La
Junta de Govern del Centre Unesco València ha nomenat Premi Unesco
Valldigna Mediterráneo 2014 al president de la Diputació de Valencia i
president provincial del PP, Alfonso Rus Terol. El lliurament del guardó
pels seus mèrits culturals serà el diumenge 15 de juny en la clausura
que tindrà lloc en el monestir de la Multaqa de les Tres Cultures.
Sembla mentira que una entitat com la UNESCO, siga capaç de distingir una persona que es caracteritza per una constant demostració d’analfabetisme cultural, a més de ser el protagonista d’accions contra els professors i estaments culturals amb qualificacions com "gilipollas" per usar el valencià normatiu, o amb frases de “¡Anem a rematar-los, anem a rematar-los” als professors que protestaven contra la política educativa del seu partit, sense oblidar que va qualificar de “chupópteros” i "membrillos" als professors de la Universitat de València, als quals va acusar de perdre el temps i estar tot el temps “amb la ma al cul”.
Sense oblidar els qualificatius als propis veïns de Xàtiva, ciutat d’on és alcalde, i als quals va dir “burros” en un míting per creure’s les promeses electorals, o quan va menysprear als minusvàlids d’Ontinyent dient-los que "agafaren cordes" si no podien baixar per un lloc i que, segons el col·lectiu, demostrava “que no té cap consciència ni cap valoració de la realitat de les persones amb diversitat funcional”.
Sembla mentira que la UNESCO atorgue el seu premi a un president de Diputació d’un partit politic que ha demanat l’indult a un diputat del PP condemnat a tres anys de presó per corrupció o no condemnar gestos feixistes protagonitzats per militants del PP de la seua ciutat o per negar-se a retirar els honors que Xàtiva va fer al dictador Francisco Franco, i va acceptar a canvi de retirar el nom de “País Valencià” dels carrers de la seua ciutat.
S’ho hauria de fer mirar la UNESCO. Donar una distinció a una persona que està a anys llums dels postulats de la mateixa UNESCO, com acabem de vore, i damunt que ho faça ací en la Valldigna, en el monestir, a escassos metres de la Xara, tot un símbol de la tolerància que sembla no tindre Rus. Ni un podia arribar tan alt ni altres abaixar tant.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada