al mateix temps que ha avançat que realitzarà un altre ritual per al sorteig del Xiquet, que se celebra el pròxim 6 de gener.

Moltes bromes ha provocat així mateix la terminació del premi Gros el 50, una xifra que alguns seguidors del Barcelona relacionaven amb els cinc gols que l'equip culé va ficar al Reial Madrid al novembre.

L'atzar també ha fet que una cambra i un cinquè premi del sorteig de Nadal hagen compartit els mateixos nombres, encara que en diferent ordre. Es tracta del 57896 i 75869, que comparteixen el vuit com a xifra central i inverteixen l'ordre de les xifres inicials i finals.

Curiosa també és la història de l'Administració de Loteries número 5 de Molina de Segura (Múrcia), coneguda com la 'Santa Creu', que va retornar tres milions d'euros del primer premi del Sorteig Extraordinari de Nadal perquè tenien molt nombres i "aqueix no va ser demandat". D'aquesta manera, la 'Santa Creu', que mai havia lliurat cap premi gros, s'ha quedat un any més sense poder fer-ho.

La Cotorra de Simat... segueix el Sorteig de Nadal en directe


La Regidoria de Joventut de Simat, organitza hui el Taller Solidari de Nadal.


Hui dimecres, a les 21.00h. i al Mercat Municipal, la Regidoria de Joventut de Simat, ha organitzat la primera edició del Taller Solidari de Nadal.
Amb la teua participació, ajuda un poc més als més necessitats.
TALLER SOLIDARI DE NADAL
Mercat Municipal
Dimecres 22, a les 21.00h.

ARC IRIS formalitza la denúncia contra l´Ajuntament de Simat a l´Agència de Protecció de Dades

Arc Iris ha formalitzat en nom del grup municipal de l'Ajuntament la denúncia davant lAgència de Protecció de Dades per la difusió d'una enquesta sobre temes urbanístics en la que l'Ajuntament demanava dades de caràcter personal. A la vista de que l'autor de l'enquesta no té intenció de retirar-la o rectificar-la, EU-Arc Iris ha fet arribar la denúncia al carrer Jorge Juan de Madrid especificant les dades personals que es demanen, algunes amb caràcter obligatori, per si correspon l'nici d'expedient sancionador o actuacions per determinar si concorren circumstàncies que justifiquen l'inici d'eixe expedient. Un exemplar de l'enquesta s'adjunta a la denúncia.


Cal recordar que a l'enquesta, difosa per prendre l'opinió al voltant d'unes obres de remodelació del carrer del Monestir, s'hi demanen de forma obligatòria el nom, congnoms, DNI, any de naixement, sexe, associació a la que pertany i grau de vinculació al municipi dels enquestats, amb l'advertència de que l'enquesta no serà vàlida sense eixes dades. I a més, amb caràcter voluntari, s'hi demana professió, telèfon i correu electrònic.


En cap moment s'adverteix de l'ús que se li van a donar a eixes dades, ni s'informa dels drets d'accés, rectificació, cancel.lació, exclusió ni oposició, tal com especifica el reglament que desenvolupa la legislació de protecció de dades.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Emery planta cara al bocamoll de Mourinho en la prèvia del Vila-real




Des de les deu de la nit inicien els huitens de final de Copa els altres dos equips de l’altra lliga. Vila-real i València, tot i ser tercers i quarts en la classificació respectivament, arriben en moments prou diferents. Amb crèdit i reconeixement els groguets, amb dubtes i crítiques els blanc-i-negres.

El got alguna vegada havia de vessar-se. Unai, a qui li n'arriben per tots els costats, s’ha fartat de l’entrenador del Reial Madrid i li ha contestat en la roda de premsa prèvia a l’encontre que el València ha de disputar contra el Vila-real i que pertany el primer round de Copa d’estos més que atractius huitens de final.
I la veritat és que no s’entén, si no saps el caràcter de Mourinho, com hi ha eixa fixació del lus cap a un entrenador que ni tant sols ha tingut contacte amb ell en darreres temporades. Mentre Unai ha estat en la Lliga Europa, el mediàtic portugués ha guanyat Champions i ha tingut tracte, relacions i polèmiques amb tècnics d’altre perfil.

Tot comença quan en l’inici de la campanya, Mourinho va sorprendre amb unes declaracions més que cridaneres. “A mi ningú m'ha de dir que si ha de jugar Joaquín o Pablo. Ningú em dirà si he d'entrenar poc o molt, o si he d'entrenar a les nou, o si he de jugar amb el 4-3-3 en lloc d'un 4-2-3-1”. Estes afirmacions al diari As van sorprendre perquè feien, sense dir-ho, clara referència al València i a Emery. Mourinho, amb relació sobretot amb Fernandes, el jugador cedit al Besiktas, posava un exemple de la seua autoritat per contrast amb la de la resta. Dies després, Unai no va voler entrar al drap i no volgué contestar a l’ex de l’Inter.


Emery, tot i mai no entrar en estes guerres, ha esclatat. “La postura de Mourinho és la d’un ploró. No pense contribuir a eixe circ"

Tres mesos més tard, madridistes i valencianistes jugaren al Bernabéu, amb derrota blanc-i-negra i polèmica actuació arbitral de Pérez Lasa. Emery no va entendre com l’inquilí de la banqueta local exigia parlar abans que ell. “M’ha faltat al respecte. Potser tenia presa”, foren algunes de les paraules del d’Hondarribia, que va acabar amb un taxatiu “Pot ser molt bo però cal tindre certs valors humans”.

I quan ja semblava que este episodi havia acabat, fa uns quants dies Mou ha tornat a acusar Emery i menysprear-lo. “Només alguns s’enfaden si parle jo primer”, deia en to subtil el polèmic entrenador. Tot açò s’ha edulcorat en les últimes hores amb la campanya de victimisme que s’ha generat des de la capital d’Espanya, ja que consideren que hi ha un atac constant dels àrbitres contra el seu conjunt. Parlen de llista d’errades que els col·legiats no veuen. Emery, tot i mai entrar en estes guerres, ha esclatat. “La postura de Mourinho és la d’un ploró. No pense contribuir a eixe circ”.

Tot en una prèvia de Copa en la qual Emery recupera Albelda (no està al 100 per cent), perd Banega i tindrà entre cotons el Tino Costa. César i Navarro hauran d’esperar més, sobretot en el cas del porter, el qual estarà almenys quatre setmanes de baixa.

El Vila-real, fora de totes estes polèmiques, arriba amb el segell del bon joc i amb el desig esta temporada de guanyar un títol. En la banqueta grogueta, Juan Carlos Garrido, un entrenador que també va sobrat de caràcter i de qüestions semblants a Mourinho. Emery sap que un Nadal i Any Nou tranquil passa només per eliminar els de la Plana.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Homenatge al simater Antonio Company del València CF


Antonio Company porta molts anys lligat al València CF i és molt estimat entre la plantilla de l´equip, directius, i penyes del Vàlència CF, on el simater ha estat encarregat de les relacions del club amb elles tots aquests anys.


El sopar de Nadal de l'Associació de Futbolistes del València CF es va transformar en un xicotet i emotiu homenatge a Antonio Company, un dels empleats del club més volguts per tots que en els últims anys ha passat pel mal glop d'una greu malaltia. Anit, no obstant açò, va estar allí, en Alameda Palace de Jesús Barrachina, compartint unes hores amb Juan Sol, Ricardo Arias, Waldo Machado, Carlos Diarte, Juanito Sánchez, Ferran Giner, Miroslav Djukic, Gaizka Mendieta i tots aqueixos jugadors que durant dècades han fet gran a aquest club.

Antonio Company, com sempre amb el bon humor per davant, ha sigut durant molts anys la representació del València CF en infinitat d'actes celebrats en les Penyes Valencianistes per tota la Comunitat Valenciana i resta del món. Ahir tots es van alegrar de veure-ho.

divendres, 17 de desembre del 2010

Previsió de "pluja" de controls d´alcoholèmia aquest cap de setmana a La Valldigna





Atenció aquest cap de setmana si teniu pensat posar-vos al davant del volant.

Hui divendres, dia generalitzat dels sopars d´empresa, la Guàrdia Civil de La Valldigna té previst montar un dispositiu especial de controls d´alcoholèmia per tal d´evitar accidents greus que desprès no tingam que lamentar.

Sigau prudents, i si teniu que beure, deixeu el vehicle a casa!

dijous, 16 de desembre del 2010

Turisme torna a negar la importància de les Festes de Simat i rebutja les esmenes de Compromís per a promocionar-les




El PP ha tornat a rebutjar en les Corts Valencianes les esmenes del grup parlamentari Compromís als pressupostos de Turisme de 2011. Com l’any passat, el portaveu de Compromís, Enric Morera (BLOC), ha tornat a defensar una redistribució de partides “poc clares” d’eixa conselleria per ajudar a les festes de les comarques.


Les esmenes van ser proposades pels grups municipals i col·lectius locals del BLOC en estes comarques per a promocionar les festes dels pobles. Segons Morera, “una forma important de donar a conéixer la riquesa dels nostres pobles és mitjançant les seues festes. Els actes que se celebren en els de les comarques tenen un atractiu turístic de sobra i això pot atraure visitants que poden aportar molt a les economies locals. Nosaltres apostem per això, però el PP prefereix seguir organitzant festes per a ‘pijos’ de fora, la qual cosa lamentem profundament”.

Morera ha recordat que des del BLOC en l’àmbit local com des de Compromís a les Corts Valencianes, “continuarem defensant la importància que tenen les festes i el seu potencial turístic i per això volem dir als col·lectius festius de les comarques que amb Compromís poden comptar perquè nosaltres creiem i valorem el que fan”.

Festes de Xeresa: 50.000 euros

Falles de Gandia: 30.000 euros

Setmana Santa de Gandia: 30.000 euros

Festes de Sant Pere de l’Alqueria de la Comtessa: 50.000 euros

Moros i Cristians de la Font d’en Carròs: 50.000 euros

Moros i Cristians d’Oliva: 50.000 euros

Falles d’Oliva: 30.000 euros

Moros i Cristians de Palma de Gandia: 30.000 euros

Festes Popular de Palma de Gandia: 50.000 euros

Falles de Tavernes de la Valldigna: 30.000 euros

Festes populars de Tavernes de la Valldigna: 30.000 euros

Festes populars de Simat de la Valldigna: 50.000 euros

dimecres, 15 de desembre del 2010

Informe, l´atur a Simat; torna a disminuïr l´atur en novembre en 31 persones




Les xifres de l´atur, tornen a ser molt positives un mes més a Simat. Les estadístiques del mes de novembre, diuen que baixa l´atur en 31 persones, això sumat a les 40 de baixada de l´octubre, fa que en 2 mesos 71 persones estiguen treballant de nou a Simat.

En quan a contractes, durant el mes de novembre s´han fet 124 contractes, 59 al sector agricultura, 60 al sector serveis, i 5 al sector construcció. Com a punt no tant positiu, cal destacar que 120 dels 124 contractes fets, són de caràcter temporal, nomès 4 són indefinits.

XIFRES ATUR NOVEMBRE 2010, SIMAT
ATURATS
Total: 176
92 homes
84 dones

Per sectors; 116 aturats al sector serveis, 24 a la construcció, 19 indústria, 6 agricultura i 11 sense treball anterior.

XIFRES CONTRACTES NOVEMBRE 2010, SIMAT
CONTRACTES

Total contractes realitzats a Simat; 124
Contractes temporals; 120
Indefinits; 4

Contractes per sectors;

SERVEIS 60
AGRICULTURA 59
CONSTRUCCIÓ 5

Plou fang sobre cremat; El Consell deixarà desprotegits els boscos si no rectifica la retallada en brigades forestals





La Generalitat fa tres anys que no paga el que deu a Tragsa, l'empresa pública estatal que gestiona la Unitat de Brigades d'Emergència, la qual ha decidit plantar-se i no gastar més que el que el Consell li done. Si el conflicte no se soluciona, de 800 treballadors, els efectius per a emergències a la Comunitat es reduirien a 200. Tragsa i Generalitat es reuniran hui per a tractar de trobar una eixida a una situació terrible.

Fa tan sols tres mesos, més de 2.500 hectàrees de la Comunitat Valenciana van cremar en un dels incendis més complexos que han hagut d'afrontar els cossos militars i civils d'emergències. La seua presència és vital per a la pervivència del nostre ecosistema, però es veu que ni per això la Generalitat paga la totalitat del que costa mantenir un d'estos cossos, les Brigades d'Emergències (antigues Brigades Forestals). Açò ha posat en un compromís l'empresa pública Tragsa, que gestiona i coordina este col·lectiu, el qual ja suporta un deute de més de 65 milions d'euros per part de la Generalitat. En lloc de continuar endeutant-se, l'empresa, que pertany, entre d’altres, al Ministeri de Medi ambient, ha decidit invertir a la Comunitat solament el que reba, que el pròxim any serà —si s'aproven els pressupostos proposats— 9 milions d'euros, que deixarien en l'aire 600 treballadors, i bastant menys protegida a la Comunitat Valenciana.


El Consell té un deute contret amb ells de 65 milions d'euros i per a l'any pròxim els destinen un 67% menys del que es necessita per a assegurar un servei adequat. Fins hui pagaven uns altres, ara ja no

“Perquè el servei es done en condicions en la Comunitat es necessitarien 27 milions d'euros”, explica Juan Francisco Miralles, Secretari General de la secció sindical de CCOO PV en l'empresa pública: “La Generalitat s'ha estat aprofitant de Tragsa, com si fóra una ONG, un any donen set milions, a l'altre potser vuit… però trampejant d'esta manera el que han aconseguit és que es queden obres sense fer i no es renove molts treballadors”. Ara, segons conta Miralles, el consell de l'empresa ha decidit no fiar més a la Generalitat, la qual s'ha estat beneficiant del que sí aporten altres comunitats i l’estat mateix a la caixa única de l'entitat.

La situació ha arribat fins a tal punt que hui mateix es reuniran, sense donar massa publicitat a la trobada, representants de Tragsa amb el Consell. Els 800 brigadistes d'emergència que fins ara han arribat a estar en actiu en la Comunitat en temporada de risc d'incendis, amb els 9 milions destinats a Tragsa en el Capítol II dels Pressupostos de la Generalitat, es quedarien en 200 segons CCOO PV, per la qual cosa exigeixen al Consell “que rectifique i dote del pressupost necessari per a mantenir la plantilla de treballadors íntegrament i cobrir així les necessitats de la nostra autonomia en matèria d'emergències”. Si no, asseguren, “el conflicte estarà servit”.

La llei de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, aprovada pels Corts el passat mes de novembre, catalogava aquesta Unitat de Brigades d'Emergències com a “essencial” en la protecció del patrimoni forestal valencià. No obstant açò, el Consell té un deute contret amb ells de 65 milions d'euros i per a l'any pròxim els destinen un 67% menys del que es necessita per a assegurar un servei adequat. Fins hui pagaven uns altres, ara ja no.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Simat pregunta als veïns sobre l'actuació de l'entorn del monestir




Nova polèmica; EUPV-Arc Iris estudia denunciar al govern per vulnerar la llei de protecció de dades en demanar informació personal en l'enquesta.


* Carles Gimeno.

L'àrea d'Urbanisme de Simat ha repartit una enquesta en la qual pregunta als veïns sobre la nova urbanització de l'entorn del Monestir de Santa Maria de Valldigna. Simat ha obtingut una ajuda de 100.000 euros per part del Ministeri per a dur a terme un projecte que separe les aigües de pluja de les aigües negres.

Dins d'aquesta actuació es contempla la reurbanització del carrer que circumda l'entrada al cenobi. Sobre l'aspecte d'aquesta zona, Simat ha demanat opinió als ciutadans. Agustina Brines, alcaldessa de Simat, va assenyalar que el projecte ja està aprovat pel Ministeri i que compta amb tots els requisits de Patrimoni i Cultura.

«Volem sumar la participació ciutadana per a decidir l'aspecte d'aquesta zona, vital per a potenciar el turisme». Les obres permetran millorar el pendent del carrer, ja que fins ara les aigües plogudes derivaven feia el cenobi. Amb un sistema de imbornals es vol millorar el drenatge i donar un aspecte del lloc d'acord amb l'entorn monacal. Davant aquesta tesitura, EUPV-Arc Iris de Simat,ha denunciat que la distribució de l'enquesta podria vulnerar la Llei de Protecció de Dades en demanar dades personals.

Segons aquesta formació, és el Consistori el que ha editat aquest qüestionari. EUPV-Arc Iris considera que s'ataca l'article 37 de la Llei de Protecció de Dades, concretament al que afecta a les dades personals en fitxers públics. «Amb l'excusa de demanar l'opinió sobre una remodelació, es demana el nom i els cognoms, el DNI, l'any de naixement, el sexe, el telèfon, el correu, si es pertany a una associació...».

Per a EUPV-Arc Iris no hi ha cap relació entre l'opinió dels ciutadans i les dades que se sol·liciten. «Actuacions com aquesta no transmeten cap confiança sobre l'ús que es realitzarà de les dades demanades». Des d'aquesta formació asseguren que si no es produeix un canvi en la forma de l'enquesta s'estudiarà la possibilitat de denunciar aquests fets davant l'Agència de Protecció de Dades.

L'edil d'Urbanisme, Joan Serra, va remarcar que en el qüestionari es demanaven les dades per a donar veracitat a les 250 enquestes.
«Consultem la legalitat amb els serveis jurídics municipals i van avalar la mateixa. Aquesta iniciativa tracta d'arreplegar el sentir de la població i les dades seran tractades com a marca la llei». Serra va destacar que el més important és que han aconseguit 300.000 euros del Ministeri per a minimitzar les filtracions d'aigües que es produeixen en la Font Gran.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Al Tall. Música per a un poble, de Víctor Mansanet, divendres presentació a Simat.


Este divendres, al Dalt la Font de Simat, es presentarà el llibre del periodista i regidor també de Simat, Víctor Mansanet "Al Tall, Música per a un Poble".


Víctor Mansanet està molt lligat al grup Al Tall, sent ja autor de alguns títols sobre el grup antològic valencià.


A la presentació intervindran també Ximo Caffarena, músic i compositor, exmembre d´Al Tall i Vicent Torrent, el seu fundador.


L´acte està previst per a les 19.30h. al pub simater.

divendres, 10 de desembre del 2010

Nadal Solidari; Regidoria de Joventut de Simat

L'Ajuntament de Simat de la Valldigna, mitjançant la regidoria de joventut, cultura, esports i festes convoca a tots els joves de Simat que estiguen interessats en formar part del Mercat Solidari de Nadal , a la reunió inicial el proper divendres dia 10 a les 19h a l'ajuntament.


Us esperem per a rebre les vostres idees i propostes, la idea es fer qualsevol artesania amb la intenció de vendre-ho, i els diners recaptats destinar-los a una ONG.


Vos adjuntem el cartell.



Animeu-se i fem d'aquest Nadal un Nadal diferent!

dijous, 9 de desembre del 2010

Més de 7.000 persones inundaran hui el Facebook de música en la nostra llengua




Un esdeveniment al qual s’han apuntat milers de persones convida els usuaris de la xarxa social més popular a publicar al llarg de hui les seues cançons preferides en català, en una mostra més de la bona salut que gaudeix la nostra música.

La tecnologia no és bona ni roïna, depén dels usos que se li donen, i això ho han comprés molt bé els músics valencians, que han aprofitat la xarxa per donar-se a conéixer. A través dels blocs, de l’Spotify, del Facebook o penjant el seu disc gratuïtament, l’última generació de músics en valencià ha aconseguit a internet un ressò clau. Tant és així que grups com Orxata Sound System han omplit els darrers anys nombrosos pavellons de concerts mitjançant una promoció basada en l’aprofitament de les eines informàtiques. La convocatòria sorgida a Facebook, però, no parteix dels músics ni de la indústria, sinó d’un públic cada volta més identificat amb la normalització completa de la música en català.

“Demostrem que tenim una llengua tan viva com les més vives que hi ha”: amb la famosa cita del poeta Miquel Martí i Pol, els creadors de l’esdeveniment, que romanen anònims, justifiquen la convocatòria en el desconeixement que part de la societat té al voltant de la varietat d’estils musicals que alberga hui la nostra llengua.


Andreu Laguarda: “hi ha més grups i propostes més diferents que mai, i això ajuda que gent que abans no escoltava música en català comence a escoltar grups del seu estil, més enllà de la llengua”.

Segons Rafa Xambó, cantautor i portaveu del Col•lectiu de Músics Ovidi Montllor, a això té molt a veure la Generalitat Valenciana, que manté “un posicionament deliberat de censura i de persecució sistemàtica” envers la música feta en valencià. Per ell, resulta “demencial” que cap periodista de Canal Nou ni de Ràdio Nou haja cobert cap de les cinc edicions dels Premis Ovidi de la Música en Valencià, “ni tan sols quan els homenatjats han estat Joan Manuel Serrat o Joan Monleon”. A més, Xambó assenyala que els concerts fets en la nostra llengua no apareixen a cap agenda cultural del grup Radiotelevisió Valenciana.

Resulta encara més incomprensible la postura de la Generalitat si tenim en compte que, com assenyalen totes les fonts consultades, la música en valencià està vivint el seu millor moment. Segons Andreu Laguarda, director de la discògrafica Mésdemil i membre del primer grup a gravar un àlbum de hip-hop en valencià, Rapsodes, “hi ha més grups i propostes més diferents que mai, i això ajuda que gent que abans no escoltava música en català comence a escoltar grups del seu estil, més enllà de la llengua”. Preguntat per la diferència entre Catalunya i el País Valencià a l’hora d’arribar al gran públic amb cançons en valencià, Laguarda assenyala que les ajudes públiques al sector que es donen a Catalunya han permés la professionalització de molts músics i la creació d’una indústria potent. En canvi, assenyala, “ací hi ha empreses xicotetes, com Mésdemil”, però la majoria de la producció parteix dels artistes, que “volen traure el que tenen dins, encara que el vent bufe en contra”.

De la Nova Cançó a l’eclecticisme
Segons el mateix Xambó, a la música en valencià dels 60 i 70 eren pocs els autors. “Com a molt una vintena, en canvi, avui dia hi ha més de 150 grups i cantants que fan música en valencià”, i remarca el fet que esta siga més diversa que mai. Segons les xifres arreplegades pel musicòleg Josep Vicent Frechina, des de l'any 1994 fins el 2008, el nombre de discos editats en valencià ha pujat dels 27 als 77, amb un augment exponencial dels àlbums classificats com a “pop-rock” i també de les maquetes, el que demostra que este moviment no només ocorre en el nivell professional, sinó també en l'amateur. De fet, el músic Túbal Perales, també a Mésdemil, assenyala que “s'espera que enguany s'arribe als 100 discos editats”.

D'esta forma, al ja consolidat ska-rock d’Obrint Pas, que va obrir la porta a l’èxit d’altres formacions de caire semblant com La Gossa Sorda o Aspencat, van sumar-se el retorn del propi Rafa Xambó i la irrupció de Pau Alabajos o Hugo Mas a la música d’autor. I, a partir d’ací, la gran eclosió: Orxata Sound System, amb la fusió electrònica més ballable i la seua aposta per la interactivitat amb els fans, VerdCel i els seus espectacles audiovisuals de base folk, el rock d’essència nord-americana que practiquen Senior i el Cor Brutal o les albaes de Pep Gimeno ‘Botifarra’ evidencien un salt qualitatiu evident en la varietat de la música del país. I tot això per no parlar del metall de Voltor, l’indie-rock de 121dB o la psiquedèlia rock dels alcoians Arthur Caravan, guanyadors de dos premis Ovidi amb el seu àlbum de debut, l’homònim Arthur Caravan (La Casa Calba, 2009).

Encara és massa prompte per saber si el Dia de la música en català esdevindrà un èxit, però, si cal jutjar pels més de 7.000 inscrits a l’esdeveniment de hui a Facebook, sembla que sí ho serà. El que és segur és que la nostra música està en millor forma que mai, i quina millor manera de celebrar-ho que, com proposa Xambó, normalitzant el seu ús i la seua difusió en totes les facetes de la vida pública.

Valldigna INFORMACIÓ: "Tavernes, ferm contra l'alcohol"

La població s'uneix a la campanya de la DGT a conscienciar als conductors del perill de la beguda.


Carles Gimeno



La Policia Local de Tavernes de la Valldigna s'ha adherit a la Campanya Especial sobre control de la taxa d'alcoholèmia entre els conductors que ha promogut la Direcció general de trànsit.

Aquesta campanya suposa que l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil realitzarà, entre els dies 13 al 19 de desembre, el control de la taxa d'alcoholèmia d'uns 300.000 conductors en el territori nacional.

A aquesta iniciativa, la Prefectura provincial de trànsit ha convidat a sumar-se als ajuntaments. Així doncs, el cos de la Policia Local de Tavernes se sumarà a aquesta campanya.

En almenys un terç dels accidents mortals, l'alcohol està present com a factor concurrent o desencadenant. A més, l'alcohol eleva la mortandad en els sinistres.
Tavernes ha notificat la seua adhesió a la campanya per a tractar d'acabar amb certs hàbits que tenen a veure amb l'alcoholèmia, especialment en nuclis urbans. Quan passe la campanya, el cos policial enviarà els resultats de la mateixa a la Prefectura Provincial.

Menys accidents

Amb la participació dels municipis s'espera contribuir a la disminució d'accidents i a tenir una idea més exacta de la incidència de certs factors a nivell nacional, sobretot si les campanyes es porten a efecte durant les mateixes dates en tot el país.
Ginés Ortega, cap de la Policia Local de Tavernes ha destacat la importància d'aquestes campanyes «els conductors hem d'estar plenament conscienciats de les conseqüències d'una conducció irresponsable», van explicar els agents de Tavernes. I van concloure: «La campanya s'ha anunciat perquè es pretén incidir més en la conscienciació que en la sanció de la infracció».

dimecres, 8 de desembre del 2010

La precampanya s’escalfa en la xarxa

UNA CAPTURA DE LA WEB DE L''ALTRE' JOAN CALABUIG.

A poc menys de mig any per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, els partits i els seus simpatitzants, moltes vegades de manera anònima, prenen posicions en Internet per a defensar els seus i, segurament amb més repercussió i enginy, minar a l'adversari.

"Yo quito, yo pongo, yo pongo, yo quito, a la Rita y al Paquito" cantava un Bernie Eccleston personalitzat a l'estil South Park al costat de Francisco Camps i Rita Barberá en un vídeo en YouTube que, parodiant el xantatge electoral amb què es va realitzar el desembarcament de la Fórmula 1 a València, va ser un dels hits de les passades eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana. El seu rendiment electoral, i el d'altres propostes similars, va ser el ja conegut, i no són pocs els estudis que assenyalen que la capacitat d'influència de la campanya electoral a través de la xarxa és encara molt limitada; però, no per açò cap dels partits renuncia a donar la batalla en aquest terreny. I ara mateix, a poc menys de sis mesos de la següent cita electoral, els primers envits en la xarxa ja són visibles.

Sens dubte, el primer gol per l'escaire l‘ha rebut el candidat socialista a l'alcaldia de València Joan Calabuig, els assessors de la qual no estigueren tan ràpids com els seus rivals polítics a l'hora de registrar el domini .com del seu nom. Així, des de fa pocs dies és visible en www.joancalabuig.com una web en la qual un tal Joan Calabuig, diu presentar-se a l'alcaldia de la ciutat de València "per a poder estar una mica més prop de la principal responsable" de l’"evolució" de la ciutat, "Rita Barberá". La web, que parodia una suposada mancança de diferència de parers entre el socialista i la popularista, inclou al seu torn alguns vídeos penjats en YouTube, en els quals es barregen el vídeo de Turisme València, Valencia increíble pero cierta, amb altres tres sobre el Cabanyal, dos extrets de mitjans de comunicació, i un tercer facturat per simpatitzants del PP, els autors del qual se les enginyen per a dir que l'alcaldia de Rita Barberá serà la que solucione la degradació que la seua gestió ha generat (açò últim no s'indica). El domini www.joancalabuig.com, comprat fa escassos dies, té com a contacte administratiu, tècnic i de contractació, Alejandro de Pedro Llorca, que entre 1996 i 2004 va impartir cursos impartits en centres homologats per la Conselleria de Treball de la Generalitat, i en l'actualitat imparteix cursos en l'Institut Valencià per a la Formació a Empreses i Organismes oficials.


Esta última línia, que no oculta l'adscripció política dels seus autors, és més procliu a trobar el rebuig d'un possible simpatitzant que la que llança la pedra i amaga la mà

L'enginy dels simpatitzants del PP —o dels adversaris del PSPV— no acaba ací, ja que des de l'anterior web el visitant coneixerà l'existència de www.blanquerias.com, una altra web satírica que esta vegada carrega contra els socialistes valencians al complet prenent el nom del carrer on està instal·lada la seua seu autonòmica a València. La web ofereix en primer terme una selecció de vídeos que —com el titulat Benidorm Crest— tracten de furgar en les ferides dels socialistes. En segona instància, promet per a un futur proper —encara que n’ofereix ja alguns exemples— fitxes sobre els principals actors socialistes. Seria una espècie de versió autonòmica i popularista de la veterana web estatal www.losgenoveses.net, però en un plànol més satíric i sense la vocació informativa de la web que recopila pàgines i pàgines d'escàndols i corrupteles del partit conservador, detallades a més en les biografies de cadascun dels seus protagonistes.

En una línia similar a la de Los genoveses, amb el PP en el punt de mira, però sense una vinculació política clara, es trobaria la pàgina de Facebook i la web Razones para no votar al PP en València. En este cas, la web es limita a relacionar les innombrables dades negatives que genera la gestió del partit conservador al capdavant de les diferents administracions locals i autonòmiques valencianes, que dia a dia arrepleguen els mitjans de comunicació.

Ja en una línia de proposta, un dels passos més cridaners realitzats els últims dies és l'emprés per Bloc Jove, el grup jove del partit nacionalista valencià, que van llançar la web www.elquenovorasacanal9.com en la qual bàsicament s'arrepleguen les participacions dels representants del grup Compromís en les Corts, que, bé pel seu caràcter incisiu, bé per la mordassa autoritària amb què es gestiona la radio televisió pública valenciana, no es veuen ni s’escolten —com indica el nom de la web— en RTVV. De la mateixa manera, els partits, també estrenen i difonen en la web, vídeos de les seues campanyes d'escalfament, com fa escassos dies va fer el PSPV amb el titulat Lo que debe la Generalitat.

No obstant açò, esta última línia, pel seu caràcter obert, que no oculta l'adscripció política dels seus autors, és més procliu a trobar el rebuig d'un possible simpatitzant que la que llança la pedra i amaga la mà, per la qual cosa—encara que algunes intervencions puntuals de Mònica Oltra arreplegades en YouTube hagen tingut desenes de milers de visites—, és la segona opció la més emprada i reeixida fins hui. Una guerra de guerrilles que solament acaba de començar.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Opinió; "El prestigi de l´escassetat"



Que els controladors aeris, un grup professional els efectius numèrics del qual es xifren en 2.386, s'hagen cregut capaços de posar-se Espanya per montera, de tancar el seu espai aeri i de prendre com a ostatges a més de 600.000 passatgers indica el grau de pertorbació al fet que els ha portat la defensa a totes passades d'uns privilegis exorbitants, acumulats durant anys pel procediment del xantatge sobre Governs successius. El punt culminant d'est destarote es va aconseguir en 1999 quan el sense igual Francisco Álvarez Cascos, ministre de Foment, va traspassar als controladors aeris atribucions plenes perquè disposaren al seu antull d'un servei públic essencial. De manera que, a partir d'ací, els controladors aeris van prendre en les seues mans totes les decisions claus per a la seua prestació, com resulten ser les referents al personal, el seu reclutament, la seua instrucció, la seua habilitació, l'organització del seu treball, el règim laboral, els torns, les vacances, les libranzas o la manera de computar les hores extraordinàries.


Una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a aconseguir rendes exorbitants


Aquell tro autoritari que semblava ser Paco Álvarez Cascos no va tenir no obstant açò
empatxe algun a rendir tant el Ministeri de Foment com l'empresa pública AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) als controladors aeris. Encara que hem de reconèixer que el greu desistiment de competències de Cascos venia ja incoada pel seu predecessor en Foment, Rafael Arias Salgado, iniciador en el seu moment d'una estranya operació de outsourcing progressivament ampliada. Sota aqueixa pauta, les atribucions específiques, ministerials i empresarials es van ser resignant de manera gradual a favor dels propis afectats-beneficiats. En resum, que els controladors en lloc de quedar sotmesos a l'imperatiu d'aqueixes normes havien acabat apoderant-se de les mateixes i erigint-se en propietaris de la funció de servei públic que els incumbia en l'espai aeri. Estàvem així davant un cas paradigmàtic de "la llei de caça feta pel conill".

Els controladors aeris cristal·litzen en aqueix sistema ben conegut que fonamenta la crescuda dels privilegis en el prestigi d'una escassetat cercada i sostinguda a totes passades. Per açò, tracten primer d'assegurar-se la impossibilitat de ser rellevats. Llavors, una vegada que se saben imprescindibles, s'afanyen, insaciables, a derivar d'ací una renda de situació, cada vegada més exorbitant. Estem davant una tendència universal, la de traure avantatge del monopoli, que succeeix o s'intenta en molts altres àmbits. Per exemple, anant-nos a una altra galàxia, en el mai ben ponderat cos de Registradors de la Propietat, que ha aconseguit també posar al seu nom la funció pública registral i convertir-la en un negoci privat de la seua Corporació professional.

Més senzill tal vegada per als majors seria recordar que l'escassetat com a bandera, el numerus clausus com a garantia maltusiana de rellevància corporativa, va ser norma durant dècades en les Escoles Tècniques Superiors d'Enginyeria i Arquitectura. Però la seua escassetat no va ser garantia d'excel·lència.

En tot cas, l'abandó dels seus llocs de treball que van fer els controladors, desconnectant i tancant amb clau perquè tampoc ningú poguera rellevar-los, configura una conducta d'absoluta irresponsabilitat, salvatge, sense precedents, la gravetat dels quals en forma alguna pot dissimular-se. És com si els bombers anomenats a intervenir es negaren i s'anaren a casa amb les claus dels cotxes contra incendis.

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que porta anys a la recerca de com alliberar-se i com alliberar-nos del xantatge reiterat al fet que ens ve sotmetent aquest col·lectiu extorsionador, ha reaccionat de forma exemplar, en termes de gradualidad i proporcionalitat inatacables, mitjançant l'aplicació de les lleis que permeten traspassar la Navegació Aèria a l'Exèrcit de l'Aire i la mobilització del personal civil al seu servei. A més, per a assegurar-se l'automatisme de l'obediència ha procedit a la declaració de l'estat d'alarma, conforme a l'article 116 de la Constitució. Ben fet. Les Forces Armades -que durant tant temps van formar part de l'amenaça nacional amb l'encomana de tenir-nos "lligats i ben lligats i exclosos de les llibertats"- han reaparegut per a ser nostra Defensa i desnuar el xantatge dels controladors.

Venir ara a invertir la càrrega de la prova i emplaçar al Govern és grotesc, un gènere que domina Mariano Rajoy, a qui vam veure a Lanzarote pronunciar-se com si fóra un mer turista, o Esteban González Pons, embravit amb l'avantatge de les enquestes on ara com ara grandàries errors manquen de reflex algun. Atents.



Miguel Ángel Aguilar. Grupo PRISA

dilluns, 6 de desembre del 2010

ARTICLE D'OPINIÓ: 6 de desembre: Dia de la Constitució



Contava jo el divendres la Constitució Espanyola a setanta cinc xiquets de cinc anys al col.legi Alfàndec de Tavernes. Quina alegria al final dels trenta cinc minuts cantant aniversari feliç, - trenta dos anys - contant cada dret constitucional amb un conte i com la meua filla anava CONSTITUCIÓ arreplegant-ho en un text aceptat per tots. Al final com toca els alumnes cantavem un canon d'instruments musicals i feiem entre tots un concert. En fi, eixos dies que hauriem de pagar per ensenyar a les persones.

El dia anterior tancavem un cicle a Simat sobre la democràcia espanyola, es deia la Transició amb una conversa al sopar de Llar dels Jubilats de Simat amb el professor de la Universitat de Sevilla, Julio Ponce, i el fotògraf Francisco Teodoro, vaja carrets de fotos que deixarà per a la història de la Valldigna, sobre la llibertat actual per poder parlar de la Constitució en definitiva, si va ser imposada per l'esquerra o bé va ser un acord inacabat de la dreta espanyola en forma de l'estat hibrid del franquisme. En fi un luxe que poques vagades podem gaudir en un sopar.

Però em trobava preocupat. No entenia el perquè de la no assistència del president espanyol Rodriguez Zapatero a la cimera dels països Iberoamericans. Si estava clar que estava el rei, per a dir el "càllate" a qui corresponguera, però que passava en Espanyaa, en aquest país que em permetia gaudir de la conversa en un sopar i disfrutar d'una lliçó amb xiquets i xiquetes de cinc anys vestit de pare de la patria i el pastis dels trenta dos anys de Constitució.

Es corregué la veu als periòdics que els mercats anaven a atacar a Espanya, ja que ho feien segosn jo podia observar aquells països que tenien govern socialista, Grècia, Portugal i Espanya, o bé coal.lició amb esquerres com el cas d'Irlanda. I no m'acabava de convencer. Fins que vaig entendre el tema de la vaga dels controladors, i perdoneu però vaig recordar a Kisinguer i el boicot dels camions a Xile, i la caiguda d'Allende. Tot i que el president espanyol ha quedat lluny d'aquesta figura, em referesc a Allende.

Però que hi havia una conspiració, donava tota la impressió. El rei i el president a Argentina, el cap de l'oposició a Lanzarote, on desterraven antigament els intelectuals, I més de dues-centes mil persones segrestades als aeroports espanyols de forma caòtica. El dissabte em desdejunava en que els militars prenien els aeroports, els fiscals actuaven d'ofici contra els segrestadors d'il.lusions de cinc dies de pont. I dic jo, podran actuar contra la gent que sabia el que anava a passar i no va fer res?.

El el diumenge em despertava amb les paraules del president de facte, persona que parla molt clar, per tant portaveu, vicepresident primer del govern, sr Rubalcaba, que havia estat la setmana més dura de la seua vida. Això ho deia el ministre de l'interior. No em diran vostés que no hi havia marro polític i no podem esperar a Wikileaks. Necessitem que ens expliquen que ha passat, qui ha estat el responsable colpista de la situació, i com a ciutadà,en el dia de la Constitució,saber qui estava darrere d'aquesta operació poc democràtica.

Un govern es tomba amb les eleccions. I ja esta bé de quan pitjor millor. No esta l'Estat Espanyol per a aquestes bromes de tan mal gust. El segle denou amb els pronunciaments ja fa més de cent deu anys que s'ha acabat. Visca la Democràcia en el dia festiu d'avui. Per cert, esta nit estaré sopant amb un empresari local que, a la xita callando, en els temps que corren, ha creat alguns llocs de treball a Tavernes.

Jaume Talens

divendres, 3 de desembre del 2010

SOCIETAT: Charlize Theron; "La meua mare va matar el meu pare"

BELLESA SUDAFRICANA







L'actriu ja va admetre que pateix desordre obsessiu-compulsiu arran de presenciar l'assassinat del seu progenitor

Fa temps, Charlize Theron va admetre que pateix desordre obsessiu-compulsiu arran de presenciar l'assassinat del seu pare per part de la seua mare quan només era una xiqueta. Ara, s'han aconseguit els documents policials en els quals l'actriu explica amb detall com va succeir l'incident.

Quan Charlize Theron comptava amb quinze anys, la seua mare va acabar amb la vida del seu pare per a protegir la vida d'ambdues. Charles Theron era un alcohòlic maltractador que feia la vida impossible a la seua dona i a la seua filla, i una nit es va presentar borratxo i armat amb intenció de matar-les.

Segons informen els documents policials obtinguts per National Enquirer, Charlize va afirmar que el seu pare va començar a colpejar la porta d'entrada a la seua casa, amenaçant amb acabar amb la vida de les dues. "El meu pare va dir que ens dispararia fins a la mort amb la seua escopeta", va declarar l'actriu.

"LA MEUA MARE VA DIR QUE TEMIA QUE ENS MATARA"

Mare i filla es van prendre de debò aquesta amenaça, i la dona va decidir protegir la vida d'ambdues costi el que costi. "La meua mare va dir que temia que ens matara. Tot seguit, vaig sentir una sèrie de trets. I llavors la vaig sentir cridar", va explicar Charlize.

Alarmada pel que sentia, l'actriu va acudir ràpidament al lloc on es trobava Gerda Theron. "La meua mare estava asseguda en una cantonada de l'habitació. Va sanglotar i em va dir: 'Charlize, li he disparat'".

En aqueix moment, la jove va mirar per la finestra i va presenciar aquesta imatge. "Vaig veure el cos del meu pare", va afirmar.

Per fortuna, la justícia sud-africana va reconèixer el dret a defensa pròpia d'ambdues, i no van ser van presentar càrrecs contra Gerda. Malgrat que poc després Charlize va començar una nova vida que la va portar a Hollywood, a dia d'avui encara ha de bregar amb les seqüeles de l'ocorregut.

Boicot Valldignenc a Canal 9


3er dia consecutiu sense veure les "agradables" emissions de Canal 9 a La Valldigna
Paradoxes de la vida, sembla que a La Valldigna hem montat un boicot cap a la Televisió Privada del PP Valencià (Alias Canal 9). Des de fa 3 dies, no es poden veure en emissió digital pel repetidor de La Valldigna les emissions de tots els Canals de la autonòmica valenciana més una altra emissora, també amb remarcat caràcter plural, progressista i "roig" com és Popular Televisión.
Ara bé, no sabem si és que ja comença la debacle de Canal 9 en general i que ja no poden pagar ni als centres emisors, o és que alguna ànima caritativa ens regala uns dies de descans del NO-DO per excel·lència del Segle XXI.
Perquè a La Valldigna, sóm DIFERENTS, i tot i tindre un PP a Tavernes amb domini de tota la vall, que en el seu dia es va manifestar a favor de TV3, ara potser, pegue un pas endavant i siga qui estiga al darrere del boicot a Canal 9 (.)sic
En resum, ara els valldignencs tenim uns dies de treva, per a depurar els nostres cervells (...o serveis?) i desconectar de la "mare" Canal 9. Tan sols ens queda resar per a que almenys diumenge pugam veure L´ALQUERIA BLAVA (...o era Blanca?).
(Remès a La Cotorra per anònim signant baix el seudònim: "Joan Ficòs")

dijous, 2 de desembre del 2010

La CAM signa la seua defunció com a caixa d'estalvis valenciana enmig del silenci

AMB MEMBRES O SENSE ELLS, EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CAM JA NO PINTA RES.

L'aprovació dimarts de la cessió de poders al SIP per part del Consell d'Administració de la CAM, que va significar la desaparició de la caixa com a entitat valenciana, i a un altre nivell i mig termini, la pèrdua de molts llocs de treball, ha sigut rebuda amb total passivitat per part dels partits polítics amb major representació en les Corts.

Gerardo Camps compareixia ahir en roda de premsa per a anunciar la venda —a partir de hui— de bons de deute públic valencià a particulars per valor de 1.000 milions d'euros (ampliables a 1.500); uns bons que els ciutadans podran adquirir mitjançant una emissió coordinada per La Caixa. Açò darrer, que una caixa catalana siga l'encarregada de gestionar el deute emés per la Generalitat Valenciana, hauria sigut, fa tan sols uns quants anys —i més si ho haguera dut a terme un govern d'esquerres—, motiu d'escàndol; però ahir no va haver-hi cap reacció en este sentit. El motiu? Pot ser que el fet que governe el PP en siga un, però el definitiu és distint: no hi ha un altre remei. Perquè si descomptem la xicoteta Caixa Ontinyent, ja no queden caixes valencianes.

L'alegria de Gerardo Camps contrastava amb les cares de preocupació de centenars d'empleats de la caixa que fins despús-ahir tenia el centre de comandament a Alacant. "Hi ha molta inquietud" comentaven a l'Informatiu diversos treballadors de la CAM, després d'haver assistit a l'accelerat desmantellament de l'entitat absorbida en el SIP que lidera Cajastur. Un desmantellament que s'ha desenvolupat sense que el consell d'administració de la caixa alacantina haja aconseguit arrancar cap compromís que oferisca unes garanties sòlides als seus empleats que no perdran els seus llocs de treball.


Per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències

"No s'ha aconseguit res, i que hui —per ahir— ningú mostre la més lleugera preocupació pel futur de centenars de treballadors, resulta descoratjador", confessava un empleat de la caixa a este diari, sorprés que la signatura definitiva de la cessió de poders al SIP amb l'aprovació del Consell d'Administració de Caixa del Mediterrani, haja passat públicament desapercebuda. Una de les respostes per a justificar este silenci ens l’oferia el delegat a la Comunitat Valenciana del diari econòmic El Economista, Javier Alfonso, quan assegurava que la signatura d'esta acta de defunció de la CAM com a caixa valenciana "no ha sorprés a ningú" dels que han seguit el procés: "Ja quan es va signar el SIP, la mort estava anunciada, i l'única cosa que s'ha fet ha sigut dosificar cada pas."

I els passos han sigut durs. Tant, que el que semblava un mal "negoci" en el projecte de SIP inicial va anar empitjorant a mesura que s'arribava al contracte definitiu, la qual cosa va generar moltes suspicàcies entre els empleats de la caixa alacantina respecte al seu consell d'administració. Alfonso, no obstant açò, resta veracitat a estes sospites: "El consell ha tingut molta més dignitat de la que es diu, i almenys en dues ocasions va rebutjar el que se'ls oferia, però al final sempre es van vore obligats a claudicar, perquè si no acceptaven les condicions l'altre camí era la intervenció. D'eixa manera, almenys temporalment, han conservat la cadira i les dietes".

Malgrat tot, la situació dels consellers després de l'aprovació definitiva del SIP no és gens còmoda. I és que, per molt que els empleats patisquen pels seus llocs de treball, si ara hi ha uns treballadors que ja no serveixen per res, són els vint membres d'un consell d'administració sense competències. Perquè, encara que amb el contracte definitiu aprovat es contemple que l'obra social de la caixa se seguirà portant des d'Alacant, fins i tot el pressupost amb què esta puga comptar es decidirà a Madrid, i Alacant solament decidirà el repartiment d'eixe muntant. Molt poc treball per a empleats amb sous massa elevats.

PSOE i PP, com si res
La pèrdua de la CAM com a caixa valenciana ha sigut un dur colp per al teixit econòmic territorial, però la culminació dimarts passat del procés no va despertar ni un comentari per part de cap representant dels dos partits amb major nombre de representants en les Corts Valencianes. Des de Compromís i Esquerra Unida, en canvi, no es mantenia una actitud tan serena enfront de la pèrdua. "Zapatero i Rajoy, en l'única cosa que han estat d'acord ha sigut a reduir l'estat de les autonomies i desmantellar el sistema de caixes, fins a deixar-lo en dos grans grups; un que gira en l'òrbita socialista, que seria aquest que lidera Cajastur, i un altre que encapçala Caja Madrid i que ha absorbit Bancaja, i que gira al voltant del PP", apuntava ahir a l'Informatiu Enric Morera. Alhora, lamentava que estos moviments "faran que no solament es ressenta l'economia productiva valenciana i les finances de la Generalitat", la qual cosa dóna, al seu entendre, "bon compte de la política dels dos grans partits que ara mouen la política valenciana, que són incapaces de defensar els interessos valencians".

"És un desastre" apuntava per la seua banda el diputat d'EU Lluís Torró, que incidia en el fet que el seu grup valorava "molt negativament" esta pèrdua. "Per a nosaltres", assenyalava a l'Informatiu, "les caixes haurien de tenir una vocació territorial i ser entitats amb una vocació pública que mai superaren el territori físic de les comunitats autònomes. Tot açò, en canvi, no és més que el primer pas cap a la seua privatització; i el que és pitjor, encara que es diga i es pretenguera el contrari, no ha significat la despolitizació de les entitats".

dimecres, 1 de desembre del 2010

Rus protagonitza un nou acte de censura en impedir l'obra 'Corrüptia' a Xàtiva




L’equip de l’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València ha vetat la representació de l’obra satírica “Corrüptia: una regió de l’est” a la capital de la Costera. Davant la impossibilitat d’oferir la peça al municipi, la companyia l’Enjòlit actuarà al Teatre-Cine Goya de l’Olleria els dies 11 i 12 de desembre.

Encara que se suposa que estem en temps democràtics, la censura arriba de nou Xàtiva, amb la negativa del seu alcalde, Alfonso Rus, a que l’obra Corrüptia: una regió de l’est, de la companyia Teatre de l’Enjòlit, es represente al Gran Teatre de la ciutat. El motiu d’esta nova prohibició és que la peça -escrita pel periodista xativí de Canal 9, Josep Lluís Fitó- inclou una clara crítica social que parodia la corrupció política a la Comunitat.

Des de la companyia teatral encarregada del muntatge, el xativí Elies Barberà declarava a l’Informatiu que “l’equip ha rebut la notícia amb una tristor molt gran”, tot i que, “després de les experiències de Rus amb Xavi Castillo, Raimon i la Unió de Periodistes, este vet no ha sorprés ningú”. Segons va relatar l’actor, fa uns mesos, l’empresa Ulleye es va posar en contacte amb el consistori de la localitat costera per llogar el teatre i representar-hi “Corrüptia”. El director de l’empresa -Antoni López- va ser l’encarregat de gestionar-ne els tràmits. López va parlar personalment amb Armando Vila –director del Gran Teatre de Xàtiva-, qui va consultar l’agenda d’actuacions del recinte i li va assegurar que l’espai estava lliure els dies 11 i 18 de desembre, tot i que una comissió fallera del municipi tenia preferència a l’hora de triar una d’estes dates per a la seua representació anual. Finalment, la comissió va escollir el dia 18 i Ulleye va reservar l’11 per a l’obra de Teatre l’Enjòlit.

Tot quedava pendent del fet que l’empresa presentara una instància en el consistori i aportara uns 1.300 euros a les arques públiques en concepte de lloguer de l’espai. L’endemà, l’ajuntament es va posar en contacte amb López per comentar-li que abans de tancar l’acord havia de parlar amb el regidor d’Educació i Teatre (Ramón Vila), alhora que va sol·licitar a Ulleye que li enviara un document amb la sinopsi de l’obra. “Quan ja havíem escollit una de les dues dates que ens proposaren, ens digueren que la nostra representació era incompatible amb el calendari faller”, va manifestar Elies Barberà. Després d’escoltar eixa resposta, Antoni López es va posar de nou en contacte amb el consistori per sol·licitar una còpia per escrit del trencament de l’acord.


Antoni López es va mostrar ahir molt dolgut per esta situació, la qual, segons ell, és només una nova mostra de la “mediocritat de l’equip de Rus”

El director d’Ulleye va rebre el document tres dies més tard i -per a sorpresa seua- el regidor havia modificat l’argument per a la denegació. “El problema ja no era el calendari faller, ara era que la companyia resident de dansa necessitava el Gran Teatre eixe dia per assajar”, va declarar López a l’Informatiu. “Per això –va continuar-, vaig consultar diferents fonts i vaig esbrinar que, segons recollia el conveni signat entre l’ajuntament i el grup de dansa, els actes que inclouen el pagament de taxes –com, per exemple, la representació de “Corrüptia”- tenen preferència a l’hora de reservar l’espai. I més encara si, com en el nostre cas, l’altra empresa envia una instància abans que el grup de dansa sol·licite assajar al recinte”.

Després de totes estes traves, Ramón Vila va prometre a Ulleye que Teatre l’Enjòlit podrà actuar a Xàtiva el proper mes de febrer, però l’empresa no s’ho acaba de creure. Antoni López es va mostrar ahir molt dolgut per esta situació, la qual, segons ell, és només una nova mostra de la “mediocritat de l’equip de Rus”. Un dirigent que, al seu parer, és “especialista en coartar la llibertat d’expressió de tot aquell que no pensa com ell”.

Una situació que no ve de nou
Entre els anys 2004 i 2008, l’ajuntament de la capital de la Costera -ja dirigit pel popular Alfonso Rus- va impedir que Pot de Plom actuara a la localitat. L’alcalde del municipi va basar la seua decisió en la imitació que l’humorista Xavi Castillo -el director de la companyia alcoiana- havia fet del Papa Joan Pau II durant la presentació de l’espectacle Con la Iglesia hemos topao! L'heretge de Xàtiva i altres històries, al Gran Teatre de la ciutat. D’altra banda, al mes de març de 2010, el també president de la Diputació de València va censurar les imatges que il·lustraven el cas Gürtel a l’exposició “Fragments d’un any” que la Unió de Periodistes Valencians havia penjat al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). Un mes després, el PP de Xàtiva va rebutjar una proposta del PSPV -també amb el suport del Bloc- en la qual l’oposició demanava a l’equip de govern que atorgara al cantautor local Raimon la Medalla d’Or del municipi i que promoguera la celebració dels 50 anys del tema “Al vent”.

Respecte a este nou acte de censura, el portaveu del PSPV a l'ajuntament de Xàtiva -Roger Cerdà- declarava que, amb esta decisió, “el PP d'Alfonso Rus demostra que té draps bruts que amagar”. A més a més, el mateix Cerdà va manifestar que “és molt preocupant que esta conducta sempre vinga del PP i vinga sempre de Rus”. El portaveu socialista va lamentar especialment que “la censura s'aplique sobre artistes de Xàtiva”, com Raimon, Fitó o Elies Barberà, un dels actors que encapçala l’elenc de “Corrüptia”. “El PP no vol mirar-se a l'espill perquè no li agrada el que veu” -va apuntar Cerdà-, “per això, vol evitar que es representen obres d’este tipus, i per això també intenta amagar manifestacions com les del popular Vicent Parra, que reconeix que els consellers del PP són un ‘grapat d'inútils’”. Finalment, el candidat socialista va concloure que “Xàtiva ha de tindre una cultura lliure que no estiga sotmesa a la censura política”, perquè “la llibertat d'expressió és fonamental per una democràcia sana, i mentre es permeta que el PP tinga esta conducta censora, la democràcia sempre estarà patint”.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Soldado doblega l´Almeria (2-0)




Dos autèntiques meravelles en forma de gol serviren per véncer l’Almeria d’Oltra. Soldado noquejà els andalusos en un encontre que confirma la recuperació dels xe de cara als compromisos futurs més que seriosos. El pròxim, al Bernabeu.

