Una setmana després de les eleccions autonòmiques i municipals, PSPV i EU van realitzar balanç dels resultats obtinguts. El secretari general dels socialistes, que tenien més difícil justificació, va assumir la responsabilitat d'una manera estranya: assenyalant que el mal va ser generalitzat, però sense responsabilitzar de les pèrdues alienes a ningú. EU, que davant una situació de crisi total suposadament avantatjosa per a la seua opció, van entrar en Les Corts pels pèls i es van veure superats per una opció similar, hi trobaren l'explicació en factors externs.
No havien passat ni set dies des de les eleccions municipals i autonòmiques i PSPV i EUPV ja convocaven les seues respectives cúpules per a realitzar la lectura pertinent dels resultats obtinguts. De motius, no en faltaven a cap de les dues formacions. Als primers, perquè a pesar que el seu principal opositor va perdre desenes de milers de vots, van ser incapaços de sumar-ne ni tan sols un i encara van perdre més dels seus, a més del govern d'algun dels seus principals enclavaments. EU, per la seua banda, havia realitzat fins ara una lectura positiva dels seus resultats, però no hi ha dubte que en un context de crisi propiciada per les polítiques neoliberals i quan en el carrer existeix un clam per evitar el vot als mal anomenats partits majoritaris, l'entrada pels pèls en les corts i la irrupció també justa en un grapat de municipis, més que un èxit sembla una senyal d'última oportunitat.
"La meua mare m'ha cridat abans, de segur que per a recomanar-me que dimitira, no hi ha dubte. Però no dimitiré, no dimitiré" apuntava el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, als seus companys en les últimes línies del seu parlament d'ahir davant el Comitè Nacional del PSPV. Havia d'insistir-hi, ja que en la primera compareixença davant l'òrgan màxim dels socialistes valencians entre congressos, celebrada al juny de 2009 després del desastre de les europees, va prometre que si no millorava els resultats en estes autonòmiques deixaria el seu càrrec. I ni va millorar el resultat ni ha abandonat el seu càrrec, com li demanaven a la porta de la seu de Blanqueries un grapat de militants indignats, i també —segons va transcendir de la reunió celebrada a porta tancada— quatre dels 43 assistents que van demanar torn de paraula. Alarte no va rectificar, encara que prèviament assegurara que ho faria si arribava a la "convicció" que els seus companys no el consideraren útil. Quatre veus, del total de quasi 180, li devien semblar insuficients.
Alarte, malgrat tot, assumia les culpes, encara que ho feia de manera sui generis, ja que assumia la responsabilitat al mateix temps que realitzava una enumeració de factors que considerava crucials per a la derrota. "La crisi i l'atur són la causa principal i fonamental, però no l'única"; "Canal 9 i la falta de llibertat informativa són una tremenda dificultat, però ja ho sabíem"; "hem tingut dificultats serioses per a visualitzar les nostres alternatives [...] en les Corts Valencianes", però "els nostres diputats i Ángel Luna han fet una ingent tasca"; "hi ha desenes d'anàlisis locals, [...] circumstàncies en cada lloc", però els candidats municipals van lluitar "en un moment de dificultat"... En definitiva, s'havia fallat en tots els flancs, però segons el secretari general, no era responsabilitat de ningú, solament seua, encara que per si de cas algú entenia que repartia culpes, també d'açò es disculpava: "Si en la manera d'explicar-me ha pogut haver-hi dubtes sobre que recrimine alguna cosa a algú, li demane disculpes per no expressar-me millor". Després de tal acte de contricció era difícil acarnissar-se amb ell.
El resultat de tot açò, huit hores d'assemblea en les quals, un de nou reforçat Ximo Puig, avalava el secretari general, que després d'haver-se preparat eliminant de les llistes autonòmiques els possibles rivals orgànics que li sorgiren si hi ocorria un desastre electoral com el que s'ha esdevingut, reconeixia haver centralitzat en ell tot el poder. "Açò no és ni posar ni llevar a ningú de cap lloc de les llistes, és una actitud i una manera de fer. Eixa és la meua responsabilitat, personalíssima, que assumisc, vos ho dic amb sinceritat i amb tota l'autocrítica. Intentaré aprendre a arreglar açò també". Lamentablement, devia pensar algú, l'assumpte ja no té molta marxa arrere, encara que sempre hi haja algú que li puga traure'n partit. Puig assegurava que des d'ara Alarte "comptarà més amb tothom", i no faltaven les lectures que asseguraven a l'Informatiu que el sector lermista ja tindria de nou "el poder de facto".
"El 15M va beneficiar Compromís"
En l'altra riba de l'esquerra valenciana, el Consell Polític Nacional d'Esquerra Unida es reunia per a avaluar els seus resultats electorals i a pesar que, donat el context, tot feia preveure uns resultats millors dels obtinguts, l'autocrítica no era el nucli fort de les conclusions que feien públiques. I açò que l'escenari que contemplen és el mateix que veu la societat: "Un declivi del PP, encara que manté la seua majoria absoluta; un Partit Socialista molt afeblit que ha pagat les polítiques de retallades socials del Govern Zapatero; i la irrupció de Compromís com a tercera força política".
Però, a l'hora d'analitzar els motius el definit més clarament és que "l'efecte 15M desencadenat sembla haver incrementat principalment el vot a candidatures com la de Coalició Compromís", i açò malgrat que els seus militants "han participat en la seua gènesi". Malgrat açò, el Consell Nacional d'EU no assenyala el "factor 15M" com una de les causes de l'augment del seu percentatge de vot respecte a les últimes generals (del 2'8 al 5'8%). Potser si valoraren que també els ha afavorit, eixe 5'8% que suposa un percentatge de vot menor que les autonòmiques de 2003 (6'3%) i 1999 (6'15%), resultaria més alarmant.
"Pot deure's entre altres factors a l'alçada de la participació, que ha beneficiat una altra opció", apunten en l'informe, encara que immediatament després afegeixen que el seu repunt respecte a les generals s'ha vist "sens dubte afavorit pel desgast d'un govern del PSOE que ha afrontat la crisi amb retallades als drets dels treballadors". La veritat és que és difícil, amb arguments contradictoris, traure una conclusió ferma, encara que es nota que tenen la mosca darrere de l'orella. El nou escenari, apunten, "ens obliga a encertar en l'anàlisi de la situació, el disseny de l'estratègia i el desenvolupament del treball polític durant els pròxims quatre anys si volem mantenir i ampliar el nostre espai electoral (que és en part coincident amb el de Compromís)". Que encerten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada