dimarts, 26 de febrer de 2013

Les "cantades" de Toni Cantó

El parlamentari per València assegura que «la major part de les denúncies són falses» i acaba demanant disculpes sis hores després.

Toni Cantó ha trobat a les xarxes socials al seu principal enemic: ell mateix. La incontinència verbal del diputat d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD) ho ha col·locat per enèsima vegada en la picota de Twitter. Ahir es va despenjar en el seu perfil de la coneguda xarxa social amb unes declaracions en les quals qüestionava la veracitat d'un bon nombre de demandes sobre violència domèstica. «La major part de les denúncies per violència de gènere són falses. I els fiscals no les persegueixen», va dir Cantó, qui és, a més, portaveu del seu partit en la comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats.
Segons el polític de la formació de centre-dreta, «les estadístiques (en aquest tema) són esbiaixades», i va dir basar-se en un informe de la Federació d'Afectats per les Lleis de Gènere (Feder. Gen). Açò sí, sis hores més tard va acabar reconeixent que no havia «contrastat» les dades oferides per la Feder i va haver de «demanar disculpes» Demane disculpes. per haver-se «equivocat» en un «tema tan greu».
Poc abans, en una altra entrada en el seu compte va llançar la següent qüestió: «Sabies que la UE paga 3.200 euros per cada denúncia per maltractaments? Des de 2004 ens han entrat així 2.080.000.000 €. Quin govern renuncia a açò?». A més, va dir que «un terç de les morts» per aquest tipus de violència a Espanya són de «homes». Però, la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat no va tardar a eixir a desmentir les dades del també actor davant la revolada generada i, fonts de l'àrea van reconèixer que eixes dades no es corresponien amb les oficials del Govern.

La resta de partits polítics es va unir a les fortes crítiques  dels intenautes i va retraure al diputat les seues declaracions. El PSOE va arribar a demanar fins i tot la intervenció de la Fiscalia. El mateix va exigir Compromís mentre que el diputat d'IU Alberto Garzón, va ratllar el discurs de Toni Cantó de «masclisme infame» basat en «dades tretes de la cistella del populisme». Aquest partit fins i tot va demanar que se li reprove en la comissió d'Igualtat del Congrés. Des del PP, la diputada Carmen Rodríguez Maniega, vicepresidenta primera de la Comissió d'Igualtat, va preguntar a Cantó si es basa en «estadístiques fiables» o símplement va llançar «una frivolitat».
 
La veritat és que les 'cantades' de Toni Cantó vénen des de lluny. Mesos arrere, amb l'inici de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de RTVV, el diputat va twitetjar un vídeo en el qual ironitzava amb proposar com a solució volar per l'aire la seu territorial de la Radio Televisió Valenciana. O fa setmanes, quan va assegurar en el Congrés que els animals no tenien «dret a la vida ni a la llibertat» per a defensar les corregudes de bous. Sens dubte, un seguit d'afirmacions que l´han col·locat en els primers llocs de la llista de la polèmica.'
 
La Fundació de Dones Separades i Divorciades va qualificar l'acció de Cantó de «imprudència màxima».
 
El diputat de UPyD té previst aquesta setmana protagonitzar un acte ciutadà a València al costat de la líder del seu partit, Rosa Díez. UPyD aspira a tenir representació en Les Corts en les pròximes eleccions.

1 comentari:

Vicent Maganer Ripoll ha dit...

No se si la cotorra és del PP del PSOE del BLOC o de IU, tampoc me'n he fet per a assabentar-me, però hi han coses en aquest article no contrastades i, tot siga dit, massa subejctives.
-Quan en Toni va gastar aquest vídeo, era de manera burlesca e irònica. Preferisc un polític així a un que em menteix vegada rere vegada.
-Quan en Toni va dir aquesta cita de Fernando Savater, no volia ni més ni menys que NEGAR el seu supot als bous. Tampoc va dir aquesta frase en concret, va dir una cita en un discurs en el que, recorde, DEFENÍA els animals, fent-nos a nosaltres, com a subjectes de dret i sotmesos a la llei humana, responsables de garantir el benestar i salut dels animals. En cap moment Toni diu que no tinguen dret a viure, el que diu es que no tenen drets, així com no tenen obligacions. No tenen dret a viure com tampoc tenen obligació de viure; aquestra frase es pot extrapol·lar amb qualsevol altre verb: menjar, beure, correr, mastegar, però el que vol dir es que en no tindre conciència del que fan, i nosaltres si, som nosaltres els que, de manera ètica em de vetlar per el seu benestar i NO suportar mai els bous.