Repetia els mateixos jugadors de camp Unai respecte al darrer partit jugat a Mestalla davant el Bursaspor. Transcorren les jornades i s’ha passat de les rotacions massives a la cerca d’una alineació i d'un bloc competiu i, sobretot, compromés amb l’esforç i sacrifici per l’objectiu més immediat per als valencianistes, que no és sinó tornar a la normalitat del joc i de resultats.

Dins de l’11, Guaita era l’única novetat respecte a l’enfrontament contra els turcs. I precisament el valencià fou el que primer s’emportà un bon ensurt per part de l’equip en el qual debutà Oltra a la banqueta. Corona posava el baló a l’escaire davant una gèlida mirada del porter espigat blanc-i-negre.

Però la nit estava reservada per a les alegries i el goig local. Det fet, Ricardo Costa – entonat i més centrat en els darrers encontres – rematava una jugada a baló parat que el porter Alves treia amb reflexos felins per impedir el primer. Era el minut 20. Cinc més tard, el brasiler recolliria l’esfèrica ja dins de la xarxa. El primer gol del València naixia de la imperfecció. Sí, la imperfecció i imprecisió de Bruno, qui centrava un autèntic meló cap a Soldado, el qual va fer un control acrobàtic i inversemblant amb el cap, per finalitzar l’acció amb un tant d’autèntica classe.


Hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina

No ho havia fet tant malament l’Almeria, però al València li funcionava perfectament l’engrsnatge defensiu, i davant, les bandes brillaven amb llum pròpia. Joaquín està en el millor moment des que és futbolista blanc-i-negre. Inspirat, entregat i amb una mobilitat extraordinària. A l’altre costat, Mata va agafant el to a poc a poc. I el conjunt ho necessita. Els seus centres, la seua cama esquerra, són un luxe imprescindible per a aspirar a coses més capitals.
I fou l’internacional qui en la segona part protagonitzà l’acció de la nit. Una talonada seua exquisida, després d’una molt bona assistència d’Adúriz, va fer que Soldado fera el segon. Una meravella de gol de l’ex del Getafe, que en suma 8 gols entre la Lliga i la Champions i qui està en ratxa en els últims encontres.

Unai, previsor pel que ve en un futur, va substituir el ‘10’ i amb este canvi a poc a poc va anar morint l’encontre. Això sí, hi hagué temps per al veredicte en el ‘cas Banega’. La graderia va rebre a l’argentí amb més xiulets i amb desaprovació per la seua enèsima falta d’indisciplina. Si a la graderia ho té malament, amb el tècnic sembla que també ha perdut la condició d’imprescindible.

A l’encontre només li faltava alguna cosa més d’emoció per al final. Però ni el gol d’Ulloa fou suficient perquè esta nova victòria valencianista estava dada i beneïda. Com la jornada del diumenge. Però ja saben vostés que hui es jugà un altre partit. Se n’havien assabentat?

dissabte, 27 de novembre del 2010

divendres, 26 de novembre del 2010

Casal Jove Simat

La simatera Alby Menta, ha creat el cartell oficial del Casal Jove Simat al Facebook.


La Regidoria de Joventut, ha convocat a través del Casal Jove Simat, una reunió amb els joves per a esta vesprada a les 19.30h. a l´Ajuntament, on es parlarà de les activitats que s´estan organitzant per part de Joventut;

* Curs de Monitor de Temps Lliure.
* Curs de monòlegs.
* Escola Municipal de Teatre.
* Informació sobre la Diada d´Art Urbà, que es celebrarà al Poliesportiu de Simat.


Podeu seguir les activitats del Casal Jove Simat, a la seua pàgina del FACEBOOK.

dijous, 25 de novembre del 2010

El València CF, sense utilitzar la prepotència d´altres, entre els 16 millors d´Europa.

Portada del SUPER de hui.


No es podia fallar. Ni hi havia rival ni tampoc excuses per complicar-se l’existència d’estar, quatre anys després, en els huitens de final de la millor lliga europea de futbol. Una lliga on per cert no acabem d’entendre com un equip com el Bursaspor s’haja pogut col·lar. Vore en acció al turcs recordava temps no massa llunyans on el València disputa la Lliga Europa. I sincerament, dubtem i molt si els otomans tindrien la qualitat necessària per disputar ni tant sols l’antiga UEFA.

No obstant això, l’encontre no començà massa bé per als blanc-i-negres. Dos oportunitats dels visitants posaren la inquietud d’una graderia amb més personal de l’esperat. Fins i tot, el Bursaspor estigué a punt de marcar en la segona, després d’una jugada ja estranyament comuna dels de Mestalla. Còrner a favor per als d’Unai i contra del rival que només la sort i la falta de qualitat dels davanters adversaris impediren la sorpresa inicial. El baló, després d’una vaselina, passà fregant el pal de Moyà.

Sonava de forma tènue la música de vent i protesta a l’estadi quan Aduriz enganxava un baló en l’àrea i era travat. Penal clar i ingenu que va transformar Mata en el primer d’una autèntica seguida de gols que arribarien en la nit freda de València. Cinc minuts més tard, al 22, Soldado materialitzava el segon creuant l’esfèric amb virulència de la porta d’Ivanov. Un gol celebrat per tots excepte per Miquel Àngel Moyà el qual estava en estés en la gespa demanant el canvi. Molt mala sort per al balear i llarg temps de recuperació el que es preveu per al porter del València que estava de nou disputant-li en igualtat de condicions la titularitat a César.


L’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor

El partit amb el 2-0 agafava altres al·licients. Vore en acció detalls i jugadors els quals també havien de reivindicar-se. Guaita ocupava -i debutava en Europa- la porteria en Champions i veia com Jordi Alba, de lateral, acabava en l’àrea turca per acabar centrat un baló que còmodament finalitzava Aduriz en el 3-0. Sis minuts més tard, Joaquín anotava la diana de la nit. Encarant des de l’esquerra, el gadità posava el cuiro en l’escaire. El públic disfrutava i fins i tot Emery desapareixia en la banqueta.
Al segon període, Soldado, sempre voraç, firmava el seu doblet amb el 5-0 després, això si, que el baló botarà de forma impròpia per l’herba de Mestalla. Nefast l’estat del tapis del camp del València que va ser de nou denunciat pel jugadors xe quan va concloure l’encontre.

Amb la maneta, Emery va introduir el Chori el qual fou rebut amb divisió d’opinions. Abans del moment de l’argentí, arribà l’estrena golejadora del Bursaspor en Champions. Un gol precedit d’una bona intervenció del torrentí Guaita i la passivitat i relaxació de la rereguarda valencianista. Almenys els turcs no se n’anaven de buit del cap i casal.

I per tancar la nit, faltava una reconciliació momentània. Chori Domínguez va traure la velocitat que se la pressuposa per fer el sisé en el compte local. Primer gol oficial de Domínguez des de la seua arribada en gener d'enguany. Des d’ahí fins al final de l’encontre, més ocasions, debut d’Isco en Champions i recorregut total de Tino Costa. Un bon partit de nou de l’ex del Montepellier.
Al remat, victòria (800.000 euros), quarta major victòria a doble partit del València, la més contundent en tota la seua història en Lliga de Campions, possibilitat de quedar primers de grup si es guanya a Manchester, 7 milions d’euros per estar en la següent ronda que quadraran el pressupost, i el que és més important, l’entitat tornarà a estar el 17 de desembre entre els 16 millors equips del vell continent. I als huitens de final, això segur, no hi haurà cap conjunt ‘amic’ com el Bursaspor.