diumenge, 4 d’octubre de 2015

SIMAT DÓNA A CONEIXER EL SEU GRAN PATRIMONI HISTÒRIC

Ens fem ressò de l'article publicat a   levante-emv per commemorar el dia del turisme.

                 TOCANT PEDRES DE MOROS I DE CRISTIANS


Simat dissenya una ruta pel casc urbà on, a més del monestir de Valldigna, es pot entrar en l'antiga mesquita amb la qual va conviure fins a l'expulsió dels moriscs,

El que queda d'una de les mesquites en la qual van orar els musulmans abans de la seua expulsió està a cinc minuts caminant de l'imponent monestir que va ser centre de poder de l'Església Catòlica. Són solament dos dels elements que s'ofereixen en una interessant ruta denominada «Els tresors de Simat».

Malgrat la seua rellevància en la història, fins a fa vint anys Simat de la Valldigna no passava de ser un municipi més de la Comunitat Valenciana ficat en el racó de la vall del que pren una part del seu nom. Va ser la compra del monestir de Valldigna per part de la Generalitat, i el posterior inici de la seua restauració, el que situaria a aquesta petita localitat en un punt destacat de la geografia valenciana.
 En tot aquest temps, i aprofitant l'estirada que li ofereix el monestir, Simat ha volgut donar a conèixer altres elements de la seua història i del seu paisatge, que no són pocs. I és així com l'ajuntament, a través de la seua oficina de turisme, ha dissenyat una ruta enterament urbana que ha volgut batejar, amb tot el dret, «Els tresors de Simat». Perquè, sense restar importància al que queda del que va ser un dels monestirs i centres de poder religiosos més importants de la Comunitat Valenciana, pocs saben que, a la distància d'un passeig de cinc minuts entre tarongers, es troba una de les mesquites que van poblar aquesta vall fins a conquesta cristiana.
 La de la Xara, que així es diu, té el seu origen en segle XV, i allí, al costat del poderós monestir cristià, van orar els moriscs fins a la seua expulsió en 1609.
 L'edifici es va reconvertir després en ermita dedicada a Santa Ana, però afortundament en les seues reformes es van conservar elements arquitectònics de l'islam, com els arcs del mihrab i una torre que s'usaria com a minaret per a cridar a l'oració.
 La ruta «Els tresors de Simat» també permet recórrer i conèixer altres elements d'interès. En l'àmbit religiós, l'església del segle XVIII, en el solar del qual també va haver-hi una mesquita, el calvari del passat segle XX que va ser construït per aportació dels veïns i des del qual s'ofereixen impressionants vistes a tota la vall, o el safareig públic, com el que en la majoria de municipis van ser destruïts per considerar-los de poc interès. 
Sense eixir del nucli urbà, Simat ven els seus dos manantials naturals d'aigua: la Font Menor i la Font Gran, que s'alimenten de les filtracions de les muntanyes que circumden la població. En el cas de la Font Gran si es pot cal anar després de pluges intenses i veure com naix allí mateix el riu Vaca. I, és clar, o abans o després la visita al gran monestir que va fundar Jaume II en 1298 és obligada, malgrat que queda poc del que realment va ser.