dilluns, 21 de novembre de 2011

Espanya és "blava". Mariano Rajoy aconsegueix la majoria més gran en la història de la democràcia.

El Partit Popular ha guanyat les eleccions generals amb una majoria absoluta aclaparadora, segons els resultats oferts pel Ministeri de l'Interior amb el 99,52% dels vots comptabilitzats. Mariano Rajoy comptarà amb un suport parlamentari amplíssim per al seu futur Govern (que es formarà al voltant del 20 de desembre), amb 186 escons (10,77 milions de vots, el 44,6% del total) dels 350 que formen el Congrés dels Diputats. La majoria absoluta són 176 i la victòria és la segona més àmplia de la democràcia, després dels 202 diputats del PSOE del 1982.

El PSOE ha viscut un daltabaix sense precedents, al quedar-se en 110 escons (28,71% i 6,94 milions de vots). Es tracta del pitjor resultat del partit en unes eleccions generals des dels 118 del 1977, de manera que Alfredo Pérez Rubalcaba ha obtingut un suport fins i tot inferior que el de Joaquín Almunia el 2000: els 125 escons que van donar lloc a l'anterior majoria absoluta del PP de José María Aznar, amb 183 diputats. Els aproximadament 60 diputats perduts han anat a parar tant als populars (uns 30) com a IU, altres grups minoritaris i l'abstenció.

Rajoy ha reconegut que afronta la "conjuntura més delicada dels últims 30 anys" i ha promès "anteposar l'interès general" i procurar que "per cap circumstància ningú se senti exclòs del projecte comú". Espanya, ha afegit, afronta una "hora decisiva" que marcarà el seu destí de les pròximes dècades i que requerirà un "esforç equitativament repartit, solidari". El futur president del Govern ha promès a aturats, pensionistes, emprenedors, malalts i dependents que seran la seva prioritat, ha anunciat que convocarà les comunitats autònomes per analitzar la situació i ha assegurat que la "veu d'Espanya ha de tornar a ser respectada" a Europa.

Rubalcaba, per la seva banda, ha reconegut que el seu partit ha perdut "clarament" les eleccions i ha agraït el suport als "set milions" de ciutadans que l'han votat "en unes circumstàncies especialment difícils" per a Espanya i per als que han tingut la responsabilitat de Govern els últims anys. El candidat ha anunciat que ha demanat al secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero, que convoqui un congrés ordinari de la formació per aclarir el seu futur.

El PP ha aconseguit una escalada històrica des de les eleccions del 2008, en què va aconseguir 154 diputats (39,94% dels vots), enfront dels 148 del 2004. En canvi, el PSOE, desgastat per la situació econòmica i la gestió de la crisi per part de l'Executiu, ha experimentat una patacada sense precedents, al caure des dels 169 escons (43,87% dels vots) dels anteriors comicis (164 el 2004). Les dades d'Interior apunten a una diferència d'uns 3,8 milions de vots entre els dos partits i confirmen les diferents enquestes de les últimes setmanes, que donaven una majoria d'entre 198 i 184 diputats als populars, davant la forquilla d'entre 126 i 112 dels socialistes.

Pel que fa a la resta de forces polítiques, CiU es confirma com el tercer grup parlamentari a la Cambra amb 16 diputats, enfront dels 10 aconseguits en els anteriors comicis. El PP confiava que CiU aconseguís un bon resultat perquè vol comptar amb aquest grup encara que tingui majoria absoluta.

La principal pujada, amb tot, correspon a IU-ICV, que gràcies als votants d'esquerra descontents amb el PSOE ha pujat de dos a 11 diputats i podrà tornar a formar el grup parlamentari propi que va perdre el 2008 (són necessaris cinc diputats i el 5% dels vots per fer-ho). La transfusió de vots cap als socialistes de què IU es va queixar el 2004 i el 2008 s'ha capgirat, doncs.

L'ESQUERRA 'ABERTZALE' ENTRA AMB FORÇA

L'entrada més significativa al Congrés és la de l'esquerra abertzale a través d'Amaiur, que aconsegueix set diputats (el seu millor resultat històric eren cinc escons) i podrà comptar amb grup propi, cosa que li donarà un espai important a la Cambra i la possibilitat de desbaratar el pla de Rajoy que la legislatura fos eminentment econòmica. Part dels seus suports poden haver arribat des del PNB, que amb cinc diputats hauria registrat un retrocés respecte al 2008 (sis escons en aquelles eleccions) però mantindrà el grup parlamentari, que segons les enquestes i els sondejos hauria pogut perdre.

A Euskadi, on hi haurà eleccions d'aquí més d'un any, Amaiur s'ha convertit en la vencedora de les eleccions, amb sis escons (l'altre ve de Navarra). El PNB és la segona força política, davant del PSOE (que cau de nou a quatre diputats i perd el lideratge) i del PP (que repeteix amb tres).

El PSOE, de fet, no guanya en cap comunitat (només ha vençut a les províncies de Barcelona i Sevilla) i perd els dos graners de vots tradicionals. A Catalunya, CiU guanya i sobrepassa el PSOE (es queda amb 14 escons, enfront dels 25 del 2008). El PP ha avançat, però menys del que s'esperava (de vuit a 11), mentre que ICV, coalitzada amb IU, avança d'un a tres. A Andalusia (on d'aquí tres mesos hi ha eleccions autonòmiques), el PP trenca el lideratge històric dels socialistes i arriba als 33 diputats, davant els 25 de les anteriors eleccions. Per contra, el PSOE cau de 36 a 25, mentre que IU n'aconsegueix dos, de manera que torna a tenir representació.

CAMBRA SEGMENTADA

La Cambra estarà molt segmentada (la suma del PP i el PSOE perd 27 escons), amb 13 partits amb representació, tres més que el 2008 i els mateixos que el màxim històric aconseguit el 1979. UPD passa d'un a cinc diputats, però no tindrà grup propi perquè no ha aconseguit el 5% dels vots. El grup mixt estarà format, segons l'escrutini, per ERC (repeteixen amb tres), els gallecs del BNG (repeteixen amb dos), els canaris de CC (repeteixen amb dos), el Fòrum de Francisco Álvarez Cascos i els valencians de Compromís (que entrarien a la Cambra amb un escó cadascuna). Els navarresos de Geroa Bai (successors de Nafarroa Bai) també aconsegueixen una representació.

La participació, segons ha reconegut el mateix Govern, ha estat "mitjana". El mal temps i el descontentament dels ciutadans amb els polítics sembla que hagin pesat més que la greu crisi a la qual s'haurà d'enfrontar l'Executiu que ha sortit de les urnes. L'abstenció ha pujat, però menys del que moviments com el 15-M feien preveure. Ha passat del 26,15% al 28,31% (9,66 milions de vots no emesos), si bé en les eleccions del 2008 ja va ser més elevada que la mitjana històrica.