dimarts, 8 de novembre de 2011

Una filtració posa el Banc de València al peu dels cavalls

El Banc de València, la fins fa poc tercera entitat financera de la comunitat, era ahir l'última a rebre el colp del dubte referent a la seua solvència. Un dubte que l'obligava a anunciar a meitat del matí, amb la cotització dels seus títols suspesa cautelarment, que podria acudir a una ampliació de capital; encara que l'ampliació puga no ser suficient per a sufocar la indigestió de rajola i inversions en sintonia amb els últims governs autonòmics que ja van portar a la CAM a la mateixa situació.

La notícia saltava a primera hora del matí. Les accions del Banc de València deixaven de cotitzar-se en borsa després d'eixir a la llum una informació en el diari El Mundo apuntant un possible forat de 600 milions en els seus comptes. La mesura tractava d'evitar la caiguda d'unes accions que en 2007 cotitzaven a l'entorn dels 40 euros. Després de tornar al parquet ahir a la vesprada, la seua cotització es tancava en 80 cèntims.

La cotització de l'entitat es desinflava en eixe període i sempre sota la direcció de l'expresident de la Generalitat, José Luis Olivas, al ritme de la bombolla immobiliària, l'excessiva presència de la qual en els actius de l'entitat, deu tindre bona culpa de la situació del banc, participat en un 39% per Bankia, després d'engolir esta entitat Bancaixa, a través del Banco Financiero y de Ahorro (BFA).

Ahir, igual que en 2007, els analistes consideraven la cotització de les accions del Banc de València per sobre del seu valor real per a evitar la temptació d'absorció per una altra entitat, no faltaven els que interpretaven que la irrupció de la notícia que les abaratia encara més suposava una mostra de l'interés del banc que dirigeix Rodrigo Rato de desprendre-se'n.

No debades, segons apuntava la notícia publicada per El Mundo, les accions del Banc de València en possessió de Bankia no estan en la filial que cotitza en borsa, sinó en el banc dolent, en el qual al costat dels títols del BFA (per al qual recentment es va fitxar com a conseller Ángel Acebes) acumulen també els seus actius immobiliaris de pitjor qualitat.

Com a resultat de tota la situació, el Banc de València es veia obligat a anunciar una possible ampliació de capital fins als 60 milions d'euros, el 50% de la seua capital social, encara admetent que la quantitat no puga acabar cobrint "les necessitats de capital" (si fóra certa la notícia publicada ahir, no n'aconseguiria ni la desena part); i reconeixia públicament estar sent sotmesa a una inspecció per part del Banc d'Espanya

Davant el possible daltabaix d'una altra de les entitats financera valencianes —de les tres grans solament s'ha salvat Bancaixa a costa de ser engolida per Caja Madrid en Bankia—, el conseller d'Economia, Indústria i Comerç, Enrique Verdeguer, que les últimes setmanes tractava d'evitar que qualsevol tipus de responsabilitat per l'estat de la CAM recaiguera en el Consell, no encertava a donar cap solució concreta a la situació del Banc de València. "Estem en permanent contacte amb Bankia i amb el Banc d'Espanya per a tractar de donar una solució el més apropiada possible", afegia per a assenyalar ben a les clares als altres actors d'una situació per a la qual contemplava ja tant la intervenció via Fons de Reestructuració Ordenació Bancària (el cada vegada més popular FROB) o la venda a alguna altra entitat privada.

La situació del banc, segons apuntava ahir el diari El Mundo, és alarmant. Entre els seus números, a 30 de juny del present any, destacarien entre d'altres, el seu nivell de solvència, del 7,36% (molt per davall del 9% que acaba d'imposar l'Autoritat Bancària Europea a les grans entitats); una morositat d'un 6,99% (la mitjana de la banca estatal és del 6,69%); o una exposició al crèdit immobiliari de 3.187 milions d'euros, dels quals 521 estarien comptabilitzats com a morosos i altres 505 milions en crèdits amb un alt risc d'impagament.

Malgrat açò, segons indicava la informació d'El Mundo, les dades podrien estar no actualitzats i emmascarades. En principi, un profund coneixedor de les dades reals, l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas, dimitia fa escasses dues setmanes el seu càrrec de director de l'entitat per una suposada incompatibilitat del càrrec amb el que exerceix a Bankia. No obstant açò, eixa suposada "incompatibilitat" no va ser obstacle perquè els compaginara durant quasi onze mesos (el seu salari en 2009 per exercir eixa funció va ser de 251.000 euros). Esta vegada, no va ser el capità l'últim a abandonar el vaixell